Tot recuperant les Festes de Sant Romà

Cap comentari :
L'esclat de la guerra civil va fer desaparèixer les Festes de Sant Romà a nivell popular. Únicament restà la celebració religiosa a la parròquia, a la diada del sant, amb un ofici solemne.

 A finals del segle XIX, aquesta festivitat ja anava perdent interès fora de l’àmbit religiós. Segons es llegia al periòdic El Porvenir, algú es lamentava de l’escassa importància que té, tot i que, temps enrere havia tingut tanta importància com la Festa Major de Santa Cristina.

Retall de premsa a Los Sitios
 (2)
Tot repassant les publicacions dels anys 30 ens adonem que era més bé una festivitat de la parròquia amb el típic ball als Casinos cap el vespre. No serà fins el 1977 que, gràcies a entitats del poble, es comença a parlar de les fires i festes de Sant Romà, la festa petita o la festa d’hivern. La intenció era fer una festa molt participativa, oberta a la cultura i l’esbarjo.

Com la Festa de Santa Cristina es feia en plena temporada turística, hom es pensà que a la tardor es podia fer la festa amb més tranquil·litat i ganes de participar. Comptava, llavors, amb un pressupost d’ 1 milió i mig de pessetes, que s’anava engrandir en el futur, així com els dies d’activitats repartits per tot el mes de novembre.

El tarannà d'aquesta celebració al patró de la parroquial lloretenca queda expressada en paraules de Josep Blanch i Soler al Punt Diari de 1977 (1): "Les Festes de Sant Romà, han representat per a Lloret el trencament de fórmules elitistes, en benefici d'una voluntat col·lectiva, de retrobament popular; la mateixa composició de la comissió de festes (totes les entitats cíviques, culturals, esportives, recreatives, etc.) l'espontaneïtat dels veïns (guarnir carrers, curses de sacs, etc.·.), les trobades a l'envelat (elecció del Lloretenc de l'any), han demostrat a bastament el caire popular de les preferències dels ciutadans, a la vegada que són una demostració del civisme i l'alegria amb què lloretencs viuen aquests dies d'esplai"

El tradicional pregó de festes de Sant Romà va ser instaurat, com a referent d’inici de festa, l’any 1977 que va tenir com a  primer orador l’historiador Narcís-Jordi Aragó.


LLISTAT DE PREGONERS I PREGONERES DE LES FESTES DE SANT ROMÀ

1977: Narcís Jordi Aragó i Masó (1932 - 2016)  periodista, advocat i escriptor gironí
1978: Ernest Corral i Coll del Ram (1909 - 1992)  periodista i escriptor barceloní
1979: Antoni Maria Aragó i Cabañas (1918 - 1981)  historiador, poeta, traductor i professor nascut a Lloret de Mar
Narcís Jordi Aragó el 1977, flanquejat per en Jordi Martínez i en Joan Domènech. Font: SAML 

1980: Jaume Ministral i Masià  (1914 - 1982)  escriptor i pedagog gironí
1981: Josep Pujades i Lladó (a) Pius Pujades (1938) mestre, escriptor i periodista gironí
1982: Salvador Sunyer i Aimeric (1924 - 2017) escriptor i polític gironí
1983: Jaume Sobrequés i Callicó (1943) historiador i polític gironí
1984: Josep Tarradellas i Joan (1899 -1988) expresident de la Generalitat de Catalunya
1985: Esteve Fàbregas i Barri (1910 - 1999) escriptor i historiador lloretenc
1986: Joan Domènech i Moner (1943) mestre, polític i historiador lloretenc
1987: Arcadi Calzada i Salavedra (1946 ) consultor d'empresa i assessor d'art gironí
1988: Enric Matarrodona i Puigdemont (1951) periodista gironí
1989: Vicenç Villatoro i Lamolla (1957) escriptor i periodista terrassenc

1990: Jordi Vendrell i Cirera (1947 - 2001) periodista radiofònic barceloní
1991: Joan Sala i Lloberas (1925 - 2010) pescador, escriptor i pintor lloretenc
1992: Jordi Soler i Font (1938) escriptor, ninotaire i fotògraf barceloní 
1993: Germinal Ros i Martí (1908 - 2006) escriptor, periodista i polític lloretenc
1994: Àngel Martínez i de la Guàrdia (1915 - 2007) farmacèutic i promotor cultural i esportiu lloretenc
1995: Josep Maria Pons i Guri (1909 - 2005) jurista, arxiver i historiador aranyenc
1996: Antoni Fàbregas i Fradera (1916 - 2005) escriptor i empresari turístic
1997: Xavier Albertí i Gallart (1962) dramaturg i compositor lloretenc
1998: Anna Maria Agustí i Flores (a) Nina (1966) cantant barcelonina i lloretenca d'adopció
1999: Lorenzo Quinn (1966) escultor i actor italià

2000: Joan Baptista Bernat i Sarró (1909 -2007) mag lloretenc
2001: Jaume Sobrequés i Callicó (1943) historiador i polític gironí (inauguració Lloret Mil Anys) 
2002: Isabel-Clara Simó i Monllor (1943 - 2020) escriptora, periodista i política valenciana
2003: Agustí Maria Vilà i Galí (1922 - 2015) enginyer industrial i historiador lloretenc
2004: Ivan Tibau i Ragolta (1973) polític, exjugador i exentrenador d'hoquei lloretenc
2005: Pepe Garriga i Bernardos ( 1977) periodista i excorreponsal de TV3 lloretenc
2006: Special Olympics Catalunya: F. Martínez de Foix i Llorens i E. Collell i Vidal
2007: Narcís Ponsatí i Prujà (1947) mossèn de la parròquia de Lloret de 1997 a 2007.
2008: Xavier Guitart i Domènech (1948) polític, gestor públic i advocat lloretenc
2009: Agustí Blanch i Masferrer (1933) patró de vaixell i president de l'Obreria de Sant Elm de Lloret de Mar

2010: Associació Veïns Barri Can Carbó i Mas Baell: Dolors Clupés i Barnés (1945)
2011: Plataforma Estimem Lloret: Victòria Serrano i Fumanal (1975)
2012: Àngel Mullera i Rodríguez (1984) atleta lloretenc
2013: Associació Veïnat de Les Alegries: Lluís Riera i Garriga (1958)
2014: Conxita Romaní i Draper (1959) comerciant i activista cultural
2015: Rafael Pacha i Pacha (1952) empresari arrelat a Lloret, provinent d'Extremadura
2016: Toni Bach i Lleal (1966) lloretenc, cap de colla dels Castellers de Vilafranca
2017: Fermí Reixach i Garcia (1948) actor de cinema i teatre internacional lloretenc
2018: Josep Alsina i Llinàs (1949) capità de marina mercant lloretenc
2019: Daniel Torrente i Garcia (1961) expolicia, president de la Casa de Cúllar arrelat a Lloret

2020: sense pregó a causa de la pandèmia de COVID-19
2021: Salvador Pujós i Tresserras (1943) actor de teatre i activista cultural


NOTES:
(1) El Punt. 15/11/1980. Pàgina 11 
(2) Los Sitios de Gerona. 8/11/1977. Pàgina 2
Font: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar. A través d'aquest enllaç, hi podeu consultar els pregons.
Llegir-ne més...

La Nit de l'Esport i Festa de l'Esport 1971 - 2020

Cap comentari :
Corria l'any 1971 quan el periodista i promotor cultural Pedro Morón preparava la primera edició de la Noche del Deporte, única a la demarcació gironina llavors i que seria posteriorment seguida en altres indrets. Com a corresponsal de Los Sitios i de Gerona Deportiva (1), Morón va pensar fer un sopar que aplegara els esportistes locals on rebrien trofeus per la seva dedicació i triomfs esportius, i que tingués ampli ressò a la província.

En el marc dels salons de banquets de l'Hotel Roger de Flor, tindria lloc La Noche del Deporte el 6 de juny de 1971, amb autoritats locals i provincials que n'hi lliurarien els diferents premis establerts. Val a dir que la pràctica esportiva a la vila era molt minsa encara: futbol, basquet, hoquei i patinatge artístic. A l'horitzó era prevista la construcció del pavelló d'esports municipal, que resultaria cabdal per impulsar l'esport lloretenc.

Alguns dels guardonats a la 1a. edició de la Nit de l'Esport el 1971. Font: SGDAP.Ajunt. de Girona. Fons  Narcís Sans Prats.

Donada la bona acollida i recepció de la Noche del Deporte es va decidir continuar en forma de gal·la anual, coincident amb el final de temporada dels esports en competició. Es va passar de l'entorn del Roger de Flor al Hotel Monterrey perquè cada cop havia per persones que compraven els tiquets dels sopars i participaven al sorteig dels diferents premis ofertes per les cases comercials que hi col·laboraven. Bona part dels diners recaptats, ja des de la tercera edició, anaven als clubs esportius lloretencs. El repartiment de beneficis es feia en relació a les categories on competien, nombre de fitxes, etc. A tall d'exemple, el 1978 es van repartir 300.000 pessetes ( uns 13 mil euros al canvi actual) entre les entitats.

Esportistes amb el seu premi a la XVIII edició el 1991. Font: SGDAP.Ajunt. de Girona. Autor Jordi Picazo.

A partir de 1977 ja es Nit de l'Esport, patrocinada per Lloret Gaceta, i on el consistori lloretenc s'implicarà més en el seu suport a la celebració, que es converteix en un acte tradicional de promoció de l'esport. Un jurat, compost  pels delegats dels clubs, organitzadors (amb la revista Lloret Gaceta al capdavant) i delegats municipals,  escollia els esportistes guardonats entre els designats pels mateixos clubs, tot mantenint la expectació fins la nit de l'atorgament de premis.

Amb els pas del temps, la Nit de l'Esport canviarà de dates de celebració, de final de temporada a fer-ho pels vols de desembre o a l'octubre i en diferents indrets, segons previsió d'aforament. Aquesta continuïtat anyal es va trencar el 1988, moment en què el seu principal impulsor, Pedro Morón, no va continuar darrera de l'organització de la Nit i no tornaria a fer-se càrrec fins el 1991. Anys més tard, una comissió organitzadora se n'ocupava de la celebració de l'esdeveniment fins el 1999 en què diferents persones dels departaments d'esports i joventut de l'ajuntament i Nova Ràdio Lloret prendrien el relleu.

En 2003, l'ajuntament assumeix totalment la responsabilitat sobre la Nit i canvia de manera total el format de la vetllada però mantenint el seu esperit d'honorar els i les esportistes destacades en les diferents competicions i modalitats esportives. La Nit de l'Esport es transforma en Festa de l'Esport, que s'ha anat celebrant-se des de llavors a la vila. Només amb l'excepció que va suposar el 2017, ja que, com es celebrava a l'octubre, els fets polítics i socials de llavors van fer que es posposessi.

Tot i el canvi de nom, se'n va mantenir la numeració de l'esdeveniment, que el 2020 arribava a la seva 46ena, edició.

