21 de març 2019

Eleccions municipals a Lloret 1979-1987 (2)

Cap comentari :
L'any 1979, la ciutadania lloretenca tenia la possibilitat de triar els seus representants al consistori mitjançant votació universal. La data assenyalada era el 3 d'abril, i venia a ser una continuació natural de les diverses cites electorals que s'havien succeint des de 1976 (1) i que donaven legitimitat a una democràcia incipient després de 40 anys de dictadura franquista.

S'arribava a aquestes consultes municipals en plena efervescència política i social. Des de 1977, a Lloret s'hi configuraven partits de diversa ideologia que anaven fent la seva carta de presentació sobre el seu repertori d'idees, projectes i persones més adequats a la vila. Són temps de mobilització cívica, de recuperació dels trets històrics  i tradicionals de Catalunya i de Lloret, de conscienciació laboral i de necessitat d'avenç social. Però a l'hora, quedava clar les diverses fractures de pertinença política al sí de la societat lloretenca que no era més que un reflex de tot quan passava a nivell estatal i català. 

Irrompien al panorama partits legalitzats i recentment constituïts que pugnaven per crear una nova societat sorgida de les tenebres del període franquista. Comunistes, socialistes, centre-dreta, nacionalistes... pugnaven per trencar amb el darrer ajuntament de l'era preconstitucional amb el batlle Jordi Martínez (1976-1979) al capdavant, que ja donava senyals el seu mandat de que si bé les formes eren les pròpies de l'antic règim, el fons era plenament d'obertura democràtica.

Així doncs, les primeres candidatures a l'alcaldia lloretenca en aquest nou panorama de pluralitat de partits i de llibertat de vot no deixaven de ser pioneres. Havia molta gana de fer coses a tots els àmbits de la vida de la ciutat i sortien entitats i persones amb molta activitat cultural, social i política.(2) I tota aquesta energia de la ciutadania es tenia que traslladar, per força, a la institució municipal i les llistes electorals confeccionades per aquesta ocasió així ho mostrava, tal i com a es reprodueix al Punt Diari del 25 de març de 1979

Portada del Lloret Gaceta  núm 180 del 15 de març de 1979
i la llista resultant del procés electoral. Font: SAML
ELECCIONS MUNICIPALS
3 D'ABRIL DE 1979

Aquestes  primeres eleccions municipals ben mereixen un estudi al detall.

Un any electoral com 1979 amb convocatòries tants dispars com importants com eren les legislatives, municipals i per l'Estatut, el poble lloretenc tenia a la seva disposició una novetat: el carnet d'elector, més estesa posteriorment amb el nom de tarjeta censal. Hi figura la identitat de la persona portadora, a més de la informació sobre el lloc de votació i la mesa assignada segons els cens electoral.

Tancades les llistes el dia 16 de febrer, destacava la candidatura de  l'empresari hoteler Joan Prado Romà, una persona no adscrita als partits ja constituïts en anys anteriors, que hi participava sota el nom d'Unión Popular Lloretense. Aquesta agrupació no podia fer una campanya intensa degut a greus problemes de salut  del mateix Prado, que en feia dubtar, fins i tot, si la formació lloretenca seria present finalment a les votacions (3). Lloret no tornaria a tenir una llista independent optant a l'alcaldia fins el 2007, amb el Grup Independent de Lloret (GRILL).

REGIDORS/ES 13 NOMBRE HABITANTS 9.189
NOMBRE DE MESES 7 ELECTORS 6.207
VOTANTS 4.070 % VOTANTS 65,57%
ABSTENCIÓ 2.137 %_ABSTENCIÓ 34,43%

Tot i ser un esdeveniment local de gran transcendència, la participació quedava reduïda a un 65,57% (4. La campanya electoral incidia en temes que serien comunes en altres convocatòries: turisme, infraestructures, conservació natural i cultural, l'urbanisme, etc amb altres que n'eren part del debat social i polític d'aquells anys com era l'atur, l'habitatge, equipaments públics, associacionisme cívic, entre altres qüestions.

Amb tot, n'havia problemes amb el cens de votants. Encara s'utilitzava el cens de 1977, i havia un gran nombre de persones que no podien exercir el seu dret de vot. Aquest fet ja va aixecar queixes en aquesta cita electoral, però el problema s'arrossegarà durant anys fins que no arribes la modernització al tractament de les dades a nivell informàtic i canvis en la normativa  de registre censal.



1979. Constitució de l'ajuntament. D'esquerra a dreta:  els càrrecs electes
 Maria Cabañas, Germinal Ros i M. Carme Bausili.
Font: Lloret Gaceta, núm 186, 26 d'abril de 1979._SAML

Des d'aquella nit del 3 d'abril ja es va veure la fragmentació de forces que n'hi hauria a l'ajuntament lloretenc. En dies posteriors, les conversacions entre els partits polítics amb representació no arribarien a un acord de govern, fet que quedaria palès el dia de la presa de possessió del nou alcalde. Se'n plantejava, per una banda, una unió de forces de esquerra en torn  el PSC, PSUC i ERC; per una altra, CiU i els centristes podien unir forces, després de rebutjar els nacionalistes un pacte amb ERC.

El dia 19 d'abril, a la sala de sessions de l'ajuntament, es produïa les votacions per escollir entre els càrrecs electes el batlle lloretenc amb el següent resultat: a favor de la proposta de Joan Domènech com alcalde, 4 vots; per Josep Sala, 4 vots i finalment, 5 abstencions. Gràcies a que havia estat CiU  la llista més votada en els comicis, Joan Domènech es proclama alcalde de Lloret i comença a dissenyar el nou cartipàs municipal, en què serien incloses la resta de formacions.

REGIDORS/ES
Convergència i Unió (CiU)
Joan Domènech Moner 
Jordi Rocas Palau 
Francesc Xavier Aymerich Casals 
Maria Carme Bausili Russinyol
(Dimissió el desembre de 1981. Entra Joan Antoni Giralt Benedico)

Centristes de Catalunya-Unión de Centro Demócratico
(CC-UCD)
Maria Cabañas Salamero 
Josep Garcia Moragas 
Antoni Ferrón Font

Partit dels Socialistes de Catalunya-Partido Socialista Obrero Español
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero 
Manuel Soto Acín 
Antoni Santiago Noguer

Esquerra Republicana de Catalunya - Front Nacional de Catalunya 
(ERC-FNC)
Manel Bernat Llobet 
Darwin Austrich Martell 
    
Partit socialista Unificat de Catalunya (PSUC) 
Germinal Ros Martí 

El repartiment dels diferents regidories i serveis quedava inicialment, així: Convergència presidirà cinc comissions informatives (governació, urbanisme, turisme, cultura i neteja); ERC assumirà la presidència de finances i sanitat; en tant que UCD, prendria assistència social, energia i esport; ERC, via pública; i PSC, obtindria platges i mercats; i finalment PSUC s'encarregava del cens de població i estadística.

Resultarien quatre anys de fortes tibantors entre CiU i PSC, encarnats pels seus caps, Domènech i Sala, respectivament. Les qüestions referides al turisme i la hisenda pública eren el principal camp de batalla política, sense que l'anhelat Pla d'Ordenació d'Urbanisme prengués concreció en aquell mandat per les continues desavences entre els partits. El 1982, els regidors socialistes abandonaren llurs atribucions delegades (com Urbanisme, en mans de Josep Sala) i els plens de la corporació serien cada cop més llargs i tensos. Això es sumaria a la dimissió de la regidora per CiU Maria Carme Bausili, al desembre de 1981, per discrepàncies amb el seu partit.


ELECCIONS MUNICIPALS 8 DE MAIG DE 1983

Joan Domènech per CiU, Josep Sala, per PSC,Germinal Ros per PSUC i Manel Bernat per ERC tornaven a ser cap de llista de les seves formacions per a les municipals de 1983. La novetat provenia d'Alianza Popular que proposava en Joan Martí (Xaine) com alcaldable. Amb les llistes tancades el 10 d'abril, només aquests 5 partits  oferien un programa electoral per a Lloret en una campanya que es debatia entre la feina feta pel convergents al govern i tot el que quedava per fer segons els socialistes.

Al debat organitzat pel Punt Diari (2 de maig de 1983) aquest combat dialèctic entre Domènech i Sala en forma de retrets i atacs personals, farien oblidar que hi havia més grups que volien dir la seva sobre turisme i urbanisme.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 10.463
NOMBRE DE MESES 8 ELECTORS 7.864
VOTANTS 4.765 % VOTANTS 60,59%
ABSTENCIÓ 3.099 %_ABSTENCIÓ 39,41%


REGIDORS/ES
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Jordi Ontiveros Gómez
Ernest Pastor Teres
Convergència i Unió 
(CiU)
Joan Domènech Moner
Joan Romaní Fàbregas
Josep Ferrer Marqués
Antoni Ferrón Font
Alianza Popular- Partido Demócrata Popular- Unión Liberal 
(AP-PDP-UL)
Joan Martí Carbó
Santiago  Ontañon Castillo
Antoni Caner Castells
Romà Codina Maseras

Esquerra Republicana de Catalunya
(ERC)
Manel Bernat Llobet



Josep Sala, alcalde el 1983.
Font:Ajuntament de Girona. CRDI
(Fons El Punt – Joan Comalat) 
La disposició dels resultats abocava els partits a buscar un pacte de govern. Els socialistes necessitaven el suport d'ERC per aconseguir la batllia, en tant que Joan Domènech precisava d'una unió amb AP i ERC si en volia la presidència del consistori. El dia 23 de maig, Josep Sala seria alcalde de Lloret en una votació que els socialistes varen fer valer els seus 8 regidors, davant dels 4 de CiU, els 4 d'AP i el vot en blanc del republicà Manel Bernat.

Des del primer moment, la redacció i posada en marxa del nou Pla d'Ordenació Urbana de Lloret ocupà bona part de la gestió municipal. La darrera planificació datava de 1966 i des de llavors, Lloret arrossegava els diferents problemes urbanístics d'il·legalitats i contenciosos judicials entre les Administracions i els promotors. Josep Sala havia recriminat la inacció dels alcaldes Jordi Martínez, primer, i després d'en Joan Domenech sobre un tema que afectava el dimensionament econòmic i social de la vila.

El Pla seria molt polèmic en la seva tramitació per la Comissió Provincial d'Urbanisme i contestat per AP i el Gremi d'Hotelers, que consideraven un fre al creixement turístic de la població. Finalment seria aprovat el 1985.


ELECCIONS MUNICIPALS 10 JUNY DE 1987

Sala havia aguantat el mandat fermament recolzat pel seu equip de govern sense fissures, i en vistes a les eleccions al consistori lloretenc, CiU havia de trobar un candidat de pes amb capacitat de disputar la vara d'alcalde al socialista. Jordi Martínez va acceptar encapçalar la llista pel partit nacionalista, després d'en veure com anys enrere Joan Domènech optava com a primer de la candidatura, persona que concitava moltes adhesions a les files convergents. 

En Jordi Martínez tenia al seu favor una amplia experiència política (5) i el febrer de 1987 renunciava al seu càrrec com a Director General de Prevenció i Extinció d'Incendis de la Generalitat. L'aposta forta de CiU tenia enfront, no només en Josep Sala, sinó també l' Alianza Popular (AP) en la persona de Joan Martí Carbó; l'advocat Andreu Junoy Pujol per ERC; tornava a conformar una llista el CDS-Centro Democrático y Social amb l'advocat manresà Carlos Passarell Bacardit;i finalment, Germinal Ros repetia candidatura en presentar-s'hi sota les sigles d'Iniciativa per Catalunya. 


Un tast polític dels quatre anys venidors s'hi trobaria al debat organitzat pel Punt Diari (edició del 3 de juny de 1987) que aplegava les candidatures en contesa electoral, tret del candidat centrista Carles Passarell. Les intervencions eren dominades per Martí, d'AP i Josep Sala, del PSC. El primer retreia del candidat socialista  la minsa professionalitat de la policia local, els horaris comercials (un debat de llarg recorregut en el futur) i l'ampliació de la zona de Fanals per a equipaments hotelers i residencials. Sala acreditava una obra de govern molt consensuada i participada amb la resta de partits (Convergència i Esquerra) però xocant de ple amb els quatre regidors populars.


Dos moments de les votacions del 10 de juny. Jordi Martínez, en la foto esquerra, i a la dreta Josep Sala, davant de la seva esposa. Com a president de taula, en primer terme, l'autor d'aquests articles.
Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Carles Sans)

Una enquesta realitzada pel rotatiu Punt Diari, publicada el 4 de juny, donava avantatge d'un regidor de Martínez sobre Sala, oferint unes estimacions molt properes als resultats finals, en què AP tindria una acusada davallada i tot feia dubtar de que CDS, ERC i IC obtinguessin prou vots per aconseguir un regidor.

