El contraban sempre ha estat present a les nostres costes des de segles, però aquesta activitat clandestina es veu incrementada en períodes de greus mancances. Lloret, a inicis del segle XX, s'enfrontava a la davallada total de les seves drassanes i la cada cop minsa aportació de la indústria surera. Llavors resultava normal que pescadors i gent del camp utilitzessin el contraban com a una manera de treure uns calerons que ajudessin a sobreviure ells i les seves famílies.
L'estat era conscient d'aquest moviment a les costes, ja que anava contra les seves disposicions en matèria de productes prohibits o regulats i que deixava de percebre diners en concepte d'impostos. El 1904 s'aprova la "Ley de Contrabando y Defraudación" i el Cos de Carrabiners (creat el 1829 i reformat el 1842) serà l'encarregat de vetllar per l'eradicació del contraban. A Lloret hi havia una guarnició.
El més habitual era traficar amb tabac, però també amb cafè, roba, sucre fins i tot puntes de boixets. Tot allò que podia ser venut terra endins i que era prohibit es podia fer contraban. Bona part dels productes d'aquest tràfic entraven per mar i els pescadors portaven els "bultos" amagats a les seves embarcacions. Però també era necessari crear d'amagatalls per a resguardar el gènere. Era normal disposar de coves i forats al llarg de les platges de Lloret, que els carrabiners buscaven afanyadament. Aquest cos de seguretat només podia enxampar els contrabandistes a terra, a les platges i camins de ronda, per què no disposaven de medis per fer la persecució per mar. Hom comenten que més d'un carrabiner es treia un petit sobresou ajudant a descarregar "bultos" a terra.
En aquells anys, sovintejaven les notícies que feien esment de Lloret i l'aprisió de partides de contraban, tal i como es podia llegir al Diario de Gerona de Avisos y Noticias: Por los carabineros ha sido sorprendido en
Lloret de Mar un alijo de tabaco de contrabando del llamado "Flor de
Mayo" que lo componian 44 bultos siendo su valor en venta
aproximadamente, 15,000 pesetas.( Diario de Gerona de Avisos y Noticias,
1907-06-26, p. 6.)
Una altra notícia feia esment de dues persones detingudes: En Lloret de Mar, los carabineros practicaron
un reconocimiento en varias casas incautándose de 57 fardos de tabaco de
contrabando y deteniendo a dos individuos a quienes se supone autores del
alijo. (Diario de Gerona de Avisos y Noticias,
1913-06-04, p. 7)
Mort d'un contrabandista
 |
| Retrat post mortem de Josep Farràs (a) Es Llamanto. Font: SAML. Fons Josep Vilà i Prats |
El contraban formava part del dia a dia de la gent de Lloret d'aquells anys durs. Per això, no va ser extrany la consternació que va sentir el poble quan un carrabiner va abatre un conegut contrabandista de la Costa Brava, a la platja de Canyelles. Ho explica molt bé la ploma de Joan Sala i Lloberas:
"Eren aquelles èpoques de contrabandistes, i les necessitats obligaven a participar-hi gent de la mar i de la vila.
Conten que un mallorquí conegut com es Llamanto desarmà un carrabiner i l'amarrà a un suro dels bosco de Bandina, mentre els altres desembarcaven el contraban a la platja de Canyelles.
La nit del 18 de març de 1913, alertada la vigilància costera d'un possible desembarcament capitanejat pel mallorquí, coneixedor d'aquesta costa, els carrabiners avararen un llagut de sardinal de"Llagardaix", tret a la platja de Sa Somera, per sorprendre als contrabandistes des de la mar. (...)
Es Llamanto era un home corpulent, inconfusible, que va caure mortalment ferit pels trets dels carrabiners.
 |
| Làpida al nínxol del cementiri municipal en record del contrabandista mort. Font: Vicenç Llavero |
A primera hora de la matinada, la gent que era a la mar ja conegué la nova i, en arribar les primeres barques a la platja, en donaren la notícia, que s'escampà com un regueró de pólvora pels carrers de la vila.
Ja ben entrats al matí avararen el caro d'en Reyné, i s'embarcaren uns quants homes per recollir el cadàver de l'infortunat contrabandista. Junt amb els "bultos" de tabac apressat fou conduït a la platja de Lloret.
Aquest fet va commoure tot el poble. Hi va haver manifestacions pels carrers de la vila, i un grup de lloretencs obriren una subscripció de caràcter popular per adquirir un nínxol al cementiri municipal, on reposen les despulles d'aquell home, segons diuen, molt conegut a la nostra costa."(1)
La inscripció de la làpida posa:
Sembla ser que l'autor del tret mortal va ser un carrabiner conegut com El Rubio, que havia jurat venjar-se del contrabandista per haver-li desarmat i lligat a un arbre, un any abans. Va ser tanta la indignació aixecada per aquesta mort, que aquest carrabiner i la seva família varen marxar de la població.
Anècdotes del contraban a Lloret.
Llegint el llibre La Pesca, de Sala i Domènech, trobem una anècdota curiosa. Quan el contraban havia de passar per algun barri de la vila, per tal que no hi hagué gent pels carrers, algú es disfressava com de fantasma (amb carbassa amb ulls il·luminats i un blanc llençol) i tot fent sorolls esgarrifosos, feia aparicions sobtades.
Els llocs per amagar les mercaderies podien ser del més inesperat. Emprant nínxols al cementiri per deixar tabac, sucre o cafè, podien treure o posar contraban en moltes ocasions sense gaire molèstia. Diuen que una vegada, el mossèn de la parròquia no va poder fer actes de confessió perquè el confessionari era ple de paquets de tabac. (2)
(1) Sala i Lloberas, Joan: La gent de mar a Lloret. Ultramar Editores, Barcelona, 1986 pp 115-116La inscripció de la làpida posa:
Homanaje que 225 vecinos dedican a
D. JOSÉ FARRÁS
muerto en la playa de Cañelles
el dia 18 de marzo de 1913
como acto piadoso y
humanitario le dedicamos
este modesto recuerdo.
LA COMISIÓN
Sembla ser que l'autor del tret mortal va ser un carrabiner conegut com El Rubio, que havia jurat venjar-se del contrabandista per haver-li desarmat i lligat a un arbre, un any abans. Va ser tanta la indignació aixecada per aquesta mort, que aquest carrabiner i la seva família varen marxar de la població.
Anècdotes del contraban a Lloret.
Llegint el llibre La Pesca, de Sala i Domènech, trobem una anècdota curiosa. Quan el contraban havia de passar per algun barri de la vila, per tal que no hi hagué gent pels carrers, algú es disfressava com de fantasma (amb carbassa amb ulls il·luminats i un blanc llençol) i tot fent sorolls esgarrifosos, feia aparicions sobtades.
Els llocs per amagar les mercaderies podien ser del més inesperat. Emprant nínxols al cementiri per deixar tabac, sucre o cafè, podien treure o posar contraban en moltes ocasions sense gaire molèstia. Diuen que una vegada, el mossèn de la parròquia no va poder fer actes de confessió perquè el confessionari era ple de paquets de tabac. (2)
(2) EL PERIÓDICO, 26 de juliol de 1988
FONT: Aguilar, Marc: El contranban. Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 2001Sala Lloberas, Joan i Domènech Moner, Joan: La pesca. Girona : Diputació de Girona : Caixa de Girona, 1994
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada