13 d’abril 2019

Campanya "Paraules i expressions lloretenques"

Cap comentari :
L'Associació de Comerciants de Lloret conjuntament amb l'Oficina de Català de Lloret de Mar (CPNL Girona) organitza per aquest mes d'abril una campanya que porta com a títol Paraules i expressions lloretenques, i que vol recuperar algunes expressions pròpies de la vila que s'han escoltat i parlat els darrers dos cents d'història local. 


Amb la col·laboració de la Maria Carme Macià, s'ha recollit 14 expressions o paraules referents a indrets, coses o fets de Lloret i que, d'alguna manera, ha trascendit en el temps a través de diferentes generacions de lloretencs i lloretenques, tot formant part del nostre patrimoni inmaterial.

La campanya esmentada consta de 14 pòsters que són a les botigues adherides a l'iniciativa, on es troba un cartell il·lustratiu amb una foto antiga i un text amb la frase o paraula i la seva corresponent explicació. Aquests pòsters també en són en punts de llibres per a col·lecionar. 

Per saber-ne més de com participar-hi, visiteu-ne la web de l'Associació de Comerciants de Lloret. Aquesta campanya acaba el 26 d'abril. 



Els plafons es poden visualitzar en format pdf a continuació:



MÉS INFO:
Esteve Fàbregas i Barri, Carme Rebollo Tibau, La cultura tradicional i el parlar de Lloret, Lloret de Mar: Cercle Alba de Prima, 1989, 275 p.
Llegir-ne més...

03 d’abril 2019

Eleccions municipals a Lloret 1991-1999 (3)

Cap comentari :
La majoria absoluta aconseguida pel PSC de Josep Sala el 1991 obrirà una dècada de clar domini socialista a l'alcaldia lloretenca, que arribaria fins les votacions del 2003. En el transcurs d'aquests anys, Lloret prenia el camí de la consolidació d'infraestructures i equipaments públics que corresponguessin a una veritable ciutat de serveis. I de fet, n'hi havia dues idees motrius que convertides en eslògans destacaren en la gestió de Sala al capdavant del consistori: "Lloret, capaç de transformar-se" i "Lloret, ciutat de serveis" que eren, des de bon començament, en les línies polítiques i econòmiques que seguirien els diferents governs socialistes i que acabarien amb la celebració del Mil·lenari de Lloret el 2002.


ELECCIONS MUNICIPALS 26 MAIG DE 1991

En aquestes eleccions, en Jordi Martínez no es tornava a presentar per Convergència, i el partit fia la seva aposta a l'alcaldia en el que va ser primer tinent d'alcalde, l'Albert Batlle. L'alcaldable de CiU feia valer la feina dels darrers anys al consistori, amb l'esperança que no hi hagi un vot de càstig contra la gestió de Martínez, molt criticada per la resta de formacions i entitats del poble. Fins i tot, el seu principal valedor, el popular Joan Martí, peça clau en la governabilitat de CiU, es va desmarcant i s'ha n'atribueix fites importants del mandat passat gràcies al seu vot. Joan Martí es tornava a presentar pel Partit Popular (antic AP) amb la clara intenció de ser decisiu un altre cop. Josep Sala, amb un equip fidel des de la legislatura passada i una part d'independents nouvinguts, acaronava la possibilitat de recuperar l'alcaldia perduda el 1987.

Candidats a l'alcaldia a les eleccions de 1991. D'esquerra a dreta: Albert Batlle (CiU); Pere Box (IC);
Joan Martí (PP); Josep Sala (PSC); Mariona Orpí (ERC); i Pedro Morón (CDS)
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Lluís Serrat)

Tant convergents com socialistes esperen rendibilitzar els vots en majories còmodes per evitar dependre d'un altre grup polític. Els partits petits aspiraven a tenir un representant en aquesta lluita entre CiU i PSC. El periodista Pedro Morón es presentava per Centre Democràtic i Social (CDS), conscient del seu carisma i coneixement entre la població per  a tenir-ne plaça de regidor. Mariona Orpi havia estat escollida cap de llista per Esquerra Republicana de Catalunya, configurant una candidatura de gent jove i amb ganes. Tanmateix, al sí d'una federació de partits d'esquerra, sortia Iniciativa per Catalunya (IC) amb Pere Box com a candidat,  acompanyat per Germinal Ros de segon.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 16.874
NOMBRE DE MESES 12 ELECTORS 11.160
VOTANTS 6.319 % VOTANTS 56,62%
ABSTENCIÓ 4.841 %_ABSTENCIÓ 43,38%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
(Dimissió octubre de 1994. Entra Joaquim Magrià Camps)
Arseni Gibert Bosch
M. Lucía Echegoyen Lerga
Manuel Soto Acín
Ernest Pastor Teres
Miquel Vilagrasa Guillamón
José Vicente Llavero Gurrea
Alicia Falcón Avellaned
Jerónimo Muñoz Muñoz

Convergència i Unió 
(CiU )
Albert Batlle Marlés
Agustí Sala Rubiño
Juli Poch Oliva
Josep Gimeno Silvestre
Jordi Rocas Palau
Joan Antoni Giralt Benedico
Partit Popular 
(PP)
Joan Martí Carbó
(Passaria al Grup Mixt el setembre de 1994)


Sala, pel PSC, guanya àmpliament en les eleccions amb 10 regidors. CiU ha rebut el vot de càstig del seu electorat, al no donar suport a la línia continuista que suposava el candidat Batlle. El PP ha aguantat l'embranzida augmentant en nombre de vots. No hauria un altra majoria per al partit guanyador fins el 2007, on CiU aconseguia 11 regidors sobre 21.

Sala,davant la maqueta del projecte de la Marina de Fenals.
1992.Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona
 – Marçal Molas)
El 15 de juny de 1991, Josep Sala és nomenat alcalde de Lloret. A partir de llavors, encetaria un ambiciós programa d'iniciatives urbanístiques i econòmiques encaminades, a mig termini, a canviar radicalment la imatge turística de la vila.

A nivell promocional, durant el seu mandat, sortirien campanyes institucionals que al·ludien al Lloret que necessitava sobreposar-se a la imatge de turisme de baixa qualitat. Amb els eslògans de Lloret, ciutat de serveis i Lloret, capaç de transformar-se es pretenia enfocar la població cap un nou model de ciutat turística i de segona residència.

Les dinàmiques empreses pel consistori eren intenses. Lloret Prestigi demanava l'adhesió d'aquells establiments hotelers i comerços a una marca de qualitat degudament acreditada i assenyalada per un distintiu. El projecte de construcció d'una marina interior al sector de Fenals oest era l'alternativa que un grup promotor de la zona oferia el govern socialista en substitució d'una densa planificació d'habitatges que el Pla General de 1985, amb modificacions de 1989, permetia. Pràcticament, l'equip de govern s'hi implicà força, buscant unir la inversió privada i la gestió mixta amb les institucions públiques, i que tindria el seu corol·lari el 1997, any en què es desestimat finalment el projecte. Va tenir un fort rebuig d'entitats cíviques i altres col·lectius socials, com el grup ecologista DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret)

Una altra proposta era la reserva de terrenys per fer possible una connexió de ferrocarril entre Blanes i Lloret. Presentada el 1992 pel director general d'Urbanisme de la Generalitat Joan Antoni Solans (1), la portada del tren a la vila aixecaria molta polseguera, i posicions entre la població molt encontrades. Josep Trull, número dos de Sala i regidor d'Urbanisme, fa pública la seva disconformitat pel projecte i presenta la renúncia a la seva acta de regidor el 27 d'octubre de 1994. (2)

El mateix any 1994 també seria complicat per en Sala, arran de la fugida del cap de Policia Local per no personar-se davant la citació del jutge de Blanes. Carlos Aros i sis agents més van estar en parador desconegut durant un dia. Aros en serà destituït el mes de juny. (3)

Caldria destacar també el pas al Grup Mixt del regidor del PP, Joan Martí. L'agost de 1994, la direcció del PP a Girona li va obrir un expedient disciplinari i el va apartar de les seves atribucions perquè la seva botiga Rimar incomplia constantment el decret d'alcaldia sobre horaris comercials, al obrir més hores de les establertes.

La remodelació del parc urbà de Can Xardó  (edifici de Can Saragossa i voltants) per convertir-lo en un palau de congressos, que l'ajuntament havia adquirit, va ser tema de discussió política recurrent, juntament amb el turisme, durant la campanya de les eleccions locals de 1995.


ELECCIONS MUNICIPALS 28 DE MAIG DE 1995


Josep Sala buscava la reelecció en uns comicis amb cares noves a les llistes de la resta de partits. Convergència emplaçava com a primer de llista en Josep Valls, seguit d'en Joan Domènech. CiU volia aglutinar el més nou i la vella tradició de les seves files, i treure un bon resultat electoral. El Partit Popular col·loca com a alcaldable en Santiago Ontañon, president de Gremi d'Hotelers de Lloret, que havia estat regidor el 1983. Els republicans opten amb el ninotaire i dissenyador gràfic Josep Maria (Jou) Ramírez, en tant que els comunistes d´IC-Els Verds trien la Rosa Maria Santamaria com a cap de llista.

Portada del Lloret Gaceta núm 621.
15 de maig de 1995. Font: SAML
Es realitzaren dos debats entre candidats. El primer va tenir com a escenari la Penya Barcelonista (entitat organitzadora) el 19 de maig de 1995. El segon seria coordinat i retransmès per la televisió lloretenca Canal 8 TV, dies després. El primer debat comptava amb la participació del públic, ben diferent de les intervencions mesurades i cronometrades dels participants al debat televisiu. Tant un com en altre, Sala era el centre de les crítiques per la seva gestió urbanística (Parc de Can Xardó, en especial) i l'apreciació que la campanya Lloret Prestige no donava cap resultat que justifiqués la inversió econòmica feta. El socialista oferia, a la contra, un Lloret amb bona part de la seves infraestructures i equipaments realitzades i un millor posicionament de la vila com a destinació turística.

Un cara a cara entre Josep Valls i Josep Sala (Ontañon del PP era convidat, però no podia assistir-hi) a les instal·lacions de Catalunya Ràdio el 25 de maig seria un avançament del que suposaria la legislatura per estrenar. Acusacions de falsedats i demagògia no hi faltaren entre tots dos candidats que manegaven dades econòmiques per a desarmar el contrari.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 16.782
NOMBRE DE MESES 19 ELECTORS 12.578
VOTANTS 7.352 % VOTANTS 58,45%
ABSTENCIÓ 5.226 %_ABSTENCIÓ 41,54%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC- PSOE)
Josep Sala Montero
M. Lucía Echegoyen Lerga
Arseni Gibert Bosch
Josep Breix Rossell
(Dimissió el 30 de maig. Entrarà al juliol José V. Llavero Gurrea)
Miquel Vilagrasa Guillamón
Ernest Pastor Teres
Josep Alvárez Ortiz
Darwin Austrich Martell

Convergència i Unió
   (CiU)
       Josep Valls Méndez
(Passaria al Grup Mixt l'octubre de 1998)
        Joan Domènech Moner
     Joan Carles Gallart Torras
       Joan Carles Fernández Burgi
    Àngels Tramunt Berlanga

Partit Popular
   (PP)
Santiago Ontañon Castillo
Joaquim Teixidor Planells


Esquerra Republicana de Catalunya
   (ERC)
Josep M. Ramírez Burgada
Iniciativa per Catalunya-Els Verds
       (IC-EV)
       Rosa M. Santamaria Guirado



Els resultats obrien el camí a les formacions ERC i IC-Els Verds per aconseguir el regidor necessari, molt probablement degut al desgast dels quatre anys de majoria socialista, qua passa de 10 regidors a 8. El Partit Popular guanya un regidor a costa d'un CiU que no acaba de trobar l'encaix entre el seu electorat.

El socialista Josep Sala revalida l'alcaldia per un mandat més gràcies als seus 8 regidors i el vot en blanc de Santamaria d'IC-Els Verds, que obria porta a possibles acords futurs, tot i les discrepàncies de fons entre els dos representants. El nou batlle formalitza el seu mandat el 17 de juny i des de principi, espera arribar-ne a una entesa perdurable amb la resta de partits d'esquerra del consistori lloretenc. Aquesta intenció solament és faria efectiva en acords puntuals sobre pressupostos o propostes comunes al plenari.

L'equip de govern compta amb gent experimentada i amb llarga trajectòria política. Gibert, Echegoyen i Vilagrassa, socialistes de mena, s'hi afegeix l'antic regidor d'ERC en Darwin Austrich. Com tret bàsic d'aquests quatre anys és la inèrcia del impuls de la legislatura passada en multitud d'àrees i qua ara toca afrontar la seva gestió : la Marina de Fenals Oest, la reserva del sòl per al tren, continuïtat dels plans de qualitat turística, l'arribada de l'autopista, creació d'un parc temàtic, esponjament i peatonalització dels casc antic, etc.

Si hi ha quelcom a destacar d'aquest període són tres fets importants: un, la dimissió del regidor Josep Breix el maig de 1997 (4), tot adduint-ne raons personals i professionals. El segon, seria la posada en marxa de la coneguda popularment com La Llei Seca. L'ajuntament havia fet pressió per a que, des del Parlament, es motivés una llei que regulés la venda i consum de begudes alcohòliques en poblacions turístiques (5) i a partir del 19 d'agost de 1998 entrava en vigor l'ordenança municipal que prohibia el consum d'alcohol a les vies públiques, i que multava els establiments infractors que venguessin begudes alcohòliques des de les 11 de la nit a les 8 del matí. I el tercer fet, va ser l'anunci de que ETA havia col·locat sengles artefactes explosius a les platges de Fenals i Cala Banys. En plena campanya turística del 10 de juliol de 1997, els operatius policials va fer evacuar de les platges els turistes i va fer detonar les bombes d'escassa potència.

