- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Gràcies a una foto del Servei d'Arxiu Municipal de Lloret publicada en el grup de Facebook Tu no ets de Lloret si no..., coneixem la presència a Lloret d'un grup de monges carmelites provinents de Mèxic, en ple esclat revolucionari (1910-1920), que es refugiaren a Lloret durant uns anys per establir-se finalment a Manises (València).(1)
En tenim referència gràcies a l'aportació de Lluís Freixes a la revista Lloret Gaceta: "Fa molt de temps - per allà els anys 20- ocuparen la casa unes monges carmelites de clausura que s'establiren a Lloret fugint de la persecució religiosa a Mèxic, raó per la qual eren conegudes popularment per "monges mexicanes". Un temps després es traslladaren a la casa que havia ocupat els Maristes, al carrer Esperança, edifici que al deixar les carmelites fou successivament escola nacional de noies, mercat central, i ara plaça de la Magnolia..."(2)
A la fotografia, datada el 1905, s'hi veu un habitatge a l'esquerra que podia correspondre amb el lloc inicial de residència de les carmelites, segons una anotació de l'Emili Martínez.
Aquestes monges provenien, en la seva totalitat de Mèxic i pertanyien a l'orde de les Carmelites Descalces. Van arribar a Lloret el 1916. Segons el padró municipal, quatre anys després, eren unes 13 religioses que vivien, sembla ser que en règim de clausura, al carrer Pi i Margall, 15.(3)
N''havien fugit de la persecució religiosa mexicana i en el seu exili, passaren primer per Sant Pol de Mar i després, per acolliment per part del bisbe de Girona, en Francesc Mas i Oliver, arribarien a Lloret. Hi serien des de 1916 fins a la seva partida a Manises el 1925 (4).
A tall de curiositat, monges de la congregació de les carmelites havien assistit a les persones internes a la Torre Campderà, entre 1920 i 1966 (5). Així es llegeix a Aires Lloretencs: "Una molt honorable comunitat constituïda per 12 Germanes Carmelites Terciàries Regulars té cura de tots els serveis de les senyores, així com de la infermeria d'ambdós sexes, farmàcia, roberia, cuina, etc."(6)
 | ||||||
| Carrer de la vila. ca 1095. Font: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret. |
En tenim referència gràcies a l'aportació de Lluís Freixes a la revista Lloret Gaceta: "Fa molt de temps - per allà els anys 20- ocuparen la casa unes monges carmelites de clausura que s'establiren a Lloret fugint de la persecució religiosa a Mèxic, raó per la qual eren conegudes popularment per "monges mexicanes". Un temps després es traslladaren a la casa que havia ocupat els Maristes, al carrer Esperança, edifici que al deixar les carmelites fou successivament escola nacional de noies, mercat central, i ara plaça de la Magnolia..."(2)
A la fotografia, datada el 1905, s'hi veu un habitatge a l'esquerra que podia correspondre amb el lloc inicial de residència de les carmelites, segons una anotació de l'Emili Martínez.
Aquestes monges provenien, en la seva totalitat de Mèxic i pertanyien a l'orde de les Carmelites Descalces. Van arribar a Lloret el 1916. Segons el padró municipal, quatre anys després, eren unes 13 religioses que vivien, sembla ser que en règim de clausura, al carrer Pi i Margall, 15.(3)
N''havien fugit de la persecució religiosa mexicana i en el seu exili, passaren primer per Sant Pol de Mar i després, per acolliment per part del bisbe de Girona, en Francesc Mas i Oliver, arribarien a Lloret. Hi serien des de 1916 fins a la seva partida a Manises el 1925 (4).
A tall de curiositat, monges de la congregació de les carmelites havien assistit a les persones internes a la Torre Campderà, entre 1920 i 1966 (5). Així es llegeix a Aires Lloretencs: "Una molt honorable comunitat constituïda per 12 Germanes Carmelites Terciàries Regulars té cura de tots els serveis de les senyores, així com de la infermeria d'ambdós sexes, farmàcia, roberia, cuina, etc."(6)
NOTES:
(1) Carmelitas Descalzas.Monasterio de la Sagrada Família. Puzol.(en línia, 25/07/16)
(2) Lloret Gaceta, 1 de desembre de 1988, num. 480, p. 6. Font:SAML
(3)El carrer Pi i Margall era originàriament el carrer Major , avui de la Vila. A Fenals, a l'actualitat, existeix un carrer amb el nom d'aquest polític català, molt vinculat a la Primera República Espanyola.
Amb la denominació de carrer de la Vila, la numeració canvia, i és el número 21, seguint a Freixes, on hi hauria la pensió Voramar i on situaria després Mossèn Pere Torrent, inicialment, La Bona Premsa.
(4) El convento de las carmelitas descalzas de Manises. Masó, Vicente. Arxiu Municipal de Manises. (en línia, 25/07/16)
(5) També hi eren a la clínica i asil de Tossa (de 1920 a 1936). Font:Mercè Subirats i Pla, Ramon Corts i Blay, Joan Galtés i Pujol. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, Volum 2;Generalitat de Catalunya, 1998; p.268
(6) Aires Lloretencs. 15 de juliol de 1934, p. 23. Font: SAML.