Esports a Lloret (VI)

Cap comentari :
Continuant amb els inicis de les entitats esportives de la vila entrem en els anys 80 amb l'empenta de les institucions municipals i nacionals que apostaven per l'esport. A banda de les escoles municipals d'esports, la construcció d'equipaments competitius obriria la porta a consolidar clubs i entitats que havien crescut en nombre de practicants. El 1985 queda enllestit el camp de gespa municipal del Molí; un any després, les pistes d'atletisme, de caràcter comarcal al principi, es trobaven entre les més modernes de la província. El 1990, obra portes el pavelló poliesportiu del Molí, recurs indispensable donada la gran demanda de llocs d'entrenament i competició per part dels ens esportius lloretencs. A més, tant les pistes com el camp de gespa artificial esdevindrien un veritable reclam turístic, fora dels mesos centrals de l'estiu, que unit a l'oferta hotelera i  la bonança del clima, permetia estades esportives d'equips estrangers.


CLUB CICLISTA LLORET

Dreta, logo del Club en la seva fundació,
junt la darrera activitat coneguda de l'entitat el 2009. 
Els primers intents de crear un club ciclista a la població data d'inicis de 1981 quan en Miquel Joals dóna noticia al Lloret Gaceta de la creació d'una entitat d'afeccionats a aquest esport. Es reunien a un restaurants del passeig i a la casa de Bicicletas Martínez (1)

L'entitat rebia el nom de Sport Club Costa Brava i sota aquest nom encetaren un seguit d'activitats per a promocionar l'esport de dues rodes. La més destacada aquell mateix any va ser l'organització de la primera marxa cicloturistica de la Costa Brava, que n'aplegà uns 250 ciclistes vinguts fins i tot d'estrangers i que correria 60 Km. per carreteres de La Selva i el Gironés. El president Jordi Pujol, de visita a Lloret, va ser l'encarregat de tallar la cinta que donava la sortida a la prova.

En una entrevista, el president dels ciclistes Miquel Arecete manifestava que "La nostra idea és fomentar el cicloturisme en totes les edats, especialment en els joves a partir dels 1 2 anvs. La nostra activitat normal és sortir cada diumenge al matí a fer una volta per la comarca, que varia segons la gent i les possibilitats dels participants, però ve a ser una mitjana d'uns 60 Km" (2)

Festes de Sant Romà de 1981. Sortida de la
cursa ciclista amb la presència d'en Jordi Pujol
al Passeig.Font: Facebook. Carme Joals.2014
El 1983, ara sota la presidència d'en Jordi Martínez Planas, el club assoleix 70 fitxes d'inscrits i no abandona la seva tradicional participació en les festes de sant Romà amb les marxes cicloturistíques, que prenien cada cop més volada fora de l'àmbit local.

L'empenta i capacitat del Club Ciclista Lloret quedarà palesa amb l'organització d'una Ronda Ciclista per amateurs de caire internacional entre el 19 de febrer i el 2 de març de 1984, esdeveniment que arribaria a tenir lloc al calendari de competicions anuals de la Unió Ciclista Internacional.

El Club Ciclista Lloret també col·laborava quan equips estrangers, allotjats habitualment a  diferents hotels, realitzaven entrenaments i curses internacionals organitzats pels mateixos establiments.

L'entitat va ser impulsora de la Festa de la Bicicleta a partir de  1992 per animar a petits i grans a agafar afecció als pedals, com esport, salut i lleure.

Els dies 12, 15, 16 i 17 de febrer de 1995 serien responsables, juntament amb l'Hotel Augusta, l'associació Wilerkampen i la ciclista belga Christel Herremans. de l'organització de la Volta Ciclista Social ( posteriorment coneguda com a Social Challenger) obert a totes les categories.

Amb el pas dels anys i l'ús extensiu de la bicicleta, l'acció esportiva del Club es va anar reduint entrant al segle present. Les mountain-bikes i el contacte amb la natura afavoriria que el club es decantés per minimitzar el ritme d'activitats realitzades. A finals de la dècada dels 2000, l'entitat no tindria ja continuïtat i avui dia existeix una entitat dedicada a la bici a la vila anomenada Penya Ciclista Lloret de Mar, creada el 2014.

CLUB PETANCA LLORET
L'entitat dedicada a la petanca és inscrita oficialment l'agost de 1982. Van tenir com a socis 1 i 2 els llavors president i vicepresident espanyols Felipe González i Alfonso Guerra, respectivament.

El seu primer president en seria l'Àngel Asenjo, i des del primer moment en que es constituí la junta, el seu principal objectiu serà aconseguir unes pistes adequades a la pràctica de la petanca.

Logo de l'entitat
L'entitat sempre ha desenvolupat una gran activitat competitivitat, tant en categoria masculina com en femenina, aconseguint importants fites esportives en poc temps, com  la Copa Presidente, el subcampionat femení provincial o campió de Girona en la categoria infantil.

Les pistes per poder entrenar no arribarien fins el 1993, utilitzant-ne un espai municipal reconvertit en centre cívic al sector de Can sabata. Posteriorment, serien ampliades el 1999.

L'any 1996, el club disposava de uns 50 membres i s'animava a ser organitzadors de campionats i exhibicions estatals i internacionals, com el Campionat d'Espanya sèniors el 1999, que van utilitzar com a pistes el camp de terra del col·legi Pere Torrent.
Convertida en associació
 amb caràcter cultural

A partir de 2003, al sí de l'entitat, sorgiria el Club de Bitlles Catalanes de Lloret de Mar, que ben aviat començarà a despuntar en les competicions d'aquesta modalitat tradicional. Així, el Club seria campió de lliga Selva-Maresme en diverses ocasions.


CLUB ATHLETIC SPOMAR LLORET

Fundat oficialment l'any 1983 i amb estatuts aprovats per la Generalitat un any després, aquesta entitat es dedicava a la pràctica de l'atletisme i del futbol-sala, sota el nom d'Sports Marqués, botiga arrelada a la vila des de 1972. El seu president va ser en Josep Marqués.

En la trajectòria del club cal subratllar l'organització del Mig Marató de Lloret, des de 1981 a 1985,  per a atletes sèniors i veterans d'ambdós sexes, i de competicions de marxa atlètica (entre 1981 i 1983).

En el camp de futbol-sala, aquest club, durant la temporada 1984-85, va quedar campió de totes les competicions en qu va participar (lliga, copa. Marató de Blanes, Torneig de Santa. Cristina). 

La temporada 1987-88 va quedar campió de la Copa Federació i sots-campió de lo Lliga. Torna a guanyar la Copa Federació la temporada 1987-88 i guanya la lliga en la 1988-89, Obtingué el sots-campionat d'ambdues coses en 1989-90 i en la temporada 1990 obtingué el cinquè lloc en la Lliga Nacional, entre altres assoliments esportius. (3) Desapareix a partir de 1992.

TAEKWONDO CLUB CHOIS LEE/ CLUB TAEKWONDO NEW AGE
Exhibició de taekwondo a les
 instlal·lacions del barri del Molí
Font: Facebook-C.T. New Age
El taekwondo es una disciplina marcial d'origen coreà que es va anant introduint-se en els tatamis des de la dècada dels 60 i 70, però  que trigaria en ser acceptada en la seva modalitat esportiva fins la segona meitat dels anys 80. L'impuls provindrà de  la creació de la Federació Espanyola de Taekwondo (1986), independitzant-se totalment de la Federació Espanyola de Judo. Un any després, el 1987, es fa realitat la Federació Catalana de Taekwondo.(4)

El 1985 s'obre a Lloret el Taekwondo Club Chois Lee, dedicada a aquesta modalitat de lluita oriental que començava a despertar interès entre els amants de les arts marcials. El primer gimnàs Chois Lee, inaugurat pel seu principal promotor, el coreà Lee Jae Kwon, seria a Girona. Després s'estendria a Salt, Figueres, etc.  Des del primer moment, en Joan Colomer seria el director i entrenador principal d'aquest gimnàs que passaria a anomenar-se Club Taekwondo New Age. A l'actualitat, continua el club servint d'escola i d'entrenament a nivell competició al pavelló d'esports de Lloret.


CLUB FUTBOL SALA LLORET
Ensenya del Club.Abaix, Premi Llevant 2008,
al Club Futbol Sala Lloret. Foto: Asumpció Comas
Aquesta fórmula reduïda de futbol ja es jugava a la pista de l'Esteve Carles i aviat es va començar a realitzar partits informals amb equips constituïts per a l'ocasió, com els que organitzava la Penya Barcelonista al pavelló municipal. Va estar-ne darrera el 1978 del primer torneig de futbol sala en que participaren, a part de la mateixa penya, l'Internacional Tennis Canyelles, els veterans del C.F. Lloret, Garatge Fenals i Los Independientes.
A partir dels 80 i molt especialment els 90, hi haurà una eclosió d'aquest esport a la vila. El 1984, Santiago Lusquiños presenta a l'ajuntament els estatuts del Club Futbol Sala Lloret i així poder entrenar al pavelló esportiu, tot i que portaven funcionant un any abans, com altres equips ja formats i competint entre ells en tornejos locals i comarcals. Va ser el primer club de futbol sala registrat davant les autoritats esportives que es té notícia.


Al mateix temps, ja es podia veure competicions en que participaven clubs formats a Lloret. Hom es podia seguir l'Sport Marquès F.S, el Var·Viturik F.S el Lloret Nou o el Lloret VIP en les distintes competicions adscrites a la Federació Catalana de Futbol Sala o bé a la Federació Catalana de Futbol (5)

Des de 1982, es realitza el Torneig Futbol Sala Santa Cristina, coincidint amb la festa gran de la vila i que ha estat organitzada els darrers anys pel Club Futbol Sala Lloret.

Durant bona part dels anys 90 eren en competició el Club Futbol Sala Lloret Nou, el Club Unió Futbol Sala Lloret i l'actual Club Futbol Sala Lloret, que juntament amb el Lloret Esportiu Futbol Sala, disputen campionats i entrenen a les instal·lacions del pavelló del Molí.

Plana al Lloret Gaceta

CLUB HIPIC LLORET
Considerat més una activitat recreativa que no pas un esport, l'equitació a Lloret va començar amb el turisme als anys 60. Un decenni després Lloret disposava de dues escoles d'equitació: la Texas i la Colorado.

Però no seria fins els any 1983 que es formaria un club per als afeccionats al món del cavall i el contacte amb la natura. Al paratge del Jaruco, i després d'esperar permisos municipals pertinents, s'obria al públic el Club Hípic Lloret promogut per l'empresa PRODEYOSA.

Des de fa anys són col·laboradors en la tradicional festa dels Tres Tombs.


ESQUI CLUB LLORET
Logo de l'entitat.
Tot i que Lloret sigui ciutat de mar i no pas de muntanyes nevades, no va ser cap obstacle per a que una trentena d'afeccionats a l'esport blanc decideixin constituir un club d'esquí a Lloret. Era 1984 i tenia com a primer president en Josep Montero. 

L'any 1992, l'entitat tenia 150 socis i pagaven de quota mensual d' unes 1000 ptes. (6 €) que cobrien una assegurança i el transport en bus cap a les pistes de neu. (6)



CLUB ESCACS LLORET
Considerat com a esport pel Comitè Olímpic Internacional, els escacs tenen una llarga història de practicants a la vila, tot i ser una activitat discreta. No hi ha faltat mai un tauler i jugadors a competir en els centres socials com el Casino Lloretense o després el Marina- Casinet.
Escut del Club.

L'any 1987 es funda la secció d'escacs de la Penya Barcelonista de Lloret de Mar, entitat precursora del Club Escacs Lloret i que va estar en actiu fins a la fundació del Club l'any 2007. Va ser la primera entitat d'escacs  a Lloret.

L'activitat més important que es va organitzar va ser l'Open d'Escacs Penya Barcelonista que es va celebrar durant tretze edicions (1989-2001) (7)

Va aconseguir-ne el sots-campionat de Catalunya d'escacs de segona categoria el 1991 i es proclamaria campió un any més tard.




Notes:
(1) SAML. Lloret Gaceta, 15/2/1981. p25
(2 ) Arxiu Municipal de Girona. Punt, El. 13/11/1982. p.24 
(3) SAML. Lloret Gaceta, 31/10/1991. p. 19
(4) Font: Federació Catalana de Taekwondo i Hapkido
(5) Durant uns anys totes dues federacions tenien les seves lligues. Vegeu explicació a l'Enciclopèdia Catalana
(6) Entrevista al president de l'entitat Lluís Faura. SAML. Lloret Gaceta, 15/12/1922, p.29
(7) Font: Federació Catalana d'Escacs.

NOTA IMPORTANT:
Aquesta entrada i la resta d'articles del blog que fan esment als esports lloretencs són en permanent revisió. Si hi vegeu alguna errada o imprecisió, no dubteu en fer-ho saber.

DARRERA ACTUALITZACIÓ: 
18/09/2021
Llegir-ne més...

Els Premis Sa Gavina

El guardonat Fermí Reixach (a dalt). Esbós del guardó Sa Gavina,
obra de l'escultor Ramon Albertí(dreta)
  Abaix, en primer terme, els distingits
Dolors Clupés i Jaume Soliguer.
Font imatges: SAML/Nova Ràdio Lloret     
Instaurats el 1990 per l'Associació Popular d'Amics de la Cultura (APAC), el guardó Sa Gavina vol reconèixer "a aquelles persones o entitats que movent-se en el camp del que anomenem treball cultural, s'hagin destacat per la seva activitat específica a Lloret o bé a aquelles persones o institucions que no sent ni residint a casa nostra hagin treballat en la nostra història, el nostre paisatge o la nostra realitat present" (1)

Amb plantejament de periodicitat anual i amb la mirada posada en les lletres i les arts, el guardó seria dissenyat per l'artista Ramon Albertí. Atorgats pels vols de Sant Jordi, el premi Sa Gavina era complementaria d'uns guardons oberts als treballs de narració i història local, el "Lloret, el meu poble", on participaven  escolars i adults en diferents modalitats. A l'actualitat, i ja desapareguda l'entitat organitzadora, és l'ajuntament qui, des de 2014, organitza i lliura aquest guardó a la Nit de la Cultura Lloretenca.

En aquesta entrada de QHLloret, farem un repàs cronològic a les persones i entitats distingides amb aquest guardó:

1990 
Joan Domenèch i Moner (Lloret de Mar, 1943)
Historiador i escriptor, en Joan Domenèch va ser el primer guardonat que posava en vàlua tot els esforços de coneixement i preservació del patrimoni cultural de la vila. Ja sigui en les seves facetes com a mestre o polític, en Domènech ha mostrat el camí a altres persones interessades en la història de Lloret a través dels seus escrits.

1991
Josep Carretero Gomis (Barcelona, 1905 - Lloret de Mar, 1996)
Pintor barceloní, estiueja a Lloret a partir de 1949, on poc després fixaria el seu estudi i residència. En rebrà el premi en la modalitat d'Arts Plàstiques pel conjunt de la seva obra pictòrica relacionada amb la vila.

1991
Esteve Fàbregas i Barri (Lloret de Mar, 1910 -  1999)
Escriptor lloretenc que aprofundí en el passat mariner i navegant de Lloret entre altres temes que veu reconeguda la seva aportació a la cultura i la història locals en la vessant de les Lletres.

1992
Domènec Moner i Basart (Lloret de Mar, 1905 - Sant Pere de Ribes, 2003)
Compositor de més de 50 sardanes i de cant coral, fundador de l'Orfeó Lloretenc (1926), seria honorat amb la Fulla de Llorer de plata l'any 1991.

1993
Casal de l'Obrera
Entitat teatral sorgida el 1953, rebria aquesta distinció pels seus 40 anys sobre els escenaris, projectant la cultura lloretenca més enllà de l'àmbit local.

1994
Agustí Maria Vilà i Galí (Lloret de Mar, 1922 - 2015)
Enginyer de professió, en dedicarà a la recerca del passat naval de la població en un bon grapat de llibres que ajuden a la recuperació del passat navilier i mercant de Lloret. També dedicarà esforços a altres temes històrics, sempre vinculats amb el poble.

1995
Joan Sala i Lloberas (Lloret de Mar, 1925 - 2010)
Pescador d'ofici, bon coneixedor de la costa lloretenca, en Joan Sala destacaria per la seva aportació a la cultura lloretenca amb els seus escrits sobre la pesca i la seva gent, així com les seves pintures i il·lustracions costumistes i paisatgístiques. 

1996
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
A l'empara de la llei de 1993, la Generalitat de Catalunya crea el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, entitat organitzadora del II Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana que tindrà la seva cloenda a Lloret  l'abril d'aquell mateix any. Com  president de l'entitat, en Joan Vidal i Ganyolà  rebria el Sa Gavina.

1997
Obreria de Santa Cristina
Tot i l'existència documentada d'obrers o administradors del santuari de Santa Cristina al segle XVI, la configuració com a entitat i associació moderna data de 1904. Durant aquests segles, una delegació de lloretencs ha tingut cura d'aquest indret i ha procurat el seu manteniment i administració.

1998
Ramon Albertí i Maria (Barcelona, 1929 - Lloret de Mar, 1997)
Artesà de la forja de metalls i artista del ferro, seu és el disseny original del guardó Sa Gavina. Seria recollit a títol pòstum per la seva dona, l'Amèlia Gallart.

1999
Germinal Ros i Martí (Lloret de Mar, 1908 -2006)
Home de vasta cultura i de gran compromís social i polític, en Germinal Ros tornaria de l'exili a Lloret el 1975, on desenvoluparia moltes accions en els camps associatiu, cultural i polític. Tanmateix, seria un dels fundadors de l'entitat que atorgava els premis, l'APAC.

2000
Joan Baptista Bernat i Sarró (Barcelona, 1909 - Lloret de Mar, 2007)
Reconegut mag i especialista en jocs de mans, coneixement que ha traslladat a un munt de llibres, li serà atorgat aquest honor pel seu activisme cultural.

2001
Confraria de Sant Elm
Antiquíssima associació de socors i rescat de captius datada de 1553 que es sempre present a les activitats de la Festa Major de Lloret. Té cura del manteniment de la capella dels Sants Metges.


2002
Coral Unió Lloretenca
Es Coro neix oficialment el 1952 i ha centrat bona part de les seves activitats en les caramelles de la Pasqua Florida i el concert de la festa major de Sant Romà. A partir de 1994, hi integrarà veus femenines.

2003
Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 1909 - 2005)
Arxiver, jurista i historiador arenyenc, en Pons faria una gran aportació a la història lloretenca al descobrir i divulgar els documents notarials que feien esment de Lloret a l'Edat Mitjana.

2004
Col·legi Immaculada Concepció
Les germanes de la congregació religiosa francesa de l'Immaculada Concepció s'establiren a Lloret el 1903, obrint una escola en règim d'internat. Amb motiu del centenari, la institució rebria aquest guardó.

2005
Xavier Albertí i Gallart (Lloret de Mar, 1962)
Director, actor i escriptor teatral, gran professional de les arts escèniques conegut arreu del món i que ha estat encarregat de portar les regnes del Grec barceloní o la direcció del Teatre Nacional de Catalunya.

2006
Coral Alba de Prima
Fundada el 1974 pel mossèn Josep Benet i Cantó, aquesta agrupació de cantaires ha estat vinculada als actes litúrgics de la parròquia lloretenca. La distinció seria lliurada a la seva directora, la Carme Riera.

2007
Fundació Sant Romà
Constituïda per la parròquia de Lloret el 2003 amb l'objectiu de realitzar les importants obres de rehabilitació que necessitava el temple, obtindria aquest reconeixement per la tasca de restauració feta. El mossèn Narcís Ponsatí recolliria el guardó.

2008
Centre Excursionista (secció Fotografia)
L'any 1993 es constitueix el Centre Excursionista de Lloret. Al si de l'entitat sorgiria la idea de fer un concurs de fotografia  de natura i muntanya que, el 1997, seria batejat com a Premi Montbarbat. Amb el pas del temps aquest certament fotogràfic comença a tenir volada internacional i s'ha convertit en MontPhoto.


2009
Xino-Xano
El que va començar com una caminada multitudinària  a sant Pere del Bosc el 1979, amb els anys, l'entitat Xino-Xano ha fet possible la recuperació de velles tradicions populars i ha aconseguit aplegar vilatans i forasters en torn el patrimoni cultural i monumental lloretenc gràcies a les seves marxes.

2010
Josep Bernat i Montero (Lloret de Mar, 1941)
Les arts escèniques, l'enregistrament en vídeo i la música són les passions d'aquest lloretenc que és una gran activista cultural de Lloret i de la seva història.

2011
Pintors de Lloret
Més un col·lectiu de persones amants de la pintura en les seves diverses manifestacions que una associació pròpiament , Pintors de Lloret porta més de 40 anys mostrant el talent dels veïns i veïnes de la població, que es coordinen per fer exposicions.El col·lectiu de pintors, que compta amb 120 integrants, recorda que els seus orígens van ser als anys '70. I que des de llavors no han parat d'integrar tot tipus de persones i col·laborar amb la vila. Jaume Soliguer, president del col·lectiu, es referia a Pintors de Lloret “com una família, amb la pintura com a vincle comú”.

2012
Sebastià Ruscalleda i Gallart (Lloret de Mar, 1945)
Tot i que la seva professió ha estat enginyer industrial, en Sebastià Ruscalleda ha signat sengles llibres que apropen les figures de  Sorolla, Camprodon o Piferrer al gran públic, amb rigor i estil depurat.

2013
Club Marina-Casinet
L'activitat desplegada per aquesta entitat que suma quasi 60 anys d'història (1955) abasta l'edició de llibres, sortides culturals i xerrades sobre els temes més diversos.El seu president, Joan Domènech, definia l’entitat “com un reducte de l'esperit dels antics casinos d'abans, passat pel filtre de l'actualitat”.

2014
Fermí Reixach i Garcia (Lloret de Mar, 1946)
De Lloret al món, de les primeres passes escèniques del bressol d'artistes del Casal de l'Obrera al cinema internacional, en Fermi Reixach és l'actor polivalent dedicat en cos i ànima a la interpretació.Tota una trajectòria actoral reconeguda amb el honor del Sa Gavina.

2015
Escola Esteve Carles
El centre escolar va complir 50 anys de funcionament i el guardó venia a tancar un any d'especial rememoració per a docents i alumnat, tant els d'ara com els d'ahir.

2016
Dolors Clupés i Barnés (Vidreres, 1945)
El Grup Cultural Loreto, la celebració del Pessebre Vivent i la primera posada en marxa de l'associació de Puntaires de Lloret avalen la tasca social i cultural de la Dolors Clupés a la vila durant poc més de 30 anys.

2017
Jaume Soliguer i Cabruja (Lloret de Mar, 1941)
Des de bon principi, en Jaume Soliguer ha estat vinculat a Pintors de Lloret, agrupació de la que ha estat principal impulsor i coordinador. També ha estat una de les peces clau de l'activitat nadalenca de  l'Associació de Pessebristes de Lloret (1985).

2018
Jordi Rocas i Palau (Lloret de Mar, 1943)
El Sa Gavina recau en un dels principals impulsors de les sardanes a Lloret, a través de l'entitat Amics de les Sardanes (1955-2003) i la seva aportació al món sardanístic, sense oblidar la seva contribució al  modelisme naval.

2019
Associació de Dones L'Aurora
Entitat feminista creada el 2005 a Lloret que té com a objectius l'igual participació de la dona a tots els àmbits de la societat, i al respecte i dignitat de la dona com a persona amb ple drets, mitjançant activitats formatives, culturals i participatives.

Arran de la pandèmia generada per la COVID-19, el 2020 no es va procedir a lliurar el premi corresponent, que seria atorgat a l'any següent.

2020
Angelina Cardona i Reixach (Lloret de Mar, 1944)
Persona molt vinculada al Casal de l'Obrera i l'Esbart Dansaire Lloretenc, l'Angelina ha manifestat sempre una gran i entusiasta implicació en la cultura popular lloretenca i aquest guardó n'agraeix la seva dedicació a la vila.

2021
Momphoto
Tot coincidint amb el seu 25è aniversari, el concurs internacional de fotografia i video de natura i muntanya rep aquesta distinció per la projecció arreu del món de la vila de Lloret i el missatge a favor de protegir i conservar la vida natural del nostre planeta.



(1) Presentació del cofundador de l'APAC, en Josep Blanch i Soler. Lloret Gaceta, núm 514, primer de maig de 1990, p.12
Llegir-ne més...

Exposició Lloret, zona agrícola Km 0

Cap comentari :
Amb el nom de Lloret, zona agrícola Km 0 la secció de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Lloret de Mar i l’Associació Recull Rural Artesà de Lloret (RRALL) amb el suport del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret (SAMLM) van preparar una exposició a Can Saragossa per acollir materials referents a la pagesia de la vila. 
Cartell exposició

En aquesta mostra del Lloret rural es poden veure els estris i eines emprats en les feines del camp que el RRALL ha salvat, restaurat, conservat, descrit i catalogat durant els darrers anys.

L’exposició s’estructura en cinc àrees i a cadascuna d’aquestes àrees el visitant trobarà una selecció d’eines, estris i objectes així com unes lones de grans dimensions amb textos explicatius i imatges que provenen de diferents fons custodiats al Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar.

La finalitat dels organitzadors de l’exposició és conscienciar el públic del valor patrimonial d'aquests fons d’eines i estris que l’associació ha preservat per tal d’evitar-ne la pèrdua i configurar una visió panoràmica i no exempta de detall de la vida dels nostres avantpassats i treballar per a preservar el passat rural i agrícola de Lloret, segons el president de RRALL, Rafel Roig.

Per a tenir una àmplia vista al passat pagès de la vila, també es pot consultar en línia altres exposicions realitzades pel RRALL, el Servei d'Arxiu Municipal de Lloret i la secció de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Lloret de Mar:



Llegir-ne més...

El Castell de Santa Maria

Cap comentari :

Majestuós sobre les roques i sorra de Sa Caleta, el Castell de Santa Maria és la denominació originaria que el seu propietari, en Narcís Plaja i Martí, el va batejar. Per a tots els vilatans serà el Castell d'en Plaja, o també dit el Castell de la Platja, el Castell o el Castell de Sa Caleta. Però simplement és el castell de Lloret, uns dels símbols més emblemàtics de la nostra vila.

En Narcís Plaja i Martí  (Girona, 1901-Barcelona 1989) era un industrial gironí fabricant de galetes, casat amb Maria Vilà Ruyra, neboda del escriptor blanenc Joaquim Ruyra.

Tot buscant un indret de la costa per fer una residència i un lloc per avarar la barca del seu pare, va veure uns terrenys a la venda a sobre de Sa Caleta i els va comprar. Les obres s'iniciaren sobre el 1933 i quedarien interrompudes a causa de la contesa bèl·lica. Serien donades per finalitzades el 1940. 

L'arquitecte va ser l'Isidre Bosch Bataller, conegut de la família Plaja. 

La planta del castell és rectangular i té varis cossos de dues i tres plantes. Existeixen dues torres de planta circular, encara que una té molt més diàmetre que l'altra i una és més alta i prima que l'altra. Hi ha portes i finestres amb arcs i mènsules apuntades i espitlleres als panys de paret culminats amb merlets.

La coberta és aterrassada. La construcció, d'estil relativament neogòtic, és de pedra i ciment i la coberta de rajola. Al voltant de l'edifici principal hi ha diversos panys de paret emmerletats, fins i tot hi ha un caminet que arriba fins als penya-segats de la costa en forma de mirador(1)

L'edifici en obres als anys 30. Font: SAML







Fotos de l'interior i exterior de la residència, 2015 Font: Jordi Guitart. Grup Facebook Recordant Lloret.

En Narcís Plaja i Martí va concedir una breu entrevista al setmanari Lloret Gaceta en el que explica anècdotes sobre la construcció d'aquesta obra. Aquí en teniu uns extractes:

(...)"En aquel tiempo, por los años 1933-1935, con mi família pasàbamos
las cuatro semanas que teníamos de descanso en el verano, en la
población de Blanes, —Estàbamos en el Hotel y, cada tarde, iba al puerto
acompañando a mi padre ya anciano, que tenia la gran ilusión de pescar
con caña. A pesar de tener un gran maestro de la pesca, el Sr. D.
Ramon Oms, los cobros eran pequeños, y, muchas veces, el cocinero del
Hotel se olvidaba de freirlos, con disgusto de mi padre.

Conociendo la afición arraigada de mi progenitor, le prometí que
en cuando hallase un terreno limítrofe al mar, lo compraría para construirle
un pescadero para él. Me pasé todos los domingos de un invierno
buscando en la Costa Brava, el sitio apropiado para poder ofrecerlo como
obsequio a mi buen padre."
Por fin, un dia estando en Lloret de Mar acompañado de uno de
los escribientes de mi despacho, me hizo ver un letrero escrito en cuatro
idiomas, anunciando la venta de aquel terreno. Fue para mi una profunda
alegría al haber hallado lo que tanto buscaba. Después de adquirir el
trozo que tocaba al mar, puse allí unos cuantos hombres para que cortasen
parte del desmonte, para dejar un Mano que serviría de emplazamiento.
En una de mis visitas al lugar, me di cuenta que los empleados
tiraban al mar una enorme cantidad de piedras que podian tener utilidad
en la construcción, y mandé dejarlas amontonadas. V i que éste material
noble, me ahorraria la compra de miles de ladrillos, y fue cuando
empecé a plantear lo que podia hacerse sin destruir la belleza natural
del paisaje. Primero, hice unos apuntes y varios diseños en románico
que no acabaron de satisfacerme, y, siempre con la idea de aprovechar
la piedra, me decidí por un estilo gótico militar."(...)


Veure l'article àmpliament>>Entrevista Narcí Plaja a Lloret Gaceta
Font: Lloret Gaceta 15 d'octubre de 1980

El Servei d'Arxiu Municipal de Lloret realitzaria un vídeo sobre la construcció d'aquest edifici singular.



NOTES: 
(1) Font: Patrimoni.cat
Llegir-ne més...

Llibre Cuina de Mar i Muntanya Costa Brava Sud

Cap comentari :
Després de poc més dos anys de gestió, ha aparegut publicat el receptari de cuina recopilat per en  Jordi Tresserras Juan amb el títol de Cuina de Mar i Muntanya Costa Brava Sud (Farell Editors, Col·lecció: Rebost i Cuina, 18)

Tresserras és director del Museu de la Cuina de la Costa Catalana, radicat a Tossa de Mar i amb aquest treball ha recollit receptes de cuina dels darrers 200 anys, tant a la Selva marítima, com a poblacions properes a la costa com Vidreres. 

En paraules seves: "És un recorregut per dos-cents anys de receptes de Blanes, Lloret, Tossa i poblacions veïnes com Llagostera, Vidreres i Sant Feliu de Guíxols on cada recepta està associada a la persona que la va transmetre. La major part de receptes provenen de receptaris personals, manuscrits o de transmissió oral. Una cuina de mar i muntanya on es barregen nissagues de families de gent de mar dedicades a la marineria i a la pesca, de masies de marina, gent de bosc dedicada especialment al suro i al carboneig, venedors ambulants, "veranejants" i artistes refugiats en el periode d'entreguerres. Una cuina que evoluciona a les tavernes, cases de menjars, fondes i restaurants ubicats als casinos i hotels".

Les receptes van unides a un temps i a unes persones determinades, que hi són recordades al llibre. L'autor ha pogut reunir receptes culinàries de (1):

Agustí Agustí i Macià (1891-1987). Conegut com l'avi Juriola. Pescador.
Rosa (Rosita) Albà Albertí (¿-1915).
Dolors (Dolores) Batlle Vila. Coneguda com l’àvia Dragona. Fonda “El Dragón”.
Maria de Ca la Balarda. (Maria Clapés) Fonda Ca la Balarda.
Francesc Clua i Marsol (1901-1963). Conegut com l’avi Ciscu o en Francisco de Santa Cristina.
Joan Agustí Olivé. Restaurant Can Bolet.
Pere Colomé Grabulosa (1944). Restaurant El Trull.
Trinitat Durall Trainer (1872-1936).
Jordi Garriga Pla. Restaurant Mas Romeu.
Maria Dolors Gelats Fàbregas (1903-1993), coneguda com Sor Maria Alegría. Congregació de la Immaculada Concepció (les Germanes Blaves).
Joaquim Illa Salvatella (1880-1964). Conegut com en Quimet Maitanquis. Can Maitanquis.
Sebastià Llorens Parés (1871-?). Conegut com l’avi Sieny. Cuiner i mariner.
Catalina Olivé Bota. Coneguda com la Catuca o l’avia Catuca. Can Bolet.
Josepa (Pepeta) Raurell Artau (1850-1934).
Josep (Pitu) Ruscalleda Batlle (1927-2005). Conegut com en En Pitu del Casinet. Club Marina “Casinet”.
Esperança Sala. Coneguda com l’àvia Esperança de Can Titus.
Maria Ruscalleda Gallart. Cuinera.
Narcis (Ciset) Ruscalleda Batlle. Pensió El Navarro.
Maria Lourdes Tibau Ferrer (1890-1978).
Maria Antonia Pubill Soler (1874-?). Coneguda com a tia Xixona. Nascuda a Blanes i casada amb Antoni Ferrer Petrach de la família gitana lloretenca coneguda com Es Xixons (nom que reben els bocinets de pa torrat).
Joaquim Vilà Illas (1905-1994). Conegut com en Quimet de Can Lleva o l’avi Lleva . Pescador.


Una prova dels plats que hi són transcrits al llibre és l'estofat de Santa Cristina.(2):

Estofat de Santa Cristina a la manera d’en Francesc Clua Marsol, l’avi Ciscu o en Francisco de Santa Cristina (Lloret de Mar)
Aquest estofat era l’esmorzar que l’Obreria de Santa Cristina oferia als pescadors per la diada de la Santa, Festa Major de Lloret, cada 24 de juliol. Des de fa més de 400 anys es realitza una processó marítima amb restes de Santa Cristina, Sa Relíquia, que desembarquen a la sorra i son portades a coll fins el promontori de l’ermita. El tradicional estofat es preparava en una gran cassola i se servia als pescadors mentre es realitza la missa i precisament era de carn ja que era una de les menges que més els agradaven ja que la seva dieta estava centrada fonamentalment en peix i marisc. Ja en un dels contractes d’arrendament de la carnisseria municipal de Lloret de mitjans del segle XVIII consta que un dels articles que el llogater ha de aportar es una determinada quantitat de carn per l’àpat que s’ofereix als remers la diada de Santa Cristina.
En Francesc Clua Marsol (1901-1963), a més d’hoteler un gran cuiner, es va encarregar de la preparació d’aquest plat des de que la família va obtenir la concessió de l’hotel adjunt al santuari. La recepta va escollida l’any 1990 per representar a l l’hotel Clua Marsol a la segona mostra de cuina lloretenca, com un homenatge al seu pare, per part dels seus fills Josep Maria Clua Viladrich (-2000) i Glòria Clua Viladrich (-2005)(AADD, 1990).
Actualment l’estofat se serveix a tothom que assisteix a la diada de Santa Cristina sota l’emblemàtic pi.
Ingredients per a 10 persones
- 2 kg de jarret de vedella (tradicionalment es feia amb jarret i pit de vedella)
- 1 ½ de patates
- 1 kg de tomàquet madur
- 400 g de pèsols
- 1 ceba grossa
- 1 branqueta d’api
- 1 pastanaga
- 1 fulla de llorer
- 1 got de vi blanc
- 0,25 cl d’anís
- Pebre
- ½ l d’oli d’oliva
- Sal
- 3 l de brou
Per fer la picada:
- Un xic de safrà
- 4 grans d’all
- 50 g d’ametlles
- 1 ramet de julivert
Preparació i cocció
Es neteja de nervis i de greix la carn. Es talla a daus. S’enfarina la carn, es fregeix amb l’oli d’oliva fins que afegí un color daurat. Es treu de la paella i es posa a la cassola de cuinar. S’escorre l’oli i es fa una reducció amb vi blanc. Es fa la bresa amb ceba, tomàquet, pastanaga, api, llorer i es condimenta. Un cop feta la bresa es barreja amb la carn i s’hi afegeix el brou i la reducció de vi, i es posa a foc lent durant una hora i mitja, aproximadament. Es treu la carn tros per tros i la bresa es passa pel colador xinès. Ja tenim la salsa feta. A continuació es barreja la carn i la salsa, se li afegeixen les patates tallades a la “parisienne”, els pèsols i la picada. Es torna a posnear al foc durant trenta minuts més. A l’hora de servir-ho, s’hi posa el julivert picat i unes gotes d’anís sec.
Nota. En l’estofat tradicional que es feia a Santa Cristina per als pescadors la salsa no es colava i les patates es tallaven esqueixades o a daus. Les patates “parisienne” són esfèriques s i s’obtenen per la utilització d’una cullereta buidadora, és una de les aportacions pròpies de l’època que combinen tradició amb el que suposen com a innovació.


(1) i (2) Extrets del Grup de Facebook El Lloret d'avui i dels nostres avis.
Cuina de Mar i Muntanya. Costa Brava Sud 
Jordi Tresserras Juan 
 Col·lecció: Rebost i Cuina, 18
 ISBN: 978-84-17116-33-0 | 380 p. | 14,5 x 23 cm 
 PVP: 25 €. A la venda a Can Gallissà. Lloret de Mar.

Llegir-ne més...