Jordi Martinez aconsegueix mobilitzar els seus votants convergents que tant durament havien castigat en Domènech a les eleccions passades, i en serà nomenat alcalde el dia 30 de juny amb el suport del popular Joan Martí, que desfeia l'empat a nombre de regidors que equilibrava les forces convergents i socialistes. 




REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 14.567
NOMBRE DE MESES 12 ELECTORS 9.760
VOTANTS 6.304 % VOTANTS 64,59%
ABSTENCIÓ 3.456 %_ABSTENCIÓ 35,41%


REGIDORS/ES

Convergència i Unió 
(CiU)
Jordi Martínez Planas
Albert Batlle Marlés
  Juli Poch Oliva
Antoni Ferrón Font
Agustí Sala Rubiño
Joaquim Caner Castells
Josep Gimeno Silvestre
  Arseni Frigola Bosch
Partit dels Socialistes de Catalunya- Partido Socialista Obrero Español 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
Arseni Gibert Bosch
Manuel Soto Acín
M. Lucía Echegoyen Lerga
Francisco Pozuelo Garcia
Ernest Pastor Teres
Rafael Moreno Martín

Alianza Popular
(AP)
Joan Martí Carbó

Joan Martí arguïa les similituds programàtiques entre CiU i AP per justificar el seu suport en Jordi Martínez des de la mateixa nit electoral i tindria regidories delegades i tinença d'alcaldia. L'alcalde, que a l'hora era diputat al Parlament català, comptava amb l'Albert Batlle com a home fort del govern municipal, amb les regidories de Turisme i Hisenda al seu càrrec. Al igual que pensava en Joan Martí, Batlle opinava Lloret era una empresa que havia de gestionar-se bé.

Durant els anys de Martínez a l'alcaldia es va acometre importants obres d'infraestructures com el cobriment de la Riera (actual avinguda Just Marlés), projecte que provenia de l'anterior època d'en Sala i que en la seva definició  en rambla o avinguda va dividir la població;  obertura de l'estació depuradora i arranjament de la conducció d'aigua potable; remodelació d'una part de la façana marítima, inauguració de la biblioteca municipal,  entre altres.



NOTES:
* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini  total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors/es un cop en marxa la legislatura corresponent.

Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.

(1) El 15 de desembre de 1976 es realitza el referèndum sobre l'aprovació del projecte de Llei de la Reforma Política, ja posada en marxa per Aldolfo Suárez. Aquesta llei finia les corts franquistes i obrien la possibilitat de legalitzar els partits polítics i redactar una futura constitució. El 1977, es produiria les primeres eleccions  parlamentaries democràtiques a l'estat. L'opció centrista presentada pel govern Suárez guanya les eleccions, resultat que repetiria el mateix 1979, a les votacions celebrades l'1 de març.

(2) Són anys que veuran néixer les festes de Sant Romà, la desfilada del Carnaval, l'Escola d'Adults, l'Associació de Veïns, primera marxa del Xino-Xano, aparició de partits polítics i sindicats a Lloret, vagues a l'hostaleria, sorgeix el Gremi d'Hotelers, la Llar de Jubilats, etc.

(3) Joan Prado Romà era propietari del càmping Residencial Park, impulsor de la revista Costa Express (1973) i havia estat president del C.F. Lloret. Personalitat molt controvertida a nivell polític i social, Prado moriria mesos després als 69 anys d'edat.

(4) Si comparem la participació de la població en els diferents comicis des de 1977 fins a 1982*, constatem que hi havia més interès per determinar el futur polític de l'estat que no pas per l'elecció de representants dintre del món local i català. Tanmateix, qüestions referides a texts fonamentals (Constitució espanyola i Estatut d'Autonomia de Catalunya) tenen percentatges de participació baixos. Certament, eren moments de gran intensitat política, però d'alguna manera mostraven que hi existien fortes inèrcies i frens de l'autoritarisme franquista.

ELECCIONS ESTATALS JUNY 1977
Total cens electoral: 5.372 __Total votants: 4.414 (82,17%) __ Abstenció: 958 (17,83%)
REFERENDUM CONSTITUCIÓ 1978
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.195 (67,58%) __ Abstenció: 2.012 (32,42%)
ELECCIONS ESTATALS MARÇ 1979 
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.238 (68,28%) __ Abstenció: 1.969 (31,72%)
ELECCIONS MUNICIPALS ABRIL 1979
Total cens electoral: 6.207 __Total votants: 4.070 (65,57%)__ Abstenció: 2.137 (34,43%)
REFERENDUM ESTATUT OCTUBRE 1979
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.552 (55,80%) __ Abstenció: 2.810 (44,20%)
ELECCIONS CATALANES MARÇ 1980
Total cens electoral: 6.362 __Total votants: 3.880 (60,99%) __ Abstenció: 2.482 (39,01%)
ELECCIONS ESTATALS OCTUBRE 1982
Total cens electoral: 6.875 __Total votants: 5.088 (74,01%) __ Abstenció: 1.787 (25,99%)

(5) En Jordi Martínez Planas havia estat regidor a l'era Clua (1974-1976) essent-hi escollit  pel terç familiar, com en Domènech. Seria posteriorment alcalde (1976-1979). A part de portar la Direcció General de Prevenció i Extinció d'incendis de la Generalitat de Catalunya (1984-1987), en Martínez seria diputat per CiU al parlament català des de 1980 fins el 1992.
Llegir-ne més...

27 de febrer 2019

40 anys d'ajuntaments democràtics. 1979 - 2019 (1)

Cap comentari :
Enguany es sumarà 40 anys de la celebració de les primeres eleccions municipals plenament democràtiques. Ha estat fins aquesta data 10 crides a la participació de la ciutadania a les urnes, que en comença un llunyà 3 d'abril de 1979. Llavors, el poble de Lloret s'apropava als col·legis electorals  a exercir el dret a vot amb molta il·lusió i ganes d'encetar una nova època política, social i econòmica.

D'ençà, l'activitat política al consistori local ha permès transformar i modernitzar Lloret des de les formes encasellades que el franquisme polític (i dissortadament, turístic) fins una maduresa democràtica saludable, no exempt d'esquitxades populistes i personalistes (el programa de MILLOR el 2015, la rebel·lió de regidors del PP i del PSC respecte als seus quadres dirigents, canvis de partit en diferents conteses electorals...).

El bloc QH Lloret recollirà aquesta efemèride en diferents posts. Als llarg d'aquests articles, s'analitzarà les quatre dècades d'eleccions dividits en tres períodes molt marcats: el primer comprèn el 1979 fins el 1987, anys en què la vila necessitava aconseguir els serveis bàsics ciutadans per a permetre un  nivell de vida acord amb els guanys generats pel turisme. En aquesta etapa, CiU i PSC alternaren el comandament de l'alcaldia lloretenca.


El segon període arrenca amb la victòria aclaparant dels socialistes el 1991 fins les eleccions de 1999. Josep Sala comença amb majoria de 10 regidors. Als dos mandats posteriors li caldrà el suport d'altres forces d'esquerra de la mà de Rosa Maria Santamaria per Iniciativa i d'en Jou Ramirez, d'ERC. El 17 de gener de 2002, Josep Sala deixa l'alcaldia en mans de Lucia Echegoyen Lerga.

L'última d'aquestes etapes la protagonitzarà CiU, que el 2003, amb el doctor Xavier Crespo al capdavant aconsegueix prendre l'alcaldia a la candidata socialista Lucia Echegoyen. El 2007, Crespo lidera un consistori format per 11 regidors i on entra un partit independent local, el GRILL. El 2011, i després d'una molt dura campanya electoral, el MILLOR de l'empresari blanenc Marc Fuertes obté 6 regidors, el qual oferirà una feroç oposició al govern convergent. El 2015, tot i guanyar Convergència, el plenari lloretenc tindrà més colors amb l'entrada de les formacions Ciutadans i En Lloret Sí Se Puede.

Al llarg d'aquests anys, Lloret ha tingut 6 alcaldes sortits de les votacions locals: 5 per Convergència  i 1 per PSC, a més de tenir una alcaldessa la socialista Lucia Echegoyen Lerga (Sangüesa, Navarra, 1946) que tindria la màxima responsabilitat de l'ajuntament entre gener del 2002 i abril de 2003,quan en Josep Sala abandonava el càrrec.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques
de 1979-2015. Font: Viquipèdia
PeríodeData electoralAlcalde o alcaldessaPartit políticData de possessió
1979 - 198303/04/1979Joan Domènech i MonerCiU19/04/1979
1983 - 198708/05/1983Josep Sala i MonteroPSC28/05/1983
1987 - 199110/06/1987Jordi Martínez i PlanasCiU30/06/1987
1991 - 199526/05/1991Josep Sala i MonteroPSC15/06/1991
1995 - 199928/05/1995Josep Sala i MonteroPSC17/06/1995
1999 - 200313/06/1999Josep Sala i Montero
/ M. Lucía Echegoyen i Lerga
PSC03/07/1999
2003 - 200725/06/2003Xavier Crespo i LlobetCiU14/06/2003
2007 - 201127/05/2007Xavier Crespo i LlobetCiU16/06/2007
2011 - 201522/05/2011Romà Codina i MaserasCiU11/06/2011
2015 - 201924/05/2015Jaume Dulsat i RodríguezCiU13/06/2015



Aquesta és la llista al detall.

1.- Joan Domenech i Moner (Lloret de Mar, 1943) CiU. Alcalde de Lloret entre 1979 i 1983. Mestre de primària i historiador, ha ocupat els càrrecs de membre de la Diputació de Girona i delegat de Cultura de la Generalitat a les comarques gironines. Va entrar a la política local a través del terç familiar l'any 1973 i seria tinent d'alcalde amb el govern de Jordi Martínez.

2.- Jordi  Martínez i Planas (Lloret de Mar, 1945) CiU. Alcalde de la vila entre 1987 i 1991. Farmacèutic. Havia estat alcalde a l'època preconstitucional succeint Josep Maria Clua al quadrienni 1976-1979. Ha estat diputat per Girona al parlament català les legislatures 1980, 1984 i 1988.

3.- Josep Sala i Montero (Lloret de Mar, 1951) PSC. Comerciant. Ficat a la política des de 1976, seria regidor entre 1979 i 1983, any en què és escollit alcalde fins el 1987. Després del mandat de Jordi Martinez (CiU), en tornarà a l'alcaldia entre 1991 i 2002, any que plega a favor de Lucia Echegoyen. N'ha estat la persona que més anys ha ocupat la l'alcaldia-presidència de la vila.

4.- Xavier Crespo i Llobet (Barcelona, 1957) CiU. Metge traumatòleg. La seva presentació com a candidat augurava una nova etapa al sí del CiU local i una promesa de canvi després de 12 anys de domini socialista. En seria alcalde els anys 2003-2007 i 2007-2011. Posteriorment, Crespo seria diputat al parlament per Convergència des de 2006 al 2015.

5.- Romà Codina i Maseras (Lloret de Mar, 1959) CiU. Empresari. El 1983 entra a l'ajuntament com a regidor a l'oposició amb AP (Aliança Popular) fins el 1987. Seria regidor per Convergència a partir de 2003 i, novament, el 2007, on seria 3r. tinent d'alcalde. Nomenat alcaldable pel partit nacionalista, guanyaria les eleccions el 2011, fins el 2015 en què es retira de la política activa.

6.- Jaume Dulsat i Rodríguez (Lloret de Mar, 1980) CiU. Gerent cultural i turístic. Sense experiència política prèvia, el 2015 la seva llista és la més votada i es elegit alcalde en un consistori amb molts partits representats.


RESULTATS DE LES ELECCIONS PER CONVOCATÒRIA *

ELECCIONS 1979
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió120429,884
CC-UCDCentristes de Catalunya-UCD88922,063
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE77219,163
ERC-FNCEsquerra Republicana de Catalunya - FNC69517,252
PSUCPartit Socialista Unificat de Catalunya3268,091
U.P. LLORETUnión Popular Lloretense1363,370
ELECCIONS 1983
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE186139,68
AP-PDP-ULAlianza Popular-Partido Demócrata Popular-U.Libe102021,74
CiUConvergència i Unió114324,324
ERCEsquerra Republicana de Catalunya4208,941
PSUCPartit Socialista Unificat de Catalunya2294,870
ELECCIONS 1987
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió262741,978
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE256741,018
A.P.Alianza Popular3265,211
C.D.S.Centre Democràtic i Social2744,380
ERCEsquerra Republicana de Catalunya1782,840
ICIniciativa per Catalunya2433,880
ELECCIONS 1991
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC-PSOEPartit dels Socialistes de Catalunya-PSOE312949,6410
CiUConvergència i Unió183529,116
PPPartit Popular5298,391
C.D.S.Centre Democràtic i Social1722,730
ICIniciativa per Catalunya2844,510
ERCEsquerra Republicana de Catalunya2934,650
ELECCIONS 1995
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSC (PSC-PSOE)Partit dels Socialistes de Catalunya-PSOE319843,578
CIUConvergència i Unió192126,175
PPPartit Popular94712,92
ERCEsquerra Republicana de Catalunya6629,021
IC-EVIniciativa per Catalunya-Els Verds5227,111
ELECCIONS 1999
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
PSCPMCPSC Progrés Municipal de Catalunya327642,628
CIUConvergència i Unió197725,725
PPPartit Popular105013,662
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal5577,241
IC-V-EPMInic. per Catalunya-Verds-Ent. pel Prog. Munic.4736,151
EUiAEsquerra Unida i Alternativa2282,960
ELECCIONS 2003
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CIUConvergència i Unió408342,7710
PSC-PMPartit Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal285529,916
PPPartit Popular de Catalunya127913,43
ICV-EPMICV-Esquerra Alternativa-EPM6506,811
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal5085,321
ELECCIONS 2007
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CIUCONVERGÈNCIA I UNIÓ419144,8211
PSC-PMPARTIT DELS SOCIALISTES DE CATALUNYA - PM195720,935
PPPartit Popular de Catalunya8348,922
ICV-EUIA-EPMINICIATIVA PER CATALUNYA - VERDS - EUiA - EPM6787,251
GRILLGRUP INDEPENDENT LLORET6116,531
ESQUERRA-AMESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA - AM5936,341
MILLORMOVIMENT INDEPENDENT DE LLORET DE MAR2963,170
ELECCIONS 2011
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUConvergència i Unió276227,497
MILLORMoviment Independent de Lloret de Mar-Millor234723,366
PSC-PMPSC-Progrés Municipal165316,454
PPPartit Popular9319,272
ICV-EUiA-EIniciativa per Catalunya Verds - EUiA - Entesa7637,61
ERC-AMEsquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal7026,991
GRILLGrup Independent Lloret4134,110
SISolidaritat Catalana per la Independència1581,570
C'sCiutadans-Partido de la Ciudadanía1021,020
ELECCIONS 2015
SIGLESNOMVOTS% VOTSREGIDORS
CiUCiU236922,846
MILLORMILLOR172116,594
PSC-CPPSC-CP127312,273
ERC - AVANCEM - AMERC - AVANCEM - AM110110,612
ICV-EUiA-EICV-EUiA-E93492
C'sC's8127,832
PPPP6706,461
EN LLORET SÍ, SE PUEDEEN LLORET SÍ, SE PUEDE6145,921
CUP - PACUP - PA3753,620
LLORET UNIDALLORET UNIDA3193,080



A banda de les dades aquí exposades de manera gràfica, cal fer un parell d'apunts per observar dos fenòmens propis  de les eleccions lloretenques: una és referent al moviment demogràfic, on es constata la gran diferència existent entre població empadronada i registrada i el nombre d'electors. Mentre que el nombre d'habitants ha crescut considerablement entre 1999 i 2015, les persones amb capacitat de votar s'ha mantingut estable. Una de les raons rau en el percentatge de població immigrant (entre 30 i 40 per cent, en funció de la mobilitat poblacional) que no pot exercir el dret a vot per qüestions d'ordre tècnic i legal.

L'altre detall a destacar afecta als partits polítics directament. Com es veu a la imatge superior, l'abstenció a l'hora de votar ha anat en augment entre 1979 i 2007, any electoral que sobrepassà per dècimes la meitat de les persones cridades a consulta. Va ser l'any en què Xavier Crespo (CiU) aconseguiria amplia majoria per a governar en solitari. Passat aquest any, la irrupció de nous actors polítics afavorirà que l'electorat es torni a motivar a anar a votar.

En properes entrades de QhLloret s'anirà desgranant aquests 40 anys de cites electorals per escollir la representació de l'alcaldia lloretenca.


NOTES:
Font de les fotografies dels alcaldes: Foto 1_Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut)// Foto 2_ Foto:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Segur) // Foto 3_ Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Jordi Picazo) // Fotos 4 i 5_Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt - Manel Lladó Aliu) // Foto 6_Font: Ajuntament de Lloret de Mar.

* Els resultats electorals són els proporcionats per les institucions públiques un cop realitzat l'escrutini  total de les paperetes. No contempla aquest llistat les solucions judicials per impugnació o el transfuguisme dels regidors un cop en marxa la legislatura corresponent.
Els gràfics reproduïts són d'elaboració pròpia amb dades proporcionades per Ministeri de l'Interior del govern espanyol i del Municat, de la Generalitat de Catalunya.
Llegir-ne més...