L'últim terç del segle XIX es caracteritzarà per una preocupació constant per les vies urbanes, la projecció urbanística de les mateixes i l'encaix en les normes sobre neteja i adreçament de la vila. Des de les institucions estatals i municipals es tindrà cura de les qüestions estadístiques, sempre amb finalitats fiscals, de lleva o policials, per saber cóm es distribueix la població, qui en forma part i qui són els propietaris o caps e família. Aquest afany d'obtenir dades del territori impulsarà, en especial a la següent centúria, un acurada retolació i nomenament dels vials del poble.
 |
| Plano geométrico de Lloret de Mar.1878. Frederic Esteve. (1) |
Segle XX
La vila entra a l'era contemporània deixant enrere el passat navilier i apostant per la indústria del suro i els guanys que dona la terra per l'exportació a anglesos i francesos de la patata primerenca i l'explotació de les vinyes. Són temps de cases d'indianos i de gent acomodada que la que ocuparà la primera línia de mar, a la vila vella, amb construccions d'inspiració modernista, en tant que la població més humil s'agruparà a l'altra banda de la vila, al barri de Venècia.
 |
| Plànol de Lloret, entre 1908-1918. Geografia General de Catalunya. (2) |
A les primeries del segle no hi ha canvis substancials amb la denominació dels carrers, tot i l'important canvi que suposà l'obertura de la carretera d'Hostalric a Tossa, creadora d'una línia territorial divisòria que amb el temps comportaria una lectura econòmica i social diferenciada.
Es mantenen, amb poc increment, els carrers existents en les dècades anteriors. Posteriorment, amb la introducció de noves normes estadístiques que afectaran al padró i al cens, Lloret apareix dividit en seccions, primer, i després en districtes, que es mantindran durant bona part de la centúria.
Es mantenen, amb poc increment, els carrers existents en les dècades anteriors. Posteriorment, amb la introducció de noves normes estadístiques que afectaran al padró i al cens, Lloret apareix dividit en seccions, primer, i després en districtes, que es mantindran durant bona part de la centúria.
Així, tot observant el padró de l'any 1900, apareixen 7 seccions, enumerades sempre de ponent a llevant : La Riera (Barri de la Creu/Tres Creus i riba oest de la riera); Sant Romà (nucli antic de la vila, des del carrer Santa Cristina fins l'església); Sant Pere (el mateix carrer i vies adjacents), Carme-L'Areny (el carrer del Carme i voltants del Puig); Venècia (comprenia darrera de l'església fins els carrers de ponent); del Mar (tota la franja d'edificis que tocava el passeig, encara sense nom definit) i a la darrera secció apareixen les cases de camp o masos, amb el rètol de "campo" o "diseminado".
Els anys 20 i 30, Lloret coneixerà una expansió de noves edificacions en zones de recent urbanització, que acollien xalets de gent benestant construïts a l'extrem del barri de Venècia i sobre la costa d'en Macià i a banda del nou camí l'acabat de fer, no pas gaire, anomenat avinguda de 14 d'abril (3).
Durant aquest període va ser habitual que els noms de carrer fossin un mirall dels fets polítics i socials del moment, al contrari que havia passat a èpoques anteriors. Començarà a ser freqüent la designació de carrers en honor a un personatge important de la vida social i econòmica de la vila o de la política a nivell estatal. A tall d'exemple, existirà el carrer dedicat a Josep Gelats, mort el 1919 i gran benefactor a Lloret (4); o el passeig que s'anomenarà Rambla de Romà Barnés i Mataró, que en deixaria propietats per sufragar la despesa del manteniment de l'hospital de la vila (5). El metge lloretenc Francesc Campderà rebrà homenatge en el carrer de pujada des de la riera en direcció al sanatori mental, fundat per ell mateix. El que va ser president de la I República durant pocs mesos, en Nicolás Salmerón, tindria la seva avinguda al costat de la riera (l'actual avinguda de Just Marlés). El carrer Mayor, principal via de Lloret, es dedicarà al polític i escriptor català Pi i Margall, fins l'any 1939.
Arran de la remodelació del Passeig de Mar, el 1914, es coneixeria com de Jacint Verdaguer, reconeixement al poeta que va estar uns dies a la vila, invitat per en Nicolau Font i Maig.
A partir de l'adveniment de la II República, la declaració de l'estat català i el conflicte civil, i en especial, l'arribada del franquisme, les qüestions ideològiques impregnaran la designacions dels noms de carrers i places de la vila, com en veurem en un proper article.
Durant aquest període va ser habitual que els noms de carrer fossin un mirall dels fets polítics i socials del moment, al contrari que havia passat a èpoques anteriors. Començarà a ser freqüent la designació de carrers en honor a un personatge important de la vida social i econòmica de la vila o de la política a nivell estatal. A tall d'exemple, existirà el carrer dedicat a Josep Gelats, mort el 1919 i gran benefactor a Lloret (4); o el passeig que s'anomenarà Rambla de Romà Barnés i Mataró, que en deixaria propietats per sufragar la despesa del manteniment de l'hospital de la vila (5). El metge lloretenc Francesc Campderà rebrà homenatge en el carrer de pujada des de la riera en direcció al sanatori mental, fundat per ell mateix. El que va ser president de la I República durant pocs mesos, en Nicolás Salmerón, tindria la seva avinguda al costat de la riera (l'actual avinguda de Just Marlés). El carrer Mayor, principal via de Lloret, es dedicarà al polític i escriptor català Pi i Margall, fins l'any 1939.
Arran de la remodelació del Passeig de Mar, el 1914, es coneixeria com de Jacint Verdaguer, reconeixement al poeta que va estar uns dies a la vila, invitat per en Nicolau Font i Maig.
A partir de l'adveniment de la II República, la declaració de l'estat català i el conflicte civil, i en especial, l'arribada del franquisme, les qüestions ideològiques impregnaran la designacions dels noms de carrers i places de la vila, com en veurem en un proper article.
NOTES:
(1) Proposta d'ordenació de la vila de Lloret, seguint el model Cerdà d'eixample urbà, proposat entre 1878-1879. Font: SAML
(2) Imatge extreta de Geografia General de Catalunya, vol. V, dedicat a les comarques gironines. Intervingué a la seva redacció en Joaquim Botet i Sisó. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La similitud entre el plànol del segle XIX amb aquest, reproduït al treball enciclopèdic de Botet i Candi, indica la idea de progrés urbanístic decimonònic que es mantenia a la corporació lloretenca.
(3) Feta per l'esforç d'un sol home, en Ramon Subirà (a) Paillades, que tot sol va obrir un camí des de l'actual Hotel Rosamar fins la carretera de Tossa. Popularment es va conèixer com a Costa d'en Paillades. El seu primer nom era de Gran Via; posteriorment, el 1931 passaria a ser d'avinguda de 14 d'abril, en commemoració de la data de proclamació de la II República.
(4) Existien els carrers contigus de Viudas i Doncellas. Aquest darrer quedarà per Josep Gelats, i el seu nom en seria afegit al primer (actual Viudes i Donzelles) a partir de 1939.
(5) Romà Barnés i Mataró llegà a l'Hospital el grandiós edifici Torre Barnés o Xalet Rosa, amb totes les terres de conreu que l'envoltaven, el qual, l'any 1930, fou traspassat al a Congregació de Religioses de la Immaculada Concepció, les quals hi tenen instal·lat la seva institució des de l'any 1903.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada