ENTITATS ECOLOGISTES DE LA VILA

Durant la dècada dels 70 es va començar a veure el fals debat entre modernitat i desenvolupament econòmic, per una banda,en oposició a la conservació mediambiental i paisatgístic, per un altra. No eren incompatibles, i els efectes perniciosos d'una urbanisme crescut sense mesura, pràctiques de sanejament urbà contaminants i destrucció sistemàtica d'entorns naturals per a a crear noves infraestructures publiques i privades ja se'n deixaven sentir a Lloret. 

 És aquest decenni on es fa el Debat Costa Brava,. Es va dur a terme entre el 20 de novembre i el 18 de desembre de 1976, amb l'objectiu d'analitzar la situació del litoral gironí i proposar alternatives per a un desenvolupament més racional i humà. Les sessions van ser itinerants, celebrant-se en diverses localitats. A Lloret  es faria els dies 11 i 12 de desembre, plantejant les seves ponències sobre l' hostaleria, les institucions turístiques, a la promoció i als problemes de la transculturació.

DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar)

Aquesta preocupació per vetllar pel medi ambient va moure a la ciutadania a actuar i fer pressió sobre les institucions polítiques per a incidir en normatives proteccionistes i ecològiques. A la vila, un grup de persones comencen a la primavera de 1988 a donar forma a l'entitat conservacionista DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret de Mar). Entre les seves primeres accions era la crida a salvar Cala Boadella, arran del projecte d'urbanitzar les finques de Santa Clotilde, cosa que posava en greu perill la bellesa paisatgística de la cala. Posteriorment, s'opondrien a l'ampliació del port de Canyelles i farien campanya de conscienciació per a tenir cura i neteja dels boscs de la vila, en perill per la persistència d'abocadors il·legals. Tanmateix, amb el nom de DEMALL-Club Unesco, seria l'impulsor dels biotops marins ¹ que l'ajuntament instal·larien en 1994 i es van manifestar en contra dels projectes de la Marina de Fenals(1992), la reserva de terrenys per l'arribada del tren a Lloret (1993) i el projecte d'ampliació de l'autopista A7 cap a Lloret (1998).

 

A l'esquerrra, logo de DEMALL amb el lema de la capanya pro Sa Boadella. Logo de SOS Lloret, amb una pancarta per preservar Cala Banys.

SOS Lloret

 DEMALL, amb el canvi de segle, va perdre activitat. A partir de 2003, però, apareix una nova entitat ecologista tan activa com havia estat la seva predecessora i que, encara és d'actualitat i ben viva, batejada com a SOS Lloret. Formalitzada com associació ciutadana, SOS Lloret dóna a conèixer en el acte públic de la seva presentació (19 de juliol de 2003)  la situació de les zones més afectades pel creixement urbanístic com eren Sant Quirze, Cala Banys i Costa Marcona i havien començat a recollir signatures per a la protecció d'aquells entorns. Actius a les xarxes socials i al carrer, SOS Lloret ha fet campanya de conscienciació per la neteja i cura dels boscos lloretencs, s'ha manifestat contra el traçat inicial de la variant de la A7 sobre Sant Pere del Bosc, han fet incís en les irregularitats urbanístiques de Cala Juncadella, Coll de Llop i Costa Marcona, i es integrant cabdal de les plataformes Aturem la C-32 (2015) i SOS Costa Brava (2019) 

 

NOTES: 

1)El 18 de juliol de 1994 es va portar a terme el projecte de protecció i regeneració pesquera "Escull Lloret-Llevant", que es va fondejar una estructura al litoral de la vila, promogut per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Lloret de Mar i que s'emmarcava dins el programa de protecció i regeneració de la flora i la fauna marina. La ubicació escollida per a la instal·lació de l'escull, abasta la zona compresa entre la punta de Calafats i cala Morisca i suposa la implantació d'un nucli de producció enfront el Freu de sa Goita (a cala Canyelles) i quatre barreres de protecció, la primera d'elles situada enfront sa Caleta, a la cala d'en Simón, a es Suro Gros i la darrera al Freu d'en Terra (a cala Canyelles).