A cada cita es donava un munt de premis en diferents categories, però sempre hi hagut dos guardons importants: el premi Llevant, per al club o entitat que ha destacat en el seu àmbit a la darrera temporada; i el premi Forjador de l'Esport, per a aquella persona que ha realitzat una valuosa tasca esportiva en pro del desenvolupament de l'esport lloretenc. Durant uns anys, aquest guardó coincidia amb el trofeu a la Millor Tasca Esportiva, centrada només en els èxits aconseguits al llarg de la temporada de competició i que desapareixeria amb el canvi de format de la festa esportiva el 2003.

RELACIÓ DE PREMIATS/DES NIT DE L'ESPORT/ FESTA DE L'ESPORT 1971-2020

Les edicions de 1971 i 1972, les dues primeres de la Nit de l'Esport, no va haver un repartiment de premis fixos, com ho farien més endavant. Es seguia, d'alguna manera, el costum encetat anys enrere de premiar els jugadors del Club de Futbol Lloret que per les seves qualitats i encerts a la temporada eren mereixedors d'algun trofeu. Amb la incorporació de més clubs, s'obre el ventall de premis i a partir de 1973 es comença donar el premi Llevant i el trofeu Lluís Costa a qui hagués destacat pel seu treball i suport a l'esport. Aquest premi es designaria després com a Trofeu Esport Lloretenc i millor Tasca Esportiva (*), que, com hi esmentaven, tindria la seva concreció en el premi Forjador(a) de l'Esport.

Per raó d'espai i per la seva importància només hi figuren la relació de premiats i premiades d'aquests guardons.

3ra. Edició 1973
TROFEU LLEVANT: Col·legi Inmaculada Concepció - Equip de basquet
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Juli Carbonell, a títol pòstum.

4a. Edició 1974
TROFEU LLEVANT: Club de Futbol Lloret (Secció infantil)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Sebastià Bosch

5ena Edició 1975
TROFEU LLEVANT: Club Balonmano Sport Lloret (2)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep Macià

6ena Edició 1976
TROFEU LLEVANT: C.R.I.S. Lloret (3)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: José Carlos Ramón

7ena Edició 1977
TROFEU LLEVANT: Club de Futbol Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep Trull

8ena Edició 1978
TROFEU LLEVANT: Club Balonmano Femenino (BMF)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep Gibert

9ena Edició 1979
TROFEU LLEVANT: Club Balonmano Sport Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Antoni Ferrón

10ena Edició 1980
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Carles Cardona

11ena Edició 1981
TROFEU LLEVANT: Club Futbol Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Jordi Ribera

12ena Edició 1982
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josefina Robert

13ena Edició 1983 
TROFEU LLEVANT: Club Patí Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Lluís Ventura

14ena Edició 1984
TROFEU LLEVANT: Club Futbol Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Francesc Arniges

15ena Edició 1985
TROFEU LLEVANT: Club Futbol Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Just Fornaguera

16ena Edició 1986 
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Albert Franquet

17ena Edició 1987
TROFEU LLEVANT: Club Atletisme Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep de Calassanç Carreras

No es va organitzar les gales de lliurament de premis de la Nit de l'Esport en les edicions de 1988, 1989 i 1990.

18ena Edició 1991
TROFEU LLEVANT: Club Independent Bàsquet (CIB)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep Marqués

19ena Edició 1992
TROFEU LLEVANT: Club Nàutic Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Lluís Tibau

20ena Edició 1993
TROFEU LLEVANT: Club Independent Bàsquet (CIB)
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Yasuji Fusano

21ena Edició 1994
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret 
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Marina Hoernecke

22ena Edició 1995
TROFEU LLEVANT: Club Atletisme Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Salvador Austrich
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Àngel Martínez de la Guardia

23ena Edició 1996
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Jaume Oms
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Pere Garriga Alum

24ena Edició 1997
TROFEU LLEVANT: Club Nàutic Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Joan Surís i "Pitu" Girbent
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Darwin Ribas

25ena Edició 1998
TROFEU LLEVANT: Club Handbol Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Antoni Alcaraz
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Joan Surís Vilaró

26ena Edició 1999
TROFEU LLEVANT: Club Atletisme Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Anna Pujol
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Antoni Caner

27ena Edició 2000
TROFEU LLEVANT: Club Patí Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Xavier Miranda
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Agustí Blanch

28ena Edició 2001
TROFEU LLEVANT: Club Judo Lloret
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Nicanor Vara
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Antoni Garcia

29ena Edició 2002
TROFEU LLEVANT: Assoc. Clubs de Rem de Lloret de Mar i Blanes
TROFEU MILLOR TASCA ESPORTIVA: Josep Maria Ribera 
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Joan Herrera

A partir de 2003, la Nit de l'Esport es reestructura i se li dona un altre caire, tot passant a nomenar-se com a Festa de l'Esport però respectant el nombre consecutiu d'edicions de la seva predecessora.

30ena Edició 2003
No hi ha diferència substancial del premis atorgats.

31ena Edició 2004
TROFEU LLEVANT: Club Basquet Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Josep Maria Ribera

32ena Edició 2005
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Paquita Abellán

33ena Edició 2006
TROFEU LLEVANT: Club Atletisme Lloret-La Selva
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Toni Pujol

34ena Edició 2007
TROFEU LLEVANT: Club Futbol Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Josep Maria Franch

35ena Edició 2008
TROFEU LLEVANT: Club Unió Futbol Sala
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Pepe Castiella

36ena Edició 2009
TROFEU LLEVANT: Club Tennis Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Marina Hoernecke

37ena Edició 2010
TROFEU LLEVANT: Club Basquet Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Alex de Mingo

38ena Edició 2011
TROFEU LLEVANT: Club Natació Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Josep Maria Ribera Rius

39ena Edició 2012
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Jaume "Jackie" Bosch

40ena Edició 2013
TROFEU LLEVANT: Centre Excursionista Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Yasuji Fusano

41ena Edició 2014
TROFEU LLEVANT: Club Vòlei Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Isidre Jiménez

42ena Edició 2015
TROFEU LLEVANT: Club Judo Nova Unió
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Joan Colomé Williams

43ena Edició 2016
TROFEU LLEVANT: Special Olympics de Catalunya, Acell (Associació Catalana d’Esports de Lleure) i Aspronis
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Sonia Campos (primera voluntària inscrita)

El 2017 no va haver-ne per la situació política que travessava el país en  tensió entre Generalitat i Govern Espanyol arran de l'1 d'Octubre.

