Els darrers anys de la dècada dels 70 serien propicis al sorgiment d'entitats esportives en diferents disciplines i modalitats. Lloret comptava amb el pavelló d'esports obert el 1975, les instal·lacions esportives privades a hotels, un club multiesport a Canyelles i els centres escolars. La incorporació de l'esport entre la mainada de forma habitual va afavorir que les iniciatives esportives quallessin sota l'aixopluc d'associacions i entitats amb recolzament federatiu. Es normalitzava la pràctica esportiva, que es consolidaria als anys 80 amb la projecció de nous equipaments i el creixement de clubs. Lloret esdevindrà una veritable vila esportiva.
Continuant el breu repàs dels esports exercits a Lloret als seus inicis, és el torn d'aquells apareguts al tancar el decenni dels setanta.
ATLETISME
L'atletisme com a pràctica ja es realitzava a nivell individual fora del municipi des de feia anys (l'atleta Joaquim Vila i Baltrons n'era un exemple). Però no seria fins el 1976 en que hi ha una ferma voluntat de crear un club esportiu. En un principi, el club seria una secció del C.H. Lloret, creat 7 anys enrere (1). Durant aquest aquest temps, destaca l'organització del primer Cros de santa Cristina, que comptà amb la participació de una vuitantena de corredors en totes les categories (2). Amb tot, és un any després quan la iniciativa es formalitza en un grup estable de corredors com Bartomeu Comas, Miquel Ribas, Josep Bernat, Narcís Pujolà, Darwin Ribas, Jaume Guillem, Josep Triadó i la corredora Pepi Ribas, atletes que participaren en les curses de Banyoles i Girona.
 |
| 1996. Atletes del Club d'Atletisme Lloret. Font:Aj .de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Salzmann) |
Des de les planes de la premsa local, s'animava a fer entrenaments davant del pavelló d'esports (llavors un descampat sense edificacions) cada dimarts i dijous a les 18:15. La pretensió era participar en les proves atlètiques que marcava el calendari provincial en cros, marxa o marató.
El gran revulsiu per aquest esport va venir de la construcció de les pistes d'atletisme el 1978, inaugurades durant les festes de sant Romà d'aquell any. L'entitat prenia volada, sota l'empara del Club de Futbol Lloret i la seva adscripció federativa, fins a constituir una junta directiva composada per l'Antoni Bancells, els germans Bernat, l'Antoni Tamayo i en Josep Gimeno (3).
Tot i la bona voluntat dels seu quadre rector i els atletes, el club entra en una deriva que trigarà anys en tornar a ser una entitat funcional. Unes noves instal·lacions esportives, amb unes pistes de tartan, úniques a la província, farà que es formi una entitat atlètica que aplegui associacions d'atletisme d'algunes poblacions selvatanes a finals de 1984. Antoni Caner, antic responsable de l'entitat, manifestava el seu malestar per la situació que travessava aquest esport a Lloret: "(...) un Club que d'ell havien sortit, com millors esportistes lloretencs, Nuri Caner, Maria Carreto i Genis Gisbert, resulta que ara la majoria dels seus atletes, estan fitxats per un club no local, denominat "La Selva" i queden solament per Lloret, les fitxes d'atletes veterans, unes quantes de Júnior i Sènior i atletes que vénen de les escoles (aleví , infantil i cadet.), els quals estan entrenats per monitors no vinculats amb la junta actual del Club" (4)
Durant aquests anys va esclatar una agria polèmica amb el GEiGE de Girona ciutat arran de la prohibició d'entrenar un atleta lloretenc en les seves pistes, decisió que motivà al Club d'Atletisme Lloret prohibir els entrenaments dels atletes del club gironí a les instal·lacions lloretenques.(5)
El 1988, el Club Atletisme Lloret és ja un club independent del C.F. Lloret i triarà una nova junta molt estable (6) i de ferm treball que serà la tònica dominat en els anys següents, tot i que amb els alts i baixos, funcionant a l'actualitat com Club Atletisme Lloret- La Selva.
Caldria destacar, dintre de l'apartat de veterans del club atlètic, entre molts noms, el de la Marina Hoernecke, esportista veterana que ha recollit trofeus, premis i distincions al llarg de la seva carrera dins i fora de les nostres fronteres, fins el punt que la Reial Federació d'Atletisme d'Espanya (RFAE) ha creat el premi “Marina Hoernecke a la Trayectoria Deportiva y los Valores Deportivos en el ámbito del Atletismo Máster Español" el passat 2017 (7)
TENNIS DE TAULA
L'entitat esportiva més forta i consolidada de la població era sens dubte el Club de Futbol Lloret. Així, degut al seu recorregut institucional, acollia seccions esportives que s'anaven incorporant progressivament durant els anys 70 i part dels 80, per a tenir un suport federatiu per als seus practicants. L'octubre de 1978 neix el Club de Tennis de Mesa, sota la direcció inicial dels inquiets Joan Bernat (8) i Dionís Soliguer. Les primeres taules de tennis de taula o de ping pong, com era conegut popularment, estaven posades al pavelló d'esports.
La popularització d'aquest esport va fer que els centres escolars en tinguessin de taules i formés part de l'activitat física. Malgrat això, la fal·lera per les raquetes no durà més i l'entitat perd continuïtat a finals dels 80.
JUDO
Els laterals i les sales superiors del pavelló esportiu s'aprestava a realitzar altres activitats de caire esportiu, deixant espai a més clubs que tot just iniciaven la seva marxa. L'incipient club de judo va demanar una d'aquestes sales el juny de 1978, però no seria fins el 17 de desembre del mateix any que faria la seva presentació oficial mitjançà un seguit d'exhibicions de les seves tècniques.(9)
El primer president del Club de Judo Lloret serà en Manuel Godoy López i comptava amb l'experimentat Antonio Naranjo Jiménez com a entrenador i director esportiu, que provenia d'establir el Club Judo Malgrat.
La difusió i persistència del judo a Lloret es deu a la labor d'aquest judoka, encara en actiu, que ha portat al club al ser més important de la demarcació gironina, tant en practicants com en trofeus obtinguts en les diverses competicions provincials i nacionals. El 1991, el club lloretenc tenia 7 judokes cinturó negre. Prova d'aquest alt nivell de l'entitat és la fita aconseguida per l'esportista Esteban Rodríguez Garcia, que es va proclamar campió d'Espanya en la categoria sub 13-15 de menys de 60 kilos ( 10)
L'Antonio Naranjo va rebre el cinturó negre 5 dan en reconeixement a la seva tasca esportiva i de difusió d'aquesta art marcial el 2006.
Per els practicants d'aquest esport, també poden comptar amb el Club Judo Nova Unió, nascut a mitjans dels 90, amb seu per a entrenaments al camp de futbol municipal.
GIMNÀSTICA RÍTMICA
La gimnàstica és un esport que acull múltiples modalitats: general, artística, acrobàtica, etc. A Lloret, sobre el 1979 s'inclinava més per la gimnàstica rítmica i el club acabat d'estrenar seria conegut Club Rítmica Lloret. Amb el temps, les seves gimnastes arribaran a copsar els primers llocs en les competicions i proves gironines i catalanes, entrant a competir en concursos estatals i internacionals amb bons resultats.
Ja en 1982, les seves esportistes competien en campionats d'Espanya. Només 5 anys després, el 1984, l'entitat tenia capacitat per a organitzar la I Gimnastrada a la vila, on eren convidades agrupacions de diferents indrets de Catalunya.
El creixement i consolidació d'aquest esport ha estat sempre espectacular. Només, com a dada, el 1991 (11), el club disposava de 120 gimnastes, d'edats compreses entre els 5 i els 14 anys.
A l'actualitat, un centenar de nenes s'entrenen regularment sota les ordres de tres entrenadores i amb el nom d'Escola de Gimnàstica Rítmica Lloret Club Esportiu. A més, una altra entitat es dedica a la pràctica d'aquest esport des de no fa gaire a la nostra vila. Es tracta del Club Vitry Gimnàstica Rítmica.
Durant aquests anys va esclatar una agria polèmica amb el GEiGE de Girona ciutat arran de la prohibició d'entrenar un atleta lloretenc en les seves pistes, decisió que motivà al Club d'Atletisme Lloret prohibir els entrenaments dels atletes del club gironí a les instal·lacions lloretenques.(5)
El 1988, el Club Atletisme Lloret és ja un club independent del C.F. Lloret i triarà una nova junta molt estable (6) i de ferm treball que serà la tònica dominat en els anys següents, tot i que amb els alts i baixos, funcionant a l'actualitat com Club Atletisme Lloret- La Selva.
