22 d’agost 2019

Centro de Iniciativas Culturales

Cap a finals de la dècada dels 60, dos punts de gran interès històric centrava els treballs de recerca i excavació arqueològica a Lloret. Per una banda, el poblat ibèric de Puig de Castellet i l'església paleocristiana de sant Quirze. En tots dos indrets, la historiadora i doctora en Filosofia i Lletres, nascuda a la vila, Carolina Nonell i Masjoan realitza troballes que permetien datar els dos jaciments de manera aproximada. Aquests treballs preliminars venien precedits per la tasca feta per estudiosos  de la història antiga com l'Esteve  Fàbregas i l'Enric Martinez Passapera, que ja referien a llocs de la població amb possibles restes arqueològiques.

Logo de l'entitat creat
per Francisco Rubio.
Tal i com refereix en Joan Domènech (1), havia una necessitat de preservar i descobrir el passat de la vila, que ja havia quedat palès amb l'esforç organitzatiu que suposà la celebració del mil·lenari de Lloret el 1966. Tanmateix, la urbanització de diferents sectors de la població per la pressió immobiliària, va fer que que part del castell de Sant Joan de Lloret quedés destruït en part al obrir un camí (2) i que la Torre Sepulcral romana fos enderrocada  quasi en la seva totalitat per una excavadora (3)

Fruit d'aquestes circumstàncies,  el 27 de maig de 1970 es crea el Centro de Iniciativas Culturales a Lloret. Tot i la seva seva existència breu, els seus membres van ser molts actius en la descoberta i conservació del patrimoni històric i arqueològic lloretenc i, d'alguna manera, en van ser guardians d'uns tresors que ha perdurat fins els nostres dies. Hi formaven part de l'entitat Gabriel Gil Valdrés (que en seria president) Àngel Martínez Planas, Joan Gòmez Mercader, Albert Batlle Nicolau, Francesc Mas Ruhi, Esteve Fàbregas Barri, Enric Guiu Almuni (llavors arquitecte municipal), Josep Trull Pons (regidor del consistori) i Joan Domènech Moner.

El primer objectiu de l'associació seria la preservació de Puig de Castellet. Com a part de la nova urbanització Roca Grossa, els terrenys adjacents al jaciment corrien el perill de ser engolit per les màquines. Els membres de l'associació contracten un préstec per comprar l'àrea arqueològica per evitar una possible destrucció de l'entorn. Finalment, l'ajuntament, el 1971, es fa càrrec del préstec i per un import de 1.750.000 pessetes, Puig de Castellet es converteix en patrimoni municipal. Gràcies a aquesta operació, les prospeccions arqueològiques continuarien durant un decenni i traurien a la llum el passat de la fortificació ibèrica.

En el transcurs dels anys 70 i fins inicis de la dècada següent, l'associació seria impulsora d'activitats culturals diverses, alhora que era ferma defensora d'habilitar un espai a la casa de la Cultura per a museu arqueològic (edifici inaugurat el 1980). Va ser organitzadora d'un parell de notables exposicions amb les troballes realitzades en diferents indrets de la vila i va aconseguir apropar al gran públic part el material  recollit pels seus integrants i equips de voluntaris.

En el millor moment del Centro de Iniciativas Culturales va arribar a aconseguir l'adhesió de quasi bé 100 socis i va deixar un testimoni sobre la necessitat de preservar el patrimoni antic de la vila  la seva difusió.

(1)Vegeu-ne Domènech, Joan: Situació i història de les investigacions, dins de l'obra El recinte fortificat ibèric de Puig Castellet, Lloret de Mar (Excavacions 1975-1980), de Enriqueta Pons, Assumpció Toledo, Josep M. Llorens. Girona, 1981
(2) El 1964, part de les restes del castell de Lloret, van ser destruïdes al tractar d'obrir-se un carrer mentre urbanitzaven el sector. L'àrea del castell era considerat patrimoni de l'estat i, per tant, s'incorria en un delicte de destrucció de bens històrics protegits. Armand de Fluvià realitza treballs reconstructius entre 1965 i 1968
(3) La torre romana es trobava molt malmesa i el 1967 seria enderrocada al remoure terres per obrir un camí a la urbanització Roca Grossa. Finalment, i després de fer-se públic aquest destrossa, es faria una restitució aproximada de com hagués estat l'esmentada construcció funerària.