La Dona Marinera

Cap comentari :
Font: Wikipedia. Autor: Ersnt Andre
El monument dedicat a la dona marinera i que corona Es Gurugú, té un seguit de curiositats i anècdotes, totes elles tretes del buidatge d’hemeroteques i documents administratius.

El 1978, els drets de reproducció de la Dona Marinera van ser registrats pel consistori lloretenc i s'ha convertit en un objecte per complimentar les personalitats destacades.

El monument

La Dona Marinera va ser el primer monument en espai públic que va tenir Lloret. El monument que honora en Jacint Verdaguer (L’Àngel, de 1904) i en Nicolau Font i Maig (1911) són al paratge privat de Sant Pere del Bosc. Donada la importància del turisme internacional, es creia que calia donar més al·licients d’interès a la vila.

Inicialment, l’emplaçament proposat per la comissió del Mil·lenari de Lloret (1966) era la roca d’Es Vano, on arran de la commemoració del centenari de l’òpera/sarsuela Marina el 1955 n’hi havia una placa dedicada a Camprodón i Arrieta, treball realitzat per l’artista suís Horace Tomarkin (1917-1997). Persones com l’escriptor lloretenc Felicià Serra i Mont considerava escaient bastir una escultura que recordés a la protagonista de la peça lírica a la part superior d’Es Vano. (1)

El lloc finalment triat, a l’altra banda de la platja per oposició al més que fotografiat castell-habitatge d’en Plaja, era sobre el cim d’Es Gurugú. Utilitzant com a base un antic baluard de vigilància costanera, el juny de 1966 era col·locada la Dona Marinera, una figura en bronze de 2,40 metres, sense comptar la pedra on es troba dempeus. Va ser realitzada per la fundició Ginfer, de Reus, segons motlle esculpit per l’Ernest Maragall i Noble (1903-1991)

Col·locació del monument. 1966.
Font: Facebook/ Recordant Lloret. Foto de Joan Carles Gallart Torras


Amb tot, l’Ernest Maragall, bon coneixedor de Lloret i amic de l’Esteve Fàbregas i d’en Josep de Tagores, competia amb altre escultor de renom a qui també se l’havia demanat l’encàrrec de donar forma a una figura simbòlica vinculada amb la mar i Lloret. Era en Joan Rebull i Torroja (1899-1981). (2)

Segons es desprèn de la lectura de l’acta municipal del 2 de març de 1966, Rebull i Maragall rebien la petició d’una escultura en bronze anomenada “La Dona Marinera”. El primer va fer un esbós en paper i el segon va proporcionar una maqueta en guix, que a parer del consistori “era el que había interpretado más fielmente el deseo del pueblo de Lloret”. Per igualar les condicions, l’ajuntament va demanar en Rebull que proporcionés una maqueta com va fer el seu rival, cosa que accedia a fer si prèviament li pagaven 50.000 ptes. En aquestes cuites, al final, Maragall, després de polir una mica més el projecte, s’endugué el treball de la Dona Marinera amb un pressupost proper als 300.000 pessetes contra les 400.000 pessetes que ofertava l’escultor Rebull.

La idea de  com havia de ser aquesta figura escultòrica ho trobem en paraules de l'Esteve Fàbregas, un dels impulsors de la iniciativa:

Esta mujer mediterránea, arquetipo, esa "ben plantada", junto al mar de Lloret, será doncella, esposa o madre; será a la vez "Marina", "La Doncella de la Costa" o "La Puntaire" ; la mujer fuerte de la Costa Brava o esa pulcra ponentina que "no fa foc per no fer fum".

Esta mujer marinera que ve el mar con esperanza y angustia, es —como dijo Díaz-Plaja— un símbolo extraordinario que no puede morir.Y Lloret de Mar, por la preponderancia naviera y colonial que alcanzó en épocas pasadas, es un lugar adecuado para constituirse en centro de este sentido homenaje.

Bienvenida esa figura de mujer, y que en torno a ella surja la leyenda.

Esteve Fàbregas. Los Sitios de Gerona, 1 de juliol de 1967 p. 4 


La creença popular diu que els qui toquin el peu dret de l'escultura tot mirant la mar igual com fa la Dona Marinera veuran fets realitat els seus desitjos. Molta gent deu fer cas de la creença i no només tocant el peu dret sinó també l'esquerre i una mica la cama i també la panxa i, fins i tot, el pit. De tant tocar-ho, el color de l'estàtua és clarament diferent en aquestes parts que en la resta, i especialment els peus, que tenen un color molt més brillant.(4)

Solemne inauguració l'1 de juliol de 1967

Inauguració de l'escultura de la Dona Marinera, a l'esquerra, i oferiment de la Fulla de Llorer d'or de la vila al ministre de Marina l'almirall Pedro Nieto Antúnez. Font:  Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Narcís Sans Prats) 

"Nuestra Mujer Marinera será a la vez madre e hija, novia, esposa y hermana de los que fueron y de los que somos ; de quienes en los mares y en las Américas hicieron la fortuna de nuestra villa, y de nosotros, sus sucesores que, apoyados en el prestigio y en la riqueza que ellos crearon, nos toca por senderos muy distintos —los del turismo internacional— continuar su obra y mirar el porvenir con esperanza" 
Josep Maria  Clua, alcalde de Lloret de Mar (5)

El monument seria oficialment inaugurat l'1 de juliol de 1967, quasi bé un any de la seva instal·lació a Es Gurugú. Aquest retard sobre el calendari programat amb les festes de celebració del Mil·lenari no es sap del tot cert el motiu, però és possible que fos una qüestió d'agenda de les autoritats franquistes del moment.

El convidat d'honor als actes de la descoberta del monument era el ministre de Marina, Pedro Nieto Antúnez, present a la vila des del dia anterior i que juntament amb càrrecs polítics locals i provincials assistirien a la missa solemne a la plaça de la Vila (llavors de José Antonio Primo de Rivera) a quarts de 7 de la tarda. Es va fer homenatge als mariners que va perdre la vida a la mar amb el llançament d'una corona de llorer a les aigües de la platja de la vila, amb un especial record de les tripulacions lloretenques dels vaixells naufragats Segundo Romano, Eulalia, Osvaldo y Joven María. En comitiva, les autoritats arribaren al mirador d'Es Gurugú. La fragata Sarmiento de Gamboa realitza 19 salvas d'artilleria, quan l'almirall Nieto Antúnez descobreix l'escultura de la Dona Marinera, la Venus de Lloret, que popularitzaria l'Esteve Fàbregas entre altres.

Al vespre, el ministre de Marina rebria la Fulla de Llorer en categoria d'or, en un banquet ofert per l'ajuntament al Roger de Flor. Aquesta distinció seria la segona, després de ser lliurada, un any abans, al dictador Francisco Franco (6). Tanmateix, Nieto Antúnez seria nomenat membre honorari del Club Nàutic Lloret. (7)

Es Gurugú

Es Gurugú és l'indret on s'assenta el monument de la Dona Marinera. Molt probablement el nom d'aquest indret es remunta a les guerres colonials en territori marroquí que Espanya emprengué a mitjans del segle XIX i que tindrien diferents episodis bèl·lics que culminarien en el Desastre de Annual de 1921
Gurugú és el nom castellà d'una muntanya de més alçaria de la península del cap de les Tres Forques, a la costa nord del Marroc, al costat de la ciutat independent de Melilla. Durant la campanya militar de 1909 o també dita de Segona Guerra de Melilla es produirien forts enfrontaments entre tropes espanyoles i els cabilencs, qui defenien la zona ben resguardats al cim del Gurugú. Els combats van ser molt impopulars a Espanya, i en seria una de les causes de la Setmana Tràgica de Barcelona i altres ciutats catalanes, on l'embarcament de tropes reservistes va generar un seguit de revoltes molt violentes durament reprimides. Des de llavors, el nom de Gurugú es va estendre arreu de Catalunya i era normal que donés nom a indrets, edificis i persones.

Diverses vistes del baluard on fou instal·lada la Dona Marinera. Foto 1, als anys 80. Font:Ajuntament de Girona. CRDI. Fons Punt Diari. Autoria desconeguda; Foto 2, any 1925. Font: SAML Fons Bernat Montero; Foto 3, també conegut com a mirador, la postal recull una sort de tendal a la part superior de la construcció. Font:Ajuntament de Girona. CRDI-A.T.V., ed. circa 1910


A Lloret, Es Gurugú era ocupat per una petita construcció militar de vigilància costanera, integrada a la roca per la part de la platja de Lloret, mentre que a la part de Cala Banys era accessible i es podia distingir la porta d'entrada i dos amplies obertures, tal i com es veu a la foto núm. 2.


NOTES: 
(1) Felicià Serra i Mont es queixà de manera dolguda del canvi de parer de l’Esteve Fàbregas a propòsit del lloc escollit per instal·lar un monument que recordés la Marina, personatge central de l’òpera del mateix nom. Ho va fer a les planes de la revista Tramuntana, núm. 39 de l’1 d’agost de 1966, pp. 12-13. Font: SAML

De fet, rondava la idea de fer un monument ja el 1955 i la seva ubicació a Es Vano. A la revista local Lloret Deportivo hi surt explicat l'acte de descoberta de la placa homenatge als autors de Marina, que finalitza amb el parlament de l'Esteve Fàbregas:" El señor Esteban Fábregas Barri, en nombre de la Junta, exaltó las figuras de Camprodón y Arrieta y explicó el significado de este acto. «Que esta placa y otro día el monumento que la corone — terminó diciendo — cerca del mar que la acaricia con su brisa estival, sea también «un fanal que el mar azota, sin matar su luz jamás» Lloret Deportivo, 6 d'agost de 1955, p.3. Font:SAML

(2) Resulta interesant l’entrevista feta a l’Ernest Maragall a la revista Lloret Gaceta, núm. 284, de l’1 d’octubre de 1986, pp. 5 i 7. Font: SAML
(3) L’acta del plenari del consistori lloretenc on es pren la decisió a favor de la proposta de Maragall data del 2 de març de 1966. Font: SAML
(4) Punt Diari, 20 de setembre de 2006
(5) Font: Revista de Girona, 1967, núm 40, pp. 18-20
(6) Les Fulles de Llorer van néixer en el transcurs del Mil·lenari de la vila, el 1966. Algunes d'aquestes plaques honorifiques serien destinades a capitosts franquistes. Van ser-ne retirats aquestes distincions al Ple Municipal del 21 de setembre de 2015.
(7)Arxiu Municipal de Girona. Sitios de Gerona, Los. 30/6/1967. Pàgina 1; i Arxiu Municipal de Girona. Sitios de Gerona, Los. 2/7/1967. Pàgina 1 i 2.
Llegir-ne més...

Espais naturals protegits de Lloret

Cap comentari :

ESPAIS PROTEGITS 

Des del moment que es va iniciar un petit desenvolupament urbanístic a la línia de la costa als anys 20 i 30 del passat segle, ja va existir consciència de la importància de mantenir l'entorn natural i paisatgístic de Lloret i de la Costa Brava en general.

Aquesta preocupació quedava reflectida en els diferents plans d'ordenació urbana de la vila (1957, 1966,1985 i 2007) però la pressió constructora que imprimia la demanda turística va fer saltar tota cura i sosteniment de l'entorn natural de Lloret. Només una creixent exigència ciutadana i la predilecció per la natura dels visitants turístics ha servit d'aturador per a que, des de les diferents administracions públiques, s'hagin proposat lleis i normes afavoridores de la preservació mediambiental de tot el terme municipal.

Algunes de les eines normatives van ser el Pla director urbanístic del sistema costaner (PDUSC), un instrument de planejament urbanístic supramunicipal, elaborat d'acord amb la legislació urbanística catalana - Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme modificada per la Llei 10/2004 de 24 de desembre-, amb data d'aprovació definitiva el 25 de maig de 2005, posteriorment modificada l'octubre de 2014. 

El Pla vol ser un instrument adequat per ordenar el sistema costaner català per a clarificar les disposicions de la Llei de Costes estatal de 1988 referent a la disposició de la franja marítima terrestre en quant a usos i construccions. Posteriorment, aquesta llei es veuria modificada per la Llei 2/2013, de 29 de maig, de protecció i ús sostenible del litoral.

Dintre del Pla Director del sistema costener n'hi ha diversos indrets del litoral lloretenc que gaudeixen d'aquesta protecció:
  •  Es Pa de Sucre Sud 
  •  Canyelles Nord 
  •  Muntanya del Ferro Fred 
  •  Cala Gran 
  •  La Montgoda 
  •  Castell de Lloret
  •  Santa Cristina 
  •  Treumal-La Vinya Blanca 
  •  Cala Banys (PDUSC2,2014)


Font :PDUSC 1. Generalitat de Catalunya.



A l'àmbit català, un espai mediambiental protegit que pren part del territori lloretenc és el PEIN del Massís de les Cadiretes. Al terme municipal Lloret de Mar l'esmentat PEIN ocupa una superfície de 92,2 ha, les quals representen el 0,93% d’aquest espai. L’espai Massís de Cadiretes compta amb el Pla especial del Massís de Cadiretes aprovat definitivament el 14 de gener de 2004. El 5 de juny de 2009 es va constituir el Consorci per a la protecció i gestió del massís d'Ardenya-Cadiretes. El Consorci està format pels ajuntaments de Caldes de Malavella, Llagostera, Lloret de Mar, Santa Cristina d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Vidreres i Tossa de Mar. Entre els seus objectius es troben vetllar per una gestió sostenible i pel manteniment de tots els valors naturals, culturals i paisatgístics d'aquesta zona rica en biodiversitat, regular les activitats humanes que s'hi realitzin i coordinar les diferents ens locals en la promoció i gestió de l'indret.

Per una altra banda, el Massís de les Cadiretes també es troba protegit per la xarxa Natura 2000 , que és el principal instrument de la Unió Europea per a la conservació de la biodiversitat. Es crea l’any 1992, amb la Directiva 92/43, d’Hàbitats, amb l’objectiu d’incloure una mostra significativa dels hàbitats i de les espècies més rellevants presents a Europa, anomenades d’interès comunitari. El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). El PEIN del Massís de les Cadiretes és un hàbitat prototip del espai de muntanya i de litoral propi de la Mediterrània.



També hi ha dintre de la demarcació de Lloret, altres espais naturals que tenen la consideració d'entorns naturals a preservar i que no hi són dintre de les figures administratives com el PDUSC o la Xarxa Natura 2000, i que formen part del Catàleg d’espais d’interès natural i paisatgístic de les comarques gironines. 2003-2009 Aquest Catàleg defineix espais d’interès natural remarcables per raó de les seves condicions naturals i paisatgístiques singulars i, per tant, haurien de rebre un tractament especial i una regulació d’usos adequada per tal de mantenir les seves característiques. 

En el terme de Lloret de Mar, el Catàleg identifica la zona litoral entre cala Morisca i la platja de Canyelles així com els terrenys que separen les urbanitzacions Roca Grossa, Turó de Lloret i Lloret de Dalt de les de Serra Brava, La Riviera, Font de Sant Llorenç i UCSA, afectant a terrenys classificats com a sòl urbà o urbanitzable al POUM de 2007.

Al sud del terme municipal, s’identifica la zona litoral entre la platja de Fenals i la cala de Santa Cristina i, endinsant-se a l’interior, seguint el torrent del Mal Compàs fins a la zona del turó de Sant Pere del Bosc i el torrent de Passapera.

Com a espai interior aïllat del litoral, el Catàleg identifica la zona dels turons de Barraquer i el puig de Montgròs i el torrent dels Oms.

Un altre element de protecció, que queda incorporat en el redactat del Pla d'Ordenació Municipal (POUM) aprovat el 2007 són el anomenats corredors o connector biològics. Un passadís biològic, corredor biològic o pas de fauna correspon a una zona de pas o de freqüentació elevada per organismes vius especialment configurat per tal de facilitar el trànsit d'aquests organismes. Lliguen funcionalment dos hàbitats vitals per a una espècie: com els llocs de reproducció, d'alimentació, de repòs, de migració. (Viquipèdia).

A Lloret, seguint el POUM (informe mediambietal, p. 97), tenim:

Passapera-Sant Pere del Bosc-Santa Cristina

Puig de Montgròs-Costa Marcona

Montbarbat- Lloret Blau-Mont Lloret-Montgròs

El Vilar (Blanes)-Sant Pere del Bosc- Les alegries-Can Sota

Treumal-Cala Morisca (litoral)


ENTITATS ECOLOGISTES I INICIATIVES CIUTADANES

Esquerra, logotip de DEMALL i la seva campanya primerenca a favor de la preservació de la Cala Boadella, el 1988. SOS Lloret va penjar una pancarta per la conservació de l'entorn de Cala Banys, el 2003.


Durant la dècada dels 70 es va començar a veure el fals debat entre modernitat i desenvolupament econòmic, per una banda, amb la conservació mediambiental i paisatgístic, per un altra. No eren incompatibles, i els efectes perniciosos d'una urbanisme crescut sense mesura, pràctiques de sanejament urbà contaminants i destrucció sistemàtica d'entorns naturals per a a crear noves infraestructures publiques i privades ja se'n deixaven sentir a Lloret.

DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar)
Aquesta realitat va moure la ciutadania a actuar i fer pressió sobre les institucions polítiques per a incidir en normatives proteccionistes i ecològiques. A la vila, un grup de persones comencen a la primavera de 1988 a donar forma a l'entitat conservacionista DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar). Entre les seves primeres accions hi era la crida a salvar Cala Boadella, arran del projecte d'urbanitzar les finques de Santa Clotilde, cosa que posava en greu perill la bellesa paisatgística de Sa Boadella. Posteriorment, se'n oposarien a l'ampliació del port de Canyelles i farien campanya de conscienciació per a tenir cura i neteja dels boscs de la vila, en perill per la persistència d'abocadors il·legals. Tanmateix, amb el nom de DEMALL-Club Unesco, seria l'impulsor dels biotops marins(1) que l'ajuntament instal·larien en 1994 i es van manifestar en contra dels projectes de la Marina de Fenals(1992), la reserva de terrenys per l'arribada del tren a Lloret(1993) i el projecte d'ampliació de l'autopista A7 cap a Lloret (1998).

SOS Lloret
DEMALL, amb el canvi de segle, va perdre activitat. A partir de 2003, però, apareix una nova entitat ecologista tan activa com havia estat la seva predecessora i que, encara és d'actualitat i ben viva, batejada com a SOS Lloret. Formalitzada com associació ciutadana, SOS Lloret dóna a conèixer en el acte públic de la seva presentació (19 de juliol de 2003) sobre la situació de les zones més afectades pel creixement urbanístic com eren Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona i havien començat a recollir signatures per a la protecció d'aquells entorns.

Actius a les xarxes socials i al carrer, SOS Lloret ha fet campanya de conscienciació per la neteja i cura dels boscos lloretencs, s'ha manifestat contra el traçat inicial de la variant de la A7 sobre Sant Pere del Bosc, han fet incís en les irregularitats urbanístiques de Cala Juncadella, Coll de Llop i Costa Marcona, i es integrant cabdal de les plataformes Aturem la C-32 (2015) i SOS Costa Brava (2019)

Agenda XXI i Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat

L'any 1992, a la Conferència de les Nacions Unides per al Medi Ambient i el Desenvolupament, (esmentada popularment com Cimera de Rio o Cimera de la Terra), va ser aprovat un document estratègic conegut amb el nom d'Agenda 21, basat en un compromís polític i un consens mundial sobre l'harmonització entre la protecció ambiental i el procés de desenvolupament econòmic i social.

Com a document, l'Agenda 21 està estructurada en 40 capítols i redactada en forma de pla d'acció. Es tracta d'un projecte d'actuacions perquè el desenvolupament sigui sostenible socialment, econòmicament i ambientalment. Com a estratègia de desenvolupament, defineix els problemes ambientals i del desenvolupament insostenible que pateix el món, i que amenacen de provocar no només una catàstrofe ecològica, sinó també econòmica i social.

L'Agenda XXI Lloret era una iniciativa ciutadana en cooperació amb l'Ajuntament de Lloret de Mar. A través de un sistema de participació per àrees de treball, es buscava la interacció entre sostenibilitat mediambiental i turisme, entre un model de ciutat en creixement i un respecte i cura de la natura del municipi. Comptava amb un grup coordinador format per tècnics municipals, representants d'entitats i polítics que rebien les aportacions del diferents grups de treball que elaboraven propostes validades per un consell científic assessor.

Tot i que va a començar a rodar el 1996, l'Agenda XXI es cristal·litza el 17 de març de 1998 mitjançà el Fòrum de l'Agenda Local XXI de Lloret de Mar, com a òrgan al voltant del qual ha de girar el procés d'Agenda Local 21. En la següent reunió del Fòrum sortirien les primeres àrees temàtiques i grups de treball, de la mateixa manera que es fa una petició oficial a l'Ajuntament de Lloret de Mar sol·licitant la seva signatura d'adhesió a la Carta d'Aalborg, que finalment resultà aprovada per unanimitat en sessió plenària el 1999.

Els diferents grups de treball tocaven temes com el patrimoni natural, la contaminació acústica, l'urbanisme, el turisme sostenible, la mobilitat o l'educació ambiental. Van intervenir-hi a prop de 160 persones i tota la seves aportacions constituirien per a les institucions públiques un marc d'actuació cap un Lloret sostenible en el futur. El llegat d'aquest treball confeccionat amb participació ciutadana tindria continuïtat pràctica en el PALS (Pla d'Acció Local cap a la Sostenibilitat)

El PALS de Lloret funcionava com a conjunt de propostes a realitzar com a conseqüència de tota la labor realitzada al si de l'Agenda XXI. Amb reunions formatives i grups de discussió organitzats el 2009 es van establir un total de 36 accions a executar per part del consistori de la vila i altres administracions públiques.

Cal destacar en aquest apartat l'adhesió de Lloret de Mar al Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques de Girona (CILMA) l'any 2000.

Associació de Defensa Forestal de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar
Formada en 1996, l'Associació de Defensa Forestal (ADF) de la Selva Marítima, que engloba les ciutats de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar, és una agrupació formada principalment per persones voluntàries, propietaris forestals i la corporació municipal. Tal i com ho recull en les seves bases fundacionals, els objectius dels ADF són:

Col·laborar en tasques de neteja dels boscos i de reforestació.

Prestar col·laboració en les emergències i en l'extinció d'incendis.

Vigilància i protecció de l'espai forestal.

Prestar la seva col·laboració personal en les activitats per a la protecció de la Natura.

Sensibilitzar i informar la població i els visitants sobre les zones i èpoques de perill d'incendi i, en general, sobre el comportament en el bosc. 

L’Agrupació de Defensa Forestal compta amb una trentena de voluntaris a la demarcació, supervisants per caps de colla que són coordinat per un cap operatiu, que alhora depen funcionalment d'una junta rectora.

Educació mediambiental
Xatrac és una associació mediambientalista sense afany de lucre que gestiona des de 2012 la Casa del Mar, a l'extrem de la platja de Fenals. Aquest equipament municipal havia estat la caseta de bany de la finca de Santa Clotilde. Degudament rehabilitada i preparada, hi acull cursets, xerrades i sortides relacionades amb el medi natural terrestre i marí.



1)El 18 de juliol de 1994 es va portar a terme el projecte de protecció i regeneració pesquera "Escull Lloret-Llevant", que es va fondejar al litoral de la vila, promogut per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar i que s'emmarcava dins el programa de protecció i regeneració de la flora i la fauna marina. La ubicació escollida per a la instal·lació de l'escull, abasta la zona compresa entre la punta de Calafats i cala Morisca i suposa la implantació d'un nucli de producció enfront el Freu de sa Goita (a cala Canyelles) i quatre barreres de protecció, la primera d'elles situada enfront sa Caleta, a la cala d'en Simón, a es Suro Gros i la darrera al Freu d'en Terra (a cala Canyelles).


------------

Aquest article forma part de Recull de Lloret, un projecte que vol aplegar totes les àrees de coneixement sobre la vila de Lloret de Mar i que n'estarà disponible en els propers mesos.

Si vols col·laborar amb un article o demanar algun aspecte que ha de recollir el projecte, envia un email a info@qhlloret.cat


Llegir-ne més...

Clima i meteorologia

Cap comentari :
Lloret de Mar gaudeix del que s'anomena, tècnicament, clima mediterrani litoral nord o septentrional (Cfa, en la classificació climàtica de Köppen) caracteritzat per: 
1 ) Es troba en el límit de separació entre el clima humit i el sec: la transició es fixa en els 600 mm. de precipitació anual. 
2) Les precipitacions presenten un màxim a la tardor (octubre i novembre), un a la primavera, de manera secundaria, i un mínim a l'estiu i un altre de poca importància al gener. 
3) L'amplitud de les temperatures -diferencia entre el mes més càlid i el mes de més fred- és de 16 °C.

A Lloret de Mar, per terme general, els estius són curts, no excessivament calorosos, humits i majorment clars; i els hiverns són llargs, atemperats, lleugerament ventosos i parcialment ennuvolats. Al ser una població litoral, la humitat és constant, alimentada pels vents de mar a terra (marinada). 
Durant el transcurs de l'any, la temperatura generalment varia de 4 °C a 28 °C i rares vegades baixa a menys de -0 °C o puja a més de 31 °C. 

En quant el règim de vents, a Lloret té com a vent dominat del nord (que bufa amb més intensitat) i té el vent de l'est, com a vent predominant ( que bufa amb més freqüència).





Clima Paràmetres climàtics, màximes i mínimes mitjanes de Lloret de Mar durant els anys 1997-2001
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Total de l'any
Temperatura màxima mitjana (°C) 14.8 16.9 20.1 19.9 24.1 27.9 29.8 30.8 27.5 23.0 17.4 15.4
22.1
Temperatura mínima mitjana (°C) 4.5 4.6 6.6 7.5 11.9 15.4 17.0 18.2 15.4 12.2 6.8 4.6
10.2
Precipitacions mitjanes (mm) 56.2 13.6 16.9 42.2 34.2 32.9 28.4 23.8 62.2 33.2 68.5 55.2
467.3
Font: Generalitat de Catalunya, DMA. Anuaris meteorològics. Viquipèdia.

Els fenòmens atmosfèrics d'un clima mediterrani com el que gaudeix Lloret, també comporta que s'hi produeixi situacions extremes de temporals de mar, neu i pluja, que si bé no són habituals, cada cop passa amb més freqüència. Alguns episodis meteorològics dels esmentats comporta danys materials d'important consideració, com va ser el temporal Gloria (20-23 de gener de 2020) o la nevada del 2010 (7 i 8 de març del 2010) 

 En un ràpid repàs d'aquests fets relacionats amb el temps meteorològic, hi podem ressenyar: 

Temporals

 Des de l'antigor, els temporals de mar són els que més impactes han produït sobre les platges i les infraestructures urbanes. Es considera que és un temporal quan els vents superen els 60 Km./h. A Lloret, com a bona part de la costa, incideixen els vents de llevant (llevantades), molt intensos i amb capacitat d'arrossegar la sorra mar endins, fruit del gran onatge i enmig de xàfecs turmentosos. Per una altra banda, el vent de garbí (garbinada), molt més benigne, porta de nou la sorra a les platges en un procés de balanceig. Val a dir, que als darrers anys, la estabilització de les platges ja no és tan natural i cal fer aportació de sorra a la costa, extrem de gran preocupació mediambiental per al futur de la vila. 

Des de que hi ha constància escrita i documentada, el primer temporal descrit és del 3 de desembre de 1607, i que es va perllongar durant força dies. Segons escriu el rector de la vila, Jaume Felip Gibert, aquest temporal va ser persistent i d'extrema violència, que durà setmanes. Va arribar a la primera línia de cases (llavors els habitatges no eren gaire lluny de la riba del mar) i va provocar danys a la torre de defensa de la població. Ni les prerrogatives a santa Cristina ni a la verge de Montserrat van servir per apaivagar la força de la natura. El temporal començarà a remetre, ja entrat el gener de 1608. 

El 13 de març de 1886 un imponent temporal feia les seves escomeses envaint els horts i les cases del barri de Venècia. Fou de poca durada. Va acumular molta quantitat de sorra a la platja i va coincidir amb una nevada que va emblanquir les muntanyes dels voltants.


A finals del mes de febrer de 1915, un greu temporal comença a afectar bona part de les construccions properes a l'ajuntament i posen en perill els fonaments del mateix. Un informe tècnic posterior, realitzat per enginyer enviat des de Madrid, valorava les reparacions en 150.000 pessetes. Es després d’aquest temporal que es van començar a construir blocs de defensa sota el passeig. Per protegir els fonaments la Casa de la Vila, s'emplenaren caixes de fusta de grans dimensions amb pedres i ciment. 
Amb tot, el 12 de desembre de 1916, es produeix novament un fort temporal. Així ho escriu el cronista lloretenc Esteve Fàbregas "La Casa de la Vila i la majoria de les residències senyorials que li fan costat varen ésser víctimes del temporal. El magnífic passeig dels Til·lers amb els seus arbres ombrosos i els seus bonics parterres va desaparèixer totalment, i amb grans caixes de fusta plenes de grosses pedres apresonades amb ciment es va construir una bonica obra de defensa i protecció per a la Casa de la Vila."

Les defenses no eren prou efectives i en cada embat del onatge dels temporals del anys successius, els estralls eren considerables al front marítim de la vila. Una intensa llevantada durant els dies 2, 3 i 4 de març de 1934 va malmetre, entre altres coses, el camí que portava a “La Caleta” deixant-lo intransitable. Va obligar als pescadors a enretirar les barques i els arreus. Els curiosos van poder veure com en poques hores com la sorra de la platja s’acumulava l’extrem de garbí.

 Els dies 24, 25 i 26 de gener de 1947 es produí un temporal de mar i de neu. Les onades s'enduen les "verjes" del passeig entre el Trajo d'en Reyné i el de Venècia (passeig Camprodón i Arrieta ). 

Si una llevantada ja va fer destrosses el desembre de 1965, l'arribada de un nou temporal de llevant entre el 10 i el 12 de febrer de 1966 terminaria per deixar sense platja ni paviment tot el front de la vila que donava cara al mar. El bolcat de roques per formar una escullera en els punts més febles de la platja hauria de frenar els embats dels onatges en següents episodis de temporals.

Durant l'any 2001 Lloret va patir dos forts temporals al març i al novembre. El primer, de menor consideració de tots dos, va passar entre el 3 i 4 de de març. Els danys afectaren sobre tot al Passeig Marítim, enfonsar uns 10 metres de paviment i aixecant-ne una secció de 15 metres de lloses. 

El 11 de novembre, un fort temporal de llevant ocasionà amplies destrosses al Passeig Marítim. Se'n va durr una gran quantitat de sorra i va enfonsar alguns trossos del passeig, ja reparat de l'anterior temporal, deixant els espigons i les defenses al descobert. L’alcalde, en aquell moment, en Josep Sala, valorava els desperfectes causats per el temporal en uns 300 milions de pessetes tenint en compte només el sector públic. Els particulars afectats, principalment els de primera línia de mar, varen veure els seus locals inundats i plens de sorra de la platja. L'ajuntament, fins i tot, va obrir una oficina per atendre els propietaris de negocis afectats.

El 26 de desembre de 2008 va caure sobre la Costa Brava un altre temporal de llevant. Lloret va sortir millor ben parada en aquesta ocasió, segons el alcalde Xavier Crespo, que altres poblacions del litoral. Amb tot, es compta que el temporal va causar destrosses al port de Canyelles, malmetent unes quantes embarcacions, xarxes de pescadors i enfonsant alguna passera del port. Inundacions a un gran nombre de locals i aparcaments de primera línia de mar. A Cala Banys van volar el vidres del sostre del bar i la terrassa s’omplí de pedres vingudes del fons del mar. A Fenals, la riera es va obrir directament sobre el mar. El pi gros de santa Cristina es va veure severament afectat , necessitant-se posar un puntal que recolzi el tronc al quedar-ne inclinat.

Entre el 19 i el 23 de gener de 2020, la borrasca Glòria va ubicar-se al sud-est de la península Ibèrica, deixant-se sentir els seus efectes més advers sobre Catalunya els dies 20,21 i 22, en forma de pluges intenses, fortes ratxes de vent i temporal marítim. 

 A Lloret, si bé no es registraren afectacions greus, sí que cal destacar les destrosses a la façana litoral de Fenals, on hi havia aparegut un esvoranc que fa 30 metres lineals. Al Passeig Marítim de la vila, una trentena de bancs van ser destrossats per la força de les onades. Per precaució, els centres educatius i d'esports del municipi restaren tancats dos dies. Finalment, l’Ajuntament de Lloret de Mar va xifrar en 1 milió d’euros els danys ocasionats pel temporal Glòria.


Altres fenòmens meteorològics
Els temporals de mar han estat els episodis més remarcables en la història de la vila, en quant a les seves conseqüències i repercussions en la fisonomia de les platges, però també a nivell econòmic i social d'una població de tradició marinera, bolcada al turisme des de fa dècades. La neu, els aiguats, inundacions, i fins i tot un tornado han estat presents acompanyant els temporals i , en ocasions, es presenten de manera aïllada. A continuació, es recullen algunes d'aquestes situacions: 
NEU Tot i que no ha esta documentat a Lloret, de ben segur que la nevada dels dies compresos entre 9 i 12 de febrer de 1887, va afectar la població, com a bona part de la costa catalana.

La nevada caiguda sobre bona part de Catalunya el 14 i 15 de gener de 1914 també afectaria Lloret de Mar, amb caigudes sobtades de les temperatures.

Sobre finals de gener i principis de febrer de 1929, la vila marinera de Lloret era coberta d'un mantell de blanca neu, en una nevada prou important que abastà bona part de Catalunya i la resta de la península ibèrica. Un altre cop, la neu quallava sobre la vila amb la gran nevada, acompanyada de fort temporal de mar, dels dies 24,25 i 26 de gener de 1947.

Considerada com la nevada més important del segle XX a les nostres contrades, el paisatge blanc resultant de l'episodi de fred i neu del dia de Nadal de 1962 ha deixat record inesborrable al poble. Les temperatures es mantindrien molt fredes durant dos dies més i no seria fins el 29 de desembre que es recuperarien en valor normals del desembre mediterrani.

Els dies 12 i 13 de gener de 1985, a conseqüència de un seguit de dies de temperatures força baixes, la neu cauria sobre Lloret deixant un paisatge blanc, que es tornaria a repetir a l'any següent, el 30 de gener de 1986.

Pel seu impacte i repercussió en tot els àmbits de la vida lloretenca, és difícil oblidar-se de la gran nevada del diumenge 7 i dilluns 8 de març de 2010. La població va ser una de les més perjudicades de Catalunya pel temporal de neu i va estar una setmana sense llum, fins que no van començar a funcionar els camions amb generadors d'electricitat a partir del dia 10, divendres. Amb els accessos per carretera tallats durant els dos dies de tempesta de neu i vent, se'n van habilitar el gimnàs de l'escola Àngels Alemany gràcies a un equip electrogen per acollir els afectats que ho necessitessin. 

Es va calcular que els danys superaven un total d'1.700.000 euros, quantitat exigida a Fecsa-Endesa per no garantir el subministrament elèctric.


INUNDACIONS 
La disposició dels carrers de la vila en funció del terreny, habitatges a la riba de la riera i la força dels temporals eren factors que facilitaven les inundacions de la part vella de Lloret, des del carrer de santa Cristina fins l'ajuntament i proximitats. Fins els anys 70, encara n'havia torrents i rierols que baixaven plens d'aigua en moments de xàfecs i aiguats, arrossegant tot al seu pas i estanyant carrers, hortes i cases. En situacions de temporal marítim, la bocana de la riera de Lloret quedava plena de sorra i tot el corrent d'aigua que corria des de dalt de Sant Pere del Bosc s'anava embassant durant el trajecte, i deixava, en el seu recorregut, camps inundats.

A mitjans dels anys 60 i en obres posteriors, juntament amb obres de canalització dels pluvials als carrers de la població, la riera de Lloret es va arranjar en murs de protecció, sortides d'aigües i neteja habitual de la seva llera per evitar imatges de desbordament com es van produir en el passat. Tot Seguit, un petit repàs als fets més destacats:

Entre finals de juliol i setembre de 1836, uns forts xàfecs van deixar incomunicades les viles de Lloret i Tossa, tal i com queda documentat el Butlletí Oficial de la Provincia, publicat el 16 de setembre de 1836: "(...) con motivo de un oficio del Gobernador de la provincia de Gerona, en el que, a consecuencia de las calamidades que experimentan los pueblos de Lloret y Tossa, ocasionadas por los fuertes aguaceros que han hecho desaparecer toda vía de comunicación con los mismos, apoya su pretensión de que por el término de un mes se les permita desembarcar en aquellas plazas los efectos de comer y beber y los artículos necesarios para la construcción de sus edificios, que también han quedado arruinados"

27 i 28 de desembre de 1926. Amb fort temporal de mar, juntament amb pluges intenses, la vila de Lloret va quedar col·lapsada i la riera va sortir de mare al no trobar les aigües sortida al mar, ja que es va formar una barrera de sorra i restes de troncs i fullaraca. Els carrers baixos de la riera, com era habitual llavors, van quedar coberts d'aigua durant un parell de jornades.

El novembre de 1963 va haver-hi forts aiguats que van destrossar part dels murs de contenció de tots costats del curs de la riera. Tot i no haver-ne desbordament dels marges, sí que va fer que es comencés a un projecte de canalització de la riera realitzat per l'Estat. Però lluny de resoldre el problema de fons, Lloret torna a tenir un ensurt per inundacions d'una riera amb excés de cabdal, al febrer de 1967, tal i com surt a la portada del diari La Hoja del Lunes (20 de febrer de 1967)


TORNADO
Una adversitat meteorològica extraordinària en el nostre entorn mediterrani és la aparició de tornados. A la platja de Sa Boadella, el 3 de gener de 1997, en mig d'un episodi de grans ventades sobre la Costa Brava, es va formar un tornado que en va anar de mar cap terra.

El tornado va arrencar de soca-rel uns 300 arbres, principalment pins, segons la Policia Local de Lloret. Tot i que l'estació meteorològica va captar la presència del tornado, se suposa que es va produir entre les deu i les onze hores del matí de divendres. La mateixa tempesta que en aquells moments patia la zona de Lloret podria haver estat la causa del fenomen meteorològic.

Per abatre aquests arbres es calcula que els vents superaven els 200 km/h.

Els efectes d'aquest fenomen no es van conèixer fins l’endemà dia 4, ja que la zona ja que no hi ha habitatges o infraestructures ,i cap estació meteorològica va detectar el tornado.

Els vents van ser persistents la mateixa setmana provocant caiguda de arbres al passeig Verdaguer i en alguns carrers del poble.

Aquest article forma part de Recull de Lloret, un projecte que vol aplegar totes les àrees de coneixement sobre la vila de Lloret de Mar i que n'estarà disponible en els propers mesos.

Si vols col·laborar amb un article o demanr algun aspecte que ha de recollir el projecte, envia un email a info@qhlloret.cat


Llegir-ne més...

Evolució demogràfica de Lloret

Cap comentari :
Les primeres dades fiables sobre la població de Lloret, com altres  viles de Catalunya, són del segle XIV.

Segons l'historiador Pons i Guri, "ja abans de l'any 1346, hi havia un incipient nucli urbà al grau o port, amb 35 caps de casa". Successos com  la Pesta Negra del 1348, la incursió dels genovesos de 1353 que saquejaren el poblat marítim i incendiaren el castell, així com les mortaldats "dels infants" (1362-1363) i "dels mitjans" (1371), van afectar greument la vila. Aquesta, però, donava ja signes d'una notable vitalitat; i així, en el fogatge (és a dir, llars o focs) de 1365-1370 tenia, tot el terme, 66 focs o cases. I una xifra similar (67 focs) en el fogatge de 1378 . És a dir, al voltant d'uns tres-cents habitants.

No tenim cap altra notícia referent al nombre d'habitants de Lloret fins molt a finals del segle XV, quan aquesta vila, com la resta de Catalunya, havia ja patit les desastroses conseqüències de la greu crisi catalana de la Baixa Edat Mitjana. A part de la Pesta, també  es produeix la decadència econòmica general, el conflicte remença, i el Compromís de Casp i l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, processos que, per motius diversos, confluïren i culminaren en la Guerra Civil Catalana del segle XV (1462- 1472).

Per conèixer les repercussions d'aquesta crisi a Lloret tenim una font d'un valor inestimable: el fogatge de 1497. La vila tenia només 52 focs (uns dos-cents trenta habitants) una cinquena part menys que a la segona meitat de la centúria anterior, quan les grans pestes ja havien començat a delmar la població catalana.

Lloret però, com la resta del Principat, començà a recuperar-se ben aviat. La política de redreç de Ferran li, dit el Catòlic i el canvi de conjuntura econòmica general influïren positivament en aquesta vila de la Selva. Així, segons el fogatge de 1515 havia assolit ja la xifra de 84 focs (uns tres-cents vuitanta habitants) superant, doncs, totes les dades de població conegudes fins aleshores 

A mitjans segle XVI, la població de Lloret es mantenia estacionària, com es pot constatar en el fogatge de 1553 en què la vila apareix poblada per 88 focs, solament 4 focs més que 38 anys abans. Aquest estancament es manifesta clarament quan comparem la població de Lloret amb la de Tossa (102 focs) o amb la de Palamós (162 focs), viles que dos segles abans tenien una magnitud semblant a la de Lloret i que ara, en canvi, l'havien deixada enrere. 

A finals del segle XVI i fins a l'inici de la guerra dels Segadors (1640), un nou factor d'origen exterior, vindria a incrementar la població de Lloret: els immigrants francesos. Així, entre mitjan segle XVI i mitjan segle XVII, una Catalunya amb una densitat de població molt baixa, quasi buida, i amb una economia agrària que es recuperava de la greu crisi anterior, va acollir un nombre molt considerable d'immigrants d'Occitània (bearnesos, gascons, foixencs), atrets pels sous que es pagaven a Catalunya, més alts que els de llurs països, i per la pau relativa amb què es vivia al Principat, sobretot en comparació amb França, agitada per les guerres de religió.

Lloret, que gràcies al seu port no desconeixia el pas i fins i tot l'establiment de forasters ja des de l'època medieval, també va rebre nous habitants procedents de l'altre costat dels Pirineus, especialment en la dècada de 1611 a 1620. La majoria eren mossos agrícoles (60 per cent) i els altres, o bé eren pescadors o mariners (20 per cent), o bé treballaven a la construcció o a la fusta (un altre 20 per cent). Els nouvinguts no tardaren a integrar-se plenament en la vida de la vila i acabaren esdevenint, ells i els seus descendents, uns lloretencs més. 

El segle XVIII fou excepcionalment positiu per a Lloret. Durant la centúria anterior, la vila ja s'havia recuperat de l'estancament de mitjan segle XVI i, malgrat els estralls de la Guerra de Successió (1705 - 1714), començava el segle amb un bon nivell de població.

Segons la "Descripción y Planta del Principado de Catalunya", preparada pel polític i geògraf Josep Aparici (1653 - 1731), el 1708 Lloret tenia 229 cases que la convertien en la tercera població de la comarca, després de Blanes (443) i de Santa Coloma de Farners (249) i abans que Tossa (172) i Caldes de Malavella (162)[2] Uns anys després, el 1716, segons el manuscrit "Cathalunya Numerada en sos termes, en sas casas y personas", Lloret tenia 238 cases i 819 persones.

El cens de 1719 ("Noticia del Principado de Cataluña dividido en Corregimientos con expressíón de las Ciudades, Villas, Lugares y Quadras en sus confrontaciones jurídicas y el número de casas y Habitantes en ellas") reprodueix pràcticament les xifres de 1716. És el primer recompte en què les poblacions són agrupades per corregiments (en els anteriors ho són per vegueries). Lloret hi apareix integrada en el de Girona. El cens atribueix a la vila 235 cases i 819 habitants.

Al final del segle, al 1787, la població ja s'havia multiplicat per tres, assolint els 2573 habitants.

Tot això suposa que, al llarg dels segle, la població de Lloret hauria augmentat quasi en un 600 per cent, concretament en un 591 per cent. La població de Lloret era, el 1800, d'uns 3166 habitants.

El 1843, el total d'habitants de la vila arribava als 3.157 habitants i el 1860 ja era de 4.029 habitants. En aquest període les activitats econòmiques continuaven sent les tradicionals: comerç de cabotatge, amb els seus oficis auxiliars, pesca de l'anxova, explotació del suro i elaboració de puntes per part de les dones.

