Cronologia de Lloret

CRONOLOGIA DE  LLORET (fins 1900)


Segle V A.C.- Segle II A.C. 
Montbarbat. Situat entre Lloret i Massanet, és un oppidum d'època ibèrica, fortificat en un perímetre d'uns 360 m., que engloba una superfície aproximada de 100 per 55 m. Després de 14 campanyes d'excavació s'ha posat al descobert un fragment de la muralla, una torre i fins a 9 sales adossades  a la part interna de la muralla. Es va despoblar progressivament i abandonat del tot al segle I AC.

Segle III  AC
Puig de Castellet. Recinte fortificat d'època ibèrica .Es troba ubicat estratègicament en el vessant d'un turó a la Roca Grossa, orientat de tal forma que domina tot el terme de Lloret, però és dificil de localitzar-lo. De forma trapezoïdal, el recinte té una superfície de 650 m2. Els tres panys de muralla que el delimiten estan adaptats al relleu del pujol i a la seva part interna s'hi adossen onze àmbits d'habitació que deixen una àrea central oberta.

Segle II AC- Segle I AC
Turó Rodó. Poblat ibèric ubicat situat darrera del castell de Sa Caleta. Fortificació de petites dimensions, amb una sola muralla per la part més accessible. Probablement, era un punt avançat de vigilància de la costa.

Segle I -Segle II
Bòvila romana. Situada a Fanals, a tocar la sortida de la riera de Passapera i el mar,  avui desapareguda, era una fàbrica de terrissa.  L'estructura principal era una gran nau de planta quadrangular amb pilars centrals que sostenien una teulada de grans dimensions i constava de dos forns. S'han trobat restes de dolies i àmfores per al vi.

Segle I -Segle II
Torre sepulcral romana i necròpolis.  Situada a l'accés de la roca Grossa, actualment és un reproducció aproximada de l'original De planta quadrada i de 2'80 metres de costat, tenia un basament de 60 cms. d'alçada, separat del cos central per una triple filera de tegulae. En aquest cos central hi havia la fornícula per al dipòsit de l'urna. Finalment, el cos superior formava una mena de terrat de 2'06 m. de costat obert pel cantó de migdia. Als voltants del monument s'hi localitzaren restes de més enterraments d'incineració, força malmesos, i material romà divers d'època alt-imperial.

Segles IV?-XI-XVIII
Ermita de Sant Quirze. Als voltants de l'edifici s'han descobert els fonaments d'una construcció, set enterraments i material arqueològic divers que s'han atribuït a una església paleocristiana. El primer esment documental data del 1079. Al s. XIV fou destruïda pels genovesos i reconstruïda, però la seva estructura actual és, bàsicament del s. XVIII. De l'antiga construcció medieval en resta el que avui són les dues sagristies i l'altar major, amb una porta de mig punt i dues finestres, tapiades. L'ampliació del s. XVIII és la nau principal, que dóna al conjunt un aspecte quadrat. La façana té una porta i una finestra quadrangulars i un campanar d'espadanya. Després d'una recent restauració, ha estat decorada amb motius pintats.

966
L'any 966 apareix per primera referència al terme de Lloret en un document escrit. Es tracta d'una donació de la vall de Tossa que es fa al monestir de Ripoll i, en assenyalar les afrontacions, ens diu que, per part de ponent, té els seus límits "in termino de LOREDO, sive in rivo de Canellas".

986
Es suposa de l'existència d'un monestir benedictí  a Sant Pere Salou (avui Sant Pere del Bosc), conformat amb unes poques edificacions que envoltaven una capella.


14 d' octubre de 1001
L'any  1001 es va formar l'alou de Lloret. Llavors, el comte de Barcelona, Ramon Borrell, va donar el terme de Lloret (segregant-lo del de Maçanet) al vescomte de Girona, Seniofred.

1079
L'any 1079, la senyora de Lloret, Sicardis, va promoure i facilitar la construcció de l'església de Sant Romà (l'actual ermita de les Alegries) i, més tard, va fer donació del terme de Lloret al Capítol de canonges de la Catedral de Girona.

En aquell moment, el poble era un escampall de cases de pagès que, majoritàriament, estaven situades a la zona de l'interior i, per tant, no ha d'estranyar-nos que la primera parròquia estigués tan allunyada de l'actual nucli urbà de Lloret. Aquella zona rural que envoltava l'església era coneguda com a La Sagrera.


Segles  XI-XVIII-XX
Ermita de Les Alegries. És la primitiva església parroquial de Lloret, dedicada a Sant Romà, consagrada l'any 1079. Del primitiu edifici en resta la torre campanar, de planta quadrada, tot i que el segon nivell de dobles finestres i la teulada són obres de restauració del s. XX. L'any 1522, en passar el culte a la nova església parroquial del nucli, se la conegué com a Mare de Déu Antiga, ja que li va ser adscrit el benefici de Sta. Maria. Finalment, passà a anomenar-se de les Alegries. L'obra actual és barroca, dels  segles XVII i XVIII, amb porta rectangular, ull de bou i un campanaret d'espadanya. Fou restaurada l'any 1913.

Segle XI
Castell de Sant Joan. La primera notícia data del 1041, en què Sicardis, senyora de Lloret, rep en permuta aquesta possessió. Després el 1079, amb ocasió de la consagració de l'església del castell, Lloret tindrà una altra parròquia.  Al llarg del segle XII la propietat fou compartida (i a cops disputada) entre el senyors de Palafolls i la Seu de Girona, fins que al 1217 restà plenament integrat dins la senyoria del capítol gironí. Fins al s. XIV fou regit per castlans (els Lloret). En aquest mateix segle la jurisdicció criminal fou cedida als Montcada, mentre que la civil continuà en mans de la Seu.  L'estructura original era quasi de construcció en forma de pentàgon, amb les dependències internes quadrangulars o trapezials, fetes amb murs de pedra i morter. També hi ha una cisterna. La torre ha estat pràcticament destruïda fins a la seva restauració a finals dels 90.

1094
Bernat Umbert es proclamat bisbe de Girona.  Lloretenc, fill d’Umbert  Odó de Ses Agudes i Sicardis.

1104
Mort  Sicardis, senyora de Lloret. Sicardis deixà el castell de Lloret als seus fills Bernat Umbert, bisbe de Girona des del 1094, per una banda i a Bernat Gaufred, senyor del castell de Palafolls, per l'altra.

1110
 En morir el bisbe Bernat l'any 1110, la seva part passà a la seu gironina. L'altra meitat, després d'alguns conflictes, acabà també passant al Capítol de  Girona un segle després, l'any 1217, arran de la donació efectuada per Guillem de Palafolls. A partir d'aquest moment, la Seu del Capítol de Girona ostentà la jurisdicció  de Lloret, que fou exercida per un paborde.

1262
Els castlans de Lloret, Bernat de Lloret i la seva muller Guillema, van concedir per 10 sous barcelonesos a Arnau Botet i a Ermessenda la ocupació d'un camp anomenat Grau. Devia tractar-se  d'un punt de la riera que servia d'embarcador.  Suposà l'inici del poblament de la costa lloretenca. Tota l'activitat giraria, els propers segles, en el petit port que existia a la riera de Lloret, ideal per a la navegació de cabotatge.

1325-1327
El rei Jaume II d'Aragó dóna al noble Ot de Montcada en franc alou alguns castells, entre ells, el de  Lloret. El Capítol de la Seu de Girona, va entaular litigi en creure que tenia tots els drets jurisdiccionals sobre el castell i sobre el terme de Lloret. Dos anys després, el 1327, es resol atorgant la jurisdicció civil als clergues del Capítol gironí, i la jurisdicció criminal a Ot de Montcada.

Segles XIV-XVI
Primer edifici que allotja al representant o paborde  del Capítol de la Catedral de Girona, a tall d'administració local dels béns catedralicis. Com cada pabordia tenia un temps per la recaptació de béns i altres impostos, a Lloret li correspongué el mes de novembre.  Al principi, va ser coneguda com a Pabordia de Novembre, però per l'amplia zona de cobria l'administrador, finalment era anomenada Pabordia de Lloret. Es troba a l'actual Plaça Espanya, on és la pensió La Bella Dolores.

1347-1348
Es parla de portar la parròquia al port, en mig de grans divisions de parers entre els prohoms de Lloret. Des del Capitol de Girona demanen opinió al rector de Lloret i que citi els que estiguin en contra i a favor.

1348
La pesta negra que assola tot el Mediterrani arriba a costes catalanes, provocant una gran mortaldat.

1354
Primera referència documentada de Santa Cristina,  pel que s’autoritza la recapta d’almoines per restaurar l’ermita ja existent.

1354
Els genovesos, en guerra contra el rei Pere III,  aliat de Venècia, destruïren el castell,  l'ermita de Sant Quirze i bona part del poble.

1357
Lloret pateix una plaga de llagosta. Això, unit a les freqüents males collites i  a la propagació de malalties infeccioses, fan que Lloret perdi població.

1359
Lloret figura en un cens del rei Pere III amb 67 focs (o llars), la majoria d'habitants establerts  a la zona de La Sagrera (actual ermita de Les Alegries).

1367
El bisbe Ennec de Valltierra i el capítol de la Seu, atesa la despoblació de Lloret, venen el lloc a Guillem Ramon de Lloret, donzell, per 55.000 sous.

1372
Guillem Ramon de Lloret, donzell ven al Capitol de Girona els drets sobre el castell de Lloret per 82.500 sous.

1378
Sentència del Castell. Entre els homes de Lloret i el Capítol de Girona va existir un conflicte originat pel manament dels clergues, propietaris del castell, de fer-hi obres d'arranjament i millora. Els lloretencs es van negar però després de litigis diversos, al final la sentència obligava a intervenir en el manteniment del castell  ja que aquest era un castell termenat. Aquest plet va servir de jurisprudència des de llavors en el dret català medieval.

1388 
Gastó de Montcada vent  al Capítol la jurisdiccions  alt i baixa per 12.000 sous. A partir de llavors, el Capítol de la Seu de Girona és propietària de tots els drets de les possessions i del terme de Lloret.


Segles XIV-XV
Es lleva una torre de defensa contra els pirates que ataquen ocasionalment la costa lloretenca. Es conserva una part important de la construcció i s'ubica al carrer Santa Cristina. Era coneguda com Can Sensio o Cal Grassot,  ja que esdevingué habitatge particular.

1427
Un terratrèmol, amb l'epicentre a Amer, causa danys a l'església i probablement al castell de Lloret.

1444
El bisbe, desitjant fomentar el culte a l’ermita de Sant Pere del Bosc, autoritza els clergues a celebrar-hi les misses que haurien de dir a la parroquial. El permís val per un altar de la Mare de Déu, recentment construït a Sant Pere.

1445
A petició del  paborde de Lloret, Narcís Oliveres, s'autoritza a demanar almoines a tota la diòcesi  per construir el primer hospital de Lloret. L'hospital es terminaria a les a les acaballes del  segle XV. La seva denominació serà Hospital de Pobres de Sant Cosme i Sant Damià. A l'actualitat, en queda la Capella dels Sants Metges.

1446
Petició dels  lloretencs d'incorporar-se a la corona per independitzar-se del Capítol de Canonges de Girona. Els enfrontaments i  tibantors eren freqüents i els vilatans varen demanar a la reina Maria, esposa del rei Alfons V, el Magnànim que intercedissin per ells. Tot i la bona voluntat mostrada per la reina, la petició lloretenca no es va concretar.

1448-1449
Durant aquest anys, a les diferents diòcesis de Catalunya, s'anaven triant els síndics o representants de remences que devien negociar l'abolició dels mals usos. A Lloret són convocats a repic de campanes a la plaça del port per poder escollir els representants de la parròquia lloretenca.

1451
Els violents altercats entre oficials de la Pabordia i els lloretencs, acaba amb la mort d'un vilatà, el cap dels revoltats, de nom Gaspar Guinart.

 21 de desembre 1509.
 Contracte per a la construcció de la nova església de Sant Romà. En llatí: (...) Petrum Felip presbiterum deservientem rectoriam ecclesie Santi Romani de Loreto (...) i més endavant, en català, per rahó de dite pabordria del mes de nohembra, vulgarment dita de Loret en la Sglésia de Gerona (...) i també (...) faran e construhiran en la dita vila de LLORET en lo loch anomenat la Carbonera.  Potser la primera referència escrita del terme modern per a  Lloret.


22 de juliol de 1522
Finalització de la nova església de Lloret consagrada a Sant Romà. "Aquesta Església fou edificada a Llaor de Déu i la Verge Maria i de Monsenyor Sant Romà, lo dia de Santa Magdalena l'any Mil Cinc Sents Dèu i fou acabada l'any Mil Cinc Cents Vint i Dos i ha costat Tres Mil Lliures de Fe". La vella església de Sant Romà, a l'interior de Lloret, se la conegué com a Mare de Déu Antiga i posteriorment, ermita de la Mare de Déu  de Les Alegries.

La nova església fou bastida dins l’estil gòtic català. Estava dotada d’elements de fortificació (porta llevadissa...) que servia de refugi als vilatans i, al començament, devia tenir una nau única. Després, durant la resta del segle XVI i del XVII, es devien construir altres capelles laterals i altres dependències.

1534
Els turcs saquegen Lloret.

1541
El retaule de l’altar major fou encarregat pels jurats de la Universitat de Lloret,  als pintors Pere Serafí, conegut com lo Grec, i Jaume Fontanet, i costà unes 1.300 lliures barcelonines que es van acabar de pagar el 1599. Avui dia es troben al baptisteri de l'església de Sant Romà i consta de 9 peces que descriuen la vida de Jesucrist i la vida de Sant Romà.

1554
Es crea la confraria de Sant Elm, amb la finalitat de recuperar els cristians captius dels pirates barbarescos.

1585
Es construeix la nova seu de la Pabordia de Lloret. Actualment a la Plaça de l'Església, on hi ha la fleca de Can Marlés.

1591
El rector de l'església parroquial  és Jaume Felip Gibert. Home resolutiu, va anar més enllà de la seva tasca pastoral. Instituí la Confraria del Santíssim Sacrament i del Sant Crist, i reformà les de Sant Elm i del Roser.

1593
El rector Jaume Felip  Gibert creà "Lo Redrés Nou", unes constitucions per al regiment de Lloret, signades pel Consell de Lloret.

Es demana llicència per pescar en diumenge per reedificar la capella de Santa Cristina,que era derruïda.

circa 1600
S'edifica una nova torre de defensa, sota la direcció del mestre d'obres Joan Burgada, a prop del que és avui el Hotel Metropol i l'Ajuntament. Va ser derruïda l'any 1868 per a construir la nova casa consistorial. Aquesta desapareguda torre feia d'arxiu  dels actes i notificacions i de lloc de reunió dels representants del poble, anomenada la Universitat de Lloret, que llavors es reunien a la platja.

1607
Un terrible temporal afecta greument la torre de defensa i s'emporta quasi bé 10 cases més. Part de l'arxiu de la Universitat de Lloret es perd irremeiablement. El temporal va durar prop de dues setmanes.

1608
Mort el rector Jaume Felip Gibert. Deixa enrere una feina modernitzadora, un cos normatiu de millor administració de la vila i les primeres ordenances que regulen l'Escola dels Nens.

1650
El brot de pesta negra que assola Catalunya, porta als lloretencs a traslladar a imatge de Santa Cristina de l'ermita cap a l'església parroquial, per intercedir  davant Déu. Es prohibeixen els jocs de cartes i bitlles, amb multes de 3 lliures i pena de presó de 10 dies per aquells que no volguessin o poguessin pagar aquesta quantitat.

1657
Els canonges del Capítol de Girona  compren definitivament la jurisdicció criminal als Montcada.  Però els litigis de competències de caràcter criminal i civil encara es mantindríem durant  segles.

1672
Llicència de pescar per sufragar les despeses en la construcció de la capella de Sant Pere del Bosc; es donà també llicència de treballar en diumenge per reparar la xarxa de l'almadrava, quan a Lloret es pescava la tonyina vermella.