Caldria destacar, dintre de l'apartat de veterans del club atlètic, entre molts noms, el de la Marina Hoernecke, esportista veterana que ha recollit trofeus, premis i distincions al llarg de la seva carrera dins i fora de les nostres fronteres, fins el punt que la Reial Federació d'Atletisme d'Espanya (RFAE) ha creat el premi “Marina Hoernecke a la Trayectoria Deportiva y los Valores Deportivos en el ámbito del Atletismo Máster Español" el passat 2017 (7)
TENNIS DE TAULA
L'entitat esportiva més forta i consolidada de la població era sens dubte el Club de Futbol Lloret. Així, degut al seu recorregut institucional, acollia seccions esportives que s'anaven incorporant progressivament durant els anys 70 i part dels 80, per a tenir un suport federatiu per als seus practicants. L'octubre de 1978 neix el Club de Tennis de Mesa, sota la direcció inicial dels inquiets Joan Bernat (8) i Dionís Soliguer. Les primeres taules de tennis de taula o de ping pong, com era conegut popularment, estaven posades al pavelló d'esports.
La popularització d'aquest esport va fer que els centres escolars en tinguessin de taules i formés part de l'activitat física. Malgrat això, la fal·lera per les raquetes no durà més i l'entitat perd continuïtat a finals dels 80.
JUDO
Els laterals i les sales superiors del pavelló esportiu s'aprestava a realitzar altres activitats de caire esportiu, deixant espai a més clubs que tot just iniciaven la seva marxa. L'incipient club de judo va demanar una d'aquestes sales el juny de 1978, però no seria fins el 17 de desembre del mateix any que faria la seva presentació oficial mitjançà un seguit d'exhibicions de les seves tècniques.(9)
 |
| 1997. L'entrenador Naranjo amb judokas guardonats Font: Aj. de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Joan Salzmann) |
La difusió i persistència del judo a Lloret es deu a la labor d'aquest judoka, encara en actiu, que ha portat al club al ser més important de la demarcació gironina, tant en practicants com en trofeus obtinguts en les diverses competicions provincials i nacionals. El 1991, el club lloretenc tenia 7 judokes cinturó negre. Prova d'aquest alt nivell de l'entitat és la fita aconseguida per l'esportista Esteban Rodríguez Garcia, que es va proclamar campió d'Espanya en la categoria sub 13-15 de menys de 60 kilos ( 10)
L'Antonio Naranjo va rebre el cinturó negre 5 dan en reconeixement a la seva tasca esportiva i de difusió d'aquesta art marcial el 2006.
Per els practicants d'aquest esport, també poden comptar amb el Club Judo Nova Unió, nascut a mitjans dels 90, amb seu per a entrenaments al camp de futbol municipal.
GIMNÀSTICA RÍTMICA
 |
| 1988. Lloret acull el XIV campionat d'Espanya de Gimnàstica Rítmica. Font: Aj. de Girona CRDI (Fons Diari de Girona – Pere Duran) |
Ja en 1982, les seves esportistes competien en campionats d'Espanya. Només 5 anys després, el 1984, l'entitat tenia capacitat per a organitzar la I Gimnastrada a la vila, on eren convidades agrupacions de diferents indrets de Catalunya.
El creixement i consolidació d'aquest esport ha estat sempre espectacular. Només, com a dada, el 1991 (11), el club disposava de 120 gimnastes, d'edats compreses entre els 5 i els 14 anys.
A l'actualitat, un centenar de nenes s'entrenen regularment sota les ordres de tres entrenadores i amb el nom d'Escola de Gimnàstica Rítmica Lloret Club Esportiu. A més, una altra entitat es dedica a la pràctica d'aquest esport des de no fa gaire a la nostra vila. Es tracta del Club Vitry Gimnàstica Rítmica.
(1) Entrevista en Joan Bernat. Lloret Gaceta, núm. 33, del 20 de maig de 1976, p. 18.
(2) Lloret Gaceta, núm.36, del 10 de juny de 1976, p. 21. Aquesta prova arribaria a celebrar-se fins a nou ocasions.
(3) Entrevista en Darwin Ribas i l'Antoni Caner. Lloret Gaceta, núm.124, del 16 de febrer de 1978,pp 19-20
(4) Lloret Gaceta, extra, núms. 380-381, de 1'1 de setembre de 1985, p. 16
(5) Lloret Gaceta, núm. 490, de l'1 de maig de 1989, p.9
(6) Entrevista en Joan Ametller, president del club, El Punt, 10 de gener de 1989, p. 74
(7) Reial Federació d'Atletisme d'Espanya (RFAE). Circular 277/2017. Consultable en línea.
(8) Lloret Gaceta, núm. 159, del 19 d'octubre de 1978, p.12
(9) Lloret Gaceta, núms. 170-171, de l'11 de gener de 1979, p.25
(10) Lloret Gaceta, núm 688, del 15 de juliol de 1998, p.9
(11) Lloret Gaceta, núm especial, del 31 d'octubre de 1991, p. 16
Data d'actualització: 22 de novembre de 2018
Cap comentari :
Publica un comentari