24 d’octubre 2017

El castell de Lloret, la novel·la

El castell de Lloret és la novel·lització d'una persona i d'un projecte personal que amb el temps ha esdevingut una icona de la nostra façana marítima. La vila marinera no es pot entendre, des de la seva popularització internacional en fotografies i pintures, sense la presència d'un habitatge que prenia la forma de castell gòtic. 

El seu autor, en Josep Lluís Casanovas, ha captat encertadament el personatge, el moment històric i el Lloret dels anys 30, recelós al començament de l'obra de l'arquitecte gironí Isidor Bosch.

Narcís Plaja i Martí, fill d’en Salvador i de la Rosa, neix a Girona l’any 1901 i mor el 1989 a Barcelona. Personatge principal de la novel·la va aportar a Lloret una icona sense precedents de la Costa Brava. Encara avui dia, milers d’imatges del castell segueixen viatjant a través de les xarxes d’Internet per arreu del món.


A continuació, un fragment de la narració de El Castell de Lloret.

"Van trepitjar Lloret després de creuar un petit torrent protegit per un canyar i, després d’aparcar en un descampat davant mateix de la Casa de la Vila, van baixar del cotxe. En Narcís es va fixar en una gran mansió situada al fons del passeig. Era d’aquelles cases modernistes que els indians havien edificat temps enrere. Per tota la façana de la platja continuava un reguer de cases blanques que miraven presumptuoses cap al mar. Entre elles en destacava alguna amb indicis de ser de nova construcció.

No van trigar a apropar-se una colla de nens i alguns pescadors curiosos que pencaven endreçant les seves xarxes esteses a les sorres de la platja. El seu cotxe era molt cridaner a Girona, però en les petites localitats on hi feien parada, es convertia en una atracció de circ. Es trobaven atrafegats remenant les caixes per endur-se amb el capó del cotxe obert quan un nen amb pantalons curts i una filera de mocs que li arribaven fins els llavis, se li va apropar.

-Hola!
-Hola maco! –va contestar en Narcís mig forçat.
-És teu aquest cotxe?
-Sí, es clar.
-Què bonic!
-T’agrada?...
-Em dónes una galeta?

En Narcís exhibint un somriure fictici imposat per les circumstàncies, no va tenir objecció en obrir una de les caixes, desembolicar una galeta i donarla-hi a la mà. Quan se’n va voler adonar, s’havia format una revolada de marrecs demanant galetes sense deixar ni un respir a tots dos, que no donaven l’abast repartint galetes. Fins i tot els pescadors volien provar el gust del seu producte, creient que tot formava part d’un espectacle propagandístic.

Quan van satisfer el desig de tothom, van tornar a carregar i van sortir d’allà gairebé corrents. Havien d’anar per feina i buscar possibles comerciants en potència. Cadascú se’n va anar pel seu compte.
La primera impressió que va tenir en Narcís en veure el poble va ser positiva i que no era pas gens ni mica reprotxable. Li resultava estrany que mai no hagués tret el cap per allà.

Per què mai havia trepitjat Lloret? Potser perquè existia una rivalitat ancestral entre els dos pobles i ell havia assumit les opinions pernicioses de la gent de Blanes. O potser era perquè l'aristocràcia establerta a Blanes era més puixant, o tal vegada perquè Lloret era un poble on tot estava per fer"

EL CASTELL DE LLORET
de Josep Lluís Casanovas
Ed. Bubok, 2015
Disponible en línia