44ena Edició 2018
TROFEU LLEVANT: Penya Ciclista Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Josep Colls

45ena Edició 2019
TROFEU LLEVANT: Club Hoquei Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Pep Cardona

46ena Edició 2020
TROFEU LLEVANT: Club Basquet Lloret
PREMI FORJADOR/A DE l'ESPORT LLORETENC: Manel Fernàndez

El 2021 no ha hagut celebració de la Festa de l'Esport motivada per la pandèmia de COVID-19.



NOTES:
(*) Tot i les diferents denominacions, per fer-ho més entenedor, hi indiquem Millor Tasca Esportiva segons la intenció amb que es donava el premi.
(1) Los Sitios, de tendència falangista en els seus inicis, passaria a ser democràtic i en català a partir de 1988. Per la seva banda, Gerona Deportiva (1953-1983) era el suplement esportiu de la revista Usted.
(2) Després seria Club Handbol Lloret.
(3) C.R.I.S. eren les sigles del Centre de Recuperació i Investigació Submarines. Fundat a Barcelona el 1954, és un club esportiu dedicat a l'escafandrisme, el salvament i recuperacions submarines i altres activitats subaquàtiques (WEB). A la vila, des de mitjans dels 60, hi havia una delegació, amb Romualdo Ruiz i Josep Bernat com a submarinistes més actius. 

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
23/12/2021
Llegir-ne més...

Esports a Lloret (i VIII)

Cap comentari :
El darrer recordatori dels començaments dels esports lloretencs recau en les penyes esportives que han realitzat un gran esforç de promoció esportiva i cultural a la nostra vila. I també, per qué no, en equipaments privats que complementaven l'oferta pública o com, l'Internacional Tennis Canyelles, van convertir-se en pioners en la promoció de l'esport en totes les seves vessants.

PENYA BLANC  BLAVA DE LLORET DE MAR
La Penya Blanc-Blava d'afeccionats al R.C.D. Espanyol es va constituir el 1974, a l'escalf de 5 entusiastes "pericos": el que seria primer president de l'entitat l'Antonio Cerón, Paco Martinez (a) Paco Hierbas, Antonio Salgueiro, l'Àngel Magrià i en Joan Agustí. 

Precisament, el primer local on tenien com a punt de trobada als seus inicis era Can Bolet. Després passarien als baixos de l'edifici Catalonia, El 1978, aconseguiren comprar un local al carrer Migdia, 43 per a convertir-lo en seu social, on estarien quasi 30 anys. Després passarien pel carrer Unió, i  ja darrerament al carrer de la Fàbrica. 

Joan Antoni Giralt, exporter del C.F. Lloret, portarà les regnes de l'entitat durant poc més de 32 anys com a president i l'Àngel Magrià en prendria el relleu. En aquest període de temps, també aplegaria seguidors blanc-i blaus de la comarca i serien part important de les festes de Sant Romà. Eren tradicionals les arrossades obertes a tothom, acompanyades de ball de sardanes  i els sopars de germanor organitzades per la penya.

Inauguració dels local de la Penya Blanc-Blava
el 2008 al carrer de la Fàbrica. Font: Penya B.B. de Blanes
El 2001, en celebració del centenari del club espanyolista s'inaugurà el monument Orgull Blanc i Blau, obra de l'artista lloretenc Ramon Albertí i que es pot contemplar a la Plaça Melcior Montero.

La penya impulsà l'esport base entre la mainada, ja sia amb el futbol sala o el fubol amateur que en té de continuïtat amb la Xarxa d'Escoles del RCD Espanyol.

En disposarien d'un equip de futbol que competiria al el Campionat Provincial de Futbol de grups d’empreses.


PENYA BARCELONISTA DE LLORET

La fundació de la Penya Barcelonista de Lloret es remunta a setembre de 1975, però tindria inauguració solemne el 18 de novembre del mateix any. Al principi, la seva seu era situada a la confluència del carrer Sénia del Barral 37 amb el carrer Migdia. El seu primer president seria Josep Gil Doltra i després el succeirien Joaquim Sugranyes, Albert Batlle, Manel Planas, Josep Ribera, Lluís Amat, José Maria Contreras i Antonio Jesús Pastor.

(esq.) Inauguració de la Penya el 1975. El president barcelonista Agustí Montalt amb l'alcalde lloretenc i en presència del president de la penya Josep Gil i senyora. Font. ISNPAI. Diputació de Girona. (dreta) Membres de la junta directiva de la penya el 1995. Font: Facebook. Recordant Lloret.

El 1982, els socis de la penya comprarien una nova seu al carrer Josep Lluhí, 56, després d’haver estat un temps a un local del carrer Felicià Serra i Mont. Des d’aquest  emblemàtic indret, en desplegà una gran activitat cultural i esportiva. Per commemorar el seu aniversari, al dia de Sant Romà, n’organitzava un munt d’actes des de partits de futbol sala, sardanes, escacs, jocs per als infants, etc. Algunes d’aquestes activitats eren fixes com la xocolatada amb ensaïmades, o el partit de futbol contra la Penya Blanc Blava de Lloret i Comarca, i el tradicional sopar de germanor per celebrar l’aniversari. 

