06 de febrer 2009

El cementiri de Lloret



El cementiri de Lloret de Mar (la Selva) va ser projectat per Joaquim Artau i Fàbregas (1876-1946), un mestre d'obres que el va construir entre 1896 i 1901.

La inauguració oficial d'aquest recinte va tenir lloc el 2 de novembre de 1901 i, a partir de llavors, hi varen participar arquitectes i escultors de renom: Josep Puig i Cadafalch, Antoni M. Gallissà i Soqué, Lluís Llimona, Vicenç Artigas i Albertí, Bonaventura Conill i Montobbio, Ismael Smith, Eusebi Arnau... i deixebles de l'escola de Gaudí.

En la formació d'aquest cementiri s'ha de destacar el paper jugat pels particulars que finançaren la seva creació, tant pel que fa a la seva estructura general com a l'elevació de les sepultures. En aquest sentit, cal assenyalar que a principis del segle XX hi havien molts "indianos" que havien fet fortuna al continent americà i que, un cop consolidada la seva posició social i econòmica, decidien retornar a la seva vila natal. Un cop aquí es feien bastir una casa ben luxosa que, a més d'evidenciar la seva riquesa, els permetia viure bé en el món dels vius, i es construïen un bon mausoleu; un altre signe de distinció i que, en aquest cas, els havia de permetre viure bé en el món dels morts.



Al cementiri de Lloret bona part de l'espai està dedicat als grans panteons i als hipogeus, enterraments a terra amb una decoració escultural a sobre. A partir d'una passeig central a on s'ubiquen els enterraments principals i més famosos, la part dreta està dedicada al nínxols i, la part esquerra esta constituïda per hipogeus i petits mausoleus d'estètica neogòtica i adossats entre sí. L'aspecte exterior recorda les construccions similar de l'època amb una tanca de reixa majestuosa, tot i les dimensions reduïdes de la població en aquells anys.

Com passa amb altres municipis de la costa catalana, com Arenys de Mar o Canet de Mar va ser construït en un moment d'esplendor del modernisme que coincideix amb el retorn de molts indians a les seves viles d'origen. Aquests, acabalats i amb ganes de perpetuar la seva memòria, varen encarregar els seus panteons i mausoleus als millors artistes de l'època.



Text i fotos: wikipedia i Ajuntament de Lloret de Mar




Lloret ha museïtzat el cementiri modernista. Aprofitant que hi ha molts turistes que el visiten i que hi ha hipogeus i panteons d'arquitectes com ara Puig i Cadafalch, Antoni Gallissà i Bonaventura Conill, s'han instal·lat uns rètols davant dels monuments funeraris més significatius que expliquen l'any que es van fer, l'arquitecte o escultor que els va fer i quatre aspectes de detall de l'obra. «Són obres d'art», explica l'arqueòleg Joan Llinars. De fet, el cementiri conté algunes de les mostres més significatives de l'art funerari català de principis del segle XX. Llinars explica que aquest art guanya si es té en compte que manté l'entorn i l'objectiu pel qual va ser creat.

La visita al cementiri de Lloret conté 37 elements senyalitzats en català, castellà i anglès. Són panteons i hipogeus amb una gran riquesa iconogràfica. La decoració no té només una finalitat estètica sinó que conté un missatge i té un significat. Hi ha àngels que simulen acompanyar el difunt en el nou món, amb una actitud de serenor i espera. Hi ha art funerari amb heures i plantes enfiladisses que simbolitzen el pas de temps. Hi ha la Mare de Déu o figures femenines sempre amb posició de repòs. Mai amb desesperació sinó d'espera de la vida que ha de venir a partir de la mort. L'art funerari inclou sovint una cal·ligrafia treballada.

Un dels panteons més bonics del cementiri el va fer Puig i Cadafalch. Per dintre té petits mosaics amb lletres gòtiques, escuts i un sarcòfag d'estil medieval. Tot plegat està tancat per un forjat que s'hauria de restaurar. L'Ajuntament vol implicar els propietaris d'aquests hipogeus i panteons perquè els rehabilitin, aprofitant que durant aquests quatre anys el consistori ha arreglat el cementiri i ha pintat i millorat la capella. A la fotografia, hi ha l'hipogeu Camps i Nonell, construït entre 1908 i 1910. És l'únic que és obra d'un escultor i no d'un arquitecte. L'escultor en qüestió és Ismael Smith (Barcelona 1886-Nova York 1972). Tot i que no prou reconegut, Smith és una figura important de la seva època. Va donar una col·lecció de la seva obra al British Museum de Londres, i la Fundació Palau i Fabre té també obra seva. A part d'escultor era també dibuixant, gravador i ceramista. Amb aquest currículum, no s'ha de menystenir l'escultura femenina que presideix l'hipogeu. Al voltant del cap hi té una creu feta amb roses. Les flors expressen la idea de la mort i la combinació entre el roser i la creu donen a la jove que presideix l'escultura un aire de somni. La jove té els ulls tancats i les mans creuades sobre el pit, i destaca perquè la pedra amb què s'ha fet és de color blanc.

Bonaventura Conill és un altre dels arquitectes que va deixar petjada al cementiri de Lloret. Amic de Gaudí, a Lloret va fer el 1903 l'hipogeu Durall i Carreras. L'hipogeu està presidit per un àngel, fet parcialment amb marbre blanc, orant. També va fer altres monuments al mateix cementiri. Un d'ells és el panteó Esqueu i Vilallonga. És la imatge del cementiri perquè està a l'entrada i està presidit per una creu altíssima. Al costat hi ha un drac que sosté una calavera sobre la qual hi ha partides les taules de la llei. Simbolitza el món de les tenebres. El sarcòfag, però, està lluny del drac i s'enfila cap a la creu. El difunt s'ha salvat. Només un detall per acabar, Bonaventura Conill i Ismael Smith col·laboraven a la revista satírica de principis de segle Cu-cut. A Lloret hi van fer feina i al Cu-cut es reien del mort i de qui el vetlla.

Font: Punt Diari- 22 de maig de 2007
Autora: Laura Juanola.

+ INFO:



--------------------------------------------------------------------------------
Més informació
Rosa Alcoy. El cementiri de Lloret de Mar: Indagacions sobre un conjunt modernista. Ajuntament de Lloret de Mar, Col.leció Es Frares 1990