21 de gener 2018

La Revolta dels Joseps

Portada del llibre de la Cesca Mas
on relata els antecedents i els fets de 1788,
editat el 1988 pel club Marina.
L’any 1.788 es produí un nou conflicte del poble de Lloret contra el capítol de la Catedral de Girona, com ja havia succeint en èpoques anteriors sobre els pagament d'imposts i de servituds.

Ara els pescadors lloretencs es negaren a pagar el delme del peix o ribatge als representants del Capítol. 

L’Ajuntament i tot el veïnatge es posaren al costat dels pescadors i es produí un fort enfrontament entre les autoritats que representaven als canonges i el poble que defensava l’actitud dels pescadors. Es concentrà molta gent davant les autoritats eclesiàstiques i cridaren “No pagueu, no pagueu... que l’Ajuntament no ho vol”. Enmig de la confusió i la cridòria començaren a llençar pedres i taronges per ferir les autoritats i les insultaren anomenant-les lladres i traïdors. Com a conseqüència d’aquests fets, foren processats i condemnats uns quants veïns i, com que set dels vuit processats s’anomenaven Josep, aquest motí fou conegut amb el nom de “la revolta dels joseps”.

A continuació, una cronologia dels fets que poden trobar en el treball de l'Elvis Mallorqui sobre el pagament del delme a l'antic bisbat gironí (1)

1709. El capítol de la catedral de Girona obté el delme del peix de Lloret. Les quotes que cobra als pescadors lloretencs es divideix en 3 tipus, segons l'art de pesca emprada i serà del 1/11,d'1/13 i d'1/19 del total de captures realitzades.

1751. Sota el regnat de Ferran IV, es suspèn la totalitat d'imposts que afectaven el peix.

1762. Com la Reial Audiència de Catalunya assenyala el dret immemorial del delme del peix recaptat per la seu gironina, els pescadors de Lloret no volen pagar-lo.

1767. Per Reial cèdula, el Capitol veu confirmat l'anterior sentència. A Lloret es publica un edicte que preveu una pena a qui no la compleixi, però el recaptador del delme és insultat i apedregat a la platja de Fenals.

1769. Els pescadors lloretencs paguen només el delme quan els peixos són trets amb xarxa. Dos canonges enviats pel capítol redacten un informe de la situació que es viu a la vila i tambén en serien tractats violentament.

1774. Edicte del ministre principal de la provincia de Mataró en què mana als pescadors de Lloret el compliment de la reial cèdula emesa el 1767. El castig és 25 lliures de multa, servir dos anys als vaixells reials i greus acusacions de desobediènciai rebel·lia. Dos prohoms del gremi de pescadors serien castigats a una setmana de'empresonament per resistència a les autoritats.

Entre 1783 i 1784, surten publicades dues reials cèdules que alliberen la pesca de qualsevol impost. A Lloret, a diferencia d'altres indrets, sel's continua demannt el apgament del delme.

1786 Sinicia un plet al Consell de Castella entre tres apoderats dels pescadors de Lloret i la seu gironina. els procuradors del capítol es fonamenten en la donació feta el 1002 pel papa Silvestre II al bisbe de Girona de tots els delmes parroquials del bisbat i en la consagració de la catedral de Girona de 1038, anteriors a la donació del papa Gregori VII, dels delmes de les terrer conquerides al rei Sanç III d'Aragó el 1073. Per la seva banda, els pescadors argumenten que el delme és un dret feudal depenent del castell termenat, que el capirol de Girona obtendria de Guillem de Pallafolls al compartir la titularitat del castell el 1217 i que seria comprat el 1372 a Guillem de Lloret. A més, la petició del capitol no té base documental, defensen els representants dels pescadors, perquè no hi ha documents originals enlloc.

1787. Resolució de l'intendent de Marina de Cartagena a favor del capítol.

1788. Esclata el conflicte:
  • Diumenge, 22 de febrer, es pregona pels carrers de Lloret que els pescadors han de pagar les penes pels endarreriments del delme des de feia quatre anys. 
  • Dimarts, 24 de febrer, a les 12 del migdia, 42 persones acudeixen a la casa del del subdelegat de Marina, on es constitueix el Tribunal, S'inicia la sessió, però s'atura per discussions i crits. Al carrer arriben els cerdans que treballen als boscos, els quals exigeixen el retorn del que han pagat els pescadors i els papers on figuren els seus noms. S'acusa el subdelegat de Marina de lladre, s l'apedrega i se li prova de cremar la casa. Els aldarulls acaben sense més incidències.
  • El 10 d'abril el Tribunal de Marina dicta interlocutòries criminals d'ofici contra els culpables del motí. 
  • El 28 d'abril arriba a la vila el Tribunal de Marina i els pescadors se'n penedeixin dels actes del 24 de febrer. S'embarga els béns als vuit homes i el 3 de juliol entraran a la presó. En son:

Josep Maciá, apotecari.
Josep Coll, (a) Rebaixí, pagès.
Joan Mollera, pagès.
Josep Garriga, mariner i patró.
Josep comas, (a) Pixaner, pagès.
Josep Feliu, satre.
Josep Macià i Fargas, pescador.
Josep Boadas, pescadors.


1789. El 20 de gener es fa pública la sentència i les multes de 25 lliures i de diversos anys de presó. Atesa la pobresa dels condemnats, el rei ho commuta per un any de presó i 5 lliures als tres primers i de 2 lliures i mig a la resta.

1792 El Consell de Castella dicta sentència definitiva, on la demanda dels pescadors contra la seu gironina és anul·lada i els condemna al pagament del delme amb la mateixa quota de 1787, amb els conseqüents endarreriments pendents d'abonar.

1793 El capítol de Girona torna a arrendar el delme del peix, però s'iniciarà un altre plet de per l'alliberament de la jurisdicció civil i criminal del poble i dependre directament de la Corona. Aquest litigi durarà prop de 17 anys i representarà una gran despesa per a la vila, xifrat en 40.000 lliures.




NOTES:
(1) Extret del llibre El delme, de l'Elvis Mallorquí, p. 80-81

LLIBRES:
La Revolta dels Joseps : un conflicte de pescadors del segle XVIII
Francesca Mas i Marquès
presentació: Joan Domènech i Moner ; il·lustracions: Josep M. Barba i Tarafa
Lloret de Mar : Club Marina-Casinet, 1988

El delme
Elvis Mallorquí i García
Quaderns de la Revista de Girona, num. 186, Girona, 2017

Un mar de Joseps
Premi Joan Llaverias  de contes infantils il·lustrats, 2011
Textos: Maria José Piñol Lázaro i Lorena Sánchez Mauri ; dibuixos: Toni Térmens Fuentes Ajuntament de Lloret de Mar. Lloret de Mar, 2012


+ I N F O
Los pescadores de la Costa Brava ante el Antiguo Régimen: orígenes y geografía del conflicto alrededor de las rentas feudales (1750-1830)
Alfons Garrido Escobar
Universitat de Girona
Veure treball >>