 El 1977 es va crear l’equip de futbol de la Penya Barcelonista de Lloret, que començà a competir en el Campionat Provincial de Futbol de grups d’empreses i agrupacions esportives de veterans de la Obra de Educación y Descanso.
Antic local de la Penya Barcelonista el 2016
 al carrer Josep Lluhí.Foto:Vicenç Llavero
El 1982 es crearen dos equips de categories Benjamí i Aleví per poder participar en el Campionat Escolar Provincial. 

Dos anys després  es fundà el Futbol club Penya Barcelonista de Lloret, que es va afiliar a la Federació Catalana de Futbol i, poc a poc, es va anar consolidant fins tenir equips competint en totes les categories durant més de trenta anys. 

Al final de la temporada 2016-17 deixà de participar en totes les competicions amb l’extinció de les activitats de l’entitat.

 Al 1987 es creà la secció d’ Escacs, 

A l’octubre del 2000, sota la presidència d’en Josep Ribera Cardona, la Penya Barcelonista de Lloret de Mar fou l’encarregada d’organitzar la XXIV Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes. El monument L’Esguard, feta per Rosa Serra, recorda aquesta celebració al passeig del mar.

ALTRES PENYES
Tot i que comença a funcionar el 1984 amb Cesar Castané com a president, no és fins la inauguració el 1987, i en presència del llavors president Ramón Mendoza, que la Peña Madridista de Lloret de Mar es fa oficial per als seguidors "meregues". La primera seu provisional radicava al Bar Andalucia. 

N'han conegut diferents locals socials, com el Bar El Cruce, el Bar Los Currantes o recentment Bar El Toro, i han estat presents en diferents ocasions especials amb les seves botifarrades populars.

La Peña Zaragocista Luis Carlos Cuartero de Lloret de Mar sorgeix el 2001. La seva seu social s'ubica al Bar El Bodegón, al carrer Areny, 24.

Entre cultural i merament esportiu neix el 2010 la Peña Granadista de Lloret de Mar (Peña del Granà) que té com a punt de trobada el Bar Granada, a l'Avinguda de l'Àngel, 47. El seu màxim dirigent és el Sebastián Crespo, que també es president de l'entitat Casa Cultural de los Pueblos de Illora en Catalunya.

També es va formar a la població la Penya Girona Costa Brava Sud - Lloret de Mar l'any 2018, amb en Juanmi Garcia al capdavant i el Bar Solivins (Av. Santa Clotilde, 22) com a centre de reunió d'afeccionats.

EQUIPAMENTS ESPORTIUS PRIVATS
A l'inici del Lloret de turisme internacional, molts establiments hotelers de categoria elevada oferien la possibilitat de practicar esport dintre de les seves instal·lacions. El tennis, piscina condicionada i posteriorment, amb la moda del culte el cos de la dècada dels 80 i 90, alguns hi incorporaven un gimnàs. Si bé la pretensió era donar un servei extra als seus clients, per a la població de la vila també es va convertir en un al·licient més per mantenir-se en forma.

Podem recordar el Body Active, als baixos de l'Hotel Selvamar, obert el 1991. Sobre les mateixes dates, obria portes l'Olympic Sport Club, amb una oferta esportiva molt variada que s'amplià amb el temps. Cal ressenyar com el primer local de gimnàs el Jordi's Gym, al carrer Josep Lluhí, franquícia del gimnàs existent a Blanes i que des de mitjans dels 80 fins a la seva clausura als 90 atenia als amants del fitness i el culturisme.

Per la seva dimensió poliesportiva i visió comercial, cal parlar del Club Tenis Canyelles. Comença la seva activitat com a club de tennis el 1972 de la ma del seu promotor en José Luis Fayed i uns anys més tard, el 1975, ja començava a acollir afeccionats als tennis provinents de l'estranger. Paulatinament s'obri dues piscines, una d'elles coberta, que va servir, en conveni amb l'ajuntament, per a l'aprenentatge de la natació entre els escolars lloretencs.

Acabarà convertir-se en residència esportiva per a estades de clubs i practicants d'esports. Tindrà activitats aquàtiques i esdevindrà casa de colònies degudament reconeguda el 2004, fruit d'inversions en adequació i millora de les instal·lacions.

Donada la tradició marinera de la vila hi naixerien els clubs nàutics. El primer d'ells seria el Club Nàutic Lloret de Mar, format el primer d'abril de 1955. Tot i això , l'entitat existia des de molt abans com una agrupació d'amics de la navegació i regatistes que s'agrupaven en els Banys Ventura i que organitzaren les primeres regates oficials el 1942.

Cala Canyelles acolliria el 1968 el Club Nàutic Cala Canyelles, que seria l'encarregat de portar el port esportiu des de la seva construcció el 1970.

A Fenals hi trobem des de 1973 el Club Marítim Fenals.

La hípica era considerada més una activitat recreativa que no pas un esport i va començar amb el turisme als anys 60. Un decenni després Lloret disposava de dues escoles d'equitació: la Texas i la Colorado.

Però no seria fins els any 1983 que es formaria el Club Hípic Lloret per als afeccionats al món del cavall i el contacte amb la natura. Al paratge del Jaruco, i després d'esperar permisos municipals pertinents, s'obria al públic el Club Hípic Lloret promogut per l'empresa PRODEYOSA.

Des de fa anys són col·laboradors en la tradicional festa dels Tres Tombs.

La fal·lera pel golf, com a un esport popular i obert a tothom, sorgiria amb el pitch and putt. El primer camp d'aquesta modalitat reduïda del golf seria a Les Alegries, en terreny d'un abocador clausurat. Eco Golf Lloret Pitch & Putt seria obert el 1996 i compta amb 9 forats.

El 1998 obriria el Lloret Papalús Golf Pitch & Putt, amb 18 forats. El 2001 va acollir la segona edició del Campionat d'Europa de Seleccions de Pitch & Putt, en el qual Catalunya va assolir la segona posició.


NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
17/12/2021

Llegir-ne més...

Lloret, Ciutat Pubilla de la Sardana

Cap comentari :
Tot ma pàtria cabrà en eixa anella,
i els pobles diran: 
la sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.
                                                             La sardana Joan Maragall

LA SARDANA  A LLORET
La sardana, com a ball i música, arrela a Lloret a la segona meitat del segle XIX quan la sardana llarga és adoptada arreu del litoral gironí (1) Amb ocasió de festes tradicionals del calendari cristià o en dates assenyalades, la presència d'una cobla i de dansaires no hi podia faltar i es va popularitzar aquest ball.

Els aplecs sardanístics marcaven el calendari anual de les ermites Santa Cristina (Aplec dels Perdons, cada segon diumenge de Quaresma), Sant Pere del Bosc (es feia l'1 de maig i ara se'n fan a Santa Cristina), Les Alegries ( per la Festa del Traginer al gener i per el 8 de setembre) o Sant Quirze (que es feia a antigament pel 16 de juny).

Cal destacar la programació de sardanes a l'estiu. Aquesta activitat va ser encetada el 1922 promoguda per membres de la Colònia d'estiuejants i després per diferents entitats del poble. Només aquesta activitat ha estat suspesa per la contesa civil (els anys 1937 i 1938), i el 2020, per raó de la COVID19, es van realitzar en un lloc diferent de la plaça de la Vila com va ser l'Erol, al costat de l'església parroquial.

Les sardanes han figurat sempre en el repertori de les agrupacions corals de la vila, com l'Harmnonia Lloretenca (1904) i l'Orfeó Lloretenc (1926) fins a l'actual cor Unió Lloretenca passant per les  caramelles encetades pel Mossén Torrent als anys 60. (2) 

L'afecció a les sardanes va fer que es formessin cobles a casa nostra d'actuacions més esporàdiques que permanents, en les que es poden recordar les del músic Melitó Servià, la cobla Atzavara, la Perla Lloretense i alguna més als anys 20 del segle passat. De creadors de sardanes, Lloret ha comptat amb compositors de l'alçada de Domènec Moner i Basart (1907-2003), Josep Maria del Rio i Soliguer (1914-1996), Melcior Montero i Vert (1881-1971) i més recentment Xavier Alberti i Gallart (1962). Tampoc oblidar que eren nascuts a Lloret els instrumentistes de cobla Joaquim Jovanet i Vitori (1848-1905) i el seu germà Joan (1851-1937).

Amb motiu del centenari de l'obra lírica Marina (1855-1955) es creà, per iniciativa del sardanista Josep Ferrer i Marquès, la colla Dansaires Lloretencs, que desapareixia al cap d'uns pocs anys. El 1962 neix una colla nova, Llorer, que també s'extingiria i finalment Esclat de Lloret, que actuaria entre els anys 1997 i 2000.

Tanmateix, l'Esbart Dansaire Lloretenc nascuda als anys 80 incorporà, dintre del seu repertori de danses tradicionals catalanes, algunes peces molt populars del món sardanístic.

L'ensenyament del ball de la sardana se ha fet a les escoles i des de El Puntet, als anys 90, es va organitzar diferents cursos d'aprenentatge. A la programació dominical de Nova Ràdio Lloret mai ha faltat un espai per a la sardana anomenat, ja des dels inicis de l'emissora el 1991, Sardanes a Lloret. (3)

ELS AMICS DE LA SARDANA
Per  al franquisme, les sardanes eren un reducte folklòric que no cassava amb l'ideari nacionalista imperant i que relegava la cultura catalana al no res. Amb tot, les primeres sardanes després de la guerra civil es varen ballar a Sant Pere del Bosc el 2 de maig de 1939, seguint la tradició de romiatge a aquell indret. 

El 1954 es va crear una “Comisión oficial de Sardanas y Folklore” que va funcionar fins el 1967. N'oferia les audicions d'estiu i vigília de dies festius de manera regular, incloent-hi un concurs de colles al camp de futbol. A les planes de la revista local Tramuntana, l'Albert Batlle Nicolau aportava la idea de crear una associació sardanística, "uns amics de la sardana", com  també hi existien en altres poblacions.

Logo de la entitat, dissenyat
per Josep M. Barba.
El 1968 sorgeix Amics de la Sardana, que tindria com a primera tasca, l'organització de l'Aplec de Sant Pere del Bosc l'1 de maig. Després n'han seguit d'altres, un cada any fins que l'entitat es dissol el 2008. L'associació seria artífex de la convocatòria d'un concurs musical de sardanes, amb caràcter anual, entre 1969 i 1981 coneguda com Sardanes a Lloret.

Com a promotors, ajudaren a recuperar la Festa Major de Sant Romà, portaren a Lloret els primers recitals de cançó catalana i aconseguiren per a la vila el nomenament de Ciutat Pubilla del a Sardana (1971) i la celebració de la IX Nit de la Sardana (1980).

LLORET, CIUTAT PUBILLA DE LA SARDANA

En quedava palès l'interès i afició de la vila marinera per les sardanes. I hi havia un grup de gent entusiasta com l'associació Amics de la Sardana que es veia amb cor d'organitzar els actes propis de la designació de Lloret com a Ciutat Pubilla de la Sardana.

La Ciutat Pubilla de la Sardana era una distinció anual per aquells municipis que havien fet foment i difusió de la sardana, atorgant-los l'honor de ser capital del sardanisme. Aquesta festa la va instituir l'Obra del Ballet Popular l'any 1960, entitat que va ser especial promotora del moviment sardanístic des de 1950. (4)

Quan una població era proclamada Ciutat Pubilla, tenia lloc la Caravana de la Sardana, una comitiva de persones i vehicles que acompanyaven la Flama de la Sardana des de la Ciutat Pubilla sortint fins a la Ciutat Pubilla entrant el dia de la seva proclamació. Així doncs, Berga havia celebrat la seva capitalitat de la sardana el 1970 i passava el testimoni a Lloret el 1971. En tres dies, del 15 al 18 d'abril, la Caravana inicià la  marxa des de Barcelona a Berga, Berga a Girona, per acabar a Santa Coloma de Farners i Lloret de Mar.

Aquest nomenament portava una sèrie d'elements cerimoniosos que es repetien en cada convocatòria. En serien els següents:

  • Lliçó Magistral: un estudi de la sardana feta per una persona de rellevància cultural a la vila. Aquesta comesa la faria l'Esteve Fàbregas i Barri. 
  • Missatge al Món Sardanista: Seria feta per Lluís Moreno i Pallí, pedagog i músic.
  • Medalles (mèrit sardanista, musical, cívic i a la dansa popular catalana): Aquests premis van recaure en les personalitats del món sardanistic. 
  • Monument: Seguint el costum commemoratius de la capitalitat, s'encarregà l'escultor gironí Domènec Fita (1927-2020)el monument dedicat a la sardana, ubicat a la Plaça de la Sardana. Porta escrita a la base la data d'inauguració el 18 d'abril de 1971 i uns versos que Joan Maragall va dedicar a la sardana:"ÉS LA DANSA SENCERA D'UN POBLE /QUE ESTIMA I AVANÇA DONANT-SE LES MANS/. . . I ELS POBLES DIRAN:/ LA SARDANA ÉS LA DANSA MÉS BELLA".
  • Sardana del Pubillatge: Domènec Moner compondria la sardana que recordaria l'efemèride del pubillatge amb la sardana que portava per títol Lloret, Ciutat Pubilla.
  • Pubilla Universal de la Sardana o Sardanistes d'Honor: Maria del Carme Giralt Jordi, des del novembre de 1970 era nomenada Pubilla de la vila i ara és Pubilla Universal de la Sardana. Li acompanyen les seves dames d'honor: M. Àngels Cassasayas, Mireia Leal, Rosa M. Sugranyes i Montserrat Vives.
  • Les claus: cada Ciutat Pubilla confeccionava una clau que es col·locava al clauer que contenia totes les de les diferents ciutats escollides fins aleshores. Aquest clauer era guardat per la ciutat durant l'any que tenia el títol, lliurant-lo a la propera, en les festes de proclamació.


Fullet elaborat per Amics de la Sardana amb motiu del pubillatge lloretenc. Font: SAML


Composició fotogràfica dels diferents esdeveniments el 18 d'abril de 1971 per a celebrar la capitalitat lloretenca de la sardana. Font:  SGDAP. Ajuntament de Girona. Fons Sans.

NOTES
(2) LLORET DE MAR. Domènech i Moner, Joan QUADERNS DE LA REVISTA DE GIRONA n.38. DIPUTACIÓ de GIRONA.
(3)  Des del març de 2020, es passa a emetre conjuntament amb TV Tossa, i a partir d’octubre de 2021 s’hi afegeix Ràdio Blanes, passant-se a dir “Sardanes a Lloret, Blanes i Tossa”

+ INFORMACIÓ
Webs

Sardanes:  AYATS I ABEYÀ, Jaume COSTAL I FORNELLS, Anna RABASEDA I MATAS, Joaquim. , Quaderns de la Revista de Girona, 2009 Consultable en línia

Llibre

Joan Domènech i Moner

Col·lecció Sa Caravera, 2019. 568 pàgines.

IBSN: 978-84-09-08961-1.

Col·lecció Sa Caravera


Llegir-ne més...

Esports a Lloret (VII)

Cap comentari :
A les acaballes de segle, Lloret ja comptava amb un ventall d'entitats, clubs i associacions per a l'exercici de l'esport en totes les seves vessants i categories. A més, tant de propietat privada com pública, les instal·lacions esportives reunien unes condicions optimes per a la practica de l'esport, com la piscina de mides olímpiques posada en marxa el 2014 o el pitch & putt de Les Alegries el 1996.

A continuació repassarem les primeres passes dels clubs i entitats a la dècada dels 90, i que, d'alguna manera, n'hi tanquen aquest petit recorregut per l'esport lloretenc.

CLUB NATACIÓ LLORET
Foto esquerra Travessia Badia de Lloret 1996. A la dreta, membres de la junta del club temporada 96-97.
Font: AUGÈ, Clàudia: Evolució i història del Club Natació Lloret.2014

Molt probablement, la natació presa com una activitat esportiva i no de simple lleure, va aparèixer a Lloret a principis del segle XX. La platja gran de Lloret va ser escenari de competicions de natació i de waterpolo entre la població local i la Colònia (grup permanent d'estiuejants) sobre el 1916. Va ser la natació qui va donar a la vila el primer campió en aquest esport. Era en Salvador Parés Macià (Lloret de Mar, 1904 - Barcelona, 1982). Membre del Club Natació Barcelona, s’especialitzà en crol en proves de velocitat, i aconseguí catorze títols de campió de Catalunya  i Espanya entre 1926 i 1931 (1)

Tanmateix, el 1926, en la prova de la 1a. Travessia al Port de Barcelona, hi havia inscrit l'Antoni Balcells (2) en representació del C. N. Lloret de Mar. Va entrar entre els 10 primers participants després de recórrer 2.465 metres.

Tornant a Lloret, les primeres accions del futur club esportiu daten de 1982 a la Primera Travessia de la Badia de Lloret. Organitzada per Lluís Planeses i Yasuji Fusano, van comptar amb 25 participants i disposaven de barques de control portades per voluntaris.  Aquesta prova es faria tradicional i, tret dels a anys 1997 i 1998, no podia faltar a l'estiu, en especial amb motiu de les activitats de la Festa Major.

Un any després, el 1984, s'organitzaria la travessia entre les platges de Lloret i de Santa Cristina.

Aquestes activitats comptaven amb el suport del Club Nàutic Lloret. Però per a desenvolupar més extensament la pràctica de la natació a Lloret, calien piscines que només eren possible tot arribant acords amb l'ajuntament i els establiments hotelers que disposaren d'aquest equipament. Resultava del tot necessari comptar amb una piscina coberta de titularitat pública a Lloret per normalitzar entrenaments i competicions dels socis, que el 1993, quan queda constituïda l'entitat, eren poc més de 371 persones.

El Primer Bany de l'Any es va fer l’1 de gener de 1995 amb la participació de 13 banyistes, amb un marcat to reivindicatiu per a obtenir la desitjada piscina. A partir de la segona edició, es va decidir fer-lo el segon diumenge de gener, un cop les festes nadalenques ja havien quedat enrere.

Tot i no tenir indrets propicis als entrenaments, des del Club Natació Lloret han sortit campions i campiones en diferents modalitats com, a tall d'exemple, la Naila Gordils, campiona de Catalunya en 100 m. braça o el campionat d'Espanya aconseguit per Guillem Pujol.

Després d'anys de demanar la piscina i tenir tibantors amb els diferents ajuntaments socialistes, s'obria al públic (amb retards i sobrecostos) la Piscina Municipal de Lloret de Mar el 2014.  El club s'ha obert a noves modalitats de la pràctica esportiva com són el waterpolo i la natació artística.

CENTRE EXCURSIONISTA DE LLORET
El 1993, un grup d'aficionats al senderisme s'unia a Lloret amb l'única voluntat d'organitzar sortides de manera conjunta i obertes a tothom. No superaven la xifra 15 de persones al principi, però amb  la Roser Gruart i  en Josep Carreras, al capdavant, arribarien a 50 socis  un any després. Havia nascut el Centre Excursionista de Lloret (CELL). Tal i com indicaven al Lloret Gaceta "és una associació que vol reunir gent de totes les edats amb ganes de compartir vivències a la muntanya i promoure l'excursionisme en els seus diferents nivells: lleure, esport i cultura. 
Butlletí del CELL. Font: SAML


"Som membres de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FECC), fet que ens permet estendre llicències federatives per als socis amb la corresponent assegurança, descomptes , etc.

" El Centre organitza sortides setmanalment amb diferents modalitats: grup de senders, grup infantil, grup d'alta muntanya i grup jove. També participem amb el poble de Lloret en temes de festes, conservació del medi i d'altres activitats." (2)

El 1997 disposaven com a seu social, un despatx compartit amb el DEMALL i l'ADF, a la primera planta de l'antiga estació d'autobusos. El mateix any, convoquen el I Concurs Fotogràfic de Muntanya i Natura de Lloret de Mar- Trofeu Montbarbat. Amb el pas dels anys, guanyaria en projecció internacional, passant-ne a anomenar-se Montphoto el 2008.

Les seves activitats continuarien en un altre indret, al carrer Felicià Serra i Mont. L'entitat disposava un bona infraestructura per al material i els viatges i tenia al seu compte uns 400 socis.

El 2013, el Centre Excursionista de Lloret rebia el Premi Llevant a la Millor Tasca Esportiva.

CLUB VÒLEI FEMENI LLORET DE MAR (4)

Diferents equips del Club Vòlei Lloret de Mar, 2011.
Font Facebook del Club
El grup inicial d'esportistes que practicaven vòlei provenia de l'impuls donat per l'AMPA del Col·legi Pere Torrent, que en 1991 va establir dos equips, un de categoria Aleví i un altre Infantil. L'organització de tornejos de Vòlei-Platja, realitzats per l'associació juvenil Corre que Toquen i els bons resultats en competicions provincials, va resultar prou engrescador com a plantejar crear un club de vòlei a Lloret.

El 1995 es va crear el Club Vòlei Femení Lloret de Mar. Com entitat ja formada, va començar a participar en les competicions comarcals amb una progressió ascendent a les categories inferiors.

El 1997 ja es va poder  participar en totes les categories. De tal manera, els equips Juvenil i Senior van començar la seva trajectòria en competicions federades l’any 1998. L’equip Juvenil va quedar campió de Catalunya l’any 2000 de 2ª categoria i l’equip Sènior va romandre estancat a la 2ª Divisió Catalana fins l’any 2002. 

A partir de llavors, es va iniciar un procés de tecnificació del club, amb nova Junta Directiva, i amb objectius per temporada. El Club va patir un canvi radical positiu i en tres anys o temporades ja eren  a 1ª Divisió Nacional l'any 2005, pujant cada temporada de categoria.(5)



Notes:
(1) Enciclopèdia de l'Esport Català (consultat 02/10/2021)
(2) Segurament era l'Antoni Bancells Puig, gran afeccionat a la natació. Font: La publicitat, 25 de setembre de 1926, p.4
(3) Lloret Gaceta, 1 d'agost de 1997, p. 27
(4) També és conegut com a Club Voleibol Lloret de Mar i Club Vòlei Lloret de Mar. 
(5) Font: http://www.voleifemenilloret.com (consultat 08/02/2021)

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber al info@qhlloret.cat
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
10/10/2021



Llegir-ne més...