1694
A Sant Pere del Bosc, es cremat el retaule barroc de l'ermita a conseqüència d'un incendi provocat per tropes franceses a la Guerra dels Nou Anys (1688-1697)

1703
S'institueix el vot d'anar a Sant Pere del Bosc en pelegrinatge cada primer de maig.

1713
Durant la Guerra de Successió (1701-1714), Lloret és obligada a allotjar tropes. La vila va ser amenaçada de saqueig i altres danys si no pagaven l'establert pel ocupant francès comandats pel comte de Fiennes.

1716
Lloret tenia un població de 980 habitants, 238 cases (54 deshabitades) i 50 famílies vivien de la caritat. Els lloretencs malvivien de la terra i de la pesca.

1730
S'edifica la sagristia de l'església parroquial.

1740
Greus inundacions a Lloret per un temporal de mar de gran violència.

1745
Els administradors de Sant Pere del Bosc ofereixen al Capítol de Canonges de Girona un espai per a posar calderes destinades a tenyir les xarxes de pescadors.


1759
Es començar a reedificar  l'església de Sant Pere del Bosc. Vuit anys després, el  1767 s'estrenà la restauració del santuari que , posteriorment, seria la Confraria de Sant Pere del Bosc ( formada per pescadors i mariners, desapareguda sobre 1848) , l'encarregada de tenir cura del seu manteniment.

1772 
Un  fort temporal de Garbí s'emporta bona part de la platja i algunes cases.

1772
Acabament de les obres de la nova ermita de Santa Cristina. La primera pedra es va posar el 10 de maig  de 1764.

1778
El rei Carles III va promulgar el Decret del Lliure Comerç amb les colònies americanes, tot i que feia anys, que d'una manera més o menys declarada, alguns lloretencs ja feien viatges d'ultramar.

1788
Esclata l'anomenada "Revolta dels Joseps". Els pescadors lloretencs es negaren a pagar el delme del peix o ribatge al Capítol de la Catedral.  L'Ajuntament, el veïnatge i els Cerdans (gent de la Cerdanya que passaven l'hivern treballant a la costa) es posaren al costat dels pescadors i es produí un fort enfrontament entre les autoritats que representaven als canonges i el poble que defensava l'actitud dels pescadors. Es varen produir alderulls violents que van acabar amb el processament de uns quants veïns i, com que set dels vuit processats s'anomenaven Josep, aquest motí fou conegut amb el nom de "la revolta dels joseps".

1790
Hi hagué un nou litigi entre el Capítol de la Catedral i els lloretencs. Probablement, la "revolta dels joseps" va servir d'encenall per reivindicar al rei i al Supremo Consejo de Hacienda que la jurisdicció civil i criminal del terme de Lloret s'incorporés a la Corona. Finalment, la vila va guanyar aquest plet que durà 17 anys i va costar 40.000 lliures. A partir de llavors, doncs, la justícia no havia d'ésser administrada per un batlle nomenat pels canonges, sinó que l'havia d'administrar un batlle nomenat pel rei.

1790
Sabem pel magistrat i cronista de viatges Francisco de Zamora Peinado, que uns 50 vaixells lloretencs feien la ruta de llevant i 4 participaven en el comerç amb les Amèriques.


1792
Queda constància documentada de la construcció del primer vaixell  construït per a la navegació oceànica que sortí de les drassanes de Lloret. Es tractava de la pollacra "San Francisco de Paula"

12 d'agost de 1798
Un fort sisme sacseja Lloret, provocant danys de consideració a l'església i a algunes cases de la població.

1807
Es signa el traspàs del terme de Lloret i les seves propietats a la Corona Espanyola, després de 17 anys de plets , entre el Capítol de Canonges de Girona i la Universitat de Lloret. Acaba d'aquesta manera amb quasi bé 6 segles de presència dels clergues en els assumptes civils i criminals de la vila.

1812-1869
Durant aquest període, s'arribaren a construir 130 vaixells (majoritàriament bergantins i pollacres de 150 a 250 tones) a les drassanes lloretenques  situades a la platja gran de Lloret.

