La vila prenia el camí de la normalització democràtica a partir de les eleccions municipals de 1979, que donarien l'alcaldia al convergent Joan Domènech, historiador i referent cultural, que a l'anterior consistori, ja havia introduït canvis en el nomenclàtor de les vies publiques de Lloret com a ponent de cultura per al nou barri de Mas Vilà i el Molí.
Aquest darrer barri, fruit de la urbanització de camps i de la bassa del molí que l'hi dóna nom, rebrà per als seus carrers noms d'artistes i literats, polítics i arquitectes. Aquesta és la relació (1):
AVINGUDA DE VIDRERES.- anteriorment coneguda com a carretera antiga de Santa Coloma, també com a carretera vella de Vidreres, finalment s'esdevé en avinguda i naixerà des de la cruïlla de Sant Pere i l'eix de la carretera Blanes-Tossa.
CARRER DE POMPEU FABRA.- Varies persones van fer la petició de dedicar un carrer al filòleg Pompeu Fabra i Poch, amb motiu del centenari del seu naixement.
CARRER DE BONAVENTURA CONILL i MONTOBIO.- Aquest arquitecte barceloní d'arrels lloretenques va realitzar diferents obres a la vila com les sepultures modernistes al cementiri, l'escorxador, etc.
CARRER DE PAU ARPI i GALÍ- Amb el renom de "El Terrisser", nascut a Lloret el 1844, és autor de obres de ceràmica de gran interès artístic que ornaven les cases senyorials de Lloret i rodalies.
CARRER DE AGUSTÍ BLANCH i CLAUSELL.-
El lloretenc Agustí Blanch (1888-1973) va ser metge a Lloret fins l'any 1944, que es traslladà a Barcelona, on desenvoluparia la seva feina mèdica en el camp de la homeopatia.
CARRER DE JOSEP ALEMANY.- L'industrial dedicat a la pasta de la nostra vila, en Josep Alemany i Alefont, va morir deixant una important quantitat de diners als col·legis parroquials inaugurats el 1920.
CARRER DE JOAQUIM LLUHI i RISSECH.-Fou un advocat, publicista, perit mercantil i polític, nascut a Lloret el 1866 i mort el 1929. Va desenvolupar una amplia carrera política.
CARRER DE SENYORA DE ROSELL.- Un referent medieval, que ha arribat als nostres dies com a una historia tradicional sobre un mas existent a l'actual Roca Grossa que parla de necessitat de ser humils.
CARRER DE DOCTOR JOSEP ROIG i RAVENTÓS.- El metge i escriptor sigetà Josep Roig era un bon coneixedor de les nostres contrades i tradicions, tal i com ho descriu al seu llibre L'ermità Maurici.
CARRER DE LOPE MATEO.- Poeta castellà enamorat de Lloret
al que dedicà multitud d'articles periodístics als anys 50 i 60.
CARRER DE FRANCESC TORRESCASANA.- Aquest pintor barceloní va retratar com ningú el paissatge lloretenc.
AVINGUDA DE RIERAL.
CARRER DE AGUSTÍ ORIOL i BOTET.- Músic i compositor barceloní (1882-1936), amb vincles familiars a la població, destacà per les seves sardanes i marxes.
AVINGUDA DE LES REGIONS.- Nom clarament dedicat a les persones vingudes d'arreu de l'estat espanyol que s'establiren al veïnat.
CARRER DEL MOLÍ- Recordatori del molí i la bassa que fins els anys 60 existia precisament en aquest indret.
 |
| Placa al·lusiva al Molí. Foto: V. Llavero |
L'equip de govern resultant de les eleccions municipals de 1979 es dedicarà fer endreça de la nomenclatura viària de Lloret. L'encarregat d'aquesta tasca serà en Germinal Ros i Martí, del PSUC, que, com a regidor responsable d'estadística del consistori lloretenc, posarà fil a l'agulla en aquestes qüestions. En farà un reglament que ordeni la numeració i els noms dels carrers del casc urbà i de les quasi 40 urbanitzacions existents. A partir de 1980, una empresa contractada farà la col·locació de les plaques identificadores. Amb la publicació de una nota informativa, des de l'ajuntament es tractava crear un criteri per als noms i números dels carrers i places que facilitessin la tasca dels organismes oficials (censos, padrons, cadastre...), sempre retolant en català i adaptada a la normativa vigent, i evitar el ball de noms que algun carrer de Lloret havia sofert (2)
La població s'anava estenent sobre el territori i nous veïnats naixien i d'altres es consolidaven. Per evitar noms de persones famoses, molt vinculades a una època concreta o al tarannà de l'equip de govern de torn, es pretenia que els noms siguessin el més atemporals possibles. Fruit d'aquesta disposició és el veïnat de Can Ballell-Sant Cristòfol que, des de 1980, tindria carrers a noms d'oficis: cerdans (carboners), pentinadores, mecanògrafes, etc. Per la seva banda, a Fenals, al fil de l'Avinguda Amèrica, els carrers nous adjacents i propers a la mateixa, rebran els noms de ciutats i països llatinoamericans. Per la zona del veïnat del Rieral, es troben carrers que són dedicats a escriptores i escriptors catalans (a Lloret, com a la majoria de poblacions, hi ha dèficit de referències a dones en els noms dels vials) i als masos que en formaven part de la zona més rural del municipi abans d'entrar al segle actual.
Més complicat resultava atorgar noms als camins, carrers i places ubicades a les urbanitzacions. Algunes ja en tenien, per assignació directa del promotors de les obres o la insistència de les persones residents. En aquests casos calia negociació entre l'ajuntament i les juntes de conservació de les urbanitzacions (3) a fi i efecte de no generar més caos en el nomenclàtor viari de fora del casc urbà. Es per això que hi ha noms de pintors a Jaruco; referents intel·lectuals catalans a la urbanització Els Llorers; països i ciutats europees a les urbanitzacions de Canyelles; etcètera.
Per acabar de fer un repàs dels carrers de Lloret, matèria que donaria per escriure àmpliament un llibre, hom pot ressaltar-se algunes denominacions més interessants dintre de les novetats hagudes els darrers anys. Si es comentava de no posar noms de personalitats als carrers, era obligada i necessària fer un merescut homenatge a dos persones importants en la història i la vida social del municipi. L'any 2014, l'Esteve Fàbregas i Barri, tindria una plaça en el seu honor a Fenals, en tant que en Germinal Ros i Martí, donaria el seu nom a una plaça situada enfront el teatre lloretenc (4)
L'entitat Xino-Xano i la seva tasca seria recogenuda amb el nom d'un carrer el 2010. La via està situat al costat de l’ermita de Sant Quirze, passa per darrere del cementiri i va a parar a l’hotel Royal Star. Una via que abans es deia Pitàgores i l’Ajuntament li va canviar per respondre a les peticions d'una part de la població. Val a dir que en seria la segona d'entitat que posseeix un carrer que la recorda. Segons en Joan Domenech (4), el carrer d'Unió es batejat en memòria de la cooperativa la Unión Lloretense, existent al segle XIX.
Tot i que popularment es coneguda com a Plaça de la Magnòlia, al bell mig de Lloret, el seu nom veritable és de Plaça de Germans Maristes (6). Precisament, és l'arbre el que queda dempeus del recinte dedicat a l'ensenyament de nois als anys 20, que després es transformaria en mercat municipal provisional per esdevenir, al final, en un parc per a la mainada.
A finals de novembre de 1987, les diverses denominacions per la carretera que travessa Lloret queden fixades en Avinguda Vila de Blanes i Avinguda Vila de Tossa, tot prenent la cruïlla de l'Avinguda de Vidreres amb el Carrer de Sant Pere com a punt de sortida. D'aquesta manera, es reconeixia a les dues poblacions veïnes, que també havien dedicat una via a Lloret, i de pas, confirmar la integració en l'entramat urbà d'aquestes antigues carreteres.
Però a l'hora de nomenar un carrer no sempre plou a gust de tothom. A vegades un bon gest té una mala interpretació, com el cas de l'agermanament de Lloret a Cúllar (Granada). Després d'acordar-se en el ple del mes de febrer de 2004 que les dues poblacions s'agermanaven, es pretenia canviar un carrer existent - el Carrer de Jardins- pel Carrer de Cúllar. El mes de setembre s'encetà per part dels veïns del carrer afectat una campanya per a evitar la substitució nominal i el ple del mateix mes va ser molt intens en aquest sentit. Finalment, com a solució, a la zona de Can Buch, (una zona de nova rehabilitació cedida a l'ajuntament), es crearia el Passeig de Cúllar.
Com s'ha vist als llarg d'aquests escrits, els noms dels carrers permeten veure l'evolució social, política i cultural d'una població. En parlen del passat, sempre. Un passat que queda desdibuixat amb el pas del temps. Per exemple, algú en sap qui era en Romà Barnès, o Josep Alemany a l'actualitat? O els compositors de sardanes o pintors que són abundosos però són desconeguts pels transeünts que discorren pels seus carrers? Veritablement, a dia d'avui, nomenar carrers s'ha convertit en una labor oficial que ha de congeniar bona voluntat, coneixement i consens entre les institucions i la ciutadania.
La població s'anava estenent sobre el territori i nous veïnats naixien i d'altres es consolidaven. Per evitar noms de persones famoses, molt vinculades a una època concreta o al tarannà de l'equip de govern de torn, es pretenia que els noms siguessin el més atemporals possibles. Fruit d'aquesta disposició és el veïnat de Can Ballell-Sant Cristòfol que, des de 1980, tindria carrers a noms d'oficis: cerdans (carboners), pentinadores, mecanògrafes, etc. Per la seva banda, a Fenals, al fil de l'Avinguda Amèrica, els carrers nous adjacents i propers a la mateixa, rebran els noms de ciutats i països llatinoamericans. Per la zona del veïnat del Rieral, es troben carrers que són dedicats a escriptores i escriptors catalans (a Lloret, com a la majoria de poblacions, hi ha dèficit de referències a dones en els noms dels vials) i als masos que en formaven part de la zona més rural del municipi abans d'entrar al segle actual.
Més complicat resultava atorgar noms als camins, carrers i places ubicades a les urbanitzacions. Algunes ja en tenien, per assignació directa del promotors de les obres o la insistència de les persones residents. En aquests casos calia negociació entre l'ajuntament i les juntes de conservació de les urbanitzacions (3) a fi i efecte de no generar més caos en el nomenclàtor viari de fora del casc urbà. Es per això que hi ha noms de pintors a Jaruco; referents intel·lectuals catalans a la urbanització Els Llorers; països i ciutats europees a les urbanitzacions de Canyelles; etcètera.
Per acabar de fer un repàs dels carrers de Lloret, matèria que donaria per escriure àmpliament un llibre, hom pot ressaltar-se algunes denominacions més interessants dintre de les novetats hagudes els darrers anys. Si es comentava de no posar noms de personalitats als carrers, era obligada i necessària fer un merescut homenatge a dos persones importants en la història i la vida social del municipi. L'any 2014, l'Esteve Fàbregas i Barri, tindria una plaça en el seu honor a Fenals, en tant que en Germinal Ros i Martí, donaria el seu nom a una plaça situada enfront el teatre lloretenc (4)
L'entitat Xino-Xano i la seva tasca seria recogenuda amb el nom d'un carrer el 2010. La via està situat al costat de l’ermita de Sant Quirze, passa per darrere del cementiri i va a parar a l’hotel Royal Star. Una via que abans es deia Pitàgores i l’Ajuntament li va canviar per respondre a les peticions d'una part de la població. Val a dir que en seria la segona d'entitat que posseeix un carrer que la recorda. Segons en Joan Domenech (4), el carrer d'Unió es batejat en memòria de la cooperativa la Unión Lloretense, existent al segle XIX.
 |
| Inauguració de la Plaça dels Germans Maristes. 1991. Font: El Punt Diari/Ajunt. de Girona |
Tot i que popularment es coneguda com a Plaça de la Magnòlia, al bell mig de Lloret, el seu nom veritable és de Plaça de Germans Maristes (6). Precisament, és l'arbre el que queda dempeus del recinte dedicat a l'ensenyament de nois als anys 20, que després es transformaria en mercat municipal provisional per esdevenir, al final, en un parc per a la mainada.
A finals de novembre de 1987, les diverses denominacions per la carretera que travessa Lloret queden fixades en Avinguda Vila de Blanes i Avinguda Vila de Tossa, tot prenent la cruïlla de l'Avinguda de Vidreres amb el Carrer de Sant Pere com a punt de sortida. D'aquesta manera, es reconeixia a les dues poblacions veïnes, que també havien dedicat una via a Lloret, i de pas, confirmar la integració en l'entramat urbà d'aquestes antigues carreteres.
Però a l'hora de nomenar un carrer no sempre plou a gust de tothom. A vegades un bon gest té una mala interpretació, com el cas de l'agermanament de Lloret a Cúllar (Granada). Després d'acordar-se en el ple del mes de febrer de 2004 que les dues poblacions s'agermanaven, es pretenia canviar un carrer existent - el Carrer de Jardins- pel Carrer de Cúllar. El mes de setembre s'encetà per part dels veïns del carrer afectat una campanya per a evitar la substitució nominal i el ple del mateix mes va ser molt intens en aquest sentit. Finalment, com a solució, a la zona de Can Buch, (una zona de nova rehabilitació cedida a l'ajuntament), es crearia el Passeig de Cúllar.
Com s'ha vist als llarg d'aquests escrits, els noms dels carrers permeten veure l'evolució social, política i cultural d'una població. En parlen del passat, sempre. Un passat que queda desdibuixat amb el pas del temps. Per exemple, algú en sap qui era en Romà Barnès, o Josep Alemany a l'actualitat? O els compositors de sardanes o pintors que són abundosos però són desconeguts pels transeünts que discorren pels seus carrers? Veritablement, a dia d'avui, nomenar carrers s'ha convertit en una labor oficial que ha de congeniar bona voluntat, coneixement i consens entre les institucions i la ciutadania.
(1) Plenari de maig de 1978.
(2) A aquest respecte, el cas més curiós és l'actual carrer de Vicenç Bou, que amb anterioritat, havia estat de Travesía de los Jardines, calle Padre Buenaventura Leal i de Lope Mateo, durant un període de 10 anys, tal i com es queixava un veí a les planes del Lloret Gaceta (1 d'abril de 1980)
(3) Als anys 80, encara s'anaven executant plans parcials d'algunes urbanitzacions i s'anaven creant nous vials, com el cas de Roca Grossa 2. El Pla General d'Urbanisme de 1985 va tractar de reconduir la situació sobre la base de fets consumats i n'hauria vies amb noms provisionals fins entrat el nou segle.
(4) La decisió de donar el nom a Germinal Ros va ser presa per unanimitat un any abans. L'atorgament de la plaça a l'Esteve Fàbregas seria feta el 2014 en un ple que va comptar amb el vot en contra de ICV-EUiA per motius ideològics.
(5) El carrer dels Perills. Punt Avui, 13 de maig de 2015. [Consulta en línia 05/08/17]. També podeu saber-ne més a La cooperativa Unión Lloretense. Una primera aproximació, del mateix autor, dins de Quaderns de la Selva, núm 20, 2008. Consultable en línia.
(6) Antics alumnes d'aquest centre van demanar que la plaça portés el nom de la comunitat religiosa dels germans maristes que administraven el Col·legi Nostra Senyora de Loreto. Hi va estar en funcionament des de 1902 fins el 1920. Aquest tenia l'entrada per carrer de l'Esperança i la magnòlia s'eixia, juntament amb palmeres, al centre del pati, a la part posterior de l'edifici. La Plaça dels Germans Maristes s'inaugura el març de 1991.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada