29 de novembre 2013

Dos barris ben oposats

A mesura que Lloret anava configurant el seu nucli a prop de la costa, des de el segle XVI fins la primera meitat del segle XX, el barri de la Sagrera s'anava despoblant progressivament, mentre creixia els assentaments a la costa. Aquesta zona que voltava l'antiga església parroquial  de Les Alegries havia estat el nucli originari del poble.

 Després de la construcció de la nova església de Sant Romà a la zona coneguda com La Carbonera al segle XVI, ja s'anava perfilant dos barris ben oposats: Vilavall i Venècia.


Vilavall era la zona compresa que anava des de la riera i el vell port fins a la parròquia de Sant Romà i més enllà de la mateixa, s'aglutinava el barri de Venècia, originàriament formada per pescadors i mariners de procedència veneciana.

 A finals del segle XVIII i fins els anys 30, entre tots dos barris va néixer un sentiment  de diferenciació molt acusada. La gent benestant construí les seves elegants cases a Vilavall, mentre que a Venècia era la zona de llars de pescadors i petits pagesos d'extracció humil.

De llavors ens queda aquesta rivalitat entre veïns amb dites com "a Venècia mengen brutécia; a Vilavall mengen gall". Amb la mateixa intenció, també es referien als locals de reunió i d'oci. A Venècia existia  "La Nyerra", bodega freqüentada per pescador; a Vilavall, tenien "El Flam", lloc de trobada de propietaris, naviliers i indians. Per això, sentien aquesta expressió "El Flam menja carn, la Nyerra menja terra".