Un plat de cargols...

Sempre s'ha parlat de la rivalitat entre les gents de Lloret i Blanes, en especial en moments de celebració religiosa en el paratge de Santa Cristina amb motiu de l'Aplec dels Perdons, on sembla que era freqüent acabar a pedrades entre uns i altres devots. Aquestes diferències eren explicades molt sovint per què es considerava que l'indret de Santa Cristina i la seva platja pertanyien originariament al terme de Blanes.

Al seu llibre La cultura tradicionl i el parlar de Lloret (1989), l'historiador Esteve Fàbregas referia un llegenda sobre a qui pertanyia Santa Cristina i cóm va passar a mans lloretenques:

«Els blanencs es van vendre Santa Cristina per un fart de caragols. Conten que, en particionar els termes de Lloret i Blanes, es van dividir els parers entre els prohoms representants de cada vila, respecte a quin dels dos termes pertanyia la platja i el territori de Santa Cristina. Ajornada la discussió per a després de l'àpat, els menjars i els vins que els lloretencs oferien, amb segones intencions, als de Blanes, actuaren de manera decisiva sobre els jurats veins, els qual accediren de bona gana a les pretensions de Lloret. »(1)

Representació teatral d'aquesta llegenda el 2007 a l'escenari del Gran Palace, amb motiu de les festes de Sant Romà. Escrita per Joan Domènech i interpretada per la gent d' El Casal de l'Obrera, el text portava per titol Vent del Ple.Foto/Font: Josep Maria Escrig/Recordant Lloret

 -o-o-o-o-o-o-o-o-

Tot i que els historiadors afirmen que aquesta llegenda no té cap base històrica, l'any 1971, l'alcalde de Blanes, Domingo Valls, va compartir un àpat de cargols amb el seu homòleg de Lloret, Josep Maria Clua, en una jornada en què havien de tractar els límits territorials d'aquesta zona. Més tard, Josep Maria Clua va repetir el gest amb l'alcalde Jordi Bacardit de Blanes, i en aquesta trobada, es va prendre la decisió de posar fi a les disputes habituals entre els dos municipis veïns. (2)

Per ajudar a trencar aquest clima de desavenences entre poblacions veïnes, l'Obreria de la Verge del Vilar va portar la imatge religiosa a l'Aplec del santuari de Santa Cristina el 2012, amb raó del mil·lenari de la troballa de la figura de la santa patrona blanenca (3)

Tot i que avui les tensions són només un record del passat, encara sobreviuen expressions populars que evoquen aquella antiga rivalitat, com ara:

“Santa Cristina és nostra i Santa Anna és vostra”,“Au, que us vau vendre Santa Cristina per un plat de cargols!”, o “De Blanes no n’hagueu ganes”. (4)

NOTES:

1.- La cultura tradicional i el parlar de Lloret (1989) Fàbregas, Esteve i Rebollo, Carme. Cercle Alba Prima, Lloret de Mar. pp 216-217

2.- El Punt 02/01/2005. p. 5.

3.- Diari de Girona. 28/2/2012. p.17 

4.- Celobert. juliol de 2019 pp. 16-17