Esports a Lloret (i VIII)

Etiquetas: , Cap comentari :
El darrer recordatori dels començaments dels esports lloretencs recau en les penyes esportives que han realitzat un gran esforç de promoció esportiva i cultural a la nostra vila. I també, per qué no, en equipaments privats que complementaven l'oferta pública o com, l'Internacional Tennis Canyelles, van convertir-se en pioners en la promoció de l'esport en totes les seves vessants.

PENYA BLANC  BLAVA DE LLORET DE MAR
La Penya Blanc-Blava d'afeccionats al R.C.D. Espanyol es va constituir el 1974, a l'escalf de 5 entusiastes "pericos": el que seria primer president de l'entitat l'Antonio Cerón, Paco Martinez (a) Paco Hierbas, Antonio Salgueiro, l'Àngel Magrià i en Joan Agustí. 

Precisament, el primer local on tenien com a punt de trobada als seus inicis era Can Bolet. Després passarien als baixos de l'edifici Catalonia, El 1978, aconseguiren comprar un local al carrer Migdia, 43 per a convertir-lo en seu social, on estarien quasi 30 anys. Després passarien pel carrer Unió, i  ja darrerament al carrer de la Fàbrica. 

Joan Antoni Giralt, exporter del C.F. Lloret, portarà les regnes de l'entitat durant poc més de 32 anys com a president i l'Àngel Magrià en prendria el relleu. En aquest període de temps, també aplegaria seguidors blanc-i blaus de la comarca i serien part important de les festes de Sant Romà. Eren tradicionals les arrossades obertes a tothom, acompanyades de ball de sardanes  i els sopars de germanor organitzades per la penya.

Inauguració dels local de la Penya Blanc-Blava
el 2008 al carrer de la Fàbrica. Font: Penya B.B. de Blanes
El 2001, en celebració del centenari del club espanyolista s'inaugurà el monument Orgull Blanc i Blau, obra de l'artista lloretenc Ramon Albertí i que es pot contemplar a la Plaça Melcior Montero.

La penya impulsà l'esport base entre la mainada, ja sia amb el futbol sala o el fubol amateur que en té de continuïtat amb la Xarxa d'Escoles del RCD Espanyol.

En disposarien d'un equip de futbol que competiria al el Campionat Provincial de Futbol de grups d’empreses.


PENYA BARCELONISTA DE LLORET

La fundació de la Penya Barcelonista de Lloret es remunta a setembre de 1975, però tindria inauguració solemne el 18 de novembre del mateix any. Al principi, la seva seu era situada a la confluència del carrer Sénia del Barral 37 amb el carrer Migdia. El seu primer president seria Josep Gil Doltra i després el succeirien Joaquim Sugranyes, Albert Batlle, Manel Planas, Josep Ribera, Lluís Amat, José Maria Contreras i Antonio Jesús Pastor.

(esq.) Inauguració de la Penya el 1975. El president barcelonista Agustí Montalt amb l'alcalde lloretenc i en presència del president de la penya Josep Gil i senyora. Font. ISNPAI. Diputació de Girona. (dreta) Membres de la junta directiva de la penya el 1995. Font: Facebook. Recordant Lloret.

El 1982, els socis de la penya comprarien una nova seu al carrer Josep Lluhí, 56, després d’haver estat un temps a un local del carrer Felicià Serra i Mont. Des d’aquest  emblemàtic indret, en desplegà una gran activitat cultural i esportiva. Per commemorar el seu aniversari, al dia de Sant Romà, n’organitzava un munt d’actes des de partits de futbol sala, sardanes, escacs, jocs per als infants, etc. Algunes d’aquestes activitats eren fixes com la xocolatada amb ensaïmades, o el partit de futbol contra la Penya Blanc Blava de Lloret i Comarca, i el tradicional sopar de germanor per celebrar l’aniversari. 

 El 1977 es va crear l’equip de futbol de la Penya Barcelonista de Lloret, que començà a competir en el Campionat Provincial de Futbol de grups d’empreses i agrupacions esportives de veterans de la Obra de Educación y Descanso.
Antic local de la Penya Barcelonista el 2016
 al carrer Josep Lluhí.Foto:Vicenc Llavero
El 1982 es crearen dos equips de categories Benjamí i Aleví per poder participar en el Campionat Escolar Provincial. 

Dos anys després  es fundà el Futbol club Penya Barcelonista de Lloret, que es va afiliar a la Federació Catalana de Futbol i, poc a poc, es va anar consolidant fins tenir equips competint en totes les categories durant més de trenta anys. 

Al final de la temporada 2016-17 deixà de participar en totes les competicions amb l’extinció de les activitats de l’entitat.

 Al 1987 es creà la secció d’ Escacs, 

A l’octubre del 2000, sota la presidència d’en Josep Ribera Cardona, la Penya Barcelonista de Lloret de Mar fou l’encarregada d’organitzar la XXIV Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes. El monument L’Esguard, feta per Rosa Serra, recorda aquesta celebració al passeig del mar.

ALTRES PENYES
Tot i que comença a funcionar el 1984 amb Cesar Castané com a president, no és fins la inauguració el 1987, i en presència del llavors president Ramón Mendoza, que la Peña Madridista de Lloret de Mar es fa oficial per als seguidors "meregues". La primera seu provisional radicava al Bar Andalucia. 

N'han conegut diferents locals socials, com el Bar El Cruce, el Bar Los Currantes o recentment Bar El Toro, i han estat presents en diferents ocasions especials amb les seves botifarrades populars.

La Peña Zaragocista Luis Carlos Cuartero de Lloret de Mar sorgeix el 2001. La seva seu social s'ubicava al Bar El Bodegón, al carrer Areny, 24.

Entre cultural i merament esportiu neix el 2010 la Peña Granadista de Lloret de Mar (Peña del Granà) que té com a punt de trobada el Bar Granada, a l'Avinguda de l'Àngel, 47. El seu màxim dirigent és el Sebastián Crespo, que també es president de l'entitat Casa Cultural de los Pueblos de Illora en Catalunya.

També es va formar a la població la Penya Girona Costa Brava Sud - Lloret de Mar l'any 2018, amb en Juanmi Garcia al capdavant i el Bar Solivins (Av. Santa Clotilde, 22) com a centre de reunió d'afeccionats.

EQUIPAMENTS ESPORTIUS PRIVATS
A l'inici del Lloret de turisme internacional, molts establiments hotelers de categoria elevada oferien la possibilitat de practicar esport dintre de les seves instal·lacions. El tennis, piscina condicionada i posteriorment, amb la moda del culte el cos de la dècada dels 80 i 90, alguns hi incorporaven un gimnàs. Si bé la pretensió era donar un servei extra als seus clients, per a la població de la vila també es va convertir en un al·licient més per mantenir-se en forma.

Podem recordar el Body Active, als baixos de l'Hotel Selvamar, obert el 1991. Sobre les mateixes dates, obria portes l'Olympic Sport Club, amb una oferta esportiva molt variada que s'amplià amb el temps. Cal ressenyar com el primer local de gimnàs el Jordi's Gym, al carrer Josep Lluhí, franquícia del gimnàs existent a Blanes i que des de mitjans dels 80 fins a la seva clausura als 90 atenia als amants del fitness i el culturisme.

Per la seva dimensió poliesportiva i visió comercial, cal parlar del Club Tenis Canyelles. Comença la seva activitat com a club de tennis el 1972 de la ma del seu promotor en José Luis Fayed i uns anys més tard, el 1975, ja començava a acollir afeccionats als tennis provinents de l'estranger. Paulatinament s'obri dues piscines, una d'elles coberta, que va servir, en conveni amb l'ajuntament, per a l'aprenentatge de la natació entre els escolars lloretencs.

Acabarà convertir-se en residència esportiva per a estades de clubs i practicants d'esports. Tindrà activitats aquàtiques i esdevindrà casa de colònies degudament reconeguda el 2004, fruit d'inversions en adequació i millora de les instal·lacions.

Donada la tradició marinera de la vila hi naixerien els clubs nàutics. El primer d'ells seria el Club Nàutic Lloret de Mar, format el primer d'abril de 1955. Tot i això , l'entitat existia des de molt abans com una agrupació d'amics de lo navegació i regatistes que s'agrupaven en els Banys Ventura i que organitzaren les primeres regates oficials el 1942.

Cala Canyelles acolliria el 1968 el Club Nàutic Cala Canyelles, que seria l'encarregat de portar el port esportiu des de la seva construcció el 1970.

A Fenals hi trobem des de 1973 el Club Marítim Fenals.

La hípica era considerada més una activitat recreativa que no pas un esport i va començar amb el turisme als anys 60. Un decenni després Lloret disposava de dues escoles d'equitació: la Texas i la Colorado.

Però no seria fins els any 1983 que es formaria el Club Hípic Lloret per als afeccionats al món del cavall i el contacte amb la natura. Al paratge del Jaruco, i després d'esperar permisos municipals pertinents, s'obria al públic el Club Hípic Lloret promogut per l'empresa PRODEYOSA.

Des de fa anys són col·laboradors en la tradicional festa dels Tres Tombs.

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
26/11/2021

Llegir-ne més...

Lloret, Ciutat Pubilla de la Sardana

Etiquetas: , , Cap comentari :
Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran: 
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
                                                             La sardana Joan Maragall

LA SARDANA  A LLORET
La sardana, com a ball i música, arrela a Lloret a la segona meitat del segle XIX quan la sardana llarga és adoptada arreu del litoral gironí (1) Amb ocasió de festes tradicionals del calendari cristià o en dates assenyalades, la presència d'una cobla i de dansaires no hi podia faltar i es va popularitzar aquest ball.

Els aplecs sardanístics marcaven el calendari anual de les ermites Santa Cristina (Aplec dels Perdons, cada segon diumenge de Quaresma), Sant Pere del Bosc (es feia l'1 de maig i ara se'n fan a Santa Cristina), Les Alegries ( per la Festa del Traginer al gener i per el 8 de setembre) o Sant Quirze (que es feia a antigament pel 16 de juny).

Cal destacar la programació de sardanes a l'estiu. Aquesta activitat va ser encetada el 1922 promoguda per membres de la Colònia d'estiuejants i després per diferents entitats del poble. Només aquesta activitat ha estat suspesa per la contesa civil (els anys 1937 i 1938), i el 2020, per raó de la COVID19, es van realitzar en un lloc diferent de la plaça de la Vila com va ser l'Erol, al costat de l'església parroquial.

Les sardanes han figurat sempre en el repertori de les agrupacions corals de la vila, com l'Harmnonia Lloretenca (1904) i l'Orfeó Lloretenc (1926) fins a l'actual cor Unió Lloretenca passant per les  caramelles encetades pel Mossén Torrent als anys 60. (2) 

L'afecció a les sardanes va fer que es formessin cobles a casa nostra d'actuacions més esporàdiques que permanents, en les que es poden recordar les del músic Melitó Servià, la cobla Atzavara, la Perla Lloretense i alguna més als anys 20 del segle passat. De creadors de sardanes, Lloret ha comptat amb compositors de l'alçada de Domènec Moner i Basart (1907-2003), Josep Maria del Rio i Soliguer (1914-1996), Melcior Montero i Vert (1881-1971) i més recentment Xavier Alberti i Gallart (1962). Tampoc oblidar que eren nascuts a Lloret els instrumentistes de cobla Joaquim Jovanet i Vitori (1848-1905) i el seu germà Joan (1851-1937).

Amb motiu del centenari de l'obra lírica Marina (1855-1955) es creà, per iniciativa del sardanista Josep Ferrer i Marquès, la colla Dansaires Lloretencs, que desapareixia al cap d'uns pocs anys. El 1962 neix una colla nova, Llorer, que també s'extingiria i finalment Esclat de Lloret, que actuaria entre els anys 1997 i 2000.

Tanmateix, l'Esbart Dansaire Lloretenc nascuda als anys 80 incorporà, dintre del seu repertori de danses tradicionals catalanes, algunes peces molt populars del món sardanístic.

L'ensenyament del ball de la sardana se ha fet a les escoles i des de El Puntet, als anys 90, es va organitzar diferents cursos d'aprenentatge. A la programació dominical de Nova Ràdio Lloret mai ha faltat un espai per a la sardana anomenat, ja des dels inicis de l'emissora el 1991, Sardanes a Lloret. (3)

ELS AMICS DE LA SARDANA
Per  al franquisme, les sardanes eren un reducte folklòric que no cassava amb l'ideari nacionalista imperant i que relegava la cultura catalana al no res. Amb tot, les primeres sardanes després de la guerra civil es varen ballar a Sant Pere del Bosc el 2 de maig, seguint la tradició de romiatge a aquell indret. 

El 1954 es va crear una “Comisión oficial de Sardanas y Folklore” que va funcionar fins el 1967. N'oferia les audicions d'estiu i vigília de dies festius de manera regular, incloent-hi un concurs de colles al camp de futbol. A les planes de la revista local Tramuntana, l'Albert Batlle Nicolau aportava la idea de crear una associació sardanística, "uns amics de la sardana", com  també hi existien en altres poblacions.

Logo de la entitat, dissenyat
per Josep M. Barba.
El 1968 sorgeix Amics de la Sardana, que tindria com a primera tasca, l'organització de l'Aplec de Sant Pere del Bosc l'1 de maig. Després n'han seguit d'altres, un cada any fins que l'entitat es dissol el 2008. L'associació seria artífex de la convocatòria d'un concurs musical de sardanes, amb caràcter anual, entre 1969 i 1981 coneguda com Sardanes a Lloret.

Com a promotors, ajudaren a recuperar la Festa Major de Sant Romà, portaren a Lloret els primers recitals de cançó catalana i aconseguiren per a la vila el nomenament de Ciutat Pubilla del a Sardana (1971) i la celebració de la IX Nit de la Sardana (1980).

LLORET, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA

En quedava palès l'interès i afició de la vila marinera per les sardanes. I hi havia un grup de gent entusiasta com l'associació Amics de la Sardana que es veia amb cor d'organitzar els actes propis de la designació de Lloret com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

La Ciutat Pubilla de la Sardana era una distinció anual per aquells municipis que havien fet foment i difusió de la sardana, atorgant-los l'honor de ser capital del sardanisme. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960, entitat que va ser especial promotora del moviment sardanístic des de 1950. (4)

Quan una població era proclamada Ciutat Pubilla, tenia lloc la Caravana de la Sardana, una comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació. Així doncs, Berga havia celebrat la seva capitalitat de la sardana el 1970 i passava el testimoni a Lloret el 1971. En tres dies, del 15 al 18 d'abril, la Caravana inicià la  marxa des de Barcelona a Berga, Berga a Girona, per acabar a Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar.

Aquest nomenament portava una sèrie d'elements cerimoniosos que es repetien en cada convocatòria. En serien els següents:

  • Lliçó Magistral: un estudi de la sardana feta per una persona de rellevància cultural a la vila. Aquesta comesa la faria l'Esteve Fàbregas i Barri. 
  • Missatge al Món Sardanista: Seria feta per Lluís Moreno i Pallí, pedagog i músic.
  • Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Aquests premis van recaure en les personalitats del món sardanistic. 
  • Monument: Seguint el costum commemoratius de la capitalitat, s'encarregà l'escultor gironí Domènec Fita (1927-2020)el monument dedicat a la sardana, ubicat a la Plaça de la Sardana. Porta escrita a la base la data d'inauguració el 18 d'abril de 1971 i uns versos que Joan Maragall va dedicar a la sardana:"ÉS LA DANSA SENCERA D'UN POBLE /QUE ESTIMA I AVANÇA DONANT-SE LES MANS/. . . I ELS POBLES DIRAN:/ LA SARDANA ÉS LA DANSA MÉS BELLA".
  • Sardana del Pubillatge: Domènec Moner compondria la sardana que recordaria l'efemèride del pubillatge amb la sardana que portava per títol Lloret, Ciutat Pubilla.
  • Pubilla Universal de la Sardana o Sardanistes d'Honor: Maria del Carme Giralt Jordi, des del novembre de 1970 era nomenada Pubilla de la vila i ara és Pubilla Universal de la Sardana. Li acompanyen les seves dames d'honor: M. Àngels Cassasayas, Mireia Leal, Rosa M. Sugranyes i Montserrat Vives.
  • Les claus: cada Ciutat Pubilla confeccionava una clau que es col·locava al clauer que contenia totes les de les diferents ciutats escollides fins aleshores. Aquest clauer era guardat per la ciutat durant l'any que tenia el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.


Fullet elaborat per Amics de la Sardana amb motiu del pubillatge lloretenc. Font: SAML


Composició fotogràfica dels diferents esdeveniments el 18 d'abril de 1971 per a celebrar la capitalitat lloretenca de la sardana. Font: Fons Sans. SGDAP. Ajuntament de Girona
NOTES
(2) LLORET DE MAR. Domènech i Moner, Joan QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA n.38. DIPUTACIÓ de GIRONA.
(3)  Des del març de 2020, es passa a emetre conjuntament amb TV Tossa, i a partir d’octubre de 2021 s’hi afegeix Ràdio Blanes, passant-se a dir “Sardanes a Lloret, Blanes i Tossa”

+ INFORMACIÓ
Webs

Llibre

Joan Domènech i Moner

Col·lecció Sa Caravera, 2019. 568 pàgines.

IBSN: 978-84-09-08961-1.

Col·lecció Sa Caravera


Llegir-ne més...

Esports a Lloret (VII)

Etiquetas: , Cap comentari :
A les acaballes de segle, Lloret ja comptava amb un ventall d'entitats, clubs i associacions per a l'exercici de l'esport en totes les seves vessants i categories. A més, tant de propietat privada com pública, les instal·lacions esportives reunien unes condicions optimes per a la practica de l'esport, com la piscina de mides olímpiques posada en marxa el 2014 o el pitch & putt de Les Alegries el 1996.

A continuació repassarem les primeres passes dels clubs i entitats a la dècada dels 90, i que, d'alguna manera, n'hi tanquen aquest petit recorregut per l'esport lloretenc.

CLUB NATACIÓ LLORET
Foto esquerra Travessia Badia de Lloret 1996. A la dreta, membres de la junta del club temporada 96-97.
Font: AUGÈ, Clàudia: Evolució i història del Club Natació Lloret.2014

Molt probablement, la natació presa com una activitat esportiva i no de simple lleure, va aparèixer a Lloret a principis del segle XX. La platja gran de Lloret va ser escenari de competicions de natació i de waterpolo entre la població local i la Colònia (grup permanent d'estiuejants) sobre el 1916. Va ser la natació qui va donar a la vila el primer campió en aquest esport. Era en Salvador Parés Macià (Lloret de Mar, 1904 - Barcelona, 1982). Membre del Club Natació Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de velocitat, i aconseguí catorze títols de campió de Catalunya  i Espanya entre 1926 i 1931 (1)

Tanmateix, el 1926, en la prova de la 1a. Travessia al Port de Barcelona, hi havia inscrit l'Antoni Balcells (2) en representació del C. N. Lloret de Mar. Va entrar entre els 10 primers participants després de recórrer 2.465 metres.

Tornant a Lloret, les primeres accions del futur club esportiu daten de 1982 a la Primera Travessia de la Badia de Lloret. Organitzada per Lluís Planeses i Yasuji Fusano, van comptar amb 25 participants i disposaven de barques de control portades per voluntaris.  Aquesta prova es faria tradicional i, tret dels a anys 1997 i 1998, no podia faltar a l'estiu, en especial amb motiu de les activitats de la Festa Major.

Un any després, el 1984, s'organitzaria la travessia entre les platges de Lloret i de Santa Cristina.

Aquestes activitats comptaven amb el suport del Club Nàutic Lloret. Però per a desenvolupar més extensament la pràctica de la natació a Lloret, calien piscines que només eren possible tot arribant acords amb l'ajuntament i els establiments hotelers que disposaren d'aquest equipament. Resultava del tot necessari comptar amb una piscina coberta de titularitat pública a Lloret per normalitzar entrenaments i competicions dels socis, que el 1993, quan queda constituïda l'entitat, eren poc més de 371 persones.

El Primer Bany de l'Any es va fer l’1 de gener de 1995 amb la participació de 13 banyistes, amb un marcat to reivindicatiu per a obtenir la desitjada piscina. A partir de la segona edició, es va decidir fer-lo el segon diumenge de gener, un cop les festes nadalenques ja havien quedat enrere.

Tot i no tenir indrets propicis als entrenaments, des del Club Natació Lloret han sortit campions i campiones en diferents modalitats com, a tall d'exemple, la Naila Gordils, campiona de Catalunya en 100 m. braça o el campionat d'Espanya aconseguit per Guillem Pujol.

Després d'anys de demanar la piscina i tenir tibantors amb els diferents ajuntaments socialistes, s'obria al públic (amb retards i sobrecostos) la Piscina Municipal de Lloret de Mar el 2014.  El club s'ha obert a noves modalitats de la pràctica esportiva com són el waterpolo i la natació artística.

CENTRE EXCURSIONISTA DE LLORET
El 1993, un grup d'aficionats al senderisme s'unia a Lloret amb l'única voluntat d'organitzar sortides de manera conjunta i obertes a tothom. No superaven la xifra 15 de persones al principi, però amb  la Roser Gruart i  en Josep Carreras, al capdavant, arribarien a 50 socis  un any després. Havia nascut el Centre Excursionista de Lloret (CELL). Tal i com indicaven al Lloret Gaceta "és una associació que vol reunir gent de totes les edats amb ganes de compartir vivències a la muntanya i promoure l'excursionisme en els seus diferents nivells: lleure, esport i cultura. 
Butlletí del CELL. Font: SAML


"Som membres de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FECC), fet que ens permet estendre llicències federatives per als socis amb la corresponent assegurança, descomptes , etc.

" El Centre organitza sortides setmanalment amb diferents modalitats: grup de senders, grup infantil, grup d'alta muntanya i grup jove. També participem amb el poble de Lloret en temes de festes, conservació del medi i d'altres activitats." (2)

El 1997 disposaven com a seu social, un despatx compartit amb el DEMALL i l'ADF, a la primera planta de l'antiga estació d'autobusos. El mateix any, convoquen el I Concurs Fotogràfic de Muntanya i Natura de Lloret de Mar- Trofeu Montbarbat. Amb el pas dels anys, guanyaria en projecció internacional, passant-ne a anomenar-se Montphoto el 2008.

Les seves activitats continuarien en un altre indret, al carrer Felicià Serra i Mont. L'entitat disposava un bona infraestructura per al material i els viatges i tenia al seu compte uns 400 socis.

El 2013, el Centre Excursionista de Lloret rebia el Premi Llevant a la Millor Tasca Esportiva.

CLUB VÒLEI FEMENI LLORET DE MAR (4)

Diferents equips del Club Vòlei Lloret de Mar, 2011.
Font Facebook del Club
El grup inicial d'esportistes que practicaven vòlei provenia de l'impuls donat per l'AMPA del Col·legi Pere Torrent, que en 1991 va establir dos equips, un de categoria Aleví i un altre Infantil. L'organització de tornejos de Vòlei-Platja, realitzats per l'associació juvenil Corre que Toquen i els bons resultats en competicions provincials, va resultar prou engrescador com a plantejar crear un club de vòlei a Lloret.

El 1995 es va crear el Club Vòlei Femení Lloret de Mar. Com entitat ja formada, va començar a participar en les competicions comarcals amb una progressió ascendent a les categories inferiors.

El 1997 ja es va poder  participar en totes les categories. De tal manera, els equips Juvenil i Senior van començar la seva trajectòria en competicions federades l’any 1998. L’equip Juvenil va quedar campió de Catalunya l’any 2000 de 2ª categoria i l’equip Sènior va romandre estancat a la 2ª Divisió Catalana fins l’any 2002. 

