- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Narcís Gelats i Durall (Lloret de Mar, 1845 - L'Havana, Cuba, 1929) va néixer en una nissaga de mariners a la vila costanera de Lloret de Mar. Com molts dels seus contemporanis de la mateixa generació, la seva trajectòria el portaria a creuar l'Atlàntic. L'any 1860, amb només catorze anys, es traslladà a Cuba, on ja hi residien familiars. Inicialment, va començar a treballar en el comerç de sabates i articles de pell, un negoci que gestionava el seu oncle.
Posteriorment, Gelats es va traslladar als Estats Units d'Amèrica, on va rebre formació i es va endinsar en el món de la banca. Després d'aquesta etapa formativa, es va establir finalment a l'Havana.
El 1876, tornà a l'Havana i, juntament amb altres membres de la família —el seu germà Joan i el seu oncle Josep Durall i Maig—, va crear la Casa Bancària Narcís Gelats i Companyia, popularment coneguda com a Banca Gelats. Aquesta banca es distingia per sustentar-se principalment en un sòlid capital familiar, sense basar-se en accions.
A banda de la seva reeixida carrera bancària, Narcís Gelats també va ser un impulsor d'altres activitats empresarials. Va crear una companyia naviliera i va presidir la companyia de cervesa La Tropical. A més, va exercir una influència significativa en la reforma legislativa, impulsant canvis en la legislació dels ferrocarrils, la legislació bancària, la reestructuració dels aranzels de duanes, i la protecció de productes clau de l'illa com el tabac i el sucre.
L'èxit de Gelats com a banquer i empresari anava acompanyat d'una important faceta de benefactor. No va oblidar mai els seus orígens a Lloret de Mar. Va finançar obres de reforma i embelliment a la vila, incloent-hi l'església parroquial de Sant Romà, les Escoles Parroquials de l’Ave Maria, i la reforma i embelliment de l’ermita de les Alegries. Cal destacar que va finançar íntegrament la capella del Santíssim Sagrament de l’església parroquial. Així mateix, va dur a terme donacions i ajudes en favor de les classes més desafavorides i a congregacions d'ensenyament i beneficència, tant a Amèrica com a Catalunya. Ric i influent, fou conegut per les seves donacions i ajudes.
La reputació de la Banca Gelats i de Narcís Gelats Durall es basava en el seu prestigi, crèdit i honorabilitat. Durant la crisi de 1921, quan els preus del sucre es van esfondrar i moltes institucions de crèdit aparentment sòlides es van trontollar i enfonsar, el Banc Gelats va demostrar la seva fortalesa i el rigor dels seus administradors, complint tots els seus compromisos i mantenint "la bandera del crèdit" sense ser vençut pels esdeveniments que van portar tants altres a la ruïna. El banc va sortir-ne triomfant. El públic, reconegut, s'hi va adreçar com el guardià més segur dels seus interessos, gràcies a la confiança il·limitada que va saber inspirar. Aquest fet va quedar recollit a El Libro de Cuba, on se li retia homenatge a Narcís Gelats, considerat un dels homes que més es van merèixer a Cuba el respecte i la consideració de tothom.
Les activitats del Banc de N. Gelats i Companyia es dedicaven a les operacions de Banca en general. Això incloïa pagaments per cable i xecs, compra i venda de valors públics. També disposava d'un Departament de Caixa d'Estalvis i de Bòvedes de Seguretat per a la custòdia de documents i valors de totes classes.
Cap al 1910 i el 1925, els gerents d'aquesta firma eren Narcís Gelats Durall, juntament amb els seus fills Joaquín Gelats Botet, José Narciso Gelats Botet i Juan Gelats Botet, i el seu fill polític Segundo Méndez Lenza. Formaven una veritable família comercial, en la gestió de la qual presidia el més complet acord. L'harmonia entre els gerents es fonamentava en el principi del mutu respecte i la mútua consideració, resultant en una cohesió admirable que va dotar la casa d'una organització molt completa. El criteri personal desapareixia per no afeblir la resolució col·lectiva, seguint el precepte savi que la part se sacrifica al tot.
L'Havana, en aquells anys, vivia un període de creixement i desenvolupament. En aquest context de progrés urbanístic, el treball aixecava edificis grandiosos i superbs. Un d'aquests "grans i severs temples" va ser la nova casa de Gelats, que es va obrir a la "pública devoció" un diumenge d'abril de 1910, segons un article de la Revista El Fígaro. L'edifici s'aixeca al carrer Aguiar entre Amargura i Lamparilla, ocupant una superfície de dos mil metres de terreny i amb una façana principal "palacial" al centre de l'illa.
