26 de març 2017

Els carrers de Lloret (II)

Gràcies a la documentació jurídica i les al·lusions administratives (censos, lleves,etc) a determinats indrets urbans de Lloret, podem conèixer les denominacions d'alguns carrers de la vila vella i de la seva progressiva expansió en paral·lel a la platja abans de l'any 1700. Aquestes dades van ser recopilades per l'Emili Martínez, gran apassionat de la història local (1).

 La relació de carrers recollits són els següents:


ANTIGA DENOMINICIÓ
UBICACIÓ O NOM CONTEMPORANI (aproximat)
Carrer de la Costa d’en Llosa
Carrer de les Tres Creus
Costa del Castell
Carrer de la Riera
Carrer d’en Roc o del Mavajé del Pou Nou
A prop de l’actual ajuntament
Carrer d’en Guinart del Racó o corral d’en Albertí

Plaça del Pou d’en Surís

Carrer d’en Pujol del Pla o Corral

Carrer de la Plaça o d’en Satany

Portal del carrer de Sant Pere

Carrer de les Ben Lligades o del Gallo

Carrer de la Caganera

Carrer del Portal d’en Puig
Entre el carrer sant Pere i la Rectoria
Carrer dels Cavallers o d’en Bota

Carrer de la Platja del Mar
Av. Just Marlés
Carrer del Portal de la Riera o de la Creu
Entre plaça santa Cristina i plaça Espanya
Carrer de la Iclesia o d’en Davi
Carrer de la Vila
La Carbonera
Església de Sant Romà
Carrer d’en Passapera

Carrer d’en Llansanya

Carrer d’en Gispert

Carrer d’en Puig d’en Mas Vilar

Carrer d’en Soja

Carrer d’en Maig Corder o d’en Gotay


Lloret, plànol de 1679. Font:SAML/Ajunt. de Lloret de Mar

Es pot observar el predomini del nom de persones o d'estructures urbanes (pous, portals, etc.) que designaven els carrers d'una incipient ciutat moderna. L'esment dels diferents portals suggereix la idea de l'existència de portes que tancaven una muralla defensiva en algunes parts de la vila, que a mitjans del segle XIX serien enderrocades per obrir vies i carrers nous amb la gran expansió urbanística viscuda aquells anys. (2)

Arran de la construcció de l'hospital-asil (circa 1448-1461) i l'edificació de l'església de Sant Romà (1522), el barri de La Carbonera agruparà bona part dels mariners i patrons d'embarcacions del Lloret més comerciant. Com assenyala Antoni Maria Aