03 d’abril 2019

Eleccions municipals a Lloret 1991-1999 (3)

La majoria absoluta aconseguida pel PSC de Josep Sala el 1991 obrirà una dècada de clar domini socialista a l'alcaldia lloretenca, que arribaria fins les votacions del 2003. En el transcurs d'aquests anys, Lloret prenia el camí de la consolidació d'infraestructures i equipaments públics que corresponguessin a una veritable ciutat de serveis. I de fet, n'hi havia dues idees motrius que convertides en eslògans destacaren en la gestió de Sala al capdavant del consistori: "Lloret, capaç de transformar-se" i "Lloret, ciutat de serveis" que eren, des de bon començament, en les línies polítiques i econòmiques que seguirien els diferents governs socialistes i que acabarien amb la celebració del Mil·lenari de Lloret el 2002.


ELECCIONS MUNICIPALS 26 MAIG DE 1991

En aquestes eleccions, en Jordi Martínez no es tornava a presentar per Convergència, i el partit fia la seva aposta a l'alcaldia en el que va ser primer tinent d'alcalde, l'Albert Batlle. L'alcaldable de CiU feia valer la feina dels darrers anys al consistori, amb l'esperança que no hi hagi un vot de càstig contra la gestió de Martínez, molt criticada per la resta de formacions i entitats del poble. Fins i tot, el seu principal valedor, el popular Joan Martí, peça clau en la governabilitat de CiU, es va desmarcant i s'ha n'atribueix fites importants del mandat passat gràcies al seu vot. Joan Martí es tornava a presentar pel Partit Popular (antic AP) amb la clara intenció de ser decisiu un altre cop. Josep Sala, amb un equip fidel des de la legislatura passada i una part d'independents nouvinguts, acaronava la possibilitat de recuperar l'alcaldia perduda el 1987.

Candidats a l'alcaldia a les eleccions de 1991. D'esquerra a dreta: Albert Batlle (CiU); Pere Box (IC);
Joan Martí (PP); Josep Sala (PSC); Mariona Orpí (ERC); i Pedro Morón (CDS)
Font: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Lluís Serrat)

Tant convergents com socialistes esperen rendibilitzar els vots en majories còmodes per evitar dependre d'un altre grup polític. Els partits petits aspiraven a tenir un representant en aquesta lluita entre CiU i PSC. El periodista Pedro Morón es presentava per Centre Democràtic i Social (CDS), conscient del seu carisma i coneixement entre la població per  a tenir-ne plaça de regidor. Mariona Orpi havia estat escollida cap de llista per Esquerra Republicana de Catalunya, configurant una candidatura de gent jove i amb ganes. Tanmateix, al sí d'una federació de partits d'esquerra, sortia Iniciativa per Catalunya (IC) amb Pere Box com a candidat,  acompanyat per Germinal Ros de segon.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 16.874
NOMBRE DE MESES 12 ELECTORS 11.160
VOTANTS 6.319 % VOTANTS 56,62%
ABSTENCIÓ 4.841 %_ABSTENCIÓ 43,38%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya 
(PSC-PSOE)
Josep Sala Montero
Josep Trull Pons
(Dimissió octubre de 1994. Entra Joaquim Magrià Camps)
Arseni Gibert Bosch
M. Lucía Echegoyen Lerga
Manuel Soto Acín
Ernest Pastor Teres
Miquel Vilagrasa Guillamón
José Vicente Llavero Gurrea
Alicia Falcón Avellaned
Jerónimo Muñoz Muñoz

Convergència i Unió 
(CiU )
Albert Batlle Marlés
Agustí Sala Rubiño
Juli Poch Oliva
Josep Gimeno Silvestre
Jordi Rocas Palau
Joan Antoni Giralt Benedico
Partit Popular 
(PP)
Joan Martí Carbó
(Passaria al Grup Mixt el setembre de 1994)


Sala, pel PSC, guanya àmpliament en les eleccions amb 10 regidors. CiU ha rebut el vot de càstig del seu electorat, al no donar suport a la línia continuista que suposava el candidat Batlle. El PP ha aguantat l'embranzida augmentant en nombre de vots. No hauria un altra majoria per al partit guanyador fins el 2007, on CiU aconseguia 11 regidors sobre 21.

Sala,davant la maqueta del projecte de la Marina de Fenals.
1992.Font:Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona
 – Marçal Molas)
El 15 de juny de 1991, Josep Sala és nomenat alcalde de Lloret. A partir de llavors, encetaria un ambiciós programa d'iniciatives urbanístiques i econòmiques encaminades, a mig termini, a canviar radicalment la imatge turística de la vila.

A nivell promocional, durant el seu mandat, sortirien campanyes institucionals que al·ludien al Lloret que necessitava sobreposar-se a la imatge de turisme de baixa qualitat. Amb els eslògans de Lloret, ciutat de serveis i Lloret, capaç de transformar-se es pretenia enfocar la població cap un nou model de ciutat turística i de segona residència.

Les dinàmiques empreses pel consistori eren intenses. Lloret Prestigi demanava l'adhesió d'aquells establiments hotelers i comerços a una marca de qualitat degudament acreditada i assenyalada per un distintiu. El projecte de construcció d'una marina interior al sector de Fenals oest era l'alternativa que un grup promotor de la zona oferia el govern socialista en substitució d'una densa planificació d'habitatges que el Pla General de 1985, amb modificacions de 1989, permetia. Pràcticament, l'equip de govern s'hi implicà força, buscant unir la inversió privada i la gestió mixta amb les institucions públiques, i que tindria el seu corol·lari el 1997, any en què es desestimat finalment el projecte. Va tenir un fort rebuig d'entitats cíviques i altres col·lectius socials, com el grup ecologista DEMALL (Grup de Defensa del Medi Ambient de Lloret)

Una altra proposta era la reserva de terrenys per fer possible una connexió de ferrocarril entre Blanes i Lloret. Presentada el 1992 pel director general d'Urbanisme de la Generalitat Joan Antoni Solans (1), la portada del tren a la vila aixecaria molta polseguera, i posicions entre la població molt encontrades. Josep Trull, número dos de Sala i regidor d'Urbanisme, fa pública la seva disconformitat pel projecte i presenta la renúncia a la seva acta de regidor el 27 d'octubre de 1994. (2)

El mateix any 1994 també seria complicat per en Sala, arran de la fugida del cap de Policia Local per no personar-se davant la citació del jutge de Blanes. Carlos Aros i sis agents més van estar en parador desconegut durant un dia. Aros en serà destituït el mes de juny. (3)

Caldria destacar també el pas al Grup Mixt del regidor del PP, Joan Martí. L'agost de 1994, la direcció del PP a Girona li va obrir un expedient disciplinari i el va apartar de les seves atribucions perquè la seva botiga Rimar incomplia constantment el decret d'alcaldia sobre horaris comercials, al obrir més hores de les establertes.

La remodelació del parc urbà de Can Xardó  (edifici de Can Saragossa i voltants) per convertir-lo en un palau de congressos, que l'ajuntament havia adquirit, va ser tema de discussió política recurrent, juntament amb el turisme, durant la campanya de les eleccions locals de 1995.


ELECCIONS MUNICIPALS 28 DE MAIG DE 1995


Josep Sala buscava la reelecció en uns comicis amb cares noves a les llistes de la resta de partits. Convergència emplaçava com a primer de llista en Josep Valls, seguit d'en Joan Domènech. CiU volia aglutinar el més nou i la vella tradició de les seves files, i treure un bon resultat electoral. El Partit Popular col·loca com a alcaldable en Santiago Ontañon, president de Gremi d'Hotelers de Lloret, que havia estat regidor el 1983. Els republicans opten amb el ninotaire i dissenyador gràfic Josep Maria (Jou) Ramírez, en tant que els comunistes d´IC-Els Verds trien la Rosa Maria Santamaria com a cap de llista.

Portada del Lloret Gaceta núm 621.
15 de maig de 1995. Font: SAML
Es realitzaren dos debats entre candidats. El primer va tenir com a escenari la Penya Barcelonista (entitat organitzadora) el 19 de maig de 1995. El segon seria coordinat i retransmès per la televisió lloretenca Canal 8 TV, dies després. El primer debat comptava amb la participació del públic, ben diferent de les intervencions mesurades i cronometrades dels participants al debat televisiu. Tant un com en altre, Sala era el centre de les crítiques per la seva gestió urbanística (Parc de Can Xardó, en especial) i l'apreciació que la campanya Lloret Prestige no donava cap resultat que justifiqués la inversió econòmica feta. El socialista oferia, a la contra, un Lloret amb bona part de la seves infraestructures i equipaments realitzades i un millor posicionament de la vila com a destinació turística.

Un cara a cara entre Josep Valls i Josep Sala (Ontañon del PP era convidat, però no podia assistir-hi) a les instal·lacions de Catalunya Ràdio el 25 de maig seria un avançament del que suposaria la legislatura per estrenar. Acusacions de falsedats i demagògia no hi faltaren entre tots dos candidats que manegaven dades econòmiques per a desarmar el contrari.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 16.782
NOMBRE DE MESES 19 ELECTORS 12.578
VOTANTS 7.352 % VOTANTS 58,45%
ABSTENCIÓ 5.226 %_ABSTENCIÓ 41,54%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya
(PSC- PSOE)
Josep Sala Montero
M. Lucía Echegoyen Lerga
Arseni Gibert Bosch
Josep Breix Rossell
(Dimissió el 30 de maig. Entrarà al juliol José V. Llavero Gurrea)
Miquel Vilagrasa Guillamón
Ernest Pastor Teres
Josep Alvárez Ortiz
Darwin Austrich Martell

Convergència i Unió
   (CiU)
       Josep Valls Méndez
(Passaria al Grup Mixt l'octubre de 1998)
        Joan Domènech Moner
     Joan Carles Gallart Torras
       Joan Carles Fernández Burgi
    Àngels Tramunt Berlanga

Partit Popular
   (PP)
Santiago Ontañon Castillo
Joaquim Teixidor Planells


Esquerra Republicana de Catalunya
   (ERC)
Josep M. Ramírez Burgada
Iniciativa per Catalunya-Els Verds
       (IC-EV)
       Rosa M. Santamaria Guirado



Els resultats obrien el camí a les formacions ERC i IC-Els Verds per aconseguir el regidor necessari, molt probablement degut al desgast dels quatre anys de majoria socialista, qua passa de 10 regidors a 8. El Partit Popular guanya un regidor a costa d'un CiU que no acaba de trobar l'encaix entre el seu electorat.

El socialista Josep Sala revalida l'alcaldia per un mandat més gràcies als seus 8 regidors i el vot en blanc de Santamaria d'IC-Els Verds, que obria porta a possibles acords futurs, tot i les discrepàncies de fons entre els dos representants. El nou batlle formalitza el seu mandat el 17 de juny i des de principi, espera arribar-ne a una entesa perdurable amb la resta de partits d'esquerra del consistori lloretenc. Aquesta intenció solament és faria efectiva en acords puntuals sobre pressupostos o propostes comunes al plenari.

L'equip de govern compta amb gent experimentada i amb llarga trajectòria política. Gibert, Echegoyen i Vilagrassa, socialistes de mena, s'hi afegeix l'antic regidor d'ERC en Darwin Austrich. Com tret bàsic d'aquests quatre anys és la inèrcia del impuls de la legislatura passada en multitud d'àrees i qua ara toca afrontar la seva gestió : la Marina de Fenals Oest, la reserva del sòl per al tren, continuïtat dels plans de qualitat turística, l'arribada de l'autopista, creació d'un parc temàtic, esponjament i peatonalització dels casc antic, etc.

Si hi ha quelcom a destacar d'aquest període són tres fets importants: un, la dimissió del regidor Josep Breix el maig de 1997 (4), tot adduint-ne raons personals i professionals. El segon, seria la posada en marxa de la coneguda popularment com La Llei Seca. L'ajuntament havia fet pressió per a que, des del Parlament, es motivés una llei que regulés la venda i consum de begudes alcohòliques en poblacions turístiques (5) i a partir del 19 d'agost de 1998 entrava en vigor l'ordenança municipal que prohibia el consum d'alcohol a les vies públiques, i que multava els establiments infractors que venguessin begudes alcohòliques des de les 11 de la nit a les 8 del matí. I el tercer fet, va ser l'anunci de que ETA havia col·locat sengles artefactes explosius a les platges de Fenals i Cala Banys. En plena campanya turística del 10 de juliol de 1997, els operatius policials va fer evacuar de les platges els turistes i va fer detonar les bombes d'escassa potència.

Per una altra banda, el portaveu de CiU, Josep Valls, abandona el grup convergent i queda al Grup Mixt l'octubre de 1998. Tot i que en les votacions del ple és a favor de la seva antiga formació, Valls manifestà llavors desacords amb la direcció de CDC de Lloret, originant una crisi que faria remodelar tota  directiva convergent de cara a les eleccions municipals del següent any.


ELECCIONS MUNICIPALS 13 JUNY DE 1999

Els caps de llista dels partits que concorren a les eleccions tornaven a ser presents en aquesta nova contesa electoral. Pel Partit dels Socialistes de Catalunya, Sala optava a repetir mandat, conscient que era necessari arribar a la majoria per tenir un còmode mandat.  CiU va tancar files en torn de Josep Valls, que es presentava novament amb energia renovada, un cop superades les dissensions al sí de l'agrupació convergent. Els populars tenien Santiago Ontañon com a primer, tot esperant augmentar regidors més enllà dels 4 assolits la legislatura 1983-1987. Esquerra Republicana comptava amb Josep Maria (Jou) Ramírez, en tant que Rosa Maria Santamaria es la candidata proposada un altre cop per IC-Els Verds. Tanmateix, s'hi afegiria una altra candidatura: Esquerra Unida i Alternativa  (EUiA)(6) amb Domingo Miguel Gallego al capdavant.

L'Erol, a la parròquia lloretenca, va ser el local on es va celebrar un debat entre els caps dels partits que es presentaven a les eleccions el 7 de juny de 1999. Era organitzat per la secció de Natació del Club Nàutic Lloret i per les associacions de botiguers de la vila No hi assistirien Josep Sala ni Rosa Maria Santamaria. Es posava al damunt de la taula dos qüestions controvertides: la promesa de construir una piscina municipal i la regulació dels horaris comercials.

En aquestes eleccions municipals, els ciutadans de la Unió Europea residents a l'Estat podien votar i ser-ne votats. Malgrat que això podria fer créixer la participació, la realitat va estar lluny de les expectatives inicials i la composició de l'ajuntament és quasi calcat al de l'anterior mandat. EUiA li va faltar el 3% de vots per aconseguir representació, vots que haguessin estat per a la llista de Santamaria, que comptava a treure un segon regidor.


REGIDORS/ES 17 NOMBRE HABITANTS 17.875
NOMBRE DE MESES 20 ELECTORS 14.761
VOTANTS 7.743 % VOTANTS 52,45%
ABSTENCIÓ 7.018 %_ABSTENCIÓ 47,54%


REGIDORS/REGIDORES

Partit dels Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal de Catalunya
(PSC-PMC)
Josep Sala Montero
M. Lucía Echegoyen Lerga
(Alcaldesa el 24 de gener de 2002)
Arseni Gibert Bosch
M. Lluïsa Parrilla Alcalde
Miquel Vilagrasa Guillamón
Ernest Pastor Teres
Darwin Austrich Martell
Josep Àlvarez Ortiz

Convergència i Unió
(CiU)
    Josep Valls Méndez
Joaquim Abril Roig
  Juli Poch Oliva
Joan Carles Fernández Burgi
 Laura Bertrán Fontseré

Partit Popular
    (PP)
Santiago Ontañon Castillo
Joaquim Teixidor Planells


Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
(ERC-AM)
Josep M. Ramírez Burgada

Iniciativa per Catalunya-Els Verds-Entesa pel Progrés Municipal
(IC-Els Verds-EPM)
Rosa Maria Santamara Guirado

Josep Sala és nomenat alcalde per tercer cop consecutiu amb els vots d'IC-Els Verds i ERC al ple de constitució de l'ajuntament el 3 de juliol de 1999, el que li permetria dirigir el consistori amb majoria als incorporar-los al seu equip de govern en les regidories de Medi Ambient i de Cultura, respectivament.
Sala informa en roda de premsa de la seva
renúncia com alcalde, acompanyat per Lucia Echegoyen
Font: La Vanguardia. Foto Rafel Bosch
Els primers compassos de la legislatura, Sala, ben sostingut per Echegoyen i Gibert i amb la tranquil·litat de governar en majoria, tracta de gestionar les iniciatives i propostes del mandat passat. El compliment de la norma sobre l'alcohol, feta el 1998, és de difícil implementació, però compta amb el suport de les associacions professionals d'hostaleria i restauració.

El 6 d'abril del 2000 es signa el Pacte Local per a un Nou Model de Gestió Turística on hi surten les bases per el treball conjunt entre el sector privat i el públic en matèria de comercialització de Lloret com a destinació turística de qualitat. Representa tot un pas endavant que revalorava tot l'esforç que Sala i Gibert havien esmerçat en turisme i que els agents econòmics de la vila acollien amb satisfacció, ja que l'ajuntament cedia competències de turisme a les associacions professionals sota la forma coordinada d'una empresa mixta. Un any més tard, es presenta en públic Lloret Turisme (7)

El 2001 serà  un moment especial de celebracions. Lloret commemorava el Mil·lenari de la població (8) amb una programació cultural que s'encetà el 14 de novembre de 2001 i finalitzaria un any exacte després. Al mig del conjunt d'activitats previstes, Josep Sala anuncia per sorpresa que té la intenció de deixar l'alcaldia lloretenca en roda de premsa oferida el 9 de gener de 2002. El dia 17 ho formalitza i el dia 24 del mateix mes, Lucia Echegoyen pren el relleu a la batllia de la ciutat. El veterà exalcalde argumenta motivacions personals per deixar el càrrec i resta com a regidor dins del grup socialista.

La nova alcaldessa -la primera dona amb aquesta responsabilitat a l'ajuntament de Lloret- tindrà per endavant un any i mig atapeït i res complaent de problemes i obstacles a la seva feina. El primer retret va ser immediat quan s'apujà el sou, tot convertint-se en la alcaldessa millor pagada de les comarques gironines. Després Echegoyen hauria sortejar els inconvenients de l'enderrocament de la plaça de Braus, la marxa del casino i del Rally a terres tarragonines, els inexplicables retards en la construcció de la nova terminal d'autobusos, el final de la reserva de terrenys per a l'arribada del tren,  suspensió de llicencies urbanístiques al sector hoteler, la no viabilitat del Parc Temàtic de la Música, etc.

Tots aquests elements destacats van provocar que la imatge de l'alcaldessa s'erosionés irremeiablement i, juntament amb la dimissió de Josep Sala, la confiança del votant tradicional socialista caurà als comicis de 2003, inaugurant una nova etapa a la política local en què CiU serà hegemònica al front de l'alcaldia de Lloret.


(1) Aquesta iniciativa de la Generalitat es va dilatar en el temps i d'alguna manera afectaria el govern de Josep Sala en tots els seus diferents mandats. Sense tractar de ser-ne exhaustiu, hi faig un breu resum de la proposta inicial i dels fets que  provocar des de 1992 fins el 2003.
  • Juliol de 1992. Conjuntament, la Generalitat i RENFE, a proposta de Joan Antoni Solans, fan públic la possibilitat de que la línia de tren de Blanes continuï cap a Lloret.
  • Juliol de 1993. La comissió d’Urbanisme de Girona aprova inicialment la reserva de terrenys per al tren que afectaven la zona esportiva i escolar de la vila.
  • Octubre de 1994. El plenari lloretenc vota a favor de la reserva de sòl per fer arribar el tren a Lloret amb l'únic vot en contra de Josep Trull (28 d'octubre), que faria pública la seva dimissió l'endemà mateix, que es faria efectiva el 10 de novembre de 1994.
  • Abril de 1995. Al ple de l'ajuntament es porta la moció presentada per entitats del poble, agrupades sota la plataforma pro referèndum, perquè la Generalitat permetés la realització d'una consulta popular sobre la prolongació del tren i la reserva de sòl. Seria rebutjada per defecte de forma el desembre del mateix any.
  • Juny de 1996. L'Estat desestima definitivament la prolongació de la via Blanes-Lloret.
  • Març de 1999.  El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anul·la la reserva del sòl feta per la Generalitat.
  • Novembre de 2003. El Tribunal Suprem sentència a favor Josep Trull, que havia litigat contra la reserva de sòl realitzada per la Generalitat. En dita sentència es demostrava que la Generalitat havia envaït competències municipals i provincials. Els 8 quilometres de terreny quedaven alliberats i permetria començar a treballar en la redacció d'un nou Pla d'Ordenació Urbana.
(2) Al plenari de l'ajuntament del 26 de gener de 1995, entraria en Joaquim Magrià Camps.

(3) Carles Aros s'incorporà com a cap de la Policia Local de Lloret durant el mandat de Sala el 1986. Partidari de que les policies municipals actuessin com a policies integrals (equiparats  a la policia nacional o Mossos a nivell operatiu), el jutge Faustino Rodríguez citava a declarar l'Aros i sis agents del cos municipal, en relació a la comissió d'uns presumptes delictes de registre il·legal en un bar, detenció il·legal d'un ciutadà polonès i entrar sense autorització judicial en un domicili. Finalment, Carlos Aros seria jutjat i absolt i d'aquests fets. El 1996, també seria absolt pel delicte d'injúries contra el jutge i contra el alcalde de Lloret.

(4) Anunciat un mes abans, a la sessió del ple del 30 de maig es fa pública la dimissió de Josep Breix. Al seu lloc, al ple de mes de juliol, pren possessió de l'acta de regidor José V. Llavero.

(5) La venda d'alcohol al carrer es convertí en problema arran del canvi en la normativa sobre tipus d'establiments i d'horaris comercials que es va realitzar a nivell estatal que entrà en vigor el gener de 1996. Alguns establiments passaven de bar a botiga i venien alcohol a altes hores de la nit, el qual provocava que es formessin aldarulls de turistes ebris a la platja i alguns carrers de Lloret. El Parlament català modifica alguns articles de la Llei de Drogodependències per ajustar les demandes  lloretenques de tenir competències sobre la venda i consum d'alcohol a nivell local. El ple de l'ajuntament ho aprova per unanimitat  el 25 de juny de 1998 i seria aplicable a partir del 19 d'agost a títol informatiu, i sancionador a l'endemà, dia 20.

(6) Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), fundada el 1998, és una coalició d'esquerres, anticapitalista, ecologista i feminista d'àmbit català escindida de la coalició Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que el 1997 va trencar els seus vincles respecte Izquierda Unida. Els escindits van mantenir-hi els vincles i van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya Viu, perquè el PSUC havia quedat pràcticament dissolt dins Iniciativa per Catalunya Verds.Vegeu-ne entrada a la viquipèdia

(7) Lloret Turisme venia a ser el successor d'un organisme molt devaluat que havia estat el Patronat Municipal de Turisme. Concebut durant el govern Sala en el novembre de 1983, n'era un entitat institucional amb autonomia i un pressupost propi. El Patronat pretenia sumar les posicions privades amb l'interès públic en un funcionament coordinat d'accions promocionals i seguiment de les temporades any rera any. Seria oficialment dissolta, quasi bé, inoperant, en el ple municipal del 26 de'abril de 2001.

(8) Gràcies a l'arxiver arenyenc Pons i Guri, es va trobar documentació medieval que parlava cóm el comte de Barcelona Ramon Borrell va segregar l'alou de Lloret del terme de Maçanet el 14 de novembre de 1001 i el lliurava al vescomte Seniofred com a pagament d'un deute que havia contret amb ell. Més informació al Servei d'Arxiu Municipal de Lloret.