En Jaume Felip Gibert deixa Barcelona i la seva vida universitària i arriba a Lloret el 4 de novembre de 1591 per ocupar-se de la rectoria i la notaria de la vila. Tot seguint, es farà un resum de la seva tasca organitzadora dels assumptes civils i eclesiàstics al front de la representació de la pabordia de Lloret.
1591-1608: Desenvolupant un ideari humanista
Amb la presa de possessió com a rector i notari, Gibert tractarà de posar en ordre, dintre de les seves atribucions pastorals i notarials, la universitat de Lloret, l'església com a recinte de culte i la cura de l'educació dels infants. Molt d'aquest treball era present a les seves consuetes, escrites de pròpia mà i avui perdudes (1)
 |
| Signatura notarial del rector Gibert en una àpoca sobre un censal. 27 de gener de 1599. Font:SGDAP/Ajunt. de Girona |
A les dues setmanes de ser-ne, el rector Gibert comença per l’església parroquial que s’havia convertit en un lloc per a resguardar les pertinences dels habitants de Lloret. Va fer retirar, segons les notes seves, entre 200 i 250 baguls i arconts que eren entre les parets del temple. Això no ha de sobtar a ningú. L’església lloretenca estava preparada per a la defensa davant els freqüents atacs de la pirateria, tot disposant de porta llevadissa i arpilleres per a repel·lir assalts.
No va esmerçar esforços en embellir l’edifici de culte amb retaules, com el de la Verge del Roser (1593) o la instal·lació d’un rellotge a la torre campanar, realitzat pel rellotger piemontès Bartomeu Boil. També seria impulsor de confraries com la del Santíssim, de Sant Elm o del Roser, que funcionaven de manera irregular.
Tota aquesta energia desplegada en un poble tancat i sotmès al Capítol de Girona, havia de topar, necessàriament, amb el costum i la mentalitat arcaica de la universitat de Lloret i dels obrers que tenien cura del temple parroquial. Sabent-ne quan havia de ser conciliador i quan imposar el seu criteri, el rector Gibert aconseguí concretar en El Nou Redreç, un document que, en 35 capítols, reorganitzarà les institucions comunes de la vila a partir de 1595.
Fruit de la seva dedicació a l’ensenyament, Jaume Felip Gibert deixarà unes constitucions per a l’educació del minyons, que daten de 1599, i que d'alguna manera, són avançades, pedagògicament parlant, als dels seus contemporanis.
El rector és un testimoni directe de la vida religiosa de Lloret de finals del segle XVI. A les seves consuetes, en especial les que van de 1592 a 1595, relaten com feien la festa les diferents agrupacions professionals de la vila, amb dies assenyalats en el calendari litúrgic: els pescadors per sant Pere, els traginers per sant Antoni, etc. També les processions, com el de la benedicció de la Vera Creu, que es feia el 3 de maig i que seguia un itinerari marcat per 3 creus: anada a l’església de Sant Joan del Castell, a continuació Sant Quirze i arribada a la capella dels Sants Metges del hospital.
Es deixa, també per a la historia, la narració dels dies terribles del temporal de desembre de 1607. Poc després, pels vols de febrer de 1608, el rector Jaume Felip Gibert moria a Lloret, molt probablement, d’una malaltia que anava arrossegant des de feia anys – faria testament el 1601- i que, seguint el seu postrer desig, seria enterrat a la vila.
No es sap del tot cert si la família al complet de Jaume Felip Gibert vivia a Lloret. Per les referències aïllades trobades al testament i altres documents, tot fa pensar que durant el temps que Gibert era a Lloret, n'era acompanyat per la seva mare Coloma i pel seu germà i germanes amb matrimoni amb gent de Lloret. El fet que en demanés sepultura a la vila corrobora, en part, aquesta suposició.
NOTES:
(1) Aquestes consuetes fetes per el rector Gibert es van destruir durant el saqueig de l'església parroquial de Sant Roma, el 22 de juliol de 1936. En sabem de la seva existència i contingut, gràcies a la feina realitzada pel Josep Galceran, secretari de l'ajuntament, periodista i historiador afeccionat a finals del segle XIX. Als anys 30, l'Emili Martínez i l'Esteve Fàbregas en farien transcripció de les consuetes i del llibre Milloraments fets a l'església parroquial, que encara hi restaven custodiats al temple lloretenc.
MATERIAL CONSULTAT:
⚈La Vanguardia Española, 17 de novembre de 1966, p. 36
⚈Lloret de Mar: Domènech, Joan. Quaderns de la Revista de Girona. Col. Monografies Locals. Girona, 1992.
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons Martínez-Passapera: Inventari manuscrit relació documentació relacionada amb rector Jaume Felip i Gibert//S.T: 86.31.17
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons:RELIGIOSOS: PARRÒQUIA DE SANT ROMÀ. Milloraments fets a l'església parroquial de Lloret en temps del doctor Jaume Felip Gibert // S.T: 56.544.2
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar- Fons:RELIGIOSOS: PARRÒQUIA DE SANT ROMÀ. Consueta de Mossen Jaume Felip Gibert.//S.T: 56.544.3
⚈Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar--Fons:Martínez-Passapera. Inventari de béns del rector Jaume Felip i Gibert.//S.T: 86.31.19
⚈Arxiu Històric de Girona. Fons notarials. AHG170-374-T2-4308 / Girona-03.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada