21 de maig 2017

Carrers de Lloret (IV)

El nomenclàtor dels carrers lloretencs, durant les primeres dècades del segle XX, no patirà gaires canvis. El tradicional carrer de la Torre passarà a ser-ne de Miguel de Cervantes amb motiu de la celebració general dels 300 anys de la mort de l'escriptor (1916), com es va fer a altres poblacions. I el carrer Sant Bonaventura es dirà de Josep Lluhí i Taulina, en honor del que seria, al igual que en Romà Barnés i en Josep Gelats (mireu l'article anterior), un gran benefactor de l'hospital de Lloret.

La tendència a nomenar carrers per honorar personatges importants i valedors de Lloret, canviarà a partir de 1931. Les idees i la política del moment modificaran els noms viaris com no s'havia fet anteriorment. L'alcalde Pere Mataró, en sessió plenària del 20 de juny, signaria l'acord per el qual es canviaven els següents carrers (1):

"La Grau Via, que arranca des de'l Passeig de Camprodon fins a la carretera de Tossa, s'anomenarà Avinguda del 14 d'Abril.
La Plaça de la Constitució es nomenarà de la República.
Els carrers de Amigos y Peces, de Francesc Layret.
Ei de Sénia del Barral, per Àngel Guimerà.
El de la Fábrica, per el de Josep Rizal.
El de Mediodía, per el de Rafael de Riego.
El de Arrabal de Venècia, per el de Arrieta.
El de San Pedro, per el de Fermín Galán.
El de San Román, per el de García Hernández.
El de Areny, per el de G. Wilson.
Lo que's fa públic, perquè si algú ho creu convenient pugui queixar-se davant del Ajuntament, dintre el termini de quinze dies, a comptades de'l següent en el que apareixi el present edicte en el B. 0. de la província".

Lloret, 1929. Font: Josep Gaspar i Serra. Institut Cartogràfic de Catalunya.

Aquests canvis de designació a algunes vies lloretenques (tret del dramaturg Guimerà, o  en record d'Arrieta, complementant el passeig de Camprodon que donava a la platja, posant-ne en paral·lel els dos autors de la sarsuela Marina) era fruit d'una època de fortes conviccions polítiques a nivell català i estatal, que tendien a visualitzar-se en el dia a dia de Lloret. El republicanisme havia succeït a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i a més de recuperar la llengua i la cultura catalana, també es volia fer un homenatge als valors republicans i els seus defensors. Els militars Fermín Galán i Garcia Hernández havien estat afusellats a la sublevació de Jaca el 1930; Rafael de Riego era un liberal antimonàrquic d'inicis del segle XIX; en Francesc Layret, per la seva banda, fou un polític i advocat català, defensor del moviment obrer, que en cauria assassinat el 1920; el filipí Josep Rizal, figura inspiradora per al nacionalisme català, seria afusellat el 1896. Sobre G. Wilson, lloc que havia estat des del vuit-cents el carrer de l'areny, no hi ha res que indiqui sobre qui es refereix.  A vegades s'anomenava carrer Wilson, al·lusió que fa pensar en una confusió amb el president americà T.W. Wilson (2)

Seguint la mateixa tònica, el carrer Major (actual carrer de la Vila) es dedicarà al polític Pi i Margall, deixant la plaçeta on paraven els autobusos (avui plaça Piferrer) el nom del president de la Generalitat, en Francesc Macià. (3). També s'hi sumarien més prohoms de Lloret a carrers acabats d'urbanitzar, com Agustí Cabañas i Font (abans carrer Nou), home que proporcionà una deixa important per a la creació de l'Asil-Hospital de Nicolau Font; o Joan Durall i Surís, important personatge del comerç atlàntic, que rebria el vell carrer de la Mar de Venècia (encara és a la seva ubicació actual). Tanmateix, com reflex del passat amb Americà, l'actual carrer Sant Baldiri era batejat, breument, com de Cristòfor Colom. El fundador del moviment coral a Catalunya, l'Anselm Clavé, en tendria una via amb el seu nom, a prop del carrer de sant Pere.

El juliol de 1936 es produeix l'alçament militar i de seguida, en mig del trasbals institucional, es van crear comites per al govern de les poblacions on s'havia sufocat la revolta. A Lloret, va haver-hi crema d'elements religiosos i confiscacions de bens privats per part de grups revolucionaris. Es formà un nou ajuntament que aglutinava forces d'esquerra i lleials a la República que decretà el canvi de nom a tot el nomenclàtor de carrers de la vila. (4) La intenció era esborrar qualsevol indici de religiositat dels carrers i places i assignar denominacions que recordessin la revolució obrera i la seva lluita. D'aquesta manera, a tall de mostra, la població de Lloret veia nova retolació a la vella plaça del Carme canviada per l'anarquista Bonaventura Durruti; la plaça de l'església a Salvador Seguí, líder anarcosindicalista assassinat el 1923; la plaçeta davant l'ajuntament serà d'en Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari, ajusticiat el 1909; el carrer de santa Cristina rebria el nom de Primer de Maig; el carrer de sant Josep passa a dir-se de Mèxic; el carrer del Carme seria en record de Jaume Compte, polític mort el 1934; el carrer de santa Caterina es retola de la Unió de Repúbliques Soviètiques; el carrer de sant Telm (avui sant Elm, apel·latiu comunament acceptat) honorarà l'opera Marina i rebrà aquest nom, etc. En definitiva, se'n canviarà els carrers amb denominació religiosa per noms relacionats amb l'anarquisme, el socialisme i el sindicalisme, propis d'aquells intensos moments històrics.

Lloret 1943-1944. Font: SAML
La contesa civil acabarà per a Lloret el 2 de febrer de 1939, amb l'entrada de les tropes franquistes. Les designacions "rojas y republicanas" de les vies públiques es veurien modificades en sessió del ple de la comissió gestora de l'ajuntament el dia 23 de març de 1939.(5) No tan sols la denominació de les mateixes, sinó que es faria les inscripcions en castellà. A partir de llavors, es restauren els noms dels sants i santes que hi havia al nomenclàtor de Lloret i es decretarien nous canvis en les vies publiques: la plaça d'en Francesc Macià passa a ser plaza de Francisco Piferrer; la plaça de la República es dirà Plaza de España; l'avinguda de Nicolas Salmerón per Avenida 18 de julio, en tant que la del 14 d'abril s'anomenarà del 2 de febrero; la plaçeta davant de l'ajuntament es dedica a José Antonio Primo de Rivera; Pi i Margall es substituït per la Vía del Generalísmo Franco; el rector Coch, mort el 1854 a conseqüència de la còlera, rebrà el carrer posterior a l'església que havia estat de Sant Miquel des de feia temps; es recuperen les places del Carme i Església, en tant que n'apleguen Arrieta a l'avinguda Camprodon, deixant marge per nomenar un carrer al pintor Joan Llaverias, mort a Lloret el 1938; el carrer de Francesc Layret es esborrat, i en comptes de posar el mateix nom anterior (carrer Amigos, abans de 1931), es dedicarà a l'insigne  lloretenc capità Bonaventura Conill i Sala; el secretari que fou de l'ajuntament al segle XIX, en José Galcerán, tindrà carrer on es deia Anselm Clavé; el carrer Llibertat havia eliminat a la travessia de sant Martí i ara es dedicarà al poeta i advocat lloretenc Josep Maria Coll i Rodés; per fer una clara distinció el carrer hospital passa a dir-se de l'Hospital Vell: el carrer Josep Gelats es manté i es recupera Doncellas, la seva antiga denominació, per adjuntar-la al carrer de Viudas; i per últim, el carrer de l'anarcosindicalista Francisco Ascaso Abadia es dirà com el soldat del terç de Montserrat, amb vincles familiars a Lloret, en Martín Catasús i Blanch.

Amb aquests canvis es suprimien qualsevol indici de la república i els noms que podien recordar-la. Durant prop de 40 anys, la ideologia, els interessos espuris i l'adoctrinament social i polític seràn emprats en la denominació del nomenclàtor de la ciutat, que amb la irrupció del turisme, es transformarà de manera radical en dècades posteriors.




NOTES:
(1) Font: Butlletí Oficial de la Província de Girona. 14/07/1931, n. 84, p. 4./ Diputació de Girona. Arxiu General.
(2) Segons es va acordar en una sessió plenària municipal el 1918 i que es ratificava en l'esmentat BOP de 1931.En altres poblacions gironines, també hi havia un carrer dedicat a Wilson, però sempre en atenció del president nord-americà que creà la Societat de Nacions i va rebre el Nobel de la Pau el 1919.
(3) En Francesc Macià visitaria Lloret el 11 de juny de 1931. Es va anunciar la seva defunció al nadal del 33. A la revista local Aires Lloretencs, es podia llegir: "PLAÇA DE FRANCESC MACIÀ. — Hem vist amb goig que ha estat ja fixada la placa que dóna el nom de l'honorable Primer President de Catalunya autònoma, a la plaça compresa entre els carrers de Fermí Galan i de Cristòfor Colom". Font: Aires Lloretencs. 15 d'abril de 1934. Pàgina 7/Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.
(4) Reunió ordinària de l'ajuntament de Lloret, el 9 d'abril de 1937. Font: SAML.
(5) A la sessió anterior, del 9 de març de 1939 es troba registrat el següent acord: "Fue acordado que en la próxima sesión sea presentado, por la comisión Central, un proyecto de modificación de algunos nombres que han sido puestos recientemente en varias calles de la población, procurando enaltecer la memoria de algunas de las personas más ilustres que han contribuido a la salvación de la Patria." Algunes d'aquestes personalitats lloretenques havien estat reivindicades a les planes de la revista Aires Lloretencs i hom es lamentaven que no havien tingut cap mena de reconeixement públic o històric. Font: SAML