Autobusos i terminals : un breu repàs a la història del transport de viatgers a la vila
Al llindar del segle XX, Lloret necessitava comunicar-se amb l'estació de tren de Blanes posada en servei el 1859, donada les facilitats de comunicacions amb Barcelona que això suposava. Per una notícia al mitjà El Correo de Gerona, se'n sap que els lloretencs Joan Passapera i Joan Guinart disposaven de la pertinent autorització atorgada pel Govern Civil el 1898 per a la conducció de viatgers entre les dues poblacions (1)
El més habitual era el transport amb carruatges de tracció animal, per camins i carreteres no gaires condicionades. Però amb el temps, entrarà en funcionament els vehicles a motor, tot essent el primer d'ells, com antecedent conegut, l'autorització que el Govern Civil de la província va concedir el 12 de juliol de 1912 al banyolí Gastó de Manresa (2), que hi durà pocs mesos. Aleshores, una altra empresa que feia el mateix recorregut amb una diligència i tartanes, va completar el seu servei amb un òmnibus, proporcionat per Antoni Clausell (3).
 |
| Anunci de Jaume Ciuró en una revista als anys 20. Font: Miquel Villagrasa/Facebook |
Anys més tard, en Jaume Ciuró i Rojas té el permís per a cobrir el trajecte Lloret- Estació de Blanes el juliol de 1920 i a la primavera de 1921, el vehicle emprat seria una remodelada ambulància italiana de la primera guerra mundial. Aquest sobrant militar es va convertir en la popular "Jardinera", pel seu tipus de xassís, amb una capacitat de divuit seients interiors i quatre a la baca o imperial. (4) El seu despatx de venda de billets era a tocar carrer Hospital Vell i Plaça Piferrrer, on hi paraven els vehicles. Jaume Ciuró tindria la concessió de la línia Lloret- Estació de Blanes fins el 1942, en què la família Pujol faria el relleu del permís de transport després que les instal·lacions de l'empresa de Ciuró quedessin devastades per un incendi.
Als seus començaments, Transports Pujol desenvolupava dues línies d’activitat ben diferenciades: d’una banda, el transport de mercaderies amb camions, i de l’altra, el servei d’autocars. Ja durant els anys 1940 i 1941 s’encarregava de traslladar els treballadors de la SAFA de Blanes i donava servei a poblacions com Calella, Malgrat, Palafolls, Tordera, Lloret i Blanes, amb una flota formada per onze autocars.
El 4 de juny de 1945 es va formalitzar la creació de l’empresa Pujol & Pujol S.L., constituïda pels socis Jaume Pujol Solés i Ramon Pujol Blanch, oncle i nebot, amb seu a la vila. Al mateix temps, la divisió de camions, establerta a Blanes, va continuar funcionant de manera independent sota el nom de Transports R. Pujol S.A., centrada exclusivament en el transport de mercaderies. (5)
Aquesta línia mantindria parada i venda bitlles a la cantonada dels carrers Sant Pere i Hospital Vell que en tenia l'empresa de Ciuró i que posteriorment en sorgiria El Bar Parada, obert el 1957. Es donava la circumstància que la plaça, va resultar petita pel moviment i estacionament d'autobusos, raó per la qual un grup de veïns va comprar una casa al costat de la Pabordia Nova (antiga Fleca Marlès, avui dia restaurant), a fi i efecte d'enderrocar-la i cedir-la a l'ajuntament l'any 1955. (6)
Transports Pujol i Pujol va créixer amb el pas del temps, assumint línies urbanes a Blanes i dedicant-se al servei discrecional d'autocars per a serveis turístics. El 2018, l'empresa lloretenca traspassa les concessions a Moventis.
 |
| Autobusos de la família Pujol. A dalt, als anys 50 i sobre aquestes línies |
Una altra empresa de transports de viatgers comunicava Lloret amb Tossa i partia els seus vehicles des de la plaça de l'església, pertanyent als germans Josep i Salvador Maymí Arxer. El primer vehicle que hi circulava era un Hispano Suiza, després substituït per un confortable Dodge Brothers, i alhora feia serveis discrecionals per a en Pujol de Lloret. A començaments dels anys cinquanta, amb l'arribada dels primers turistes a la Costa Brava, la família Maymí va cedir a en Pujol aquesta línia regular. Així, en Pujol podia completar el recorregut, ja que ja explotava el trajecte entre Lloret de Mar i Blanes. Com que l’autocar estava vinculat a aquesta línia, la seva cessió va implicar també la venda del Dodge Brothers. A partir d’aquell moment, la família Maymí es va dedicar principalment als serveis discrecionals.(7)
La connexió per carretera per Girona era feta a través dels vehicles de Rafel Mas Massa, arrelat a Vidreres ( coneguda popularment arreu com La Vidrerenca, als seus inicis), que es canviaria per Hijos de Rafael Mas SL, a partir de 1962, en què s'encarregarien els fills Rafel i Constantí. De fet, des de l’any 1924, Rafael Mas ja havia posat en marxa un servei pels banys d’estiu entre Vidreres i Lloret de Mar. Poc després, l'ampliaria fins a cobrir el trajecte Lloret de Mar – Vidreres – Girona, obtenint les concessions oficials corresponents els anys 1929 i 1930. (8).Aquesta línea tenia tenia com a lloc de sortida i arribada la Plaça Espanya, en concret a Cal Draparire (Hostal Bella Dolores, actualment) i després s'hi ubicaria a la cantonada de la Rambla Barnès. Posteriorment, aconseguirien la línea de connexió amb l'aeroport de Girona. Cap el 2004, l'empresa es pasa a dir Autocars Mas S.L., tot essent comprada per Sagalés el gener de 2013.
 |
| Autobús Rafael Mas S.L., anys 70. Font:Francesc López/Recordant Lloret |
A partir de l'any 1952, l'empresa ABC Autocares feia la línia Barcelona- Lloret de Mar -Palafrugell, donaria l'oportunitat els viatgers d'arribar a la ciutat comtal per carretera. En aquesta època els serveis els gestionava l'Agència de Viatges Taber, situada al carrer Casp, 21 de Barcelona. Dita empresa es convertiria en Costamar i posteriorment, en 1971, en seria venuda a SARFA. Aquesta empresa va ser fundada el 9 de setembre de 1921 per tres socis, Narcís Ribot, de Sant Feliu de Guíxols, Antoni Font, de Llagostera, i Josep Artigas en fusionar les seves empreses d'autobusos. Les sigles dels quals donaren lloc al nom de l'empresa: Societat Anònima Ribot, Font i Artigues amb un capital de 505.000 pessetes i deu vehicles.(9)
El Lloret turístic creixia i calia endreçar el moviment de vehicles de línea regulars i els discrecionals. Es va començar a plantejar la construcció d'una terminal d'autobusos en un lloc centralitzat. L'ajuntament havia adquirit uns terrenys a prop de la riera i el el 12 de juliol de 1964 inaugura la nova instal·lació (aprovada en sessió plenaria el mes del 14 de maig, de manera urgent i sense urbanitzar l'espai). L'estació constava de tres andanes cobertes, de estructura metàl·lica, i dependències per al despatx de bitllets de les diferents línies i empreses de transport de viatgers que existien a Lloret, així com servei de Snack-Bar i sanitaris. (10)
 |
| A l'esquerra, lloc on paraven els autocars regulars dels anys 30 fins els 60 a la Plaça Piferrer. Font: Jordi Guitart/Recordant Lloret. A la dreta, l'estació provisional d'autobusos fins el 1971, a l'actual Plaça Pere Torrent. Font: Miquel Villagrasa/El Lloret d'avui i dels nostres avis. |
El projecte d'una nova terminal estava en marxa i seria una realitat el 1971, inaugurada oficialment l'any següent. N'era un edifici de 92 metres de llarg per 18 metres d'ample. Constava a la part anterior de 12 andanes i deixant espai a la part posterior per a parada de taxis. Fou projectat pels tècnics municipals Enric Guiu i Joaquim Leal. Va costar-ne 30 milions de pessetes, entre la compra del terreny i la construcció de l'edifici. Lloret s'avançava a altres destinacions turístiques i fins i tot a ciutats importants de la península en disposar d'una estació d'autobusos funcional i práctica. En unes declaracions a la premsa, l'alcalde Clua estimava en prop de 750.000 passatgers que passarien per la nova Terminal a l'any (11)
 |
| Antiga Terminal d'autobusos de Lloret, edificada el 1971 i enderrocada el 2005. Font: Josep Maria Samos/Recordant Lloret |
El TRANSPORT URBÀ
També hi sorgiria el transport urbà durant aquesta època. Amb un permis condedit el 1965, el barceloní Josep María Vallsmadella Ballaró gestionava una linia de bus entre la carretera d'Hostalrich (Avinguda Vila de Blanes) i el passeig Verdaguer, tot ampliant el servei fins atendre l'avinguda 2 de Febrero (Avinguda Pau Casals) amb Canyelles el 1968. Vallsmadella traspassaria la concesió de les linies el 1972 a TUPSA (Transportes Urbanos y Playas SA). Val a dir que aquestes línies operaven només a l'estiu.
Amb tots aquests canvis, ens trobem que el 1978 existia una línia de circumval·lació que unia la platja de Fanals, la de Canyelles i Lloret de Dalt. L'any següent, ja existia la línia Mas Vila.
 |
| Autobús de línia urbana, a inicis dels 80. Font: Míquel Segura Llop |
La citada concessió va ser convalidada per la Generalitat de Catalunya pel termini de 20 anys comptats a partir del 7 de gener de 1988, i finalment transferida a l'ajuntament de Lloret de Mar amb data 25 d'abril de 1991.
Aquestes tres línies -i els seus recorreguts- han format durant molt de temps l'esquema del servei urbà, encara no existia la línia a la part alta de Lloret, com Mas Baell, que vindria més tard.
El juny del 2000, l'ajuntament va aprovar la modificació del servei en relació amb les línies que ja existien (línies 2 -Fenals- i 3 -Canyelles-) i es va aprovar un nou contracte, per al termini d'un any, per a la gestió del servei de la línia de recent creació (línia 1), que es va adjudicar a TUPSL.
L'8 de juny de 2001, l'empresa Pujol i Pujol va fusionar la seva companyia amb l'empresa TUPSL (havia deixat de ser SA per ser SL), que va passar a ser una filial seva, i amb això es va adjudicar les tres línies que existien a Lloret.
L'any 2005 l'ajuntament va convocar un concurs -quan faltaven tres anys per a vèncer la concessió- i va quedar desert. El 16 de maig de 2006 -el 2008 vencien la concessió- Transports Pujol va demanar que es prorrogués la concessió fins al 2015, cosa que el ple de l'1 de juny de 2006 va acceptar.
En 2016, aquestes línies i el servei son assumides per l'empresa Sagalès, que havia guanyat el concurs promogut per la corporació municipal, ja que Transports Pujol no s'hi va presentar. (12)
NOVA TERMINAL D'AUTOBUSOS
Lloret entrava a la nova centuria amb nou reptes demogràfics, econòmics i urbanístics. La Terminal d'autobusos havia quedat obsoleta en 40 anys, i el 2002 s'encetava la planificació de l'entramat urbà de l'entrada de Lloret que afectava a l'equipament. Sota el govern socialista de Lucía Echegoyen, la Generalitat i l'Ajuntament de Lloret van signar un acord segons el qual el Govern català finançava els projectes de la terminal i de l'aparcament soterrani, l'Ajuntament finançava el cost de la construcció dels aparcaments amb una capacitat per a uns 700 vehicles.(13) El desmantellament de l'infraestructura va trigar en encetar-se per problemes tècnics (estudi geòlogic de terres, amiant en la construcció vella, etc) En seria enderrocada finalment el 2005, amb Xavier Crespo com alcalde, i es faria una terminal més moderna i àgil, que hi disposés de parking subterrani, amb un projecte tècnic nou. En tant que es construiria una de nova al emplaçament on era l'antiga estació de bus, es faria una terminal provisional enfront la plaça de braus (Plaça Madona Sicardis) en uns terrenys reconvertits en aparcament privat després de la demolició de l'Hostal Loreto. En constava d'un edifici d'atenció als viatgers construït amb mòduls prefabricats de lloguer i d'una marquesina de protección d'estructura metàl·lica.
La gestió de la nova terminal d’autobusos i explotació el parking soterrat va a parar, mitjançant licitació atorgada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques dela Generalitat, a una unió temporal d'empreses (UTE) integrada per Barcelona Bus, Teisa, Sarfa, Autocars Rafel Mas i Coettbus, per un període de deu anys. (14) L’empresa concessionària serà responsable de gestionar aquesta infraestructura, creada amb l’objectiu de millorar i modernitzar el servei de transport públic de viatgers en un punt per on passen anualment 1,8 milions de passatgers.
La nova terminal d’autobusos comença a funcionar el 2007. Disposa de 15 andanes —12 interiors i 3 exteriors—, així com d’un aparcament subterrani amb capacitat per a 193 vehicles i 10 motocicletes. També pot acollir fins a dotze autobusos alhora i compta amb serveis com un bar amb terrassa i un quiosc. Aquesta estació té, com a particularitat, unacoberta enjardinada, formada per vegetació mediterrània que requereix poc consum d’aigua i un manteniment reduït. És la primera terminal que incorpora aquest tipus de solució, pensada per millorar la vista des dels edificis i l’hotel que l’envolten.
Les obres, tot i la seva complexitat, s’han executat dins del termini previst de dos anys, tal com s’havia planificat inicialment. El cost total del projecte ha estat de 7,9 milions d’euros, finançats per la Generalitat de Catalunya.(15)
L'empresa pública CIMALSA es faria càrrec de la gestió de la Terminal lloretenca el 2018, en tant que la gestió del parking passaria a titularitat municipal el 2021 (16)
A banda, caldria destacar la terminal de viatgers de Pujol i Pujol, S.L., a la carretera de Lloret a Blanes, inaugurada el 1992. Va ser tota una gran novetat per a l'època, perquè va permetre recollir en un sol lloc els autocars de l'empresa, fins i tot els que dormien als grans garatges del carrer Sant Pere. A més, els autocars turístics també aparcaven aquí i s'oferien tot tipus de serveis per als conductors: lavabos, dormitoris, menjadors, etc.
LES ALTRES EMPRESES DE VIATGERS
Aquest resum per la història del transport de viatgers a la vila no quedaria complet sense esmentar dues firmes d'autobusos que presten servei discrecional.
Romà Bus enceta les seves activitats el 1988, de la mà del seu fundador Romà Minguella i Boleda. També té seu a Lloret Canals Transports de Viatgers S.L, que va ser constituïda el 1993 per Xavier Canals el 1993, tot i que se la seva família, ja treballava al sector des dels anys 60, operant a caball entre Girona i Lloret. (17)
NOTES:
1.- El Correo de Gerona, núm 25, 1 de febrer de 1898
2.- Així ho esmenta l'historiador Esteve Fàbregas i ho recull en Joaquim Ciuró dintre del llibre Miscel·lània Lloretenca, p. 56, llibre editat pel Club Marina Casinet el 1995.
3.- Joan Domènech en un article de Sesmond, el butlletí del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar, al núm 21 , p. 39-40, de 2022
4.- Joaquim Ciuró, Miscel·lània Lloretenca, p. 56, Club Marina Casinet, 1995. També podeu consultar-ne un article del mateix autor a la revista Tramontana. 1 de setembre de 1963, pp.18 i 19
5.- Joan Domènech, Sesmond, p.39, SAML, n. 21, 2022. També del mateix autor a la Revista de Girona, núm 337, de març de 2023, en línia : 0337_034.pdf
6.- Lloret Gaceta, núm. 196, 5 de juliol de 1979, pp. 5-8. En efecte, es va comprar per 150.000 pessetes la casa propietat de Flora Fher, al número 6 del carrer sant Romà per enderrocar-la, amb els diners recollits entre diferents industrials i en van cedir l'espai a l'ajuntament per eixamplar la plaça pels autobusos de la línia Lloret-Estació de Blanes. Amb els anys, es va perdre la finalitat inicial de la compra i l'ajuntament permetia la presència d'una tómbola als anys 60 i 70 i després, des del anys 2000, l'instal·lació d'una terrassa dels bars adjacents a la plaça Piferrer.
7.- Autocars Maymi, consultable en línia: https://historiatransportcat.blogspot.com/2015/03/autocars-maymi-de-tossa-de-mar-i.html
8.- Joan Domènech, Els cotxes de línia La Vidrerenca, Revista de Girona, núm 164, maig-juny de 1994. I també, Maria Assumpció Comas, Els cotxes d'en Mas, en Sesmond, núm.13, 2014 p. 24
9.- Història de Sarfa a la web http://www.xaviflorez.org/_empresas/_F_Sarfa.pdf
10.- Revista Tramontana, núm. 15,1 d'agost de 1964, p. 12
11.- Los Sitios de Gerona, 9 de juny de 1971, p.14
12.- Informació treta de la web AutobusesBCN
13.- El març de 2002, en sessió plenària, l'ajuntament aprovà el conveni amb la Direcció General de Ports i Transports de la Generalitat per a construir-hi una nova terminal d'autobusos i un aparcament soterrani de tres plantes. El cost inicial de les obres vorejava els 515 milions de pessetes. A l'esplanada esportiva (sector de les pistes d'atletisme- piscina municipal actualment) s'hi habilitaria una estació provisional mentre duressin la demolició de l'estació vella i la construcció de la nova. Vegeu-ne La Costa, núm. 4, d' abril de 2002, pp 8-9
14.- Barcelona Bus (primer S.A. i després una S.L.) disposava de connexions amb Blanes i Girona; Teisa (Transportes Eléctricos Interurbanos S.A., als seus origens) comunicava amb Olot, tot passant per Santa Coloma de Farners, a l'igual que als anys 60 i 70 ho feia La Hispano-Hilariense); Sarfa que disposava de rutes amb Barcelona ciutat i l'aeroport del Prat; Autocars Rafel Mas S.L. que unia tradicionalment Lloret amb Vidreres i Girona; i la blanenca Coettbus, gestionada per Marc Fuertes, vinculada a Carrilets Turístics de Catalunya i que oferia serveis discrecionals d'autobusos.
15.- Entrevista al regidor de mobilitat Joan Abaurrea a la revista La Costa, núm. 47, pp. 8-9
16.- El columnista lloretenc Carlos Arbó feia un resum de la situació d'aquest aparcament, a Diari de Girona, 27 d'abril de 2021, p. 22
17.- La Costa, núm. 43-44, juliol-agost de 2005, p.45
