Barri dels Pescadors

El Barri dels Pescadors és possible que en sigui un dels veïnats consolidats més antics de la vila. Acabat de construir el 1963, consta de 44 habitatges unifamiliars i el nom inicial va ser d’Agrupación Lutgardo López.¹

Bona part dels pescadors actius  de la vila als anys 50 vivien al barri de Venècia, a prop dels trajos de Venècia i d'en Reyné ².  Sobre mitjans dels anys 50, es va plantejar ubicar aquests professionals de la mar en un altre indret. D'aquesta manera, hi entre 1954 i 1955 es comença a tenir reserva de terrenys per a la construcció del barri dels pescadors. Una terrenys de propietat estatal que haurien d'esperar fins el any 1961 per a que s’hi iniciessin les obres.

Tot i el malestar que va generar la decisió de situar els 44 habitatges allunyats de la platja, en un terreny en pendent de 6.277 metres quadrats a prop de la carretera de Tossa, la promoció d’aquestes cases públiques havia estat molt reclamada per la Confraria de Pescadors.

El projecte, però, s’anava endarrerint. Calia que les administracions implicades —ajuntament, Diputació Provincial i Patronato de Vivienda— es coordinessin. Joan Sala Lloveras ho recordava en una entrevista a Lloret Gaceta sobre les dificultats de fer realitat aquests habitatges³

“(...) Tuvimos muchos inconvenientes y perdimos años para conseguirla (...) En primer lugar, una de las cláusulas que se estipulaban era que se hacían cuarenta y cuatro viviendas o ninguna. Quiere decirse que estábamos obligados esa cantidad de pescadores para hacernos responsables y usuarios de las casas”.

Algunes dones de pescadors fins i tot van escriure a Franco per ajudar a desencallar les obres, i la junta de la Confraria va viatjar a Madrid per entrevistar-se amb l’Inspector Nacional de la Vivienda.

L’any 1961, l’Ajuntament va donar el vistiplau per començar a edificar les 44 cases, concebudes com a habitatges adossats amb petits patis posteriors. En la seva construcció hi intervingueren fins a tres empreses diferents. Les dimensions interiors eren reduïdes. En la primera fase només es va ocupar el 30% de l’extensió total, deixant la resta del terreny erm. L’espai lliure incloïa petits patis particulars, escales d’accés i placetes que originalment havien de convertir-se en jardineres. Les escales esdevingueren, de fet, l’element més característic del barri. Finalment, el 1963 es lliuraren les claus dels primers habitatges als pescadors, sense cap inauguració oficial.

Cada casa costava unes 129.000 pessetes, una suma molt elevada en aquell moment. El Patronato de la Vivienda va establir un conveni de crèdit amb la Caja de Pensiones, i la primera entrada es va fixar en 12.000 pessetes, en comptes de les 22.000 inicialment previstes. La Confraria de Pescadors de Lloret era la depositària de les escriptures. Amb l’arribada de la democràcia, el grup d’habitatges va ser traspassat al Patronato Provincial de la Vivienda de Girona, que en gestionà la titularitat fins al 20 de març de 1985. Aleshores, el barri quedà definitivament integrat al casc urbà de la vila.

Un dels principals entrebancs urbanístics era l’accés per la part posterior del barri. L’anomenat Camí Vell d’en Sala quedava barrat per edificis residencials que començaven a aixecar-se a tocar de les cases dels pescadors. Després de diverses queixes, la intervenció de la corporació municipal el 1981 va permetre obrir un nou camí connectat amb el carrer Reina Fabiola, millorant així la circulació viària de la zona.

Amb el pas dels anys, la degradació del barri i la necessitat d’una actuació urgent van portar a l’encàrrec d’un projecte de reforma als serveis tècnics municipals l’octubre de 1991. El projecte va ser aprovat definitivament el 7 d’abril de 1992, amb el suport unànime dels grups municipals. Aquesta reforma era considerada un “deute pendent” que el consistori tenia amb les famílies.⁴

Tot i l’aprovació, el projecte no es va poder incloure en els pressupostos de 1993. Finalment, l’equip de govern el va incorporar en un exercici posterior —coincident amb el 33è aniversari de la construcció— i se’n va accelerar l’execució per complir amb la reivindicació històrica i tenir-lo enllestit abans de la tardor de 1994. Aquestes millores encara són ben visibles al veïnat, que han permés crear una comunitat molt activa per les seves festes per la diada de sant Pere, patró dels pescadors.

El programa Tal com raja va dedicar un reportatge el 1996 a aquest indret de Lloret. Font: TV Lloret Vintage

Notes:

1.- Lutgardo López Ramirez (La Línia, 1878-Barcelona, 1958), havia desenvolupat la seva carrera a la marina de guerra en diferents càrrecs. L' última responsabilitat d'aquest militar seria de cap provincial del Sindicat de Pesca de Girona. A Roses també n'hi havia un grup de cases batejades amb el seu nom. A partir de 1980, el nom popular de Barri dels Pescadors s'imposa al nom oficial.

2.- Trajo és el lloc on els pescadors avaraven les barques. Es coneixien tres trajos a Lloret: de Sa Caravera, d'en Reyné i de Venècia.

3.- Entrevista al Lloret Gaceta, 11/11/1976. Pàgina 7 i ss.

4.- Punt Diari 15 d'abril de 1994, p. 8

Fotos: Miquel Vilagrasa/ Facebook El Lloret d'avui i el dels nostres avis...