12 de desembre 2017

Camins públics de Lloret

Cap comentari :

Lloret guarda memòria sobre el terreny dels camins i vies que travessaven la seva gran extensió de boscos i conreus. L'any 2016, el consistori de la vila va aprovar l'Inventari de Camins de titularitat pública del terme municipal de Lloret de Mar, redactat pel geògraf Xavier Campillo. Hi són recollits a prop de 78 camins públics, amb una breu descripció històrica i una fitxa de catalogació.

Aquest estudi consta de la següent documentació:
 a)Memòria explicativa;
 b)Base digital georeferenciada;
 c)Fitxes dels camins inventariats;
 d) Mapa general amb la localització dels camins inventariats i codificats.

 ENLLAÇOS DE CONSULTA:
Llegir-ne més...

10 de desembre 2017

Una passejada pel Lloret de principis de segle

Cap comentari :
El Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM) ha publicat recentment un vídeo il·lustratiu de cóm era el Lloret dels primers quaranta anys del segle XX.

Llegir-ne més...

26 de novembre 2017

Jaume Felip Gibert ( i 2)

Cap comentari :
En Jaume Felip Gibert deixa Barcelona i la seva vida universitària i arriba a Lloret el 4 de novembre de 1591 per ocupar-se de la rectoria i la notaria de la vila. Tot seguint, es farà un resum de la seva tasca organitzadora dels assumptes civils i eclesiàstics al front de la representació de la pabordia de Lloret.

1591-1608: Desenvolupant un ideari humanista

Amb la presa de possessió com a rector i notari, Gibert tractarà de posar en ordre, dintre de les seves atribucions pastorals i notarials, la universitat de Lloret, l'església com a recinte de culte i la cura de l'educació dels infants. Molt d'aquest treball era present a les seves consuetes, escrites de pròpia mà i avui perdudes (1)

Signatura notarial del rector Gibert en una àpoca sobre un censal.  27 de gener de 1599.
Font:SGDAP/Ajunt. de Girona

A les dues setmanes de ser-ne, el rector Gibert comença per l’església parroquial que s’havia convertit en un lloc per a resguardar les pertinences dels habitants de Lloret. Va fer retirar, segons les notes seves, entre 200 i 250 baguls i arconts que eren entre les parets del temple. Això no ha de sobtar a ningú. L’església lloretenca estava preparada per a la defensa davant els freqüents atacs de la pirateria, tot disposant de porta llevadissa i arpilleres per a repel·lir assalts.

No va esmerçar esforços en embellir l’edifici de culte amb retaules, com el de la Verge del Roser (1593) o la instal·lació d’un rellotge a la torre campanar, realitzat pel rellotger piemontès Bartomeu Boil. També seria impulsor de confraries com la del Santíssim, de Sant Elm o del Roser, que funcionaven de manera irregular.

Tota aquesta energia desplegada en un poble tancat i sotmès al Capítol de Girona, havia de topar, necessàriament, amb el costum i la mentalitat arcaica de la universitat de Lloret i dels obrers que tenien cura del temple parroquial. Sabent-ne quan havia de ser conciliador i quan imposar el seu criteri, el rector Gibert aconseguí concretar en El Nou Redreç, un document que, en 35 capítols, reorganitzarà les institucions comunes de la vila a partir de 1595.

Fruit de la seva dedicació a l’ensenyament, Jaume Felip Gibert deixarà unes constitucions per a l’educació del minyons, que daten de 1599, i que d'alguna manera, són avançades, pedagògicament parlant, als dels seus contemporanis. El rector és un testimoni directe de la vida religiosa de Lloret de finals del segle XVI. A les seves consuetes, en especial les que van de 1592 a 1595, relaten com feien la festa les diferents agrupacions professionals de la vila, amb dies assenyalats en el calendari litúrgic: els pescadors per sant Pere, els traginers per sant Antoni, etc. També les processions, com el de la benedicció de la Vera Creu, que es feia el 3 de maig i que seguia un itinerari marcat per 3 creus: anada a l’església de Sant Joan del Castell, a continuació Sant Quirze i arribada a la capella dels Sants Metges del hospital.

Es deixa, també per a la historia, la narració dels dies terribles del temporal de desembre de 1607. Poc després, pels vols de febrer de 1608, el rector Jaume Felip Gibert moria a Lloret, molt probablement, d’una malaltia que anava arrossegant des de feia anys – faria testament el 1601- i que, seguint el seu postrer desig, seria enterrat a la vila.

No es sap del tot cert si la família al complet de Jaume Felip Gibert vivia a Lloret. Per les referències aïllades trobades al testament i altres documents, tot fa pensar que durant el temps que Gibert era a Lloret, n'era acompanyat per la seva mare Coloma i pel seu germà i germanes amb matrimoni amb gent de Lloret. El fet que en demanés sepultura a la vila corrobora, en part, aquesta suposició.


NOTES:
(1) Aquestes consuetes fetes per el rector Gibert es van destruir durant el saqueig de l'església parroquial de Sant Roma, el 22 de juliol de 1936. En sabem de la seva existència i contingut, gràcies a la feina realitzada pel Josep Galceran, secretari de l'ajuntament, periodista i historiador afeccionat a finals del segle XIX. Als anys 30, l'Emili Martínez i l'Esteve Fàbregas en farien transcripció de les consuetes i del llibre Milloraments fets a l'església parroquial, que encara hi restaven custodiats al temple lloretenc.

MATERIAL CONSULTAT:

⚈La Vanguardia Española, 17 de novembre de 1966, p. 36
⚈Lloret de Mar: Domènech, Joan. Quaderns de la Revista de Girona. Col. Monografies Locals. Girona, 1992.
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons Martínez-Passapera: Inventari manuscrit relació documentació relacionada amb rector Jaume Felip i Gibert//S.T: 86.31.17
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons:RELIGIOSOS: PARRÒQUIA DE SANT ROMÀ. Milloraments fets a l'església parroquial de Lloret en temps del doctor Jaume Felip Gibert // S.T: 56.544.2
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons:RELIGIOSOS: PARRÒQUIA DE SANT ROMÀ. Consueta de Mossen Jaume Felip Gibert.//S.T: 56.544.3
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar--Fons:Martínez-Passapera. Inventari de béns del rector Jaume Felip i Gibert.//S.T: 86.31.19
⚈Arxiu Històric de Girona. Fons notarials. AHG170-374-T2-4308 / Girona-03.
Llegir-ne més...

24 d’octubre 2017

El castell de Lloret, la novel·la

Cap comentari :
El castell de Lloret és la novel·lització d'una persona i d'un projecte personal que amb el temps ha esdevingut una icona de la nostra façana marítima. La vila marinera no es pot entendre, des de la seva popularització internacional en fotografies i pintures, sense la presència d'un habitatge que prenia la forma de castell gòtic. 

El seu autor, en Josep Lluís Casanovas, ha captat encertadament el personatge, el moment històric i el Lloret dels anys 30, recelós al començament de l'obra de l'arquitecte gironí Isidor Bosch.

Narcís Plaja i Martí, fill d’en Salvador i de la Rosa, neix a Girona l’any 1901 i mor el 1989 a Barcelona. Personatge principal de la novel·la va aportar a Lloret una icona sense precedents de la Costa Brava. Encara avui dia, milers d’imatges del castell segueixen viatjant a través de les xarxes d’Internet per arreu del món.


A continuació, un fragment de la narració de El Castell de Lloret.

"Van trepitjar Lloret després de creuar un petit torrent protegit per un canyar i, després d’aparcar en un descampat davant mateix de la Casa de la Vila, van baixar del cotxe. En Narcís es va fixar en una gran mansió situada al fons del passeig. Era d’aquelles cases modernistes que els indians havien edificat temps enrere. Per tota la façana de la platja continuava un reguer de cases blanques que miraven presumptuoses cap al mar. Entre elles en destacava alguna amb indicis de ser de nova construcció.

No van trigar a apropar-se una colla de nens i alguns pescadors curiosos que pencaven endreçant les seves xarxes esteses a les sorres de la platja. El seu cotxe era molt cridaner a Girona, però en les petites localitats on hi feien parada, es convertia en una atracció de circ. Es trobaven atrafegats remenant les caixes per endur-se amb el capó del cotxe obert quan un nen amb pantalons curts i una filera de mocs que li arribaven fins els llavis, se li va apropar.

-Hola!
-Hola maco! –va contestar en Narcís mig forçat.
-És teu aquest cotxe?
-Sí, es clar.
-Què bonic!
-T’agrada?...
-Em dónes una galeta?

En Narcís exhibint un somriure fictici imposat per les circumstàncies, no va tenir objecció en obrir una de les caixes, desembolicar una galeta i donarla-hi a la mà. Quan se’n va voler adonar, s’havia format una revolada de marrecs demanant galetes sense deixar ni un respir a tots dos, que no donaven l’abast repartint galetes. Fins i tot els pescadors volien provar el gust del seu producte, creient que tot formava part d’un espectacle propagandístic.

Quan van satisfer el desig de tothom, van tornar a carregar i van sortir d’allà gairebé corrents. Havien d’anar per feina i buscar possibles comerciants en potència. Cadascú se’n va anar pel seu compte.
La primera impressió que va tenir en Narcís en veure el poble va ser positiva i que no era pas gens ni mica reprotxable. Li resultava estrany que mai no hagués tret el cap per allà.

Per què mai havia trepitjat Lloret? Potser perquè existia una rivalitat ancestral entre els dos pobles i ell havia assumit les opinions pernicioses de la gent de Blanes. O potser era perquè l'aristocràcia establerta a Blanes era més puixant, o tal vegada perquè Lloret era un poble on tot estava per fer"

EL CASTELL DE LLORET
de Josep Lluís Casanovas
Ed. Bubok, 2015
Disponible en línia

Llegir-ne més...

22 d’octubre 2017

Jaume Felip Gibert (1)

Cap comentari :
Dintre de la dilatada historia de Lloret de Mar hi trobem personalitats que han deixat la seva empremta a la vila, que n'han suposat un revulsiu al moment que els va tocar viure i que, de les seves idees i accions, de les seves decisions i aportacions materials, han estat capitals per comprendre el nostre present.

Una d'aquestes persones va viure a Lloret entre el novembre de 1591 fins la seva mort el 1608. Jaume Felip Gibert, rector, prevere i notari de Lloret, va fer entrar la vila a la modernitat, a la corrent renaixentista de la seva època. Una figura important que en deixà testimoni del poble a finals del XVI en forma de comentaris en les consuetes o diaris del seu ofici, i d'altres documents, com el llibre dels Milloraments de la parròquia, avui perduts (1)

Placa en record del rector Gibert, que s'hi troba a l'esglèsia
lloretenca. Foto:V. Llavero
És una feina difícil, car no hi ha prou documentació, tractar d'arribar a saber qui era en Jaume Felip Gibert, sobre els seus origens i sobre la seva vida abans de ser nomenat procurador de Lloret per la Seu de Girona el 10 de novembre de 1591. Gràcies a diversos treballs i fonts, traçarem un perfil aproximat sobre la seva persona i la seva obra.

La família del rector Gibert

No ha estat possible saber data i lloc de naixement del rector Gibert. A través  del seu testament, redactat el 1601 (2) podem arribar a saber quelcom de la seva família i aventurar alguna cosa més del seu passat abans de ser nomenat repetidor de la Universitat de Barcelona el 1579-1580.

Per les referències fetes al document testamentari, en Jaume Felip Gibert tenia un germà i dues germanes. La seva mare, de nom Coloma, era viuda i hi a un esment de "Gibert ferrer, el meu pare". Així, és possible que Gibert pare fos un menestral, tal vegada que agremiat, del qual, de ben segur, n'heretava el nom de Jaume com a primogènit. 

El seu germà és Pere Gibert, casat amb Paula Cristina. En algú passatge del testament parla del germà d'aquesta, en Francesc Passapera.  En la documentació  de la Universitat de Lloret datat el 25 de març de 1608 hi trobem Pere Gibert, negociant de Lloret i la seva esposa Paula en el context de la venda d'un censal mort (3). En un document posterior, ja en 1613, tenim Pere Gibert, negociant de Vila-rodona resident a Lloret i la seva esposa Paula (4) Sembla ser que el germà del rector Gibert va estar un temps a Lloret, i fins i tot, es casaria amb una dona del poble.

Les seves germanes responien una al nom de Coloma, com la mare, casada amb Benet Maig (sobre el seu marit assenyala Lloret com a lloc d'on en venia), i Caterina, casada amb Segimon Subirà, també resident a la vila. Per un esment dintre dels Milloraments, es parla que un pintor milanès de nom Joan Baptista Toscano es present a casa del "meu cunyat Segimon Subirà", acollit per el vilatà mentre pintava el retaule de Nostra Senyora del Roser.(5)

On havien nascut en Jaume Felip i la seva família? Aquí n'entrem en el terreny de les suposicions, ja que l'actual demarcació de Tarragona és la més plausible. N'hi ha l'esment a Vila-rodona (Alt Camp), on resideix en Pere Gibert, com s'ha vist abans; n'hi ha al testament referència d'una cosina germana del rector que vivia a Valldeperes (Navàs, al Bages).

Testament de Jaume Felip Gibert. Fragment.
Font: Arxiu Històric de Girona
El testament consultat deixa altres informacions que desvetlla la religiositat del rector: mostra la seva voluntat de ser sepultat a Lloret; n'hi deixa diners per a celebracions de les diades dels sants apòstols Jaume i Felip; alguna donació per les obreries actives a la població, etc. És, doncs, un text jurídic realitzat el 1601, el mateix any en que sembla que la torre de defensa de la vila lloretenca es acabada de fer. No hi figura la raó que motiva Jaume Felip Gibert ordenar la seva redacció i fer una repartició de diners – que no propietats – entre els membres de la seva família.

El seu pas per la Universitat de Barcelona
La ciutat comtal era seu de la Universitat promoguda i gestionada pel Consell de Cent. (6) La possibilitat de formar part de l'equip docent es feia, de més manera habitual, per assignació dels consellers durant un any. Jaume Felip Gibert entraria a formar part de l'Estudi General a l'àrea de Gramàtica com a repetidor  de la classe de medianos en el curs 1579-1580 (7). Posteriorment, seria mestre de menores des de 1585 fins el 1590, tret del curs 1588-1589, que en seria mestre de Infimos.

En el transcurs de la seva vida com a ensenyant escriuria diferents llibres relacionats amb el seu camp del saber: De figuris gramaticis et rethoricis compendaria tractato (1586), un tractat sobre figures i trops més comuns de gramàtica i retòrica. Dos anys després, en 1588, faria imprimir el que constituïa el material d'ensenyament a les seves classes, De genere et declinatione nominis (8). I també hi sortirien altres llibres editats de manera pòstuma, com el que recull els comentaris a l'obra del pensador llatí Cató.

Un cop acabat el curs el 1589, és el moment en que Gibert abandonà l'Estudi General i tornarà a aparèixer a Lloret el 1591. Només es pot especular sobre aquest canvi d'una feina universitària relativament ben prestigiada per una notaria i rectoria a Lloret. Si be, com afirma el propi Gibert en la presentació de les seves obres, era doctor en teologia, l'ambient a Barcelona de l'últim terç del segle XVI no era de tranquil·litat dintre i fora de la Universitat. Les tensions municipi i universitat, per una banda, el combat dialèctic entre erasmistes, lulians i ramistes, per una altra, s'hauria d'afegir la influència i confrontació de les distintes ordes monàstiques en el món acadèmic de la Corona d'Aragó. Amb un tarannà més obert, molt humanista i amb una sòlida formació en diferents camps, no estranya que Gibert deixés les intrigues barcelonines per un lloc i feina més adient amb el seu esperit reformista i profundament religiós.

Lloret coneixeria una època d'esplendor sota la seva rectoria i prepararia la vila costanera pels nous i exigents temps de la història del segle XVII.


