Hom ha considerat que el nom de Lloret prové d'un indret anomenat Lauretum o Loretum romà que existí a les nostres contrades entre el segle II aC. i el III dC. Però això és difícil de demostrar-ho, doncs ni hi ha evidenciés clares, ni documental ni arqueològiques, que els assentaments romans trobats a Lloret fossin coneguts amb aquesta denominació.
Per esbrinar l'origen del nom de la vila, cal pensar en les excavacions dels poblats ibers que han estat trobat fins el moment:Montbarbat (entre el segle X aC. i el III aC), Puig de Castellet (entre el IV aC. i el III aC) i Turó Rodó (entre el III aC i el II aC). Si al territori n'havia indrets ibèrics, quin nom en tenia abans de l'arribada dels romans el 218 aC? Les poblacions veïnes de Blanes i Tossa tenen la seva denominació un origen romà però que no deixava de ser una transliteració al llatí del nom iber donat per poblacions autòctones (1). Aleshores, Lloret també provenia a l'antigor d'un nom iber? Com va ser després coneguda, un cop es va estendre la dominació romana a l'Hispania?
Respondre a a questes preguntes és entrar a conjecturar diferents hipòtesis, algunes més versemblants que altres, de les que es farà un resum a continuació.
Una primera referència al nom antic de Lloret el proporciona el polèmic historiador blanenc Fra Roig i Jalpí en el seu llibre Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona l'any 1678. En aquesta obra s'hi troba la següent cita: "La Villa de Lloret es la antigua Loryma, que fundaron los Lorymeos, que vinieron con Hercúles el Líbico, y Magno a España". Es desconeix l'origen d'aquesta vinculació de Loryma i Lloret. De fet, realment existí una ciutat anomenada Loryma, situada a l'antiguitat, a la costa sudoest d' Anatolia no gaire lluny de Rodas. El nom és suposadament d'origen grec, ja que va ser una base naval dels rodians. Posteriorment, i sota dominació romana, formaria part de la província de Caria.
Roig i Jalpí no va esmentar la seva font per afirmar que Loryma era el Lloret embrionari. Malgrat això, en el transcurs del segle XIX diversos estudis i publicacions mantenien aquesta vinculació entre Loryma, com a ciutat romana i Lloret. Així tenim Loryma/Lloret en 1832 al Diccionario geográfico de Malte-Brun, referència que es repetirà en altres obres similars, deixant-ne Loretum per a una pretérita població d'Itàlia.
En un llibre també editat el 1832 sobre antiguitats romanes (2) diu de Lloret "villa y puerto del mar Mediterráneo en el principado de Cataluña, y en el corregimiento de Gerona. Se llamó en tiempo de los romanos Loryma, cuyos vestigios conserva, y pertenecía a los laletanos". En tots els casos, no se'n cita la font original d'aquest vincle entre el nom de Loryma i Lloret.
Altres autors han apostat pel nom de Loreta, com a nom d'arrel ibera que varen adoptar els romans al poblar el terme municipal actual. D'entre els escriptors que donaven aquesta denominació hi ha en Josep Maria Pellicer i Pagés. Al seu llibre sobre la ciutat d'Iluro, a Mataró (3), parlava de tres ciutats romanes al nord de Larnum (riu Tordera), com a Blanda, Loreta i Tursa. L'erudit, com altres estudiosos, prenia Loreta com a paraula d'origen bascoibèrica (4) Lor més el sufix eta, traduint-se com a "lloc de vegetació o flors abundoses".
El nom de Lauro per a Lloret com a nom ibèric suposadament adoptat pels romans és una hipòtesi de treball que defensà Gabriel Gil (5) en les planes de Lloret Gaceta, argumentant que era un nom molt comú (arreu de la península n'hi ha de més ciutats ibèriques amb aquest topònim) i que etimològicament donaria l'apel·latiu de Loredo a partir del segle X, tal i com apareixen en els pergamins del període.
Tot fa suposar que Loredo provingués d'una etimologia llatina referent al llorer, en concret de laurus. Lauretum o loretum vindria a significar planter de llor o lloreda. S'ignora si era aquesta la designació per a la nostra ciutat. Era habitual que alguna vil·la romana de l'alta edat mitja tingués un nom que es transmetia als primigenis nuclis de població. Ha estat aquest l'origen de Lloret?
Roig i Jalpí no va esmentar la seva font per afirmar que Loryma era el Lloret embrionari. Malgrat això, en el transcurs del segle XIX diversos estudis i publicacions mantenien aquesta vinculació entre Loryma, com a ciutat romana i Lloret. Així tenim Loryma/Lloret en 1832 al Diccionario geográfico de Malte-Brun, referència que es repetirà en altres obres similars, deixant-ne Loretum per a una pretérita població d'Itàlia.
En un llibre també editat el 1832 sobre antiguitats romanes (2) diu de Lloret "villa y puerto del mar Mediterráneo en el principado de Cataluña, y en el corregimiento de Gerona. Se llamó en tiempo de los romanos Loryma, cuyos vestigios conserva, y pertenecía a los laletanos". En tots els casos, no se'n cita la font original d'aquest vincle entre el nom de Loryma i Lloret.
 |
| Mapa de Laietania del llibre de Pellicer on surt Loreta. |
Altres autors han apostat pel nom de Loreta, com a nom d'arrel ibera que varen adoptar els romans al poblar el terme municipal actual. D'entre els escriptors que donaven aquesta denominació hi ha en Josep Maria Pellicer i Pagés. Al seu llibre sobre la ciutat d'Iluro, a Mataró (3), parlava de tres ciutats romanes al nord de Larnum (riu Tordera), com a Blanda, Loreta i Tursa. L'erudit, com altres estudiosos, prenia Loreta com a paraula d'origen bascoibèrica (4) Lor més el sufix eta, traduint-se com a "lloc de vegetació o flors abundoses".
El nom de Lauro per a Lloret com a nom ibèric suposadament adoptat pels romans és una hipòtesi de treball que defensà Gabriel Gil (5) en les planes de Lloret Gaceta, argumentant que era un nom molt comú (arreu de la península n'hi ha de més ciutats ibèriques amb aquest topònim) i que etimològicament donaria l'apel·latiu de Loredo a partir del segle X, tal i com apareixen en els pergamins del període.
Tot fa suposar que Loredo provingués d'una etimologia llatina referent al llorer, en concret de laurus. Lauretum o loretum vindria a significar planter de llor o lloreda. S'ignora si era aquesta la designació per a la nostra ciutat. Era habitual que alguna vil·la romana de l'alta edat mitja tingués un nom que es transmetia als primigenis nuclis de població. Ha estat aquest l'origen de Lloret?
A nivell d'escriptura en llatí notarial medieval (diferent del llatí que s'escrivia als dominis del imperi romà) veiem redactat el nom de Loredo l'any 966, on apareix la primera referència a Lloret en un document escrit. Es tracta d'una donació de la vall de Tossa que es fa al monestir de Ripoll que, en assenyalar la delimitació del territori, indica els límits per ponent on es troba (...) in termino de LOREDO, sive in rivo de Canellas (6)
En altres documents posteriors, també hi figura el nom de Lauredo o Laureto, en diferentes varietats, fins a constituir el nom de Loret o Lloret, a partir del segle XVI.
Hi tenim, ordenats de manera cronològica;
14 d’octubre 1001. Donació del terme de Lloret al
vescomte Seniofred de Girona. (...) in loco que vocant
Lauredo (7)
8 de gener 1079. Consagració de l’església de Sant Romà
de Lloret. (...) in loco qui decitur Loredto (...) i tot seguit
(...) et in ipsa Loreda (...) (8)
22 de gener de 1079. Consagració de la capella del castell
de Sant Joan. (...) in castro qui dicitur Laureto (...) (9)
6 d’octubre 1103. Testament escrit de Sicardis, senyora
del castell de Lloret. (...) apud Castri de Lauredo eligo
tutores (...) (10)
24 de novembre 1391. Assemblea de Lloret. En dos
llocs consecutius es llegeix (...) Jacobi Cornilini, rectoris
eclesiae Santi Romani de Loreto (...) (11)
27 de juliol 1446. Salvaguarda de la Reina Cristina. (...)
Castri et loci de Loreto (...) (12)
21 de desembre 1509. Contracte per a la construcció de la
nova església de Sant Romà. (...) Petrum Felip presbiterum
deservientem rectoriam ecclesie Santi Romani de Loreto
(...) i més endavant, en català, per rahó de dite pabordria
del mes de nohembra, vulgarment dita de Loret en la
Sglésia de Gerona (...) i també (...) faran e construhiran en
la dita vila de LLORET en lo loch anomenat la Carbonera
(...) (13)
I si el nom prové de l'àrab? Aquesta afirmació ho fa l'estudiós Manuel Bofarull al seu llibre sobre toponímia catalana (14) , declarant que Lloret prové del vocable àrab al-aurad, terme equivalent a "lloc on embarquen i desembarquen persones i mercaderies". A l'igual que en casos anteriors, no hi surt les fonts per confirmar aquesta designació.
NOTES:
(1) Blanda o Blandae, provenia d'un toponímic autòcton, ja que es documenta un poblat emmurallat a la vessant sud de la muntanya de sant Joan. En tant que a Tossa, n'hi havia un vil·la romana de gran importància, que tenia el nom llatí de Turissa, probablement derivat d'un nom iber, ja que s'han trobat restes d'aquesta cultura preromana a Punta de Tossa i a Puig de Pola.
(2) Sumario de las antigüedades romanas que hay en España, en especial las pertenecientes a las Bellas Artes, Juan Agustín Ceán Bermúdez. Madrid, 1832
(3) Josep Maria Pellicer i Pagés: Estudios historico-arqueológicos sobre Iluro antigua ciudad de la España tarraconense, region layetana, Mataró, 1887. p. 24
(4) El bascoiberisme propugnava la similitud entre les llengues basca i ibèrica.
(4) El bascoiberisme propugnava la similitud entre les llengues basca i ibèrica.
(5) Gabriel Gil Valdrés, al igual que Joan Domenech, Esteve Fabregas o l'Emili Martínez, entre altres, formaven part de l'entitat Centro de Iniciativas Culturales, associació que tenia la finalitat de posar en valor la història lloretenca. La idea de Lauro es desenvolupada per Gil al Lloret Gaceta de l'1 de novembre de 1983, pp. 7-9.
(6) Biblioteca de Catalunya. Secció manuscrits. Arxiu núm. 572. Arxiu antiga casa Falguerra
(7) Servei d’Arxiu Municipal de Lloret. Pergamí núm. 0
(8) Arxiu Capitular de Girona. Pergamí núm. 502
(9) Ibídem. Pergamí núm. 86
(10). Ibídem. Pergamí núm. 136
(11). Ibídem. Pergamí núm. 18
(12) Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar. Pergamí núm. 4
(13) Ibídem. Pergamí núm. 3
(14) Bofarull Terrades, Manuel: Origen dels noms geogràfics de Catalunya: pobles, rius, muntanyes...Cossètania Edicions. Valls, 2002. p. 98
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada