La remodelació de Can Saragossa ( també conegut aquest edifici con Can Xardó) i la seva àrea ha permet que Lloret pugui gaudir d'un edifici singular, record d'una altra època en que serví de masia, després de palauet i també d'hotel, en el que es va allotjar durant algunes temporades el president Lluís Companys.
Avui dia és un museu on es poden visitar el centre d'interpretació del món iber (al voltant de les troballes a les excavacions de Puig de Castellet, Montbarbat i Turó Rodó) i el fons dedicat al pintor i ninotaire Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938)
UNA MICA D'HISTÒRIA
Més notícies, encara que molt limitades, són proporcionades per l’inventari que, el 1874, Narcisa Ametller Reixach, vídua de Joan Baptista Saragossa Dalmau, mana fer dels béns del marit perquè nés usufructuària i representant dels fills menors d’edat.4 L’any 1874, la vídua, hereta del fill Joan la quinta part del mas i n’esdevé propietària per 2/5 que, el 1882, dóna al fill Narcís Saragossa Ametller el qual, entre 1883 i 1885, compra als germans Maria i Eduard llur part i esdevé únic propietari del mas. A Narcís es deuen les modificacions de la façana i de l’interior que, essencialment, han pervingut fins als nostres dies. Narcís Saragossa Ametller es casa amb Dolors Botet Guinart, també lloretenca (morta el 19 de setembre de 1894). Del matrimoni neixen dos fills: Narcís i Marcedes Saragossa Botet.
A la mort del pare (13 de gener de 1908), Narcís Saragossa Botet, casat amb Concepció Font Merlès de Lloret, hereta el mas. El matrimoni, però, no té descendència (Narcís mor a Salt el 31 de juliol de 1938) i la muller queda usufructuaria del mas, mentre la nua propietat passa a la germana Mercedes, casada amb Joan Armengol de Pereira. El 1954, Concepció Font Merlès consent, com a usufructuaria, que la casa sigui transformada en hotel, 5 que es dirà Hotel Mañana.
L'any 1984, l'Ajuntament de Lloret adquirí Can Saragossa per 125 milions de pessetes.
DE MAS A CASA MODERNISTA
Com hem vist, el mas ha passat per diferents etapes constructives i la més important va ser feta per el metge cirurgià Narcís Saragossa Ametller (1849-1908) que va dotar l'edificació d'un aire benestant, ben enjardinat i amb usos menors d'agricultura. Es deia que Can Saragossa era ben coneguda per la celebració de balls de disfresses als anys 20 i a les seves parets van estiuejar gent de Barcelona com el president Companys i la seva família.
Aquesta transformació en casa modernista s'ha atribuït al lloretenc Joan Lluhí Rissech ( per la semblança amb la Casa Lluhí del carrer Sant Pere, 67), i l'actuació va portar a fer una reforma en terres i parets a l'interior tal i com era el gust de la època. A dalt de tot de la façana principal, es pot observar les inicials del propietari, NS, amb la data de finalització de les obres.
Extret de:
1 Can Saragossa de Lloret de Mar : estudi arqueològic, històric, artístic i procés de restauració / Albert López Mullor ... [et al.].Lloret de Mar: Colecció Es Frares, 10; Ajuntament de Lloret de Mar, 2007, pag 85 2 op. cit. pag 86
3 op. cit. pag 87
4 op. cit. pag 87-90
5 op. cit. pag 92
Avui dia és un museu on es poden visitar el centre d'interpretació del món iber (al voltant de les troballes a les excavacions de Puig de Castellet, Montbarbat i Turó Rodó) i el fons dedicat al pintor i ninotaire Joan Llaverias i Labró (Vilanova i la Geltrú, 1865 - Lloret de Mar, 1938)
UNA MICA D'HISTÒRIA
La primera referència escrita amb el nom de “mas Saragossa” que es coneix actualment data de l’any 1317, quan apareix esmentat en el primer dels capbreus localitzats a Lloret de Mar. En aquell document s’esmenten, a més del mas, “cases, edificis, era i quintà”. Pel que fa al cognom cal recular encara una mica més, fins a l’any 1265, en què un Saragossa, “home de Lloret”, apareix com a testimoni en un document notarial. 1
La documentació que ens arribat fins a nosaltres parla de la tinença del mas, terres i bestiar en diferents moments de l'Edat Mitjana. Fins i tot, quan la pesta assolà Lloret l'any 1348, el mas i els seus propietaris van sobreviure.Les primeres obres documentades al mas són de l’any 1556. Malauradament, en desconeixem l’abast. Per pagar-les i fer front a altres deutes, Llorenç Bres àlies Saragossa, ja vidu de la pubilla Beneta Saragossa, es veu obligat a vendre una peça de bosc de 3 o 4 jornals de bous per 10 lliures.2
El 17 de març de 1631, després de la mort de Pere Saragossa, fill de Llorenç Bres, la vídua usufructuària, Jerònima Boix, mana prendre inventari notarial dels béns del finat. Gràcies a aquest costum, ben arrelat a Catalunya, podem avui conèixer la distribució interior de la masia i el que contenia. A la planta baixa hi ha una entrada a la qual donen la cort, el celler i la cuina. Una escala porta a la sala del primer i únic pis. Allí, igual que a l’entrada de la planta baixa, hi donen tres habitacions situades una a llevant, una a ponent i una a tramuntana. La teulada, clàssica a les masies catalanes, és a dues vessants oberta a la façana. En tenim confirmació en un altre inventari pres pocs anys després, el 1647, a la mort de Joan Sardó (o Xardó), marit en segones núpcies de la mateixa Jerònima Boix 3
El 17 de març de 1631, després de la mort de Pere Saragossa, fill de Llorenç Bres, la vídua usufructuària, Jerònima Boix, mana prendre inventari notarial dels béns del finat. Gràcies a aquest costum, ben arrelat a Catalunya, podem avui conèixer la distribució interior de la masia i el que contenia. A la planta baixa hi ha una entrada a la qual donen la cort, el celler i la cuina. Una escala porta a la sala del primer i únic pis. Allí, igual que a l’entrada de la planta baixa, hi donen tres habitacions situades una a llevant, una a ponent i una a tramuntana. La teulada, clàssica a les masies catalanes, és a dues vessants oberta a la façana. En tenim confirmació en un altre inventari pres pocs anys després, el 1647, a la mort de Joan Sardó (o Xardó), marit en segones núpcies de la mateixa Jerònima Boix 3
Més notícies, encara que molt limitades, són proporcionades per l’inventari que, el 1874, Narcisa Ametller Reixach, vídua de Joan Baptista Saragossa Dalmau, mana fer dels béns del marit perquè nés usufructuària i representant dels fills menors d’edat.4 L’any 1874, la vídua, hereta del fill Joan la quinta part del mas i n’esdevé propietària per 2/5 que, el 1882, dóna al fill Narcís Saragossa Ametller el qual, entre 1883 i 1885, compra als germans Maria i Eduard llur part i esdevé únic propietari del mas. A Narcís es deuen les modificacions de la façana i de l’interior que, essencialment, han pervingut fins als nostres dies. Narcís Saragossa Ametller es casa amb Dolors Botet Guinart, també lloretenca (morta el 19 de setembre de 1894). Del matrimoni neixen dos fills: Narcís i Marcedes Saragossa Botet.
A la mort del pare (13 de gener de 1908), Narcís Saragossa Botet, casat amb Concepció Font Merlès de Lloret, hereta el mas. El matrimoni, però, no té descendència (Narcís mor a Salt el 31 de juliol de 1938) i la muller queda usufructuaria del mas, mentre la nua propietat passa a la germana Mercedes, casada amb Joan Armengol de Pereira. El 1954, Concepció Font Merlès consent, com a usufructuaria, que la casa sigui transformada en hotel, 5 que es dirà Hotel Mañana.
L'any 1984, l'Ajuntament de Lloret adquirí Can Saragossa per 125 milions de pessetes.
Com hem vist, el mas ha passat per diferents etapes constructives i la més important va ser feta per el metge cirurgià Narcís Saragossa Ametller (1849-1908) que va dotar l'edificació d'un aire benestant, ben enjardinat i amb usos menors d'agricultura. Es deia que Can Saragossa era ben coneguda per la celebració de balls de disfresses als anys 20 i a les seves parets van estiuejar gent de Barcelona com el president Companys i la seva família.
Aquesta transformació en casa modernista s'ha atribuït al lloretenc Joan Lluhí Rissech ( per la semblança amb la Casa Lluhí del carrer Sant Pere, 67), i l'actuació va portar a fer una reforma en terres i parets a l'interior tal i com era el gust de la època. A dalt de tot de la façana principal, es pot observar les inicials del propietari, NS, amb la data de finalització de les obres.
Extret de:
1 Can Saragossa de Lloret de Mar : estudi arqueològic, històric, artístic i procés de restauració / Albert López Mullor ... [et al.].Lloret de Mar: Colecció Es Frares, 10; Ajuntament de Lloret de Mar, 2007, pag 85 2 op. cit. pag 86
3 op. cit. pag 87
4 op. cit. pag 87-90
5 op. cit. pag 92
Més informació:
López Mullor, Albert; Ainhoa Pancorbo Picó. "L’estudi arqueològic de Can Saragossa (Lloret de Mar, Selva)."Arqueologia medieval: revista catalana d'arqueologia medieval [en línia], 2005,, Núm. 1 , p. 84-103. http://www.raco.cat/index.php/ArqueologiaMedieval/article/view/254589/341536 [Consulta: 19-06-13]
Descarregar document: fes clic aquí
Visualitza aquest àlbum clicant sobre la imatge
Consulta el llibre en el repositori obert de la Universitat d'Alacant
Cap comentari :
Publica un comentari