18 de març 2018

Santa Cristina al segle X

El 2013, en el transcurs d'unes obres de remodelació del paviment a l'ermita de Santa Cristina  es va descobrir una sèrie de restes arqueològiques que recuperen una petita construcció de culte que els experts daten sobre els segles IX I X i que es trobava a l'interior del temple actual. Juntament amb el basament, també s'hi veien enterraments del mateix període.(1)

Els treballs arqueològics al subsòl revelaren una petita edificació que havia estat soterrada d’ençà s’hi acabar d’aixecar l’ermita al segle XVIII, tal i com demostra la quantitat de forats de pal escampats al voltant de la mateixa. Presenta unes petites dimensions, amb l’absis en forma de ferradura, molt característics del romànic. Pels enterraments trobats, dins i fora d’aquest primitiu temple, n’hi ha un que destaca al ser antropomorf, excavat a la pedra. Per tot això, l’equip que ha estudiat el jaciment ha arribat a la conclusió que l’indret de santa Cristina era habitat a cavall dels segles IX i X.

Els indicis d'enterraments, tal i com també s'observa a sant Quirze, porta a suposar que a Santa Cristina va tenir una certa centralitat per a un nombre indeterminat de pobladors que vorejaven l'antiga esglesiola.

Amb tot, el primer document escrit que fa referència expressa al lloc, el trobem el 1354, on se'n diu que hi ha una capella dedicada a sant Jordi i a les santes verges Cristina i Llúcia, situat a la parròquia de sant Romà de Lloret, al paratge anomenat de Vilarnau. En un document posterior, de 1376, es parla de l'advocació a santa Cristina in loco erroris et vasta solitude, es a dir, en un lloc solitari i aïllat. Des de llavors, el paratge esdevindrà santuari al acollir-hi relíquies de la santa a partir del segle XVI i convertir-se en lloc de pelegrinatge anual per a la gent de Lloret.

D'esquerra a dreta: els contorns de l'antiga edificació són evidents al terra, juntament amb els enterraments. La imatge central mostren l'antic i següent paviment que ocultaven l'esglesiola vella a Santa Cristina. La darrera imatge se'n veu unes restes òssies, prova de la pretèrita veneració pel lloc de la població lloretenca. (Font de les imatges: (i) i (c) obreria de Santa Cristina; (d), Miramar Tv)



NOTES
(1)Joan Llinàs. Atri. Cultura i Patrimoni

 Més informació: 
Butlletí de l'Obreria de Santa Cristina, 2014 (Fragment)
Llinàs i Pol, Joan:   Santa Cristina i Lloret de Mar a l'alta edat mitjana. Quaderns de la Selva, núm. 28 , 2016. pp 113-119