1815
Es fa una consulta al poble de Lloret per edificar una nova església a dalt del Puig o ampliar l'existent parròquia de Sant Romà, ja que havia augmentat considerablement el nombre d'habitants de la vila.  Va guanyar la primera opció, però mai es va portar a terme.

1840
El santuari  de Santa Cristina i els seus béns  no seran sotmesos a la llei de desamortització de propietats religioses engegada per el govern espanyol segons una Reial Ordre.

1843
A Can Tureta, com també era conegut, al carrer Prat de la Riba, s'inaugura el primer teatre de Lloret. Durà 5 anys i aportava diners per a l'hospital.

1844
El doctor Francesc Campderà i Camin va fundar a Lloret de Mar un dels primers centres privats d’Espanya destinats a acollir malalts mentals: Torre Llunàtica. Posteriorment, i al llarg de tres generacions, aquest establiment va continuar exercint la seva activitat sota el nom de Torre Campderà, fins a la seva fi, l’any 1988.


1854
Es declara una epidèmia de còlera a Lloret. Es calcula que moren  308 lloretencs,  168 de les víctimes eren nens.  El rector de la població,  Joaquim Coch, va morir després de dies d'assistència i cura dels malalts.

1855
S'estrena a Madrid la sarsuela Marina, amb música d'Emilio Arrieta i llibret de Francesc Camprodon.  El que ha perdurat fins els nostres dies és la transformació de sarsuela a òpera. Arranjada, amb algunes modificacions i passant de dos actes de l'original a tres, va ser "reestrenada" el 1871 amb gran èxit.

1857
Lloret té una població de 4.170 habitants.

1860
Projecte i execució de les obres del passeig de mar, que seria posteriorment conegut com a Passeig Mòssen Jacint Verdaguer.

1860
Davant les lleis de desamortització de béns eclesiàstics, Sant Pere del Bosc surt a subhasta. L'alcalde de Lloret, Agustí Font i Surís, demana al seu parent Nicolau Font i Maig, que havia fet fortuna a Cuba, que pagués les quantitat demanada, a fi i efecte de que no passessin a mans  foranies.  Nicolau Font i Maig, mitjançà un mandat, adquirí la capella  de Mare de Déu de Gràcia i les terres que l'envoltaven. Anys després, al tornar  d'Amèrica, l'indiano enceta  un seguit de reformes i ampliacions que l'han configurada tal com és a l'actualitat.

1864
Dues empreses de tractament de suro per fer-hi taps comencen a treballar a Lloret: la dels germans Pujol i la de Joan Bassas, que ocupaven totes dues unes 150 persones. L' indústria suro-tapera va ressorgir a Lloret arran de la davallada del comerç amb América i la construcció de vaixells . Aquesta activitat  fabril va declinar a les primeries del segle XX.

1866
Neix el Casino Industrial. Aquest tipus d'entitats, molt corrents a l'època, tenien cura d’organitzar festes i balls i manifestacions culturals de caire divers.

1869
L'antic hospital dels pobres rep la classificació d ’Hospital Municipal i, a partir d’aquell moment, fou administrat per l’Ajuntament a través d’una Junta.

1870
El canonge Domènech obre el Col•legi Lauretano per a noies al carrer Esperança. Es tancarà un decenni després.

1872
S'inaugurà el nou edifici de l'Ajuntament, d'estil neoclàssic, que havia estat projectat pels arquitectes Martí Sureda i Fèlix de Azua. Durant un temps serví d'escola per a nens i nenes, de mercat municipal i oficina de correus.

1872-1873
L'esclat d'una nova guerra carlina (la tercera, de 1872 a 1876) afecta molt directament a Lloret. Varies partides de carlins entraren a Lloret i l'ocuparen en diferents ocasions. Van demanar diners i fins i tot, retingueren al dipositari del cabals municipals en l'ermita de Les Alegries, per poder aconseguir les quantitats que demanaven com a impost de guerra.

1875
S'instal•len a Lloret la comunitat de religioses del Sagrat Cor de Maria, conegudes com les Monges Catalanes. La primera seu de l' institució era al carrer de l'Hospital, on hi ha avui el Centre Modern.  Posteriorment, es traslladaren al carrer Sant Pere, cantonada amb el carrer Torrentó, fins el 1971,quan la congregació va marxar de Lloret.

1878
"Plano geométrico de Lloret de Mar. Con el proyecto de alineaciones y prolongación de calles" de l'arquitecte  Frederic Esteve, és el primer intent des de l'Ajuntament d'orientar i racionalitzar el creixement urbanístic de Lloret.

1880
Té lloc la inauguració del nou hospital de Lloret, costejat  en bona part gracies a les aportacions dels indianos. Un any després, 4 monges de la congregació de Sant Josep es faran càrrec de les instal•lacions.

1882
Una plaga de filoxera ataca les vinyes lloretenques.

1885
El Lloretense, Periódico científico, Literario y de intereses generales durà 1 any. De sortida quinzenal, era editat a Lloret per Eduardo Sainz Noguera.

1891
 Primeres excavacions de la Torre Sepulcral romana.

1893
Apareix el setmanari local El Distrito Farnense , editat per Hermenegildo de Urréjola.  L'últim exemplar va sortir al carrer l'any 1898.

Obren la Fonda del Comercio, de Miquel Guell. És el primer establiment hostaler de Lloret i que, sota el nom d'Hotel Planas, encara és obert a l'actualitat.

Obre al públic la botiga de sabates Can Pau, que amb el temps esdevindria com a Calçats Fàbregas.

1894
Es descobreix a Cala Banys una font d'aigua bicarbonatada i càlcica.

S'inaugura "El Frontón Lloretense", primera instal·lació esportiva a Lloret.

1899
Aplec de l'1 de maig a Sant Pere del Bosc per a celebrar la fi de les obres al santuari.

Lloret ja disposa d'enllumenat elèctric, subministrat per "La Eléctrica Jalpí"


              CRONOLOGIA DE  LLORET (Segle XX)


1901
Inauguració del nou cementiri de Lloret, impulsat principalment per els "indianos" i altres famílies riques de la vila. Tindrà un marcat accent modernista, amb obres escultòriques de Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau, entre altres.

1902
Col·legi de Nostra Senyora de Loreto. Establiment dels germans maristes com a institució d'ensenyament per a nois. Hi seria al carrer Esperança fins el 1908.

1903 
Col•legi Immaculada Concepció de Lloret, coneguda com les monges franceses, que s'establirian a la Torre Barnés, fins a l'actualitat.

1904 
Apertura de l’hotel-restaurant “Santa Cristina ".

1907 
 El primer automòbil que va circular pels carrers de Lloret era un Hispano Suiza, amb matrícula numero GE-3 de Girona. Pertanyia al doctor Pius Cabañas i Font.

1920
L'hotel Costa Brava entra en funcionament al Passeig Verdaguer i va ser dels primers en fer publicitat a l'estranger.

1921
Club de Futbol Lloret.

1922
Primera temporada de les sardanes a l'estiu, activitat que es perllongaria fins els nostres dies.

1924 
S'inaugura l'edifici del Casal de l'Obrera. Les obres van ser sufragades mitjançà recapte benèfic i per l'aportació, en gran mesura, de la Sra. Maria Lluïsa Duran i Corredor.

1930
S'inaugura la línia de bus Lloret Girona, per l'empresa La Vidrerenca, batejada posteriorment com a Hijos de Rafael Mas S.L.

1931
Instal·lació dels Banys Ventura, a la Platja Gran. Bonaventura Llibre i Costas, també conegut como l'Avi Rata o en Ventura, n'era el propietari. El formava un conjunt de serveis de platja amb casetes i vestuaris de bany. Als anys 40, s'instal·là una pista de ball i, juntament amb les primeres embarcacions esportives a vela, arribaria a ser l'embrió del Club Nàutic Lloret. També en seria un referent de lleure i cultura per al jovent de les dècades del 40 als 60. Degut a canvis normatius, el 1985 van deixar d'existir. 

1936, 22 de juliol
Arran de l'esclat de la guerra civil, l'esglèsia de sant Romà seria objecte de destrucció per part d'elements anticlericals. Es va produir la desaparició d'obres d'art, manuscrits i crema d'imatges sagrades.

1939
Entrada de les tropes nacionals a la població. Lloret és ocupada per les forces franquistes.

1951
Comença a arrencar el Casal de l'Obrera com espai teatral i com a grup dedicat a les arts escèniques.

1951 Primera intervenció d`Es Coro, com és conegut de manera general. L'any següent es configuren oficialment com a Societat Coral Unió Lloretenca. Inicialment formada per homes, a partir de 1994 inclourien veus femenines.

1955 
Club Marina Casinet

1955
 Club Nàutic Lloret.

1958
S' inaugura el primer càmping de Lloret: Camping Canyelles. Una mica més tard ho faria el Càmping Costa Brava, que passaria, anys després, a ser Càmping Santa Elena Ciutat.

 Declaració de Lloret com vila d’interès turístic. 

1962 
Inauguració de la plaça de braus de Lloret pel promotor taurí Javier Pascual de Zulueta. Portarà el nom de José Luis Andrés. En romandrà oberta fins el seu enderrocament el 2005. 

1963
Construcció de l'edifici Normax-Torremar. conegut como el "gratacels" disposa de 18 plantes a primera línia de mar.

1965
Inauguració del Grupo Escolar (posteriorment com a Col·legi Esteve Carles). Va ser projectat per l'arquitecte municipal Francisco Portillo, i disposava inicialment de tres línies per nens i nenes respectivament, així com 6 habitatges per als professors. 

1970
Construcció del port de Cala Canyelles, després de buscar diferents emplaçaments, entre ells, Cala Banys. 

1971
Lloret, Ciutat Pubilla de la Sardana.

1973
Túnel Monturiol. Obert sota el mandat de l'alcalde Clua, va ser inaugurat pel ministre d'Obres Públiques Gonzalo Fernández de la Mora. La construcció de l'obra formava part de la primera fase del Pla d'Infraestructura Viària de la Costa Brava. 

 1976
S'inaugura el Grupo Escolar Pere Torrent. Constava de 16 aules, laboratori, sala d'audiovisuals i gimnàs. 

1977
Es crea el Gremi d'Hotelers de Lloret.

1978 
S'obre al públic el Casino de Lloret.Tancaria les seves portes per trasllat a Tarragona el 2003.

 L'Escola d'Adults de Lloret iniciat per membres de l'APAC (Associació Popular d'Amics de la Cultura). Les primeres classes es feien a l'escola Pere Torrent. 

1979
APAC, Associació Popular d'Amics de la Cultura es presenta com a entitat. Desapareix el 2014.

Eleccions municipals, les primeres que es realitzen en democràcia després de la dictadura franquista. Serà alcalde Joan Domènech, per CiU. Cal destacar la presència de dues dones al consistori lloretenc per primer cop: Maria Carme Bausili Russinyol , per CiU; i Maria Cabañas Salamero, per Centristes de Catalunya 

Incendi a l'Urbanització "Los Pinares". Moren 22 persones.

1982
Neix l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Lloret amb la col·laboració de l’APAC.

1983
S'inaugura la llar d'infants Lola Anglada.

1984 
L'institut Ramón Coll i Rodés inicia curs a les antigues dependències de la Casa de la Cultura. El 1996 passaria a un nou centre, a l'avinguda de les Alegries.

S'inaugura l'actual Mercat Municipal.

1984 
CEIP Pompeu Fabra obre les portes en una primera fase. Després, el 1988, amplia línies. 

1985 
Inauguració del Water World, el segon parc aquàtic que s'obre a Catalunya. 

1996 
Institut d'Educació Secundaria Rocagrossa. Ocuparia provisionalment una part anexa de la Casa de la Cultura que tenia el IES Coll i Rodés, fins una nova ubicació el 2003.


              CRONOLOGIA DE  LLORET (Segle XXI)

2005
CEIP Àngels Alemany i Boris.

2006 
Obre portes la llar infantil “Els Pops”, inaugurada 13 d'abril de 2007.