A partir de llavors, es va iniciar un procés de tecnificació del club, amb nova Junta Directiva, i amb objectius per temporada. El Club va patir un canvi radical positiu i en tres anys o temporades ja eren  a 1ª Divisió Nacional l'any 2005, pujant cada temporada de categoria.(5)


Notes:
(1) Enciclopèdia de l'Esport Català (consultat 02/10/2021)
(2) Segurament era l'Antoni Bancells Puig, gran afeccionat a la natació. Font: La publicitat, 25 de setembre de 1926, p.4
(3) Lloret Gaceta, 1 d'agost de 1997, p. 27
(4) També és conegut com a Club Voleibol Lloret de Mar i Club Vòlei Lloret de Mar. 
(5) Font: http://www.voleifemenilloret.com (consultat 08/02/2021)

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
10/10/2021



Llegir-ne més...

Esports a Lloret (VI)

Etiquetas: , Cap comentari :
Continuant amb els inicis de les entitats esportives de la vila entrem en els anys 80 amb l'empenta de les institucions municipals i nacionals que apostaven per l'esport. A banda de les escoles municipals d'esports, la construcció d'equipaments competitius obriria la porta a consolidar clubs i entitats que havien crescut en nombre de practicants. El 1985 queda enllestit el camp de gespa municipal del Molí; un any després, les pistes d'atletisme, de caràcter comarcal al principi, es trobaven entre les més modernes de la província. El 1990, obra portes el pavelló poliesportiu del Molí, recurs indispensable donada la gran demanda de llocs d'entrenament i competició per part dels ens esportius lloretencs. A més, tant les pistes com el camp de gespa artificial esdevindrien un veritable reclam turístic, fora dels mesos centrals de l'estiu, que unit a l'oferta hotelera i  la bonança del clima, permetia estades esportives d'equips estrangers.


CLUB CICLISTA LLORET

Dreta, logo del Club en la seva fundació,
junt la darrera activitat coneguda de l'entitat el 2009. 
Els primers intents de crear un club ciclista a la població data d'inicis de 1981 quan en Miquel Joals dóna noticia al Lloret Gaceta de la creació d'una entitat d'afeccionats a aquest esport. Es reunien a un restaurants del passeig i a la casa de Bicicletas Martínez (1)

L'entitat rebia el nom de Sport Club Costa Brava i sota aquest nom encetaren un seguit d'activitats per a promocionar l'esport de dues rodes. La més destacada aquell mateix any va ser l'organització de la primera marxa cicloturistica de la Costa Brava, que n'aplegà uns 250 ciclistes vinguts fins i tot d'estrangers i que correria 60 Km. per carreteres de La Selva i el Gironés. El president Jordi Pujol, de visita a Lloret, va ser l'encarregat de tallar la cinta que donava la sortida a la prova.

En una entrevista, el president dels ciclistes Miquel Arecete manifestava que "La nostra idea és fomentar el cicloturisme en totes les edats, especialment en els joves a partir dels 1 2 anvs. La nostra activitat normal és sortir cada diumenge al matí a fer una volta per la comarca, que varia segons la gent i les possibilitats dels participants, però ve a ser una mitjana d'uns 60 Km" (2)

Festes de Sant Romà de 1981. Sortida de la
cursa ciclista amb la presència d'en Jordi Pujol
al Passeig.Font: Facebook. Carme Joals.2014
El 1983, ara sota la presidència d'en Jordi Martínez Planas, el club assoleix 70 fitxes d'inscrits i no abandona la seva tradicional participació en les festes de sant Romà amb les marxes cicloturistíques, que prenien cada cop més volada fora de l'àmbit local.

L'empenta i capacitat del Club Ciclista Lloret quedarà palesa amb l'organització d'una Ronda Ciclista per amateurs de caire internacional entre el 19 de febrer i el 2 de març de 1984, esdeveniment que arribaria a tenir lloc al calendari de competicions anuals de la Unió Ciclista Internacional.

El Club Ciclista Lloret també col·laborava quan equips estrangers, allotjats habitualment a  diferents hotels, realitzaven entrenaments i curses internacionals organitzats pels mateixos establiments.

L'entitat va ser impulsora de la Festa de la Bicicleta a partir de  1992 per animar a petits i grans a agafar afecció als pedals, com esport, salut i lleure.

Els dies 12, 15, 16 i 17 de febrer de 1995 serien responsables, juntament amb l'Hotel Augusta, l'associació Wilerkampen i la ciclista belga Christel Herremans. de l'organització de la Volta Ciclista Social ( posteriorment coneguda com a Social Challenger) obert a totes les categories.

Amb el pas dels anys i l'ús extensiu de la bicicleta, l'acció esportiva del Club es va anar reduint entrant al segle present. Les mountain-bikes i el contacte amb la natura afavoriria que el club es decantés per minimitzar el ritme d'activitats realitzades. A finals de la dècada dels 2000, l'entitat no tindria ja continuïtat i avui dia existeix una entitat dedicada a la bici a la vila anomenada Penya Ciclista Lloret de Mar, creada el 2014.

CLUB PETANCA LLORET
L'entitat dedicada a la petanca és inscrita oficialment l'agost de 1982. Van tenir com a socis 1 i 2 els llavors president i vicepresident espanyols Felipe González i Alfonso Guerra, respectivament.

El seu primer president en seria l'Àngel Asenjo, i des del primer moment en que es constituí la junta, el seu principal objectiu serà aconseguir unes pistes adequades a la pràctica de la petanca.

Logo de l'entitat
L'entitat sempre ha desenvolupat una gran activitat competitivitat, tant en categoria masculina com en femenina, aconseguint importants fites esportives en poc temps, com  la Copa Presidente, el subcampionat femení provincial o campió de Girona en la categoria infantil.

Les pistes per poder entrenar no arribarien fins el 1992, utilitzant-ne un espai municipal reconvertit en centre cívic al sector de Can sabata. Posteriorment, serien ampliades el 1999.

L'any 1996, el club disposava de uns 50 membres i s'animava a ser organitzadors de campionats i exhibicions estatals i internacionals, com el Campionat d'Espanya sèniors el 1999, que van utilitzar com a pistes el camp de terra del col·legi Pere Torrent.
Convertida en associació
 amb caràcter cultural

A partir de 2003, al sí de l'entitat, sorgiria el Club de Bitlles Catalanes de Lloret de Mar, que ben aviat començarà a despuntar en les competicions d'aquesta modalitat tradicional. Així, el Club seria campió de lliga Selva-Maresme en diverses ocasions.


CLUB ATHLETIC SPOMAR LLORET

Fundat oficialment l'any 1983 i amb estatuts aprovats per la Generalitat un any després, aquesta entitat es dedicava a la pràctica de l'atletisme i del futbol-sala, sota el nom d'Sports Marqués, botiga arrelada a la vila des de 1972. El seu president va ser en Josep Marqués.

En la trajectòria del club cal subratllar l'organització del Mig Marató de Lloret, des de 1981 a 1985,  per a atletes sèniors i veterans d'ambdós sexes, i de competicions de marxa atlètica (entre 1981 i 1983).

En el camp de futbol-sala, aquest club, durant la temporada 1984-85, va quedar campió de totes les competicions en qu va participar (lliga, copa. Marató de Blanes, Torneig de Santa. Cristina). 

La temporada 1987-88 va quedar campió de la Copa Federació i sots-campió de lo Lliga. Torna a guanyar la Copa Federació la temporada 1987-88 i guanya la lliga en la 1988-89, Obtingué el sots-campionat d'ambdues coses en 1989-90 i en la temporada 1990 obtingué el cinquè lloc en la Lliga Nacional, entre altres assoliments esportius. (3) Desapareix a partir de 1992.

TAEKWONDO CLUB CHOIS LEE/ CLUB TAEKWONDO NEW AGE
Exhibició de taekwondo a les
 instlal·lacions del barri del Molí
Font: Facebook-C.T. New Age
El taekwondo es una disciplina marcial d'origen coreà que es va anant introduint-se en els tatamis des de la dècada dels 60 i 70, però  que trigaria en ser acceptada en la seva modalitat esportiva fins la segona meitat dels anys 80. L'impuls provindrà de  la creació de la Federació Espanyola de Taekwondo (1986), independitzant-se totalment de la Federació Espanyola de Judo. Un any després, el 1987, es fa realitat la Federació Catalana de Taekwondo.(4)

El 1985 s'obre a Lloret el Taekwondo Club Chois Lee, dedicada a aquesta modalitat de lluita oriental que començava a despertar interès entre els amants de les arts marcials. El primer gimnàs Chois Lee, inaugurat pel seu principal promotor, el coreà Lee Jae Kwon, seria a Girona. Després s'estendria a Salt, Figueres, etc.  Des del primer moment, en Joan Colomer seria el director i entrenador principal d'aquest gimnàs que passaria a anomenar-se Club Taekwondo New Age. A l'actualitat, continua el club servint d'escola i d'entrenament a nivell competició al pavelló d'esports de Lloret.


CLUB FUTBOL SALA LLORET
Ensenya del Club.Abaix, Premi Llevant 2008,
al Club Futbol Sala Lloret. Foto: Asumpció Comas
Aquesta fórmula reduïda de futbol ja es jugava a la pista de l'Esteve Carles i aviat es va començar a realitzar partits informals amb equips constituïts per a l'ocasió, com els que organitzava la Penya Barcelonista al pavelló municipal. Va estar-ne darrera el 1978 del primer torneig de futbol sala en que participaren, a part de la mateixa penya, l'Internacional Tennis Canyelles, els veterans del C.F. Lloret, Garatge Fenals i Los Independientes.
A partir dels 80 i molt especialment els 90, hi haurà una eclosió d'aquest esport a la vila. El 1984, Santiago Lusquiños presenta a l'ajuntament els estatuts del Club Futbol Sala Lloret i així poder entrenar al pavelló esportiu, tot i que portaven funcionant un any abans, com altres equips ja formats i competint entre ells en tornejos locals i comarcals. Va ser el primer club de futbol sala registrat davant les autoritats esportives que es té notícia.


Al mateix temps, ja es podia veure competicions en que participaven clubs formats a Lloret. Hom es podia seguir l'Sport Marquès F.S, el Var·Viturik F.S el Lloret Nou o el Lloret VIP en les distintes competicions adscrites a la Federació Catalana de Futbol Sala o bé a la Federació Catalana de Futbol (5)

Des de 1982, es realitza el Torneig Futbol Sala Santa Cristina, coincidint amb la festa gran de la vila i que ha estat organitzada els darrers anys pel Club Futbol Sala Lloret.

Durant bona part dels anys 90 eren en competició el Club Futbol Sala Lloret Nou, el Club Unió Futbol Sala Lloret i l'actual Club Futbol Sala Lloret, que juntament amb el Lloret Esportiu Futbol Sala, disputen campionats i entrenen a les instal·lacions del pavelló del Molí.



ESQUI CLUB LLORET
Logo de l'entitat.
Tot i que Lloret sigui ciutat de mar i no pas de muntanyes nevades, no va ser cap obstacle per a que una trentena d'afeccionats a l'esport blanc decideixin constituir un club d'esquí a Lloret. Era 1984 i tenia com a primer president en Josep Montero. 

L'any 1992, l'entitat tenia 150 socis i pagaven de quota mensual d' unes 1000 ptes. (6 €) que cobrien una assegurança i el transport en bus cap a les pistes de neu. (6)



CLUB ESCACS LLORET
Considerat com a esport pel Comitè Olímpic Internacional, els escacs tenen una llarga història de practicants a la vila, tot i ser una activitat discreta. No hi ha faltat mai un tauler i jugadors a competir en els centres socials com el Casino Lloretense o després el Marina- Casinet.
Escut del Club.

L'any 1987 es funda la secció d'escacs de la Penya Barcelonista de Lloret de Mar, entitat precursora del Club Escacs Lloret i que va estar en actiu fins a la fundació del Club l'any 2007. Va ser la primera entitat d'escacs  a Lloret.

L'activitat més important que es va organitzar va ser l'Open d'Escacs Penya Barcelonista que es va celebrar durant tretze edicions (1989-2001) (7)

Va aconseguir-ne el sots-campionat de Catalunya d'escacs de segona categoria el 1991 i es proclamaria campió un any més tard.



Notes:
(1) SAML. Lloret Gaceta, 15/2/1981. p25
(2 ) Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 13/11/1982. p.24 
(3) SAML. Lloret Gaceta, 31/10/1991. p. 19
(4) Font: Federació Catalana de Taekwondo i Hapkido
(5) Durant uns anys totes dues federacions tenien les seves lligues. Vegeu explicació a l'Enciclopèdia Catalana
(6) Entrevista al president de l'entitat Lluís Faura. SAML. Lloret Gaceta, 15/12/1922, p.29
(7) Font: Federació Catalana d'Escacs.