És un edifici superb, sòlid i magnífic, que prescindeix de l'ostentació vana, derivant la seva magnificència de la seva pròpia senzillesa. Amb aquesta majestuosa construcció, Narcís Gelats i Durall "ha parlat als seus contemporanis d'una manera senzilla però eloqüent". L'edifici va ser construït des dels fonaments amb pedra d'Artemisa, d'una sola planta amb nou metres de puntal, la qual cosa li confereix un aspecte airós. Es va posar especial cura en els detalls. El conjunt és admirable i fa honor al bon gust i intel·ligència de l'enginyer Luis Dediot, sota la direcció tècnica del qual es va executar l'obra per part dels contractistes "The Krajewski Pessant Co.". L'ornamentació de la façana va ser encàrrec de la casa "Carrer & & Hastings" de Nova York.
No es va ometre ni faltar res en aquesta "obra perfecta". El cost de la construcció, que va ascendir a la considerable suma de mig milió de pesos, es justificava en la qualitat de l'obra, considerant-se "poques vegades s'ha vist tan ben emprat el diner". La nova casa de Banca de Gelats és descrita com un palau digne d'una gran ciutat, ampli, senyorial, i una obra que representa no només l'engrandiment material sinó també la dignificació.
La bellesa arquitectònica és irreprotxable. El primer que crida l'atenció del visitant és l'elegantíssim vestíbul. Format per un doble ordre de columnes de marbre de jaspi que sostenen reixes artístiques i sòlides. El terra és de marbre molt blanc i del sostre artesonat penja una gran làmpada de bronze de gran valor artístic, complementada per altres làmpades amb braços de bronze.
A l'interior, els constructors van parar atenció a aspectes essencials pel clima cubà, com una bona llum solar i ventilació suficient per a més de dues-centes persones. El saló destinat al públic és superb, continuant la sèrie de columnes de jaspi. Reixes i finestretes de bronze separen el públic dels empleats. Les transaccions es realitzen en un mostrador superb de marbre.
El banc disposava de dues caixes fortes ("bóvedas") exposades al públic: una per als seus propis cabals i documents i una altra per a dipòsits particulars. Aquestes últimes eren de gran extensió i estaven equipades amb els avenços més moderns en seguretat, construïdes a prova d'incendi. Les parets de l'interior estan estucades i els sòcols tenen interessants rajoles alemanyes que donen un aspecte elegant i senyorial. El sever despatx del cap i fundador, Narcís Gelats, està decorat amb mobles de caoba, una fusta que simbolitza la voluntat ferma. Els despatxos dels altres gerents, els seus fills i fill polític, seguien aquest.
Narcís Gelats va voler que la gràcia divina acompanyés el nou edifici i va demanar que fos beneït per l'il·lustre Prelat. A l'acte de benedicció, que va ser "conmovedor", van assistir autoritats, representants de l'alt comerç, la premsa i figures socials rellevants. Va ser una "festa del més alt interès" que convidava a reflexions elevades.
Tot i la seva origen espanyol, Narcís Gelats i Durall es va identificar amb Cuba, compartint els seus errors i alegries. Havia fundat una llar a Cuba casant-se amb una cubana "digníssima" i creant una família estimada per les seves virtuts. Després de fundar la banca feia trenta-quatre anys (cap al 1910), el seu esforç, honorabilitat i intel·ligència l'havien situat entre els primers banquers de Cuba. A l'acte de benedicció del nou banc, es brindava per la prosperitat de la casa, reconeixent el gran bé que fan al país els estrangers que, com el Sr. Gelats, treballen pel seu engrandiment. Es considerava que Narcís Gelats no era només un espanyol enriquit a Cuba, sinó un "nou fill" que la pàtria cubana havia guanyat, situant-lo entre aquells que més l'estimaven perquè sabia dignificar-la.
En reconeixement a la seva tasca i influència a Cuba, el 1925 rebé un gran homenatge, al qual van participar les primeres figures polítiques, religioses i intel·lectuals del país. També fou guardonat pel govern espanyol amb la comanda d’Isabel la Catòlica i per la Santa Seu amb la creu de Sant Gregori el Gran.
Narcís Gelats i Durall va morir a l'Havana el 29 d'abril de 1929. La seva història és la d'un emprenedor català que va trobar a Cuba el lloc per desenvolupar una reeixida carrera en el món de la banca i els negocis, deixant un llegat tant en l'àmbit econòmic com en el social i filantròpic, amb una empremta visible encara avui a l'Havana a través de l'imponent edifici de la Banca Gelats.
NOTES:
Les fotos són tretes del llibre De Cataluña a Cuba... ¡Hacer las Américas!, d'Idonia Esther Rodríguez Ortega, consultable en línia.
Més informació a:
--Cuba Memorias: https://cubamemorias.com/la-nueva-casa-de-la-banca-de-gelats-y-narciso-gelats-durall/ i a https://cubamemorias.com/narciso-gelats-y-compania-banqueros/
--Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar: https://www.lloret.cat/ca/seccions/arxiu-municipal/la-funcio-social-del-samlm/interseccionalitat-i-arxius-subpagines/subcarpeta-maleta/biografia-maleta-narcis-gelats-i-durall
-- Narcís Gelats, banquer. Article de Joan Doménech al Punt Avui (13/06/2012) https://www.elpuntavui.cat/article/7-vista/8-articles/549620.html