Per una altra banda, el portaveu de CiU, Josep Valls, abandona el grup convergent i queda al Grup Mixt l'octubre de 1998. Tot i que en les votacions del ple és a favor de la seva antiga formació, Valls manifestà llavors desacords amb la direcció de CDC de Lloret, originant una crisi que faria remodelar tota  directiva convergent de cara a les eleccions municipals del següent any.


ELECCIONS MUNICIPALS 13 JUNY DE 1999

Els caps de llista dels partits que concorren a les eleccions tornaven a ser presents en aquesta nova contesa electoral. Pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Sala optava a repetir mandat, conscient que era necessari arribar a la majoria per tenir un còmode mandat.  CiU va tancar files en torn de Josep Valls, que es presentava novament amb energia renovada, un cop superades les dissensions al sí de l'agrupació convergent. Els populars tenien Santiago Ontañon com a primer, tot esperant augmentar regidors més enllà dels 4 assolits la legislatura 1983-1987. Esquerra Republicana comptava amb Josep Maria (Jou) Ramírez, en tant que Rosa Maria Santamaria es la candidata proposada un altre cop per IC-Els Verds. Tanmateix, s'hi afegiria una altra candidatura: Esquerra Unida i Alternativa  (EUiA)(6) amb Domingo Miguel Gallego al capdavant.

L'Erol, a la parròquia lloretenca, va ser el local on es va celebrar un debat entre els caps dels partits que es presentaven a les eleccions el 7 de juny de 1999. Era organitzat per la secció de Natació del Club Nàutic Lloret i per les associacions de botiguers de la vila No hi assistirien Josep Sala ni Rosa Maria Santamaria. Es posava al damunt de la taula dos qüestions controvertides: la promesa de construir una piscina municipal i la regulació dels horaris comercials.

En aquestes eleccions municipals, els ciutadans de la Unió Europea residents a l'Estat podien votar i ser-ne votats. Malgrat que això podria fer créixer la participació, la realitat va estar lluny de les expectatives inicials i la composició de l'ajuntament és quasi calcat al de l'anterior mandat. EUiA li va faltar el 3% de vots per aconseguir representació, vots que haguessin estat per a la llista de Santamaria, que comptava a treure un segon regidor.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 17.875
NOMBRE DE MESES 20 ELECTORS 14.761
VOTANTS 7.743 % VOTANTS 52,45%
ABSTENCIÓ 7.018 %_ABSTENCIÓ 47,54%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal de Catalunya
(PSC-PMC)
Josep Sala Montero
M. Lucía Echegoyen Lerga
(Alcaldesa el 24 de gener de 2002)
Arseni Gibert Bosch
M. Lluïsa Parrilla Alcalde
Miquel Vilagrasa Guillamón
Ernest Pastor Teres
Darwin Austrich Martell
Josep Àlvarez Ortiz

Convergència i Unió
(CiU)
    Josep Valls Méndez
Joaquim Abril Roig
  Juli Poch Oliva
Joan Carles Fernández Burgi
 Laura Bertrán Fontseré

Partit Popular
    (PP)
Santiago Ontañon Castillo
Joaquim Teixidor Planells


Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Josep M. Ramírez Burgada

Iniciativa per Catalunya-Els Verds-Entesa pel Progrés Municipal
(IC-Els Verds-EPM)
Rosa Maria Santamara Guirado

Josep Sala és nomenat alcalde per tercer cop consecutiu amb els vots d'IC-Els Verds i ERC al ple de constitució de l'ajuntament el 3 de juliol de 1999, el que li permetria dirigir el consistori amb majoria als incorporar-los al seu equip de govern en les regidories de Medi Ambient i de Cultura, respectivament.
Sala informa en roda de premsa de la seva
renúncia com alcalde, acompanyat per Lucia Echegoyen
Font: La Vanguardia. Foto Rafel Bosch
Els primers compassos de la legislatura, Sala, ben sostingut per Echegoyen i Gibert i amb la tranquil·litat de governar en majoria, tracta de gestionar les iniciatives i propostes del mandat passat. El compliment de la norma sobre l'alcohol, feta el 1998, és de difícil implementació, però compta amb el suport de les associacions professionals d'hostaleria i restauració.

El 6 d'abril del 2000 es signa el Pacte Local per a un Nou Model de Gestió Turística on hi surten les bases per el treball conjunt entre el sector privat i el públic en matèria de comercialització de Lloret com a destinació turística de qualitat. Representa tot un pas endavant que revalorava tot l'esforç que Sala i Gibert havien esmerçat en turisme i que els agents econòmics de la vila acollien amb satisfacció, ja que l'ajuntament cedia competències de turisme a les associacions professionals sota la forma coordinada d'una empresa mixta. Un any més tard, es presenta en públic Lloret Turisme (7)

El 2001 serà  un moment especial de celebracions. Lloret commemorava el Mil·lenari de la població (8) amb una programació cultural que s'encetà el 14 de novembre de 2001 i finalitzaria un any exacte després. Al mig del conjunt d'activitats previstes, Josep Sala anuncia per sorpresa que té la intenció de deixar l'alcaldia lloretenca en roda de premsa oferida el 9 de gener de 2002. El dia 17 ho formalitza i el dia 24 del mateix mes, Lucia Echegoyen pren el relleu a la batllia de la ciutat. El veterà exalcalde argumenta motivacions personals per deixar el càrrec i resta com a regidor dins del grup socialista.

La nova alcaldessa -la primera dona amb aquesta responsabilitat a l'ajuntament de Lloret- tindrà per endavant un any i mig atapeït i res complaent de problemes i obstacles a la seva feina. El primer retret va ser immediat quan s'apujà el sou, tot convertint-se en la alcaldessa millor pagada de les comarques gironines. Després Echegoyen hauria sortejar els inconvenients de l'enderrocament de la plaça de Braus, la marxa del casino i del Rally a terres tarragonines, els inexplicables retards en la construcció de la nova terminal d'autobusos, el final de la reserva de terrenys per a l'arribada del tren,  suspensió de llicencies urbanístiques al sector hoteler, la no viabilitat del Parc Temàtic de la Música, etc.

Tots aquests elements destacats van provocar que la imatge de l'alcaldessa s'erosionés irremeiablement i, juntament amb la dimissió de Josep Sala, la confiança del votant tradicional socialista caurà als comicis de 2003, inaugurant una nova etapa a la política local en què CiU serà hegemònica al front de l'alcaldia de Lloret.


(1) Aquesta iniciativa de la Generalitat es va dilatar en el temps i d'alguna manera afectaria el govern de Josep Sala en tots els seus diferents mandats. Sense tractar de ser-ne exhaustiu, hi faig un breu resum de la proposta inicial i dels fets que  provocar des de 1992 fins el 2003.
  • Juliol de 1992. Conjuntament, la Generalitat i RENFE, a proposta de Joan Antoni Solans, fan públic la possibilitat de que la línia de tren de Blanes continuï cap a Lloret.
  • Juliol de 1993. La comissió d’Urbanisme de Girona aprova inicialment la reserva de terrenys per al tren que afectaven la zona esportiva i escolar de la vila.
  • Octubre de 1994. El plenari lloretenc vota a favor de la reserva de sòl per fer arribar el tren a Lloret amb l'únic vot en contra de Josep Trull (28 d'octubre), que faria pública la seva dimissió l'endemà mateix, que es faria efectiva el 10 de novembre de 1994.
  • Abril de 1995. Al ple de l'ajuntament es porta la moció presentada per entitats del poble, agrupades sota la plataforma pro referèndum, perquè la Generalitat permetés la realització d'una consulta popular sobre la prolongació del tren i la reserva de sòl. Seria rebutjada per defecte de forma el desembre del mateix any.
  • Juny de 1996. L'Estat desestima definitivament la prolongació de la via Blanes-Lloret.
  • Març de 1999.  El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la reserva del sòl feta per la Generalitat.
  • Novembre de 2003. El Tribunal Suprem sentència a favor Josep Trull, que havia litigat contra la reserva de sòl realitzada per la Generalitat. En dita sentència es demostrava que la Generalitat havia envaït competències municipals i provincials. Els 8 quilometres de terreny quedaven alliberats i permetria començar a treballar en la redacció d'un nou Pla d'Ordenació Urbana.
(2) Al plenari de l'ajuntament del 26 de gener de 1995, entraria en Joaquim Magrià Camps.

(3) Carles Aros s'incorporà com a cap de la Policia Local de Lloret durant el mandat de Sala el 1986. Partidari de que les policies municipals actuessin com a policies integrals (equiparats  a la policia nacional o Mossos a nivell operatiu), el jutge Faustino Rodríguez citava a declarar l'Aros i sis agents del cos municipal, en relació a la comissió d'uns presumptes delictes de registre il·legal en un bar, detenció il·legal d'un ciutadà polonès i entrar sense autorització judicial en un domicili. Finalment, Carlos Aros seria jutjat i absolt i d'aquests fets. El 1996, també seria absolt pel delicte d'injúries contra el jutge i contra el alcalde de Lloret.

(4) Anunciat un mes abans, a la sessió del ple del 30 de maig es fa pública la dimissió de Josep Breix. Al seu lloc, al ple de mes de juliol, pren possessió de l'acta de regidor José V. Llavero.

(5) La venda d'alcohol al carrer es convertí en problema arran del canvi en la normativa sobre tipus d'establiments i d'horaris comercials que es va realitzar a nivell estatal que entrà en vigor el gener de 1996. Alguns establiments passaven de bar a botiga i venien alcohol a altes hores de la nit, el qual provocava que es formessin aldarulls de turistes ebris a la platja i alguns carrers de Lloret. El Parlament català modifica alguns articles de la Llei de Drogodependències per ajustar les demandes  lloretenques de tenir competències sobre la venda i consum d'alcohol a nivell local. El ple de l'ajuntament ho aprova per unanimitat  el 25 de juny de 1998 i seria aplicable a partir del 19 d'agost a títol informatiu, i sancionador a l'endemà, dia 20.

(6) Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), fundada el 1998, és una coalició d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista d'àmbit català escindida de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que el 1997 va trencar els seus vincles respecte Izquierda Unida. Els escindits van mantenir-hi els vincles i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, perquè el PSUC havia quedat pràcticament dissolt dins Iniciativa per Catalunya Verds.Vegeu-ne entrada a la viquipèdia

(7) Lloret Turisme venia a ser el successor d'un organisme molt devaluat que havia estat el Patronat Municipal de Turisme. Concebut durant el govern Sala en el novembre de 1983, n'era un entitat institucional amb autonomia i un pressupost propi. El Patronat pretenia sumar les posicions privades amb l'interès públic en un funcionament coordinat d'accions promocionals i seguiment de les temporades any rera any. Seria oficialment dissolta, quasi bé, inoperant, en el ple municipal del 26 de'abril de 2001.

(8) Gràcies a l'arxiver arenyenc Pons i Guri, es va trobar documentació medieval que parlava cóm el comte de Barcelona Ramon Borrell va segregar l'alou de Lloret del terme de Maçanet el 14 de novembre de 1001 i el lliurava al vescomte Seniofred com a pagament d'un deute que havia contret amb ell. Més informació al Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.
Llegir-ne més...

21 de març 2019

Eleccions municipals a Lloret 1979-1987 (2)

Cap comentari :
L'any 1979, la ciutadania lloretenca tenia la possibilitat de triar els seus representants al consistori mitjançant votació universal. La data assenyalada era el 3 d'abril, i venia a ser una continuació natural de les diverses cites electorals que s'havien succeint des de 1976 (1) i que donaven legitimitat a una democràcia incipient després de 40 anys de dictadura franquista.

S'arribava a aquestes consultes municipals en plena efervescència política i social. Des de 1977, a Lloret s'hi configuraven partits de diversa ideologia que anaven fent la seva carta de presentació sobre el seu repertori d'idees, projectes i persones més adequats a la vila. Són temps de mobilització cívica, de recuperació dels trets històrics  i tradicionals de Catalunya i de Lloret, de conscienciació laboral i de necessitat d'avenç social. Però a l'hora, quedava clar les diverses fractures de pertinença política al sí de la societat lloretenca que no era més que un reflex de tot quan passava a nivell estatal i català. 

Irrompien al panorama partits legalitzats i recentment constituïts que pugnaven per crear una nova societat sorgida de les tenebres del període franquista. Comunistes, socialistes, centre-dreta, nacionalistes... pugnaven per trencar amb el darrer ajuntament de l'era preconstitucional amb el batlle Jordi Martínez (1976-1979) al capdavant, que ja donava senyals el seu mandat de que si bé les formes eren les pròpies de l'antic règim, el fons era plenament d'obertura democràtica.

Així doncs, les primeres candidatures a l'alcaldia lloretenca en aquest nou panorama de pluralitat de partits i de llibertat de vot no deixaven de ser pioneres. Havia molta gana de fer coses a tots els àmbits de la vida de la ciutat i sortien entitats i persones amb molta activitat cultural, social i política.(2) I tota aquesta energia de la ciutadania es tenia que traslladar, per força, a la institució municipal i les llistes electorals confeccionades per aquesta ocasió així ho mostrava, tal i com a es reprodueix al Punt Diari del 25 de març de 1979

Portada del Lloret Gaceta  núm 180 del 15 de març de 1979
i la llista resultant del procés electoral. Font: SAML
ELECCIONS MUNICIPALS
3 D'ABRIL DE 1979

Aquestes  primeres eleccions municipals ben mereixen un estudi al detall.

Un any electoral com 1979 amb convocatòries tants dispars com importants com eren les legislatives, municipals i per l'Estatut, el poble lloretenc tenia a la seva disposició una novetat: el carnet d'elector, més estesa posteriorment amb el nom de tarjeta censal. Hi figura la identitat de la persona portadora, a més de la informació sobre el lloc de votació i la mesa assignada segons els cens electoral.

Tancades les llistes el dia 16 de febrer, destacava la candidatura de  l'empresari hoteler Joan Prado Romà, una persona no adscrita als partits ja constituïts en anys anteriors, que hi participava sota el nom d'Unión Popular Lloretense. Aquesta agrupació no podia fer una campanya intensa degut a greus problemes de salut  del mateix Prado, que en feia dubtar, fins i tot, si la formació lloretenca seria present finalment a les votacions (3). Lloret no tornaria a tenir una llista independent optant a l'alcaldia fins el 2007, amb el Grup Independent de Lloret (GRILL).

REGIDORS/ES 13 NOMBRE HABITANTS 9.189
NOMBRE DE MESES 7 ELECTORS 6.207
VOTANTS 4.070 % VOTANTS 65,57%
ABSTENCIÓ 2.137 %_ABSTENCIÓ 34,43%

Tot i ser un esdeveniment local de gran transcendència, la participació quedava reduïda a un 65,57% (4. La campanya electoral incidia en temes que serien comunes en altres convocatòries: turisme, infraestructures, conservació natural i cultural, l'urbanisme, etc amb altres que n'eren part del debat social i polític d'aquells anys com era l'atur, l'habitatge, equipaments públics, associacionisme cívic, entre altres qüestions.

Amb tot, n'havia problemes amb el cens de votants. Encara s'utilitzava el cens de 1977, i havia un gran nombre de persones que no podien exercir el seu dret de vot. Aquest fet ja va aixecar queixes en aquesta cita electoral, però el problema s'arrossegarà durant anys fins que no arribes la modernització al tractament de les dades a nivell informàtic i canvis en la normativa  de registre censal.



1979. Constitució de l'ajuntament. D'esquerra a dreta:  els càrrecs electes
 Maria Cabañas, Germinal Ros i M. Carme Bausili.
Font: Lloret Gaceta, núm 186, 26 d'abril de 1979._SAML

Des d'aquella nit del 3 d'abril ja es va veure la fragmentació de forces que n'hi hauria a l'ajuntament lloretenc. En dies posteriors, les conversacions entre els partits polítics amb representació no arribarien a un acord de govern, fet que quedaria palès el dia de la presa de possessió del nou alcalde. Se'n plantejava, per una banda, una unió de forces de esquerra en torn  el PSC, PSUC i ERC; per una altra, CiU i els centristes podien unir forces, després de rebutjar els nacionalistes un pacte amb ERC.

El dia 19 d'abril, a la sala de sessions de l'ajuntament, es produïa les votacions per escollir entre els càrrecs electes el batlle lloretenc amb el següent resultat: a favor de la proposta de Joan Domènech com alcalde, 4 vots; per Josep Sala, 4 vots i finalment, 5 abstencions. Gràcies a que havia estat CiU  la llista més votada en els comicis, Joan Domènech es proclama alcalde de Lloret i comença a dissenyar el nou cartipàs municipal, en què serien incloses la resta de formacions.

REGIDORS/ES
Convergència i Unió (CiU)
Joan Domènech Moner 
Jordi Rocas Palau 
Francesc Xavier Aymerich Casals 
Maria Carme Bausili Russinyol
(Dimissió el desembre de 1981. Entra Joan Antoni Giralt Benedico)

Centristes de Catalunya-Unión de Centro Demócratico
(CC-UCD)
Maria Cabañas Salamero 
Josep Garcia Moragas 
Antoni Ferrón Font

Partit dels Socialistes de Catalunya-Partido Socialista Obrero Español
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero 
Manuel Soto Acín 
Antoni Santiago Noguer

Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional de Catalunya 
(ERC-FNC)
Manel Bernat Llobet 
Darwin Austrich Martell 
    
Partit socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 
Germinal Ros Martí 

El repartiment dels diferents regidories i serveis quedava inicialment, així: Convergència presidirà cinc comissions informatives (governació, urbanisme, turisme, cultura i neteja); ERC assumirà la presidència de finances i sanitat; en tant que UCD, prendria assistència social, energia i esport; ERC, via pública; i PSC, obtindria platges i mercats; i finalment PSUC s'encarregava del cens de població i estadística.

Resultarien quatre anys de fortes tibantors entre CiU i PSC, encarnats pels seus caps, Domènech i Sala, respectivament. Les qüestions referides al turisme i la hisenda pública eren el principal camp de batalla política, sense que l'anhelat Pla d'Ordenació d'Urbanisme prengués concreció en aquell mandat per les continues desavences entre els partits. El 1982, els regidors socialistes abandonaren llurs atribucions delegades (com Urbanisme, en mans de Josep Sala) i els plens de la corporació serien cada cop més llargs i tensos. Això es sumaria a la dimissió de la regidora per CiU Maria Carme Bausili, al desembre de 1981, per discrepàncies amb el seu partit.


ELECCIONS MUNICIPALS 8 DE MAIG DE 1983

Joan Domènech per CiU, Josep Sala, per PSC,Germinal Ros per PSUC i Manel Bernat per ERC tornaven a ser cap de llista de les seves formacions per a les municipals de 1983. La novetat provenia d'Alianza Popular que proposava en Joan Martí (Xaine) com alcaldable. Amb les llistes tancades el 10 d'abril, només aquests 5 partits  oferien un programa electoral per a Lloret en una campanya que es debatia entre la feina feta pel convergents al govern i tot el que quedava per fer segons els socialistes.

Al debat organitzat pel Punt Diari (2 de maig de 1983) aquest combat dialèctic entre Domènech i Sala en forma de retrets i atacs personals, farien oblidar que hi havia més grups que volien dir la seva sobre turisme i urbanisme.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 10.463
NOMBRE DE MESES 8 ELECTORS 7.864
VOTANTS 4.765 % VOTANTS 60,59%
ABSTENCIÓ 3.099 %_ABSTENCIÓ 39,41%


REGIDORS/ES
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Jordi Ontiveros Gómez
Ernest Pastor Teres
Convergència i Unió 
(CiU)
Joan Domènech Moner
Joan Romaní Fàbregas
Josep Ferrer Marqués
Antoni Ferrón Font
Alianza Popular- Partido Demócrata Popular- Unión Liberal 
(AP-PDP-UL)
Joan Martí Carbó
Santiago  Ontañon Castillo
Antoni Caner Castells
Romà Codina Maseras

Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC)
Manel Bernat Llobet



Josep Sala, alcalde el 1983.
Font:Ajuntament de Girona. CRDI
(Fons El Punt – Joan Comalat) 
La disposició dels resultats abocava els partits a buscar un pacte de govern. Els socialistes necessitaven el suport d'ERC per aconseguir la batllia, en tant que Joan Domènech precisava d'una unió amb AP i ERC si en volia la presidència del consistori. El dia 23 de maig, Josep Sala seria alcalde de Lloret en una votació que els socialistes varen fer valer els seus 8 regidors, davant dels 4 de CiU, els 4 d'AP i el vot en blanc del republicà Manel Bernat.

Des del primer moment, la redacció i posada en marxa del nou Pla d'Ordenació Urbana de Lloret ocupà bona part de la gestió municipal. La darrera planificació datava de 1966 i des de llavors, Lloret arrossegava els diferents problemes urbanístics d'il·legalitats i contenciosos judicials entre les Administracions i els promotors. Josep Sala havia recriminat la inacció dels alcaldes Jordi Martínez, primer, i després d'en Joan Domenech sobre un tema que afectava el dimensionament econòmic i social de la vila.

El Pla seria molt polèmic en la seva tramitació per la Comissió Provincial d'Urbanisme i contestat per AP i el Gremi d'Hotelers, que consideraven un fre al creixement turístic de la població. Finalment seria aprovat el 1985.


ELECCIONS MUNICIPALS 10 JUNY DE 1987

Sala havia aguantat el mandat fermament recolzat pel seu equip de govern sense fissures, i en vistes a les eleccions al consistori lloretenc, CiU havia de trobar un candidat de pes amb capacitat de disputar la vara d'alcalde al socialista. Jordi Martínez va acceptar encapçalar la llista pel partit nacionalista, després d'en veure com anys enrere Joan Domènech optava com a primer de la candidatura, persona que concitava moltes adhesions a les files convergents. 

En Jordi Martínez tenia al seu favor una amplia experiència política (5) i el febrer de 1987 renunciava al seu càrrec com a Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat. L'aposta forta de CiU tenia enfront, no només en Josep Sala, sinó també l' Alianza Popular (AP) en la persona de Joan Martí Carbó; l'advocat Andreu Junoy Pujol per ERC; tornava a conformar una llista el CDS-Centro Democrático y Social amb l'advocat manresà Carlos Passarell Bacardit;i finalment, Germinal Ros repetia candidatura en presentar-s'hi sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya. 


Un tast polític dels quatre anys venidors s'hi trobaria al debat organitzat pel Punt Diari (edició del 3 de juny de 1987) que aplegava les candidatures en contesa electoral, tret del candidat centrista Carles Passarell. Les intervencions eren dominades per Martí, d'AP i Josep Sala, del PSC. El primer retreia del candidat socialista  la minsa professionalitat de la policia local, els horaris comercials (un debat de llarg recorregut en el futur) i l'ampliació de la zona de Fanals per a equipaments hotelers i residencials. Sala acreditava una obra de govern molt consensuada i participada amb la resta de partits (Convergència i Esquerra) però xocant de ple amb els quatre regidors populars.


Dos moments de les votacions del 10 de juny. Jordi Martínez, en la foto esquerra, i a la dreta Josep Sala, davant de la seva esposa. Com a president de taula, en primer terme, l'autor d'aquests articles.
Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Carles Sans)

Una enquesta realitzada pel rotatiu Punt Diari, publicada el 4 de juny, donava avantatge d'un regidor de Martínez sobre Sala, oferint unes estimacions molt properes als resultats finals, en què AP tindria una acusada davallada i tot feia dubtar de que CDS, ERC i IC obtinguessin prou vots per aconseguir un regidor.

Jordi Martinez aconsegueix mobilitzar els seus votants convergents que tant durament havien castigat en Domènech a les eleccions passades, i en serà nomenat alcalde el dia 30 de juny amb el suport del popular Joan Martí, que desfeia l'empat a nombre de regidors que equilibrava les forces convergents i socialistes. 




REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 14.567
NOMBRE DE MESES 12 ELECTORS 9.760
VOTANTS 6.304 % VOTANTS 64,59%
ABSTENCIÓ 3.456 %_ABSTENCIÓ 35,41%


REGIDORS/ES

Convergència i Unió 
(CiU)
Jordi Martínez Planas
Albert Batlle Marlés
  Juli Poch Oliva
Antoni Ferrón Font
Agustí Sala Rubiño
Joaquim Caner Castells
Josep Gimeno Silvestre
  Arseni Frigola Bosch
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto Acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Ernest Pastor Teres
Rafael Moreno Martín

Alianza Popular
(AP)
Joan Martí Carbó

Joan Martí arguïa les similituds programàtiques entre CiU i AP per justificar el seu suport en Jordi Martínez des de la mateixa nit electoral i tindria regidories delegades i tinença d'alcaldia. L'alcalde, que a l'hora era diputat al Parlament català, comptava amb l'Albert Batlle com a home fort del govern municipal, amb les regidories de Turisme i Hisenda al seu càrrec. Al igual que pensava en Joan Martí, Batlle opinava Lloret era una empresa que havia de gestionar-se bé.

Durant els anys de Martínez a l'alcaldia es va acometre importants obres d'infraestructures com el cobriment de la Riera (actual avinguda Just Marlés), projecte que provenia de l'anterior època d'en Sala i que en la seva definició  en rambla o avinguda va dividir la població;  obertura de l'estació depuradora i arranjament de la conducció d'aigua potable; remodelació d'una part de la façana marítima, inauguració de la biblioteca municipal,  entre altres.



NOTES:
* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini  total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors/es un cop en marxa la legislatura corresponent.

Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.

(1) El 15 de desembre de 1976 es realitza el referèndum sobre l'aprovació del projecte de Llei de la Reforma Política, ja posada en marxa per Aldolfo Suárez. Aquesta llei finia les corts franquistes i obrien la possibilitat de legalitzar els partits polítics i redactar una futura constitució. El 1977, es produiria les primeres eleccions  parlamentaries democràtiques a l'estat. L'opció centrista presentada pel govern Suárez guanya les eleccions, resultat que repetiria el mateix 1979, a les votacions celebrades l'1 de març.

(2) Són anys que veuran néixer les festes de Sant Romà, la desfilada del Carnaval, l'Escola d'Adults, l'Associació de Veïns, primera marxa del Xino-Xano, aparició de partits polítics i sindicats a Lloret, vagues a l'hostaleria, sorgeix el Gremi d'Hotelers, la Llar de Jubilats, etc.

