- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Esdevingué al voltant dels anys 50 que un grup d’amics del cant coral entre els quals es trobava el nostre benvolgut company Romà Ribas, es reuniren sota la batuta del Mestre Director Melcior Montero i Vert.
Aquesta agrupació, coneguda amb el nom de “Coro”, tenia a principal activitat el cant de les caramelles, que aleshores es cantaven els vespres del dissabte i tot el diumenge, fins el dilluns de Pasqua, caminant pels carrers i rodalies de Lloret.
Aquesta agrupació, coneguda amb el nom de “Coro”, tenia a principal activitat el cant de les caramelles, que aleshores es cantaven els vespres del dissabte i tot el diumenge, fins el dilluns de Pasqua, caminant pels carrers i rodalies de Lloret.
Fou l’any 1952 quan es constituí una junta i es legalitza la Coral denominant-la “Sociedad Coral Unión Lloretense”, vinculant-la a la Federació de Cors de Clavé. Cal esmentar la sortida a Madrid, juntament amb altres corals de Clavé per fer un concert multitudinari, dins dels actes que s’organitzaven per l’època del Regim.
Més entranyable fou la sortida a Mallorca, a la qual el mestre Melcior Montero dedica una sardana titulada “Mallorca”.
Per aquell temps compartia la tasca de direcció el Sr. Josep Maria del Rio, recordat pels seus “popurris de caramelles”, però sobre tot per les seves sardanes; en son un exemple “La pubilla de Barcelona” i “La petita Margarideta”. Home de caràcter extravertit, dinàmic i exigent amb els cantaires. Melcior Montero continua dirigint fins l’any 1955. Com a mestre fundador sempre serà recordat, però seran les seves composicions les que ens el faran mes present. Las seves sardanes, valsos, havaneres, son ben presents en el nostre repertori; las cançons de “La bella Dolores”, recentment rescatada per a la memòria del poble de Lloret, les sardanes “Els ocellets se bressolen”, “Mallorca”, “La festa de Sant Cristina” cantada l’any 1953 però dissortadament perduda i de la que s’ha recuperat la lletra i les particel·les per a cobla, però no així l’harmonització per a tres veus d’home.
Antoni Farriol (1956-1960), Ramon Farriol (1961-1961), Josep Font (1963), Josep Maria del Rio (1964-1966), Ramon Capdeferro (1967-1971), Antoni Mas Bou (1972-1974), Antoni Farriol (1975) han estat les batutes que continuaren mantenint la nostra activitat cantaire, fins que l’any 1976 pren la direcció qui durant vint-i-tres anys n’ha estat el cap davant, en Darwin Austrich Martell.
És una època de renovació, augmenta el nombre de cantaires i de concerts, Sant Romà trobades claverianes, trobades com la de les Corals de la Selva, la recuperació d’un repertori d’autors lloretencs, la incorporació d’instruments a les actuacions corals, l’homenatge a la Vellesa on cantaren l’himne composat pel mestre Domènech Moner i Basart, “himne a la vellesa”.
1994 fou l’any del canvi, s’incorporen les veus femenines i es reestructuren les cordes d’homes, la direcció passa a compartir-se per Darwin Austrich i Anna Casellas Masgrau, juntament amb Conxita La Cueva en les tasques de sots-director.
Més entranyable fou la sortida a Mallorca, a la qual el mestre Melcior Montero dedica una sardana titulada “Mallorca”.
Per aquell temps compartia la tasca de direcció el Sr. Josep Maria del Rio, recordat pels seus “popurris de caramelles”, però sobre tot per les seves sardanes; en son un exemple “La pubilla de Barcelona” i “La petita Margarideta”. Home de caràcter extravertit, dinàmic i exigent amb els cantaires. Melcior Montero continua dirigint fins l’any 1955. Com a mestre fundador sempre serà recordat, però seran les seves composicions les que ens el faran mes present. Las seves sardanes, valsos, havaneres, son ben presents en el nostre repertori; las cançons de “La bella Dolores”, recentment rescatada per a la memòria del poble de Lloret, les sardanes “Els ocellets se bressolen”, “Mallorca”, “La festa de Sant Cristina” cantada l’any 1953 però dissortadament perduda i de la que s’ha recuperat la lletra i les particel·les per a cobla, però no així l’harmonització per a tres veus d’home.
Antoni Farriol (1956-1960), Ramon Farriol (1961-1961), Josep Font (1963), Josep Maria del Rio (1964-1966), Ramon Capdeferro (1967-1971), Antoni Mas Bou (1972-1974), Antoni Farriol (1975) han estat les batutes que continuaren mantenint la nostra activitat cantaire, fins que l’any 1976 pren la direcció qui durant vint-i-tres anys n’ha estat el cap davant, en Darwin Austrich Martell.
És una època de renovació, augmenta el nombre de cantaires i de concerts, Sant Romà trobades claverianes, trobades com la de les Corals de la Selva, la recuperació d’un repertori d’autors lloretencs, la incorporació d’instruments a les actuacions corals, l’homenatge a la Vellesa on cantaren l’himne composat pel mestre Domènech Moner i Basart, “himne a la vellesa”.
1994 fou l’any del canvi, s’incorporen les veus femenines i es reestructuren les cordes d’homes, la direcció passa a compartir-se per Darwin Austrich i Anna Casellas Masgrau, juntament amb Conxita La Cueva en les tasques de sots-director.
Font: El coro