L'any 1974, l'Ajuntament de Lloret de Mar encarrega la Revisió del Pla de 1966 a l'equip TAU, format pels prestigiosos urbanistes: Antonio Font, Juli Esteban i Jon Montero.
Mentre es portaven a terme els treballs de redacció de l'esmentada Revisió, es va aprovar, el 2 de maig del 1975, la nova Llei del Sòl, i tant l'equip redactor com l'Ajuntament hagueren de fer un esforç per adaptar-se a la nova Llei i a les seves determinacions.
Els redactors del Pla es troben amb un desbordament de les previsions del Pla anterior, no acompliment de les seves disposicions, etc... i intenten acotar el creixement urbà dins de l'oferta de sòl existent en el Pla del 1966 i als Plans Parcials aprovats fins aquell moment, encara que fossin contradictoris amb aquell Pla; intenten frenar el creixement desmesurat del casc i la seva densificació i estableixen unes àrees de protecció del paisatge (mesura que es pot dir que, en part, deriva de la declaració de Paratge Pintoresc de la Costa Brava del 1972).
D'altra banda, intenten donar una major coherència a totes les àrees urbanitzades (creació d'una xarxa viària que les enllaci, col.locació de les zones verdes i d'equipaments de forma que ajudin a crear una estructura urbana...) i ordenar les expectatives de futurs creixements a través d'un programa d'actuació que intenta aconseguir un creixement progressiu que vagi omplint els buits existents entre les taques de Sòl Urbà, creant un nucli continu evitant la dispersió existent en aquell moment i que continua en l'actualitat.
L'alcalde de llavors volia estendre les alçades de primera línia de mar a l' interior del casc antic, però va ser rebutjar per part dels veïns. L'equip de redacció no va acabar la feina i el fet fins el moment quedava a un calaix després de pagar dos milions i escaig de pessetes.
Com a mostra de l'ambient de l'època, a les planes de LLORET GACETA hi trobareu l'estat d'ànim del frustrat pla.
 |
| Secció de Sa Caleta i la Montgoda, 1961 © Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Cala Canyelles, abans de 1940. Font: Arxiu Municipal de Lloret de Mar |
 |
| Cala Canyelles, 1963 © Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Cala Canyelles, 1964 © Institut Cartogràfic de Catalunya |
Va nàixer amb la intenció de trencar la dinàmica "desarrollista" de la dècada dels 60, i en especial, dels 70 i redreçar els plantejaments urbanístics cercant la coherència de la distribució dels usos (residencial, turístic, industrial, etc).
Tot i que, en comparació amb el PGOU de 1966 hi ha un augment de la superfície total de la suma del sòl urbà i urbanitzable,el PGOU de 1985 tenia que assumir les "alegalitats" i "il·legalitats" de les urbanitzacions que vorejaven Lloret des de Vidreres, una acumulació de despropòsits que es venia produint arran del caos normatiu dels anys 70.
En la memòria del document es justifica el nou desenvolupament urbà, amb l'argumentació de que es tractava de sòls situats lluny de les primeres línies de costa, i que conformaven un arc que completava i envoltava el sòl ja ocupat al voltant del casc urbà, tret d'alguna excepció quasi sempre vinculada a alguna iniciativa o compromís anterior o de durant la mateixa revisió del plantejament general.
A grans trets, el PGOU de 1985 dibuixa un Lloret segons aquestes premisses:
Definició de l'eix primari de la Costa Brava. Es tracta d'una via de nova creació per tal de permetre resoldre el problema de la manca de capacitat de la GI-682 tot absorbint el trànsit de pas i una bona part del trànsit amb destinació a Lloret. És una traça que ha servit com a base d'una de les alternatives de perllongació de l'autopista C-32 (encara per fer).
Carretera C-63, abans GE-680 de Lloret a Vidreres. Es mantenen les seves funcions amb petites modificacions que afecten les seves zones laterals en el tram de travessia de la zona industrial. Es preveu un enllaç a diferent nivell amb l'eix primari. Per la seva part, el tram de l'antiga carretera de Vidreres passava a formar part de la xarxa local bàsica. Identificació i definició dels camins antics (Camí de Montbarbat, Camí de Sant Pere del Bosc, etc) i utilitzar mitjans municipals per a mantenir la continuïtat dels camins de ronda a la façana costanera.
Classificació se sol urbà, desenvolupat en plans parcials pels assentaments històrics de la Vila, i els de l'Escorxador, Can Coll d'Horta, Fenals (Sector Est), Costa Encantada, el Molí, Mas Vilà i UCSA, urbanitzacions nascudes fora del casc urbà, però que pel seu creixement ja formaven part del teixit urbà de Lloret.
Tant al casc antic com a la zona que el vorejava (molt densament urbanitzat, fruit de l'activitat constructora dels 60) es decideix un 100% d'ocupació a les mançanes de dimensions reduïdes i amb pati d'illa, amb profunditats edificables senyalades directament sobre els plànols, a les altres; i per una altra banda, deixar pati interior en mançanes més grans, a fi i efecte de proporcionar ventilació i llum natural suficient. A l'avinguda Pau Casals i al barri de les Tres Creus, dissortadament, es va pensar en alçades màximes, el que va comportar una zona d'edificació molt polèmica arran de l'aprovació del PGOU amb un resultat estètic molt heterogeni.
S'ordenen de forma especial les parcel·les que donen front als passeigs d'Agustí Font i Mossèn Cinto Verdaguer donades les seves especials característiques visuals, amb altures superiors a les de la resta del casc. Aquestes es van mantenir fins a les 7 plantes, ja que hom va considerar que s'estava en una situació irreversible. Referent als hotels, s'estableixen les categories de l'edifici en funció de la seva situació respecte l'entorn i el volum edificat en relació amb el terreny que ocupen. Així, es fa una diferenciació d'aquells hotels per als que es fixa la seva edificabilitat individualment d'aquells hotels que poden ampliar el seu volum, però sense augmentar el nombre de llits o de places, i d'aquells hotels que pel se estat d'edificació es considera no ampliables. En previsió que es plantegin canvis d'ús d'aquests edificis o la seva substitució edificatòria, es defineixen els paràmetres i normes que els hi seran d'aplicació.
El Pla General estableix com a criteris del Sòl No Urbanitzable mantenir les seves característiques rurals i els usos que s'hi donen. Es fixa poca ocupació, tot assegurant unes mínimes distàncies de separació de les edificacions, el manteniment de les característiques pròpies de la xarxa de camins rurals,i tracta d'esmorteir l'ocupació d'aquest tipus de sòl amb edificacions i usos que no li són propis, també facilita i potencia, l'adequació dels edificis existents (masies, edificis moderns amb usos residencials,...) a les noves necessitats.
+ Informació
Carolina Martí i Llambrich La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l'evolució (1956-2003), diagnosi de l'estat actual i prognosi de futur Tesi doctoral. Universitat de Girona.2005
Valdunciel i Coll, Julio Paisatges i models urbans contemporanis.Les comarques gironines(1976-2006) Del "desarrollismo" a la globalització. Tesi Doctoral. Universitat de Girona. 2011
Padilla, Jordi. L'activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915). Evolució d'un mode de fer ciutat."Quaderns de la Selva [en línia], 1999,, Núm. 11 , p. 191.
Estivill, Jordi Lloret de Mar: Destruccions i resistencies d'un poble en mans del turismePapers. Revista de Sociologia, num.10, 1978
Les fotografies aèries del Fons SACE, propietat de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada