El cinema a Lloret (2)

Lloret tindria tres cinemes funcionaven simultàniament  a inicis del segle XX i competint entre ells. Per una banda els cinemes que gestionaven la família Corcoll, de Blanes (cine Doré i el Varietats), i el cinema que funcionava a Can Tureta, regentat per en Pau Parés i Reyné. 

En mig de tanta competència, en Pau Parés pensa en crear un cinema i teatre més gran i adequat a les necessitats de Lloret. Així doncs, compra un solar al carrer Hospital Vell l'any 1909 i començarà l'edificació del futur cinema que quedaria enllestit el 1913. En Pau Parés no el veuria acabat mai, car mort abans de la inauguració la tardor del mateix any. Serà la seva dona, en associació amb Joanet Surís, els propietaris i explotadors de la sala de cinema i teatre. Serà batejat amb el nom de Cine Moderno, perquè a part de la seva artística façana modernista, molt adient a l'època, també incorporava novetats a nivell cinematogràfic i confort i amplitud per als espectadors. A més a més, la nova sala era molt polivalent ja que en ella també es podien dur a terme representacions teatrals i fins i tot "varietés" (En aquest teatre s'iniciaren l'agrupació teatral del Casal de l'Obrera) 

Cine Moderno, a plaça del Carme. 1915 circa. Font: SAML

Poc després, la regència del negoci ho portarien en Francesc Coll (a) Panxito Barber i el projeccionista Salvador Carrera.

A continuació, anirà a parar a mans del Sr. Joan Corcoll, el qual passarà a controlar tot el monopoli de les projeccions de cinema de Lloret. Mantindrà el Varietats, però el Cine Doré el tancarà el 1926, després de que un temporal de mar inundés pràcticament el local per la seva proximitat a la platja.

Posteriorment en Corcoll, empentat per la competència i per les exigències del seu públic, va decidir arrendar la sala del Cine Moderno al Sr. Domingo Cusell. Apareix doncs, un nou empresari amb projectes de grans millores a la sala (1)

El cinema era entreteniment i una empresa, i no trigaria en sortir de nous cinemes i sales d'exhibició. Una de les més notables en seria la sala de cinema existent al carrer de sant Salvador (Avui de Martínez Passapera) que obriria portes el 1932 amb el suggestiu nom de Cine Kursaal. Portava la seva gestió un experimentat home de negocis que ja disposava d'un mític establiment al passeig, el Café Alimany, d'en Joan Alimany i Palomera. Fins el seu tancament el 1948, disposava la seva entrada principal davant de la centenària farmàcia Martínez i la sortida la tenia pel carrer Màrtirs (2)

A traves dels fulls de les contribucions industrials, poden saber que el Cine Moderno disposava de 500 localitats i el Cine Kursaal, de 450. Juntament amb les sales de cinema homologades com a tal, també se'n feia projeccions de cinema al xiringuito de Joan Gual (El Pati Blau, al Passeig de Mar) i a les congregacions parroquials com a la Rectoria amb el local de La Talia Lloretenca o el petit saló que disposaven el fejocistes al carrer Lluna.

---

NOTES:
Bona part d'aquests articles són presos del treball sobre cinema a les comarques gironines de l'erudit Joaquim Romaguera i Ramió (1941-2006), part del qual es consultable a l'Arxiu Municipal de Lloret.

1. Guia del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. (en línia 31.10.2016)
2. Draper, Jordi: L'Abans de Lloret de Mar: Recull gràfic 1885-1965. Efados, 2006