NOTES:
(1) Aquestes consuetes fetes per el rector Gibert es van destruir durant el saqueig de l'església parroquial de Sant Roma, el 22 de juliol de 1936. En sabem de la seva existència i contingut, gràcies a la feina realitzada pel Josep Galceran, secretari de l'ajuntament, periodista i historiador afeccionat a finals del segle XIX. Als anys 30, l'Emili Martínez i l'Esteve Fàbregas en farien transcripció de les consuetes i del llibre Milloraments fets a l'església parroquial, que encara hi restaven custodiats al temple lloretenc.
(2) Arxiu dels Protocols Notarials del notari Pere Mir, de Girona. Arxiu Històric de Girona. AHG170-374-T2-4308 / Girona-03, vol. 487, foli 487v.
(3) Fons Universitat de Lloret, datat el 25 de març de 1608. ST:72.174. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(4) Fons Universitat de Lloret, datat el 14 de maig de 1613. ST:72.175. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(5) Fons Martínez-Passapera. Còpia  manuscrita de documents datats de 1593. ST: 86.31.16.  Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
(6)Tota la informació sobre Jaume Felip Gibert a la universitat barcelonina prové de la tesi doctoral de l'Antonio Fernández Luzon, presentada el 2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona sota el títol de La Universidad de Barcelona en el siglo XVI. [Consultat en línia, 21 d'octubre de 2017]
(7) L'estructura dels estudis de gramàtica es dividia en el diferent grau d'aprenentatge de les normes de les llengües. N'havia, doncs, de més dificultat a menys: Mayores, Medianos, Menores, i en ocasions, Infimos.
(8) Aquest llibre portava una dedicatòria per en Jaume Cassador, bisbe de Girona (1583-1597) i que havia estat president de la Generalitat de Catalunya.
Llegir-ne més...

16 de setembre 2017

Instantànies del passat més recent

Cap comentari :
Una ullada al Lloret de principis dels anys 60 a través de l'objectiu fotogràfic de Peter Dale. El Sr. Peter Dale era un estiuejant anglès aficionat a la fotografia que va venir a Lloret de Mar a mitjans dels cinquanta i es va quedar a viure a la població en casar-se posteriorment amb una lloretenca, la Sra. Mercè Pal(1)

Entre aquestes fotos n'hi ha que mostren Lloret nevat, corresponent al temporal de l'any 1962 i que recordarien el que vam passar el 2012, mig segle després.

Les fotos que apareixen a continuació, es troben a Flickr i han estat pujades a la plataforma fotografica per l'Enric Fontdeglòria, que a l'igual que Peter Dale, es membre de l'entitat lloretenca Montphoto.



  Lloret, principi anys 1960




NOTES:
 (1) Informació treta del Servei d'Arxiu Municipal de LLoret de Mar.
Llegir-ne més...

15 d’agost 2017

El Sepulcre Romà

Cap comentari :
La torre sepulcral al segle XIX. Font: SAML/ Fons Martínez

La presència de pobladors d'origen romà al municipi lloretenc ha quedat testimoniada a través de les escasses troballes disperses pel territori. Una bòbila en els encontorns de la platja de Fenals, a més de  restes se suposades vil·les a Sant Quirze, Canyelles i Montgoda i la torre sepulcral romana. Aquest monument romà és l'únic vestigi supervivent de l'estada romana a les nostres contrades.

Coneguda popularment com a Torre dels Moros (1), al paratge dit dels Avellaners de Can Sala, a la Roca Grossa, la torre sepulcral romana estava envoltada d'una necròpolis de tombes d'incineració, datat el conjunt aproximadament entre el 14 i el 192 d.C., durant l'Alt Imperi.

El jaciment fou identificat l'any 1891 per Joaquim Botet i Sisó (2), qui donà notícia per primera vegada de l'existència d'una torre sepulcral d'època romana i en preparà unes excavacions inicials per a un millor estudi de la troballa. Es tractava d'una torre de forma prismàtica, massissa, que consta de dues parts, amb un basament més ample que la resta del monument, un cos esvelt, i un teuladet acabat en una barana que només ocupava tres de les quatre cares de la torre. El basament amida 2,8 m de costat i 0,6 m d'alçada i està format per quatre filades de pedra esglaonades. El cos principal amida 2,1 m d'amplada i l'alçada és de 2,65 m. Acabat amb motllures i sostre pla, per damunt s'alçava la barana de 0,9 m d'alçada i 0'44 m d'amplada.

En origen el monument era recobert d'estuc, probablement de to blanquinós per donar-li un aspecte marmori, que recobria la paret feta de pedres sense treballar unides amb argamassa. Podia portar elements policromats en algunes parts. El monument era totalment massís, llevat d'un receptacle cilíndric, situat al mig del teuladet, on es disposaria l'urna de les cendres, que després en seria tapada per a la seva preservació. Sota aquesta cavitat hi seria, probablement, un titulus, es a dir, una placa en pedra amb el nom de la persona difunta.

Segons en Joan Domènech (3) "El sepulcre estava situat arran d'un camí antic, encara recentment. Cal suposar que en època romana fou també així i que, com diuen els tractadistes,responia al costum d'aixecar mausoleus prop de les vies de comunicació. Al seu voltant hi deurien haver terres de conreu del mateix propietari del sepulcre o del que hi fou enterrat. El qui va fer construir aquesta torre sepulcral devia estar ben situat econòmicament, si bé dintre d'una mediocritat tota vegada que el monument tampoc és massa excepcional. Al voltant de la torre existiria un recinte sagrat -ho proven les excavacions fetes -amb els enterraments de familiars i esclaus".

Diferents peces trobades al jaciment i identificades per
en Botet. Font: Revista de Girona, gener de 1892
Al costat de la torre es trobaren dues sepultures, una construïda amb teula i rajols i una altra d'urna. Totes dues contenien cendres i óssos calcinats, doncs, en aquella època es tenia el costum de cremar els morts (ritu d'incineració); després es col·locaven les restes de la cremació en una urna, juntament amb algunes ofrenes, que consistien en plats i copes de terrissa i objectes personals del difunt.

Els cementiris en època romana estaven situats fora de les poblacions, a la vora dels camins, a fi que els vianants es recordessin dels difunts i preguessin per ells. En el nostre cas, la manca de restes romanes dins de la població de Lloret i la falta de notícies escrites que ens indiquin l'existència d'un nucli urbà, fa pensar que es tractaria d'un cementiri privat d'una vil·la, potser la de Canyelles o la de la Montgoda.(4).

O com suposa Joan Domènech, havia de haver-hi una villae romana molt a prop, tal vegada que no ha estat possible la seva localització degut a que els voltants de la torre han estat força modificats per la ma de l'home (5)
Recreació frontal de la torre,
segons Gabriel Gil (*)



NOTES:
(1) Torre de Moros era la denominació habitual per a bastiments de guaita i defensa contra els atacs dels pirates barbarescs. Per tot el litoral català es van aixecar aquestes torres, sobretot entre el segle XIV i XVII. En el cas de Lloret, hi va existir la confusió amb aquest sistema de defensa al no reconèixer l'antiguitat real de la construcció i la seva finalitat.
(2) En Joaquim Botet va escriure al detall tot el referent al jaciment a Revista de Gerona, del gener de 1892. Consultable en línia.
(3) Situació i historia de les investigacions arqueològiques a Lloret, dintre del llibre El recinte fortificat ibéric de Puig de Castellet. Diputació Provincial de Girona, Servei Tècnic d'Investigacions Arqueológiques, 1981
(4) Segons la conferència donada per Ma. del Vilar Vila i Bota, a la Sala de l'Ajuntament de Lloret,el dia 22 de maig de 1981. Vegeu-ne el Lloret Gaceta, num 257, del 15 de juliol de 1981 pp.5 i ss.
(5) L'any 1967, mentre arranjaven el sector per a una futura urbanització residencial, el monument va ser destruït. Les restes actuals en són una reconstrucció parcial del mateix engegades un any després. Ja a l'any 1931 s'avisava del mal estat de la torre. (BOP, 07/05/1931, nun. 55, p.3) i amb el pas dels anys aniria empitjorant fins a convertir-se un munt de pedres.
(*) Gabriel Gil Valdrés, entusiasta de l'historia antiga de Lloret i president del Centro de Iniciativas Culturales, va escriure sobre aquest monument al Lloret Gaceta, n.1, octubre de 1975.

+INFO:
J. M. NOLLA I J. CASA: La Torre dels Moros. Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. núm 25, p 117 i ss. Consultable en línia.


Llegir-ne més...