El nombre màxim de població assolit el 1860 tardarà, però, més d'un segle a superar-se. Entre el 1860 i el 1950 Lloret viurà una situació letàrgica, de la qual només la traurà el turisme.

A partir de 1960, la situació canvià completament. Lloret surt d'un estancament ja secular i entra en el període de creixement més ràpid de la seva història, superior fins i tot al del segle XVIII. Així, entre 1960 i 1982, només en 22 anys, multiplica per tres la seva població (1960: 3.627 habitants; 1965: 4.626; 1970: 7.064; 1975: 8.186; 1982: 11.129), mentre que el conjunt de Catalunya només augmentava, en el mateix període, en un 50 per cent de 4.001.892 habitants a 6.006.465) i la Selva en un 70 per cent (de 50.185 habitants a 85.406).

La greu crisi econòmica que, dels primers anys 80 afectava pràcticament tot el món, no va aturar el desenvolupament de Lloret, ja que entre 1975 i 1982, amb un augment del 27,8%, era el municipi de la província de Girona que més havia crescut. (2)

En el decurs de la dècada dels 80 es consolida la tendència d'increment poblacional motivat per l'arribada de migració d'arreu de l'estat des dels anys 60, que s'hi anava arrelant a la vila gràcies al sector serveis ( turisme i comerç), complementat la construcció i per una industria auxiliar de petits tallers. Se'n construïa en  amplies zones d'horts de la zona perifèrica per crear grups d'habitatges plurifamiliars al Molí, Mas Vilà, Mas Baell- Can Carbó i  Can Ballell, que esdevindrien part de l'entramat urbà de la vila un decenni després.

Si entre 1981 i 1992 Lloret havia tingut un augment d'habitants proper al 43,5%, a partir de llavors entrarà en una relantització  del seu creixement, amb  incorporació de veïns molt per sota del ritme sostingut fins llavors. Els canvis econòmics derivats de la crisi del 92, els forts ajusts  que patia  la demanda del turisme vacacional de sol i platja, la pujada del preu dels habitatges i una taxa de natalitat molt baixa, explicarien aquest estancament demogràfic, superat només els últims anys de la dècada.

Amb l'entrada al nou segle, Lloret començarà a accelerar el seu ritme de creixement  fins el 2012. Es poden identificar dos períodes: un primer, molt dinàmic, de 1998 a 2008, amb els punts àlgids de 2005 i 2006 (11% de creixement); i un segon de reducció que parteix de 2009 ( disminució en torn el 4,3%) i que baixaria dins arribar el 1% entre 2010-2013.  Aquestes dades són explicades per la migració exterior de persones joves provinents de l'est d'Europa, Llatinomericana, Marroc i Gàmbia. 

L’any 2008 el 41% de la població de Lloret de Mar era d’origen estranger.  Lloret es caracteritzava també per ser, des d’un punt de vista demogràfic, força jove: l’any 2006, el 75% de la població es trobava en edat de treballar (entre 15 i 64 anys) i la població major de 65 anys tan sols suposava el 15% del total de la població.  Això queda explicat pel ritme constructiu que ocupava molta mà d'obra en detriment del turisme i del comerç. Va incrementar-se l'oferta de sól urbanitzable al sector del Rieral i de  Fenals- Santa Clotilde, on es va concentrar un gran nombre d'aquest increment poblacional.  

La crisi de 2008 va impactar negativament en l'economia productiva. Amb l'aturada de la construcció, el turisme va ser novament un activitat econòmica que tornava a oferir treball, i es veu l'any 2012 com el màxim d'habitants a Lloret amb 40.387 habitants, moment en que començar a disminuir per la contracció de l'ocupació en serveis, molt baixa natalitat, i retorn  o canvi de residència dels migrats.


Evolució demogràfica de Lloret de Mar
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
52 84 88 819 2.573 4.170 3.591 3.318 3.242 3.249
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.955 3.003 3.083 3.159 3.627 7.064 10.480 16.874 14.991 14.991
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
16.674 17.875 20.045 23.424 26.557 32.728 37.734 39.794 40.837 38.624
2016 2018 2019              
37.042 37.350  38.373              
Font: Viquipèdia 
  • Les dades del 1497 al 1553 són dels fogatges. Es pot estimar la població amb una relació entre 6 i 8 persones per foc.
  • Les dades del 1717 al 1981 són de la població de fet, que inclou els presents i els transeünts, segons el cens de població.
  • Les dades a partir de 1990 són de la població de dret, segons el padró continu municipal.


NOTES: Text extret de Jaume Sobrequés i Callicó. Pregó de les Festes de Sant Romà Data. 12 de novembre de l’any 1983. Font: SAML. Document complet a la web del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.




Aquest article forma part de Recull de Lloret, un projecte que vol aplegar totes les àrees de coneixement sobre la vila de Lloret de Mar i que n'estarà disponible en els propers mesos.

Si vols col·laborar amb un article o demanar algun aspecte que ha de recollir el projecte, envia un email a info@qhlloret.cat


Llegir-ne més...

Processó de Santa Cristina 1950

Cap comentari :
Ara farà setanta anys de les imatges que es mostren tot seguit. Varen ser realitzades per Pere Català Roca, que l'igual que el seu germà Francesc, i el seu pare Pere Català Pic, es dedicaren professionalment a la fotografia en totes les seves vessants, des del fotoperiodisme fins el retrat costumista.

El 8 de juny de 2017, els hereus de Pere Català Pic i de Pere Català Roca van lliurar en comodat a la Generalitat de Catalunya l’Arxiu Pere Català. Tot aquest material documental és costudiat per l'Arxiu Nacional de Catalunya. Hi conté tota l'obra produïda per Pere Català Pic (Valls 1889, Barcelona 1971) i per Pere Català Roca (Valls 1923, Barcelona 2009) i abasta des de 1909 a 2009. Amb un total de 30.000 imatges, mostra els canvis haguts al país els darrers 100 anys.

Sobre aquest conjunt de fotografies, destaquen les imatges preses durant la processó de Santa Cristina efectuades el juliol de 1950, que es poden ser vistes gràcies al treball de preservació i difusió del patrimoni català que realitza l'Arxiu Nacional de Catalunya.













+ INFO

Aquestes fotografies mostrades al QHLloret pertanyent al fons PIC-Pere Català i Roca, dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya i només són incloses pel seu caràcter de divulgació històrica. Si hi voleu fer una ullada al fons, visiteu-ne aquest ENLLAÇ 

Llegir-ne més...