Lloret, seu del Gran Premi del Disc Català 1965-1968

El Gran Premi del Disc Català de Lloret va ser el primer certamen dedicat a reconèixer les produccions discogràfiques en català. Celebrat a Lloret de Mar entre 1965 i 1968, es va convertir en un esdeveniment clau, premiant nombrosos solistes i grups quan estat grans figures artístiques del nostre país.

A la segona meitat dels anys 60, hi va haver a l'estat espanyol una febre pel rock i el pop d'origen estranger i que era aceptat a contracor per les autoritats franquistes. Van a començar a sorgir cases discogràfiques, solistes i bandes que es delien per fer un forat als "tocadiscos" de les cases benestants de llavors i a la ràdio, que iniciava al jovent a les noves corrents musicals. A les nostres contrades, amb epicentre a la ciutat comtal, neixerien els primers segells discogràfics que apostarien per grups i cantants que interepretaven en llengua catalana.

La creació del Gran Premi del Disc Català era la continuitat natural del moviment de la Nova Cançó que, tot i tenir origen als anys 50, començava el seu reconeixent  popular a partir dels primers anys dels 60, amb noms com Raimon, Nuria Feliu, Serrat, entre altres. Amb atorgament de premis, es visualitzava el vigor de la industria musical cantalana i, en especial, les lletres cantades en català.

Raimon (e) i Josep Pla (d). Festa de lliurament del Gran Premi del Disc Català, l'any 1966. Font: CDRI/SGDAP

Per a Lloret de Mar, lloc turístic de referència a nivell internacional, aquesta promoció s'afegia a tots els actes promocionals de la vila, ja fos les Primeras Fiestas Mediterràneas el 1965,  o la Fulla de Llorer al dictador Franco. L' alcalde era en Josep Maria Clua Viladrich (1928-2000)  i l'escenari per a l'atorgament de premis era l'Hostal Roger de Flor, que aleshores era portat per l'empresa dels Gaspar HUSA ¹

Tothom coincidia en què era el moment d’instituir uns premis per a reconèixer la variada producció musical del Principat i es va bolcar a la primera edició a Lloret tota la il·lusió i solemnitat que es requeria els quasi dos cent discos editats entre el primer de gener de 1964 fins el 31 de juliol de 1965. 

Hi havia el Comite d’Honor, com a organitzador del certamen, compost per Josep Maria Clúa, alcalde de la vila, Amadeu Bagues, Lluís Folch i Camarasa, Josep Maria Pi i Suñer, Josep Pla i Csadevall, Francesc Recasens, Manel Tarín, Joan Vallbé i Josep Verges. El jurat que escolliria les obres premiades era el constituït pel crític musical Xavier Montsalvatge, que actuava com a president acompanyat per Joan A. Benach, Josep Comarera, Enric Gispert, Albert Mallofré, Carles Miramon, Antoni Mirambell, Jordi Roc, Raimon Tort i Claudi Martí. Els premis era molt variats, on destacava el premi Gavina, el principal i més prestigiós del certamen que seria guanyat ex aequo  Núria Feliu i  d’Alberto Giménez Attenelle, per Homenaje a Federico Mompou.

Però havia altres categories que premiaven la musica en català, inclosa la feta a les regions de parla catalana. Així doncs, hi havia Premi Roger de Flor, Premi Joventuts Musicals, Premi Hot Club ,Premi Lluís Millet, Premi Artur Martorell, Premi Blanquerna, Millor cançó, Premi Revelació, Premi Gravació, Premi Interpretació, Premi Portada i el Premi Extraordinari del Jurat. La primera gala es celebraria als salons del Roger de Flor el 18 de setembre de 1965. Va ser una nit que aplegà nombrós públic i l’expectació era molt alta.

L’escriptor i periodista Josep Pla ho rememora així: “Así, pues, asistí a la fiesta puntualmente. Añado, además, que me gustó muchísimo. La noche del 18 de septiembre ha sido una de las más agradables que he pasado en el curso de este último verano. (...) Tuve el gusto de constatar que la inmensa mayoría de personas que asistieron a la cena eran para mí totalmente desconocidas. Una cantidad considerable eran personas jóvenes. Era lo que le daba trascendencia. Mi tendencia de hablar e interrogar a la gente, me permitió conversar con bastantes personas y tuve la satisfacción de constatar que el público que estaba allí era candoroso, auténtico y verdadero. Lo constato porque es un hecho poco corriente en los años que estamos viviendo”²

Joan Manel Serrat i Maria del Mar Bonet a Lloret el 1967. Font: Serra d'Or, n. 10 octubre de 1967

Un any després i mantenint les sales del Hostal Roger de Flor, el 10 de setembre el Gran premi arribava a la segona edició on el Gavina anava a Raimon, triumfador de la vetllada. Tot i el bon ambient que es respirava a la nit dels premis, les valoracions  crítiques sobre les bases i criteris de selecció de discos i autors/es començava a ser manifest i a la llarga, comdenaria la continuitat d'aquest certamen.

Enric Dachs ho apuntava en un article^{3 :"}Amb abstencions, absències i després de molt de practicar el vell art de l'estira i arronsa, es fallaren uns premis. Em temo que se'n donaren a contracor i que a contracor se'n deixaren de donar.(…) Opinem ue potser caldria un revisió a fons de les bases del Gran Premi del Disc Català a la llum de les experiències d'aquest darrer festival que comentem."

En 1967, Lloret acull els premis discogràfics el 9 de setembre, en què Joan Manel serrat s'enduiria el Gavina de manera merescuda. Amb tot, les crítiques es feien més amplies i va molestar a sectors musicals que només es premiesen els discos i no tant els autors.

En arribar al quart any, els premis de 1968 havien perdut ressó i un cert desencís s'alvirava a l'horitzó de l'industria i els cantants i grups en català. L'Àngel Cases escrivia⁴ :"(…) Però el que sobretot cal que ens preguntem seriosament és la raó d'esser del Gran Premi del Disc Català. La prensa local ha parlat ben poc del IV Gran Premi. La crítica especialitzada ha preferit callar i només una casa de discos, Concènctric, ha fet un esment publicitari remarcable dels premis que li han estat atorgats"

Hi havia canvis organitzatius i de composició del jurat i el palmarès dels Premis no suscitaria cap interès mès enllà del premi revelació per a Dolors Laffitte o el gran premiat de sempre, el cantant valencià Raimon. Aquesta gala, realitzada el 7 de setembre al Hostal Roger de Flor, no va comptar amb la presència d'en Serrat, que donava l'esquena a uns premis ja devaluats, criticats i mancats de sentit, segons transmitien la premsa especializada del moment.

Tanmateix, es posava en qüestió que Lloret de Mar continués sent seu dels guardons perquè en resultaven incompatibles la festa de lliurament de premis amb la gentada turística que la vila anava acumulant a finals dels 60.

Barcelona sonava com anfinitriona per a una cinquena edició, que mai es s'arrivaria a celebrar.

NOTES:

 1 HUSA, Hoteles Unidos SA, era una empresa fundada per l’empresari Joan Gaspart i Bulbena (1885-1963) el 1930. El seu net, en Joan Gaspar i Solves, es faria càrrec del Hostal Roger de Flor a mitjans dels 60. En Joan Gaspar, que seria president del Barça, havia estat responsable de relacions públiques del C.F. Lloret mentre treballava a la vila.

2 Destino núm 1468, 25 de setembre de 1965, p. 41. Al mateix article, Josep Pla parlava de la vila en aquests termes: " Siempre es agradable ir a Lloret de Mar. Es un caso fenomenal de expansión, de vitalidad y de riqueza. En estos días terminales de verano. Lloret tenía todavía un aspecto bastante cafarnaúnico y animadísimo. En el tiempo que estamos pasando, no había visto nunca tanta gente en la población referida"

3 Serra d'Or, núm 10, octubre de 1966

4 Serra d'Or, núm 109, octubre de 1968