(3) Joan Prado Romà era propietari del càmping Residencial Park, impulsor de la revista Costa Express (1973) i havia estat president del C.F. Lloret. Personalitat molt controvertida a nivell polític i social, Prado moriria mesos després als 69 anys d'edat.

(4) Si comparem la participació de la població en els diferents comicis des de 1977 fins a 1982*, constatem que hi havia més interès per determinar el futur polític de l'estat que no pas per l'elecció de representants dintre del món local i català. Tanmateix, qüestions referides a texts fonamentals (Constitució espanyola i Estatut d'Autonomia de Catalunya) tenen percentatges de participació baixos. Certament, eren moments de gran intensitat política, però d'alguna manera mostraven que hi existien fortes inèrcies i frens de l'autoritarisme franquista.

ELECCIONS ESTATALS JUNY 1977
Total cens electoral: 5.372 __Total votants: 4.414 (82,17%) __ Abstenció: 958 (17,83%)
REFERENDUM CONSTITUCIÓ 1978
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.195 (67,58%) __ Abstenció: 2.012 (32,42%)
ELECCIONS ESTATALS MARÇ 1979 
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.238 (68,28%) __ Abstenció: 1.969 (31,72%)
ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1979
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.070 (65,57%)__ Abstenció: 2.137 (34,43%)
REFERENDUM ESTATUT OCTUBRE 1979
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.552 (55,80%) __ Abstenció: 2.810 (44,20%)
ELECCIONS CATALANES MARÇ 1980
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.880 (60,99%) __ Abstenció: 2.482 (39,01%)
ELECCIONS ESTATALS OCTUBRE 1982
Total cens electoral: 6.875 __Total votants: 5.088 (74,01%) __ Abstenció: 1.787 (25,99%)

(5) En Jordi Martínez Planas havia estat regidor a l'era Clua (1974-1976) essent-hi escollit  pel terç familiar, com en Domènech. Seria posteriorment alcalde (1976-1979). A part de portar la Direcció General de Prevenció i Extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya (1984-1987), en Martínez seria diputat per CiU al parlament català des de 1980 fins el 1992.
Llegir-ne més...

27 de febrer 2019

40 anys d'ajuntaments democràtics. 1979 - 2019 (1)

Cap comentari :
Enguany es sumarà 40 anys de la celebració de les primeres eleccions municipals plenament democràtiques. Ha estat fins aquesta data 10 crides a la participació de la ciutadania a les urnes, que en comença un llunyà 3 d'abril de 1979. Llavors, el poble de Lloret s'apropava als col·legis electorals  a exercir el dret a vot amb molta il·lusió i ganes d'encetar una nova època política, social i econòmica.

D'ençà, l'activitat política al consistori local ha permès transformar i modernitzar Lloret des de les formes encasellades que el franquisme polític (i dissortadament, turístic) fins una maduresa democràtica saludable, no exempt d'esquitxades populistes i personalistes (el programa de MILLOR el 2015, la rebel·lió de regidors del PP i del PSC respecte als seus quadres dirigents, canvis de partit en diferents conteses electorals...).

El bloc QH Lloret recollirà aquesta efemèride en diferents posts. Als llarg d'aquests articles, s'analitzarà les quatre dècades d'eleccions dividits en tres períodes molt marcats: el primer comprèn el 1979 fins el 1987, anys en què la vila necessitava aconseguir els serveis bàsics ciutadans per a permetre un  nivell de vida acord amb els guanys generats pel turisme. En aquesta etapa, CiU i PSC alternaren el comandament de l'alcaldia lloretenca.


El segon període arrenca amb la victòria aclaparant dels socialistes el 1991 fins les eleccions de 1999. Josep Sala comença amb majoria de 10 regidors. Als dos mandats posteriors li caldrà el suport d'altres forces d'esquerra de la mà de Rosa Maria Santamaria per Iniciativa i d'en Jou Ramirez, d'ERC. El 17 de gener de 2002, Josep Sala deixa l'alcaldia en mans de Lucia Echegoyen Lerga.

L'última d'aquestes etapes la protagonitzarà CiU, que el 2003, amb el doctor Xavier Crespo al capdavant aconsegueix prendre l'alcaldia a la candidata socialista Lucia Echegoyen. El 2007, Crespo lidera un consistori format per 11 regidors i on entra un partit independent local, el GRILL. El 2011, i després d'una molt dura campanya electoral, el MILLOR de l'empresari blanenc Marc Fuertes obté 6 regidors, el qual oferirà una feroç oposició al govern convergent. El 2015, tot i guanyar Convergència, el plenari lloretenc tindrà més colors amb l'entrada de les formacions Ciutadans i En Lloret Sí Se Puede.

Al llarg d'aquests anys, Lloret ha tingut 6 alcaldes sortits de les votacions locals: 5 per Convergència  i 1 per PSC, a més de tenir una alcaldessa la socialista Lucia Echegoyen Lerga (Sangüesa, Navarra, 1946) que tindria la màxima responsabilitat de l'ajuntament entre gener del 2002 i abril de 2003,quan en Josep Sala abandonava el càrrec.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques
de 1979-2015. Font: Viquipèdia
PeríodeData electoralAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessió
1979 - 198303/04/1979Joan Domènech i MonerCiU19/04/1979
1983 - 198708/05/1983Josep Sala i MonteroPSC28/05/1983
1987 - 199110/06/1987Jordi Martínez i PlanasCiU30/06/1987
1991 - 199526/05/1991Josep Sala i MonteroPSC15/06/1991
1995 - 199928/05/1995Josep Sala i MonteroPSC17/06/1995
1999 - 200313/06/1999Josep Sala i Montero
/ M. Lucía Echegoyen i Lerga
PSC03/07/1999
2003 - 200725/06/2003Xavier Crespo i LlobetCiU14/06/2003
2007 - 201127/05/2007Xavier Crespo i LlobetCiU16/06/2007
2011 - 201522/05/2011Romà Codina i MaserasCiU11/06/2011
2015 - 201924/05/2015Jaume Dulsat i RodríguezCiU13/06/2015



Aquesta és la llista al detall.

1.- Joan Domenech i Moner (Lloret de Mar, 1943) CiU. Alcalde de Lloret entre 1979 i 1983. Mestre de primària i historiador, ha ocupat els càrrecs de membre de la Diputació de Girona i delegat de Cultura de la Generalitat a les comarques gironines. Va entrar a la política local a través del terç familiar l'any 1973 i seria tinent d'alcalde amb el govern de Jordi Martínez.

2.- Jordi  Martínez i Planas (Lloret de Mar, 1945) CiU. Alcalde de la vila entre 1987 i 1991. Farmacèutic. Havia estat alcalde a l'època preconstitucional succeint Josep Maria Clua al quadrienni 1976-1979. Ha estat diputat per Girona al parlament català les legislatures 1980, 1984 i 1988.

3.- Josep Sala i Montero (Lloret de Mar, 1951) PSC. Comerciant. Ficat a la política des de 1976, seria regidor entre 1979 i 1983, any en què és escollit alcalde fins el 1987. Després del mandat de Jordi Martinez (CiU), en tornarà a l'alcaldia entre 1991 i 2002, any que plega a favor de Lucia Echegoyen. N'ha estat la persona que més anys ha ocupat la l'alcaldia-presidència de la vila.

4.- Xavier Crespo i Llobet (Barcelona, 1957) CiU. Metge traumatòleg. La seva presentació com a candidat augurava una nova etapa al sí del CiU local i una promesa de canvi després de 12 anys de domini socialista. En seria alcalde els anys 2003-2007 i 2007-2011. Posteriorment, Crespo seria diputat al parlament per Convergència des de 2006 al 2015.

5.- Romà Codina i Maseras (Lloret de Mar, 1959) CiU. Empresari. El 1983 entra a l'ajuntament com a regidor a l'oposició amb AP (Aliança Popular) fins el 1987. Seria regidor per Convergència a partir de 2003 i, novament, el 2007, on seria 3r. tinent d'alcalde. Nomenat alcaldable pel partit nacionalista, guanyaria les eleccions el 2011, fins el 2015 en què es retira de la política activa.

6.- Jaume Dulsat i Rodríguez (Lloret de Mar, 1980) CiU. Gerent cultural i turístic. Sense experiència política prèvia, el 2015 la seva llista és la més votada i es elegit alcalde en un consistori amb molts partits representats.


RESULTATS DE LES ELECCIONS PER CONVOCATÒRIA *

ELECCIONS 1979
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió120429,884
CC-UCDCentristes de Catalunya-UCD88922,063
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE77219,163
ERC-FNCEsquerra Republicana de Catalunya - FNC69517,252
PSUCPartit Socialista Unificat de Catalunya3268,091
U.P. LLORETUnión Popular Lloretense1363,370
ELECCIONS 1983
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE186139,68
AP-PDP-ULAlianza Popular-Partido Demócrata Popular-U.Libe102021,74
CiUConvergència i Unió114324,324
ERCEsquerra Republicana de Catalunya4208,941
PSUCPartit Socialista Unificat de Catalunya2294,870
ELECCIONS 1987
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió262741,978
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE256741,018
A.P.Alianza Popular3265,211
C.D.S.Centre Democràtic i Social2744,380
ERCEsquerra Republicana de Catalunya1782,840
ICIniciativa per Catalunya2433,880
ELECCIONS 1991
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE312949,6410
CiUConvergència i Unió183529,116
PPPartit Popular5298,391
C.D.S.Centre Democràtic i Social1722,730
ICIniciativa per Catalunya2844,510
ERCEsquerra Republicana de Catalunya2934,650
ELECCIONS 1995
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC (PSC-PSOE)Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE319843,578
CIUConvergència i Unió192126,175
PPPartit Popular94712,92
ERCEsquerra Republicana de Catalunya6629,021
IC-EVIniciativa per Catalunya-Els Verds5227,111
ELECCIONS 1999
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSCPMCPSC Progrés Municipal de Catalunya327642,628
CIUConvergència i Unió197725,725
PPPartit Popular105013,662
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal5577,241
IC-V-EPMInic. per Catalunya-Verds-Ent. pel Prog. Munic.4736,151
EUiAEsquerra Unida i Alternativa2282,960
ELECCIONS 2003
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CIUConvergència i Unió408342,7710
PSC-PMPartit Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal285529,916
PPPartit Popular de Catalunya127913,43
ICV-EPMICV-Esquerra Alternativa-EPM6506,811
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal5085,321
ELECCIONS 2007
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CIUCONVERGÈNCIA I UNIÓ419144,8211
PSC-PMPARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PM195720,935
PPPartit Popular de Catalunya8348,922
ICV-EUIA-EPMINICIATIVA PER CATALUNYA - VERDS - EUiA - EPM6787,251
GRILLGRUP INDEPENDENT LLORET6116,531
ESQUERRA-AMESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - AM5936,341
MILLORMOVIMENT INDEPENDENT DE LLORET DE MAR2963,170
ELECCIONS 2011
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió276227,497
MILLORMoviment Independent de Lloret de Mar-Millor234723,366
PSC-PMPSC-Progrés Municipal165316,454
PPPartit Popular9319,272
ICV-EUiA-EIniciativa per Catalunya Verds - EUiA - Entesa7637,61
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal7026,991
GRILLGrup Independent Lloret4134,110
SISolidaritat Catalana per la Independència1581,570
C'sCiutadans-Partido de la Ciudadanía1021,020
ELECCIONS 2015
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUCiU236922,846
MILLORMILLOR172116,594
PSC-CPPSC-CP127312,273
ERC - AVANCEM - AMERC - AVANCEM - AM110110,612
ICV-EUiA-EICV-EUiA-E93492
C'sC's8127,832
PPPP6706,461
EN LLORET SÍ, SE PUEDEEN LLORET SÍ, SE PUEDE6145,921
CUP - PACUP - PA3753,620
LLORET UNIDALLORET UNIDA3193,080



A banda de les dades aquí exposades de manera gràfica, cal fer un parell d'apunts per observar dos fenòmens propis  de les eleccions lloretenques: una és referent al moviment demogràfic, on es constata la gran diferència existent entre població empadronada i registrada i el nombre d'electors. Mentre que el nombre d'habitants ha crescut considerablement entre 1999 i 2015, les persones amb capacitat de votar s'ha mantingut estable. Una de les raons rau en el percentatge de població immigrant (entre 30 i 40 per cent, en funció de la mobilitat poblacional) que no pot exercir el dret a vot per qüestions d'ordre tècnic i legal.

L'altre detall a destacar afecta als partits polítics directament. Com es veu a la imatge superior, l'abstenció a l'hora de votar ha anat en augment entre 1979 i 2007, any electoral que sobrepassà per dècimes la meitat de les persones cridades a consulta. Va ser l'any en què Xavier Crespo (CiU) aconseguiria amplia majoria per a governar en solitari. Passat aquest any, la irrupció de nous actors polítics afavorirà que l'electorat es torni a motivar a anar a votar.

En properes entrades de QhLloret s'anirà desgranant aquests 40 anys de cites electorals per escollir la representació de l'alcaldia lloretenca.


NOTES:
Font de les fotografies dels alcaldes: Foto 1_Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut)// Foto 2_ Foto:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Segur) // Foto 3_ Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Jordi Picazo) // Fotos 4 i 5_Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt - Manel Lladó Aliu) // Foto 6_Font: Ajuntament de Lloret de Mar.

* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini  total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors un cop en marxa la legislatura corresponent.
Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.
Llegir-ne més...