Continuant repassant els orígens d'alguns esports que es realitzen a Lloret, cal parlar de clubs i entitats esportives nascudes als anys 70 que van travessar moltes dificultats i transformacions per a poder subsistir enmig de necessitats econòmiques i de reconeixement esportiu, manca de llocs per fer entrenaments i, fins i tot, incorporar jugadors cedits d'altres clubs.
 |
| Equip masculí de handbol, temporada 1982-1983. Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut) |
Segons una entrevista en el diari Los Sitios (1), el handbol a Lloret sorgeix de la iniciativa d'en Frederic Puigmartí Alfonso l'any 1973.
Van començar només amb quatre jugadors, insuficients per poder optar a les competicions regulars i era precís "demanar jugadors a altres clubs" per poder jugar torneigs.
El seu primer indret per fer entrenaments seria el pàrquing de la platja (al costat del monument a la sardana), on es van disputar partits. Més tard, entrenarien al nou pavelló esportiu de la vila, després de passar per la pista del col·legi Esteve Carles.
L'any 1996, el Club tenia un pressupost de dos milions i mig de pessetes, i unes 100 fitxes federatives, amb presència les escoles del Pompeu Fabra i l'Esteve Carles.(2)
Dos anys després, rebria el trofeu a la millor tasca esportiva atorgada per la Federació Catalana d'Handbol.
 |
| Equip femení de handbol, temporada 1980-1981. Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Autor desconegut) |
BMF Lloret /Club Balonmano Femenino Lloret
Va ser creat per Joan Heredia i Jordi Pibernat el 1976 (3). En serien, a més, els primers entrenadors en un moment que l'esport femení a les nostres contrades tot just començava a caminar.
En poc temps, aquest equip va assolir important fites esportives en competicions catalanes i va arribar a disputar la fase d'ascens a la primera divisió estatal.
Malauradament, uns resultats negatius i diversos problemes econòmics, farien que la temporada 1985-1986 en sigués l'última d'aquest club.
En poc temps, aquest equip va assolir important fites esportives en competicions catalanes i va arribar a disputar la fase d'ascens a la primera divisió estatal.
Malauradament, uns resultats negatius i diversos problemes econòmics, farien que la temporada 1985-1986 en sigués l'última d'aquest club.
Club Patí Lloret
El Club Patí Lloret es va fundar l'any 1975 amb
l'entrenadora Pili Hernàndez i com a president en Pepito
Gimeno. En aquesta primera època hi havia un grup de
patinadores grans, com: Cuca Gimeno, Susi Sulé, Isabel
Soler, Roser Fàbregas i d'altres, però els títols els van
conquerir les més menudes, com: Miriam Pujol, que va
ser subcampiona d'Espanya, i la Gemma Abellán que
va destacar en els campionats estatals, conjuntament
amb Sílvia Roca. En aquesta època d'èxits hi havia de
presidenta Maria Fàbregas.
 |
| Club Patí Lloret el 1994 . Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona – Autor desconegut) |
També caldria destacar la Natàlia Ridao, campiona del món en estil lliure (1995), Miriam Clua, tercera al Campionat d’Europa júnior i sisena al del Món júnior (2010), i l'Albert Trilla, subcampió en un Campionat del Món júnior, que ha esdevingut entrenador de l'entitat lloretenca.(5)
 |
| A l'esquerra logotip de l'entitat, disseny de Josep Maria Barba. A la imatge, els cotxes del Club i els seus pilots al passeig Verdaguer, juntament amb el president, Pedro Morón.1985 Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Joan Castro) ; |
El gener de 1978 quedava constituida una entitat esportiva formada per gent afeccionada al motor provinent de Blanes, Lloret i Barcelona. Serien socis fundadors i membres de la primera junta directiva: Luis Costa, com a president; Juli Poch, vicepresident; Ramon Súlé, secretari; Sebastiàn Mauri, tresorer; i com a vocals, Juan Santacreu, Antonio Planet, José Ma. Cruz, José Rutllàn, José Navarro, Francisco Marcos, Salvador Tallada, Juan Esteve en Jaime Planiol, Francisco Costa i Roberto Pujol.(6)
Sota la denominació de Club Automoto Lloret es pretenia la difusió i pràctica dels esports a motor (cotxes i motos) i la seva participació en els diferents proves i competicions, en especial el Rally Costa Brava-Lloret, on , d'inici, disposava de tres vehicles per a les curses que passarien a ser cinc anys després.
Malgrat a l'empenta i entusiasme inicial, mancava un suport institucional, promocional i de públic per fer sostenible els objectius econòmics i esportius del club, L'any 1983 pren la presidència en Pedro Morón, que hi seria fins el 1990, i l'entitat entra en una nova etapa, més activa i ambiciosa, caracteritzada per la presència en els rallis i critèriums automobilístics inclús a nivell internacional, per potenciar el circuit de Can Daura per a proves d'autocross, una secció de Scalextric, creació d'una prova urbana de motociclisme a Fenals, etc.
Entre les figures destacades que van sortir sota l'escut del club hi ha el copilot de rallis i de karts Mariano Molina Hernández, millor pilot de karts de Catalunya el 1983.
L'entitat va minvar les seves activitats a partir de 1991, per manca de suport econòmic i social i canvis en les condicions de participació esportiva de diferents competicions. Encara en trobaríem, com escuderia, el 2008, en categoria de motos com equip participant en la XXVII Volta a Catalunya-IV Rally 1000 Milles.
NOTES:
(1) Los Sitios, 16 de febrer de 1975, p. 14. Font:Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de l’Ajuntament de Girona.
(2) Lloret Gaceta, núm 635, 1 d'abril de 1996, p. 20.
(3) Mundo Deportivo, 29 de setembre de 1978, p. 15. (en línia 20.03.16)
(4) Lloret Gaceta núm. 695, 1 de novembre de 1998, p. 6
(5) Enciclopèdia de l'Esport Català. (en línia, 25.04.16)
(6) Lloret Gaceta, núm 122, 2 de febrer de 1978, p.21
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada