Lloret, a l'antigor, era un poble que seguia les festes religioses que marcava el calendari. Tot mirant els vells calendaris del primer terç del segle XX, podem veure algunes d'elles.
Comencem pel gener. Els nens esperen amb delit la cavalcada dels Tres Reis d'Orient. No és una antiga tradició. Va sorgir a Lloret l'any 1934 per l'agrupació teatral La Talia Lloretenca.
Comencem pel gener. Els nens esperen amb delit la cavalcada dels Tres Reis d'Orient. No és una antiga tradició. Va sorgir a Lloret l'any 1934 per l'agrupació teatral La Talia Lloretenca.
Cap el 7 de gener, es celebrava, des de 1628, una missa d'ofertori als difunts a l'església vella, avui la nostra ermita de Les Alegries.
Continuant amb el mes de gener, em tenim a Sant Sebastià, el dia 20. Llavors pagava aquesta festa la Societat de Socors Mutu "Germandat de Sant Sebastià", fundada al 1864.
Una festivitat que es feia des de 1783 al 1936 era la Missa a l'altar de la Verge de la Bonanova, a Santa Cristina. Queia el 24 de gener.
Pel segon diumenge de quaresma, tenia lloc l'Aplec dels Perdons, a Santa Cristina. Té el seu origen en les indulgències que es concedien als qui, havent confessat i combregat, visitaven aquell dia el santuari. Ja al diumenge de Rams, es beneeixen les palmes i rams davant l'església parroquial. Sobre el dilluns i dimarts sants, es produïa el salpàs. El rector o el vicari aspergien d'una a una les cases de la vila i de pagès, amb una pasta d'aigua i sal beneïdes, i aplegaven els ous i les almoines que els oferien els veïns.
 |
| Pas de Setmana Santa que mostra la imatge del Crist després de la flagelació. C. 1910. Font:SAML |
Abans, el dijous sant es celebrava de manera solemne. L'ofici era al matí, en tant que a la tarda, la gent anava a visitar les capelles d'arreu de la vila. A les carnisseries encreuaven les balances en senyal d'abstinència. A la processó nocturna, ja establerta al segle XVI, hi anaven "la Má de Malcus" (la Creu dels Improperis), "El Natzarè" , "Jesús amb la Creu al Coll", el Sant Crist seguit dels penitents i el "Davallament de la Creu". Els passos pertanyien a distingides famílies que els guardaven tot l'any i els exhibien a l'entrada de casa seva.
Un dia després, divendres sant. Es feia la funció de les tres hores d'agonia, amb sermó i cant per la capella parroquial. A l'antiguitat, això durava hores senceres, que amb el pas del temps, s'anava escurçant.
La celebració del 23 d'abril, diada de Sant Jordi, data a Lloret de 1934. Fou introduïda per la Talia Lloretenca.
L'1 de maig encara no era la festa del treball. A Sant Pere del Bosc es celebrava des de 1703 l'Aplec de la Mare de Déu de Gràcia. Arran de les reformes empreses pel indiano Nicolau Font i Maig, propietari de l' indret, aquesta festivitat va agafar més volada i es feia romiatge que acabava amb sardanes cap el vespre a l'esplanada del santuari.
Per la festivitat del Corpus, es elebraven la processó gran i la de la vuitava. Els veïns escampaven ginesta pels carrers, treien domassos i tiraven paperets de de les finestres i balcons. Una esquadra de carrabiners donava escorta d'honor al Santíssim Sagrament. La tradició de fer catifes de flors comença al 1939 i perdurà fins ben entrats els anys 80.
El dia 2 de juny feien el ciri, es a dir, celebraven festa, els mariners en honor a Sant Elm.
Pels vols del 10 de juliol, diada de Sant Cristòfol, es feia la benedicció dels vehicles a motor. La primera vegada que es va fer data de 1925.
El 16 de juliol, consagrat a la Mare de Déu del Carme, es muntava una fira a la vila. Les parades s'arrenglaren, des de la placeta de la Torre fins al capdamunt de la Rambla Barnés. L'ultima vegada que es celebrà aquesta fira va ser el 1936.
Per la Festa Major de Santa Cristina, es muntava fins a tres envelats a la platja. Havia els dels "senyors" (capitans, indians i propietaris), el dels mariners i el des oficis per a la resta de la gent. El ball de plaça es ballava 3 dies, el 24, 25 i 26 de juliol. Actualment, només dos dies. Abans es ballava a la plaça Espanya, davant de la pabordia vella. Des de 1971, el ball va passar a la plaça de l'Ajuntament.
Arribats a setembre, encaminen les nostres passes a Les Alegries. El 8 de setembre es celebra la Mare de Déu de Les Alegries. L'aplec de l'església vella data des de temps immemorials.
El dia 26 de setembre es dedicava als sants de l'Hospital Vell (Avui capella dels Sants Metges), que són Sant Cosme i Sant Damià.
Novembre era el mes de celebració de Sant Romà, diacà i màrtir. Pels vols del dia 18 es feien misses, balls i sardanes. La festa, tal i com ara la coneixem, fou restaurada el 1977.
I amb l'arribada del Nadal es tanca l'any de celebracions religioses a Lloret.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada