15 de març 2014

Els orígens del Ball de Plaça

P
er la Festa Major de Santa Cristina, un dels actes més populars és el Ball de Plaça o Ball de les Almorratxes.

Però, d'on surt la paraula almorratxa o morratxa? Doncs, segons l'Enciclopedia Catalana, l'almorratxa és un recipient de vidre, terrissa o, excepcionalment, de metall, decorat i proveït de diferents brocs per a espargir aigua. Sembla ser que el nom te arrels àrabs, de la paraula al-mirassa, gerra de vidre per a regar. Al món musulmà encara s'utilitza aquest atuell per espargir no solament aigua, sinó també colònies i perfums. Es veu que, de fet, marraja, en àrab, significa colònia o ungüent. Amb l'article al davant voldria dir, doncs, la colònia. El contingut ha acabat donant nom a l’estri i ha ajudar a formar la paraula catalana almorratxa (o morratxa) que, per altra banda, ajuda igualment a donar nom a la dansa corresponent.

 Aquest origen àrab de l'almorratxa explicaria la llegenda sobre el Ball de les Almorratxes. Es conta tradicionalment que tot va començar en els segles en que la costa de Lloret era atacada per pirates barbarescos i turcs.


Ball de les Almorratxes a la Plaça Espanya. A partir de 1971,
es traslladaria a la Plaça de la Vila. Foto: SAML Circa 1910-1920
En una d'aquelles incursions, un jove príncep àrab va posar els seus ulls sobre una noia de la vila i de sobta, en queda captivat per la seva bellesa. Disposat a cortejar-la, el príncep va vestir les seves millors gales, i en presentar-se davant d'ella, l'hi ofereix un regal en forma de gerret ple d'aigua perfumada. La noia, enfurismada per l'atreviment del musulmà, rebutja el gerret, que l'estavella contra el terra. Es diu, que el príncep retorna trist i decebut a Àfrica i que la donzella entra en un convent.

 La Dansa de les Almorratxes a Lloret té uns 5 segles d'antiguitat. Però en podem rastrejar els seus inicis en l'anomenat Ball del Ciri, ball d'investiment oficial que es ballava a l'Edat Mitjana. En un principi, tot indica que al ball anaven dos obrers i quatre donzelles obreres, i era necessari el concurs de fadrins, que eren els que pagaven els joglars que tocaven a la festa a canvi de participar a la dansa. Llavors eren ciris el que portaven a la mà les obreres i la dansa era formada per quatre parts musicals, que, amb el temps, s'escurçà a dues. 

 A partir del segle XVIII, aquest ritual perd el seu caire cerimoniós i s'introduí l'almorratxa. Aquest gerret era un obsequi a aquelles persones que posaven diners en la celebració de la Festa de Santa Cristina en una campanya de recapte de fons casa a casa, per costejar els actes de la festivitat que a Lloret durava tres dies i era coneguda com a llevant de taula.