- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Amb motiu de les festes de Sant Romà del 2018, es torna a portar als escenaris lloretencs la sarsuela La Bella Dolores. A iniciativa de l'ajuntament de la vila s'han aplegat poc més de cent persones, entre cantants, coros i equip tècnic, sota la direcció experta d'en Martí Pereferrer.
La Bella Dolores és una sarsuela en tres actes escrita per en Joan Baptista Bernat i l'Esteve Fàbregas, musicada per el mestre Melcior Montero. Aquesta obra seria representada el 25 de març de 1944, al Cinema-Teatre Modern.
Tal i com s'afirma en la introducció del llibret original, "Es una selección de anécdotas, tradiciones y hechos vividos en nuestra Villa, recogidos de una generación casi extinguida". De fet, el subtítol de la sarsuela és prou clar: Estampas líricas de Lloret de Mar ochotencista en tres actos.
Amb una trama romàntica com a excusa, l'obra representa un cant a l'edat d'or de la construcció de vaixells a les drassanes de la vila, que en van fer la navegació i el comerç amb Amèrica, en especial amb Cuba, on recalaren molts lloretencs a la recerca de fortuna a la segona meitat del segle XIX.
La Bella Dolores és una candorosa història d'amor protagonitzada per una noia del poble de 17 anys - la Dolores- i els seus pretendents rics (Don Juan Bautista Surís, capità de vaixell; Don Narciso, ric "americano"; i Buenaventura Durall, d'una nissaga familiar opulenta) i un pretendent pobre, el mariner Román Pujol. Tot i l'oposició del seu pare, Don José Vidal, la jove només té ulls per a Román que tractarà de fer-se un home ric a l'illa caribenya. Al llarg dels seus tres actes i 11 números musicals, passen per l'escenari els personatges més característics de l'època: mestres d'aixa,capitans de vaixells, mariners, indianos, contrabandistes, carrabiners i gent d'ofici.
LES DIVERSES REPRESENTACIONS DE LA BELLA DOLORES
Al núm. 436 de la revista Lloret Gaceta (1) s'explica la gènesi d'aquesta sarsuela lloretenca. Les primeres idees surten al voltant del passat mercant de la vila i el comerç amb l'illa de Cuba i va agafant cos en negre sobre blanc en les mans de Joan B. Montero i Esteve Fàbregas. El projecte comptaria amb l'entusiasme de més de 50 participants, amb decorats de Josep Ardanuy i Carles Arpí amb l'aportació d'un quartet d'acordions, cors i l'Orquestra Girona reforçada, sota la direcció escènica de Baldiri Pou i J. B. Bernat i direcció musical a càrrec de Melcior Montero. Els assaigs van durar quasi bé un any i mig. La sarsuela s'estrenà la nit del 25 de març de 1944 i, degut a l'èxit, es tornaria a escenificar dies després.
No seria fins el 1986 que es tornaria a parlar del retorn de La Bella Dolores a un teatre. Les entitats teatrals de Lloret estaven prou engrescades per tirar endavant l'ambiciosa realització de la sarsuela. L'ajuntament, per a més caliu, havia editat un fullet amb el llibret original de l'obra estrenada en 1944. Per les festes de Sant Romà, Xavier Albertí al piano i Josep Bernat com a narrador, rememoraven de nou els passatges lírics de la peça teatral. El projecte, previst per la festa major d'hivern de 1987 no reeixí amb prou força, però amb tot, va quedar la il·lusió i la promesa de que La Bella Dolores seria interpretada de nou.
El 1994, coincidint amb el 50è aniversari de l'estrena de la sarsuela, l'ajuntament va oferir, com a recordatori de l'efemèride, 17 plaques commemoratives a les persones que havien intervingut a l'obra original. Encara volava pel cap de la confraria de sant Elm i dels grups teatrals representar novament La Bella Dolores .
I així seria el 1999. A l'escenari de la sala de festes Gran Palace Lloret, es van sentir de nou els acords de La Bella Dolores en dues funcions amb les entrades exhaurides, els dies 19 i 21 de març. Comptant amb un pressupost proper als 7 milions de pessetes (42.000 euros), la direcció de l'obra, va ser encarregada a Josep Bernat, fill d'un dels autors i net del compositor. La direcció musical quedava a les mans de Xavier Albertí qui també havia fet els arranjaments de les cançons. Col·laboren en la posada en escena tots els elencs teatrals i musicals de Lloret, com l'agrupació Casal de l'Obrera, Dafne, Els Llobarros, Unió Coral Lloretenca i Xavier Albertí dirigint l'Orquestra Filharmònica de Cambra de Barcelona. El repartiment estava encapçalat, entre molts altres, pels actors lloretencs: Pere Box, Quim Colls, Agustí Guitart, Albert Muntaner, Joan Romà Ortiz, Eva Palau, Joan Pau Romaní i Pere Roure.
Enguany, prop de 100 persones tornen a posar-se en els personatges de la sarsuela de Lloret, sota la direcció artística de l'actor i director gironí, Martí Peraferrer,juntament amb el músic i compositor Joan Casas. L’escenografia anirà a càrrec del lloretenc Oriol Gruart.
Al núm. 436 de la revista Lloret Gaceta (1) s'explica la gènesi d'aquesta sarsuela lloretenca. Les primeres idees surten al voltant del passat mercant de la vila i el comerç amb l'illa de Cuba i va agafant cos en negre sobre blanc en les mans de Joan B. Montero i Esteve Fàbregas. El projecte comptaria amb l'entusiasme de més de 50 participants, amb decorats de Josep Ardanuy i Carles Arpí amb l'aportació d'un quartet d'acordions, cors i l'Orquestra Girona reforçada, sota la direcció escènica de Baldiri Pou i J. B. Bernat i direcció musical a càrrec de Melcior Montero. Els assaigs van durar quasi bé un any i mig. La sarsuela s'estrenà la nit del 25 de març de 1944 i, degut a l'èxit, es tornaria a escenificar dies després.
No seria fins el 1986 que es tornaria a parlar del retorn de La Bella Dolores a un teatre. Les entitats teatrals de Lloret estaven prou engrescades per tirar endavant l'ambiciosa realització de la sarsuela. L'ajuntament, per a més caliu, havia editat un fullet amb el llibret original de l'obra estrenada en 1944. Per les festes de Sant Romà, Xavier Albertí al piano i Josep Bernat com a narrador, rememoraven de nou els passatges lírics de la peça teatral. El projecte, previst per la festa major d'hivern de 1987 no reeixí amb prou força, però amb tot, va quedar la il·lusió i la promesa de que La Bella Dolores seria interpretada de nou.
El 1994, coincidint amb el 50è aniversari de l'estrena de la sarsuela, l'ajuntament va oferir, com a recordatori de l'efemèride, 17 plaques commemoratives a les persones que havien intervingut a l'obra original. Encara volava pel cap de la confraria de sant Elm i dels grups teatrals representar novament La Bella Dolores .
I així seria el 1999. A l'escenari de la sala de festes Gran Palace Lloret, es van sentir de nou els acords de La Bella Dolores en dues funcions amb les entrades exhaurides, els dies 19 i 21 de març. Comptant amb un pressupost proper als 7 milions de pessetes (42.000 euros), la direcció de l'obra, va ser encarregada a Josep Bernat, fill d'un dels autors i net del compositor. La direcció musical quedava a les mans de Xavier Albertí qui també havia fet els arranjaments de les cançons. Col·laboren en la posada en escena tots els elencs teatrals i musicals de Lloret, com l'agrupació Casal de l'Obrera, Dafne, Els Llobarros, Unió Coral Lloretenca i Xavier Albertí dirigint l'Orquestra Filharmònica de Cambra de Barcelona. El repartiment estava encapçalat, entre molts altres, pels actors lloretencs: Pere Box, Quim Colls, Agustí Guitart, Albert Muntaner, Joan Romà Ortiz, Eva Palau, Joan Pau Romaní i Pere Roure.
Enguany, prop de 100 persones tornen a posar-se en els personatges de la sarsuela de Lloret, sota la direcció artística de l'actor i director gironí, Martí Peraferrer,juntament amb el músic i compositor Joan Casas. L’escenografia anirà a càrrec del lloretenc Oriol Gruart.
UNA EMBARCACIÓ ANOMENADA LA BELLA DOLORES
En l'ànim dels autors del llibret original bategava l'idea de mostrar com havia estat el passat esplendorós del marina lloretenca, un tema molt estimat per l'Esteve Fàbregas a través dels seus llibres i que, temps després, n'Agustí Maria Vilà realitzaria un estudi ampli i profund a través de diverses monografies.
La Bella Dolores era un vaixell del tipus polancra, construit a les drassanes lloretenques el 1856 pel mestre d'aixa Bonaventura Ribas (a) Pa-i-ais i que després es feria en bergantí quatre anys més tard. (2).
La Bella Dolores era un vaixell del tipus polancra, construit a les drassanes lloretenques el 1856 pel mestre d'aixa Bonaventura Ribas (a) Pa-i-ais i que després es feria en bergantí quatre anys més tard. (2).
Seguint a l'estudiós Agustí M. Vilà , la nau rep el nom de la Dolors Durall i Fàbregas, filla d'un pilot de la nissaga dels Durall, Bonaventura Durall i Conill, casat amb Cristina Fàbregas. L'armador de la pollacra en serà el germà, en Bonaventura Durall i Fàbregas.
El vaixell seria portat a Lloret de nou i seria sotmès a una complicada operació d'allargament del seu casc. Seria remolcat des de Barcelona sobre el juny de 1875. Hi ha una petició del mestre d'aixa Agustí Macià i Ferrer a l'ajuntament datada el data 3 de juny de 1875 en la qual demana que no se li posi impediment per l'ocupació del passeig, per tal de situar-hi un vaixell de port elevat en el que s'hi ha de fer una recomposició important (3)
En un article publicat a la revista local Aires Lloretencs, l'especialista naval Emerencià Roig i Raventós explica al detall cóm es va realitzar les feines d'allargament del vaixell (4)
(1) Lloret Gaceta, núm 436, 1 de febrer de 1987, pp. 16
(2)Més informació sobre aquest vaixell el trobareu a aquesta plana de la Biblioteca Museu Marítim de Barcelona.
(3) Lloret Gaceta, núm 511, 15 de març de 1999, pp 10-11
(4) Aires Lloretencs, núm. 25, de l'1 d'octubre de 1934, pp 6-8