15 d’agost 2017

El Sepulcre Romà

La torre sepulcral al segle XIX. Font: SAML/ Fons Martínez

La presència de pobladors d'origen romà al municipi lloretenc ha quedat testimoniada a través de les escasses troballes disperses pel territori. Una bòbila en els encontorns de la platja de Fenals, a més de  restes se suposades vil·les a Sant Quirze, Canyelles i Montgoda i la torre sepulcral romana. Aquest monument romà és l'únic vestigi supervivent de l'estada romana a les nostres contrades.

Coneguda popularment com a Torre dels Moros (1), al paratge dit dels Avellaners de Can Sala, a la Roca Grossa, la torre sepulcral romana estava envoltada d'una necròpolis de tombes d'incineració, datat el conjunt aproximadament entre el 14 i el 192 d.C., durant l'Alt Imperi.

El jaciment fou identificat l'any 1891 per Joaquim Botet i Sisó (2), qui donà notícia per primera vegada de l'existència d'una torre sepulcral d'època romana i en preparà unes excavacions inicials per a un millor estudi de la troballa. Es tractava d'una torre de forma prismàtica, massissa, que consta de dues parts, amb un basament més ample que la resta del monument, un cos esvelt, i un teuladet acabat en una barana que només ocupava tres de les quatre cares de la torre. El basament amida 2,8 m de costat i 0,6 m d'alçada i està format per quatre filades de pedra esglaonades. El cos principal amida 2,1 m d'amplada i l'alçada és de 2,65 m. Acabat amb motllures i sostre pla, per damunt s'alçava la barana de 0,9 m d'alçada i 0'44 m d'amplada.

En origen el monument era recobert d'estuc, probablement de to blanquinós per donar-li un aspecte marmori, que recobria la paret feta de pedres sense treballar unides amb argamassa. Podia portar elements policromats en algunes parts. El monument era totalment massís, llevat d'un receptacle cilíndric, situat al mig del teuladet, on es disposaria l'urna de les cendres, que després en seria tapada per a la seva preservació. Sota aquesta cavitat hi seria, probablement, un titulus, es a dir, una placa en pedra amb el nom de la persona difunta.

Segons en Joan Domènech (3) "El sepulcre estava situat arran d'un camí antic, encara recentment. Cal suposar que en època romana fou també així i que, com diuen els tractadistes,responia al costum d'aixecar mausoleus prop de les vies de comunicació. Al seu voltant hi deurien haver terres de conreu del mateix propietari del sepulcre o del que hi fou enterrat. El qui va fer construir aquesta torre sepulcral devia estar ben situat econòmicament, si bé dintre d'una mediocritat tota vegada que el monument tampoc és massa excepcional. Al voltant de la torre existiria un recinte sagrat -ho proven les excavacions fetes -amb els enterraments de familiars i esclaus".

Diferents peces trobades al jaciment i identificades per
en Botet. Font: Revista de Girona, gener de 1892
Al costat de la torre es trobaren dues sepultures, una construïda amb teula i rajols i una altra d'urna. Totes dues contenien cendres i óssos calcinats, doncs, en aquella època es tenia el costum de cremar els morts (ritu d'incineració); després es col·locaven les restes de la cremació en una urna, juntament amb algunes ofrenes, que consistien en plats i copes de terrissa i objectes personals del difunt.

Els cementiris en època romana estaven situats fora de les poblacions, a la vora dels camins, a fi que els vianants es recordessin dels difunts i preguessin per ells. En el nostre cas, la manca de restes romanes dins de la població de Lloret i la falta de notícies escrites que ens indiquin l'existència d'un nucli urbà, fa pensar que es tractaria d'un cementiri privat d'una vil·la, potser la de Canyelles o la de la Montgoda.(4).

O com suposa Joan Domènech, havia de haver-hi una villae romana molt a prop, tal vegada que no ha estat possible la seva localització degut a que els voltants de la torre han estat força modificats per la ma de l'home (5)
Recreació frontal de la torre,
segons Gabriel Gil (*)



NOTES:
(1) Torre de Moros era la denominació habitual per a bastiments de guaita i defensa contra els atacs dels pirates barbarescs. Per tot el litoral català es van aixecar aquestes torres, sobretot entre el segle XIV i XVII. En el cas de Lloret, hi va existir la confusió amb aquest sistema de defensa al no reconèixer l'antiguitat real de la construcció i la seva finalitat.
(2) En Joaquim Botet va escriure al detall tot el referent al jaciment a Revista de Gerona, del gener de 1892. Consultable en línia.
(3) Situació i historia de les investigacions arqueològiques a Lloret, dintre del llibre El recinte fortificat ibéric de Puig de Castellet. Diputació Provincial de Girona, Servei Tècnic d'Investigacions Arqueológiques, 1981
(4) Segons la conferència donada per Ma. del Vilar Vila i Bota, a la Sala de l'Ajuntament de Lloret,el dia 22 de maig de 1981. Vegeu-ne el Lloret Gaceta, num 257, del 15 de juliol de 1981 pp.5 i ss.
(5) L'any 1967, mentre arranjaven el sector per a una futura urbanització residencial, el monument va ser destruït. Les restes actuals en són una reconstrucció parcial del mateix engegades un any després. Ja a l'any 1931 s'avisava del mal estat de la torre. (BOP, 07/05/1931, nun. 55, p.3) i amb el pas dels anys aniria empitjorant fins a convertir-se un munt de pedres.
(*) Gabriel Gil Valdrés, entusiasta de l'historia antiga de Lloret i president del Centro de Iniciativas Culturales, va escriure sobre aquest monument al Lloret Gaceta, n.1, octubre de 1975.

+INFO:
J. M. NOLLA I J. CASA: La Torre dels Moros. Estudi General. Revista de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. núm 25, p 117 i ss. Consultable en línia.