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
26/11/2021
Llegir-ne més...

Els Premis Sa Gavina

Etiquetas: ,
El guardonat Fermí Reixach (a dalt). Esbós del guardó Sa Gavina,
obra de l'escultor Ramon Albertí(dreta)
  Abaix, en primer terme, els distingits
Dolors Clupés i Jaume Soliguer.
Font imatges: SAML/Nova Ràdio Lloret     
Instaurats el 1990 per l'Associació Popular d'Amics de la Cultura (APAC), el guardó Sa Gavina vol reconèixer "a aquelles persones o entitats que movent-se en el camp del que anomenem treball cultural, s'hagin destacat per la seva activitat específica a Lloret o bé a aquelles persones o institucions que no sent ni residint a casa nostra hagin treballat en la nostra història, el nostre paisatge o la nostra realitat present" (1)

Amb plantejament de periodicitat anual i amb la mirada posada en les lletres i les arts, el guardó seria dissenyat per l'artista Ramon Albertí. Atorgats pels vols de Sant Jordi, el premi Sa Gavina era complementaria d'uns guardons oberts als treballs de narració i història local, el "Lloret, el meu poble", on participaven  escolars i adults en diferents modalitats. A l'actualitat, i ja desapareguda l'entitat organitzadora, és l'ajuntament qui, des de 2014, organitza i lliura aquest guardó a la Nit de la Cultura Lloretenca.

En aquesta entrada de QHLloret, farem un repàs cronològic a les persones i entitats distingides amb aquest guardó:

1990 
Joan Domenèch i Moner (Lloret de Mar, 1943)
Historiador i escriptor, en Joan Domenèch va ser el primer guardonat que posava en vàlua tot els esforços de coneixement i preservació del patrimoni cultural de la vila. Ja sigui en les seves facetes com a mestre o polític, en Domènech ha mostrat el camí a altres persones interessades en la història de Lloret a través dels seus escrits.

1991
Josep Carretero Gomis (Barcelona, 1905 - Lloret de Mar, 1996)
Pintor barceloní, estiueja a Lloret a partir de 1949, on poc després fixaria el seu estudi i residència. En rebrà el premi en la modalitat d'Arts Plàstiques pel conjunt de la seva obra pictòrica relacionada amb la vila.

1991
Esteve Fàbregas i Barri (Lloret de Mar, 1910 -  1999)
Escriptor lloretenc que aprofundí en el passat mariner i navegant de Lloret entre altres temes que veu reconeguda la seva aportació a la cultura i la història locals en la vessant de les Lletres.

1992
Domènec Moner i Basart (Lloret de Mar, 1905 - Sant Pere de Ribes, 2003)
Compositor de més de 50 sardanes i de cant coral, fundador de l'Orfeó Lloretenc (1926), seria honorat amb la Fulla de Llorer de plata l'any 1991.

1993
Casal de l'Obrera
Entitat teatral sorgida el 1953, rebria aquesta distinció pels seus 40 anys sobre els escenaris, projectant la cultura lloretenca més enllà de l'àmbit local.

1994
Agustí Maria Vilà i Galí (Lloret de Mar, 1922 - 2015)
Enginyer de professió, en dedicarà a la recerca del passat naval de la població en un bon grapat de llibres que ajuden a la recuperació del passat navilier i mercant de Lloret. També dedicarà esforços a altres temes històrics, sempre vinculats amb el poble.

1995
Joan Sala i Lloberas (Lloret de Mar, 1925 - 2010)
Pescador d'ofici, bon coneixedor de la costa lloretenca, en Joan Sala destacaria per la seva aportació a la cultura lloretenca amb els seus escrits sobre la pesca i la seva gent, així com les seves pintures i il·lustracions costumistes i paisatgístiques. 

1996
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
A l'empara de la llei de 1993, la Generalitat de Catalunya crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, entitat organitzadora del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana que tindrà la seva cloenda a Lloret  l'abril d'aquell mateix any. Com  president de l'entitat, en Joan Vidal i Ganyolà  rebria el Sa Gavina.

1997
Obreria de Santa Cristina
Tot i l'existència documentada d'obrers o administradors del santuari de Santa Cristina al segle XVI, la configuració com a entitat i associació moderna data de 1904. Durant aquests segles, una delegació de lloretencs ha tingut cura d'aquest indret i ha procurat el seu manteniment i administració.

1998
Ramon Albertí i Maria (Barcelona, 1929 - Lloret de Mar, 1997)
Artesà de la forja de metalls i artista del ferro, seu és el disseny original del guardó Sa Gavina. Seria recollit a títol pòstum per la seva dona, l'Amèlia Gallart.

1999
Germinal Ros i Martí (Lloret de Mar, 1908 -2006)
Home de vasta cultura i de gran compromís social i polític, en Germinal Ros tornaria de l'exili a Lloret el 1975, on desenvoluparia moltes accions en els camps associatiu, cultural i polític. Tanmateix, seria un dels fundadors de l'entitat que atorgava els premis, l'APAC.

2000
Joan Baptista Bernat i Sarró (Barcelona, 1909 - Lloret de Mar, 2007)
Reconegut mag i especialista en jocs de mans, coneixement que ha traslladat a un munt de llibres, li serà atorgat aquest honor pel seu activisme cultural.

2001
Confraria de Sant Elm
Antiquíssima associació de socors i rescat de captius datada de 1553 que es sempre present a les activitats de la Festa Major de Lloret. Té cura del manteniment de la capella dels Sants Metges.


2002
Coral Unió Lloretenca
Es Coro neix oficialment el 1952 i ha centrat bona part de les seves activitats en les caramelles de la Pasqua Florida i el concert de la festa major de Sant Romà. A partir de 1994, hi integrarà veus femenines.

2003
Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 1909 - 2005)
Arxiver, jurista i historiador arenyenc, en Pons faria una gran aportació a la història lloretenca al descobrir i divulgar els documents notarials que feien esment de Lloret a l'Edat Mitjana.

2004
Col·legi Immaculada Concepció
Les germanes de la congregació religiosa francesa de l'Immaculada Concepció s'establiren a Lloret el 1903, obrint una escola en règim d'internat. Amb motiu del centenari, la institució rebria aquest guardó.

2005
Xavier Albertí i Gallart (Lloret de Mar, 1962)
Director, actor i escriptor teatral, gran professional de les arts escèniques conegut arreu del món i que ha estat encarregat de portar les regnes del Grec barceloní o la direcció del Teatre Nacional de Catalunya.

2006
Coral Alba de Prima
Fundada el 1974 pel mossèn Josep Benet i Cantó, aquesta agrupació de cantaires ha estat vinculada als actes litúrgics de la parròquia lloretenca. La distinció seria lliurada a la seva directora, la Carme Riera.

2007
Fundació Sant Romà
Constituïda per la parròquia de Lloret el 2003 amb l'objectiu de realitzar les importants obres de rehabilitació que necessitava el temple, obtindria aquest reconeixement per la tasca de restauració feta. El mossèn Narcís Ponsatí recolliria el guardó.

2008
Centre Excursionista (secció Fotografia)
L'any 1993 es constitueix el Centre Excursionista de Lloret. Al si de l'entitat sorgiria la idea de fer un concurs de fotografia  de natura i muntanya que, el 1997, seria batejat com a Premi Montbarbat. Amb el pas del temps aquest certament fotogràfic comença a tenir volada internacional i s'ha convertit en MontPhoto.


2009
Xino-Xano
El que va començar com una caminada multitudinària  a sant Pere del Bosc el 1979, amb els anys, l'entitat Xino-Xano ha fet possible la recuperació de velles tradicions populars i ha aconseguit aplegar vilatans i forasters en torn el patrimoni cultural i monumental lloretenc gràcies a les seves marxes.

2010
Josep Bernat i Montero (Lloret de Mar, 1941 - 2021)
Les arts escèniques, l'enregistrament en vídeo i la música són les passions d'aquest lloretenc que és una gran activista cultural de Lloret i de la seva història.

2011
Pintors de Lloret
Més un col·lectiu de persones amants de la pintura en les seves diverses manifestacions que una associació pròpiament , Pintors de Lloret porta més de 40 anys mostrant el talent dels veïns i veïnes de la població, que es coordinen per fer exposicions.El col·lectiu de pintors, que compta amb 120 integrants, recorda que els seus orígens van ser als anys '70. I que des de llavors no han parat d'integrar tot tipus de persones i col·laborar amb la vila. Jaume Soliguer, president del col·lectiu, es referia a Pintors de Lloret “com una família, amb la pintura com a vincle comú”.

2012
Sebastià Ruscalleda i Gallart (Lloret de Mar, 1945)
Tot i que la seva professió ha estat enginyer industrial, en Sebastià Ruscalleda ha signat sengles llibres que apropen les figures de  Sorolla, Camprodon o Piferrer al gran públic, amb rigor i estil depurat.

2013
Club Marina-Casinet
L'activitat desplegada per aquesta entitat que suma quasi 60 anys d'història (1955) abasta l'edició de llibres, sortides culturals i xerrades sobre els temes més diversos.El seu president, Joan Domènech, definia l’entitat “com un reducte de l'esperit dels antics casinos d'abans, passat pel filtre de l'actualitat”.

2014
Fermí Reixach i Garcia (Lloret de Mar, 1946)
De Lloret al món, de les primeres passes escèniques del bressol d'artistes del Casal de l'Obrera al cinema internacional, en Fermi Reixach és l'actor polivalent dedicat en cos i ànima a la interpretació.Tota una trajectòria actoral reconeguda amb el honor del Sa Gavina.

2015
Escola Esteve Carles
El centre escolar va complir 50 anys de funcionament i el guardó venia a tancar un any d'especial rememoració per a docents i alumnat, tant els d'ara com els d'ahir.

2016
Dolors Clupés i Barnés (Caldes de Malavella, 1945)
El Grup Cultural Loreto, la celebració del Pessebre Vivent i la primera posada en marxa de l'associació de Puntaires de Lloret avalen la tasca social i cultural de la Dolors Clupés a la vila durant poc més de 30 anys.

2017
Jaume Soliguer i Cabruja (Lloret de Mar, 1941)
Des de bon principi, en Jaume Soliguer ha estat vinculat a Pintors de Lloret, agrupació de la que ha estat principal impulsor i coordinador. També ha estat una de les peces clau de l'activitat nadalenca de  l'Associació de Pessebristes de Lloret (1985).

2018
Jordi Rocas i Palau (Lloret de Mar, 1943)
El Sa Gavina recau en un dels principals impulsors de les sardanes a Lloret, a través de l'entitat Amics de les Sardanes (1955-2003) i la seva aportació al món sardanístic, sense oblidar la seva contribució al  modelisme naval.

2019
Associació de Dones L'Aurora
Entitat feminista creada el 2005 a Lloret que té com a objectius l'igual participació de la dona a tots els àmbits de la societat, i al respecte i dignitat de la dona com a persona amb ple drets, mitjançant activitats formatives, culturals i participatives.

Arran de la pandèmia generada per la COVID-19, el 2020 no es va procedir a lliurar el premi corresponent, que seria atorgat a l'any següent.

2020
Angelina Cardona i Reixach (Lloret de Mar, 1944)
Persona molt vinculada al Casal de l'Obrera i l'Esbart Dansaire Lloretenc, l'Angelina ha manifestat sempre una gran i entusiasta implicació en la cultura popular lloretenca i aquest guardó n'agraeix la seva dedicació a la vila.

2021
Momphoto
Tot coincidint amb el seu 25è aniversari, el concurs internacional de fotografia i video de natura i muntanya rep aquesta distinció per la projecció arreu del món de la vila de Lloret i el missatge a favor de protegir i conservar la vida natural del nostre planeta.


(1) Presentació del cofundador de l'APAC, en Josep Blanch i Soler. Lloret Gaceta, núm 514, primer de maig de 1990, p.12
Llegir-ne més...
Subscriure's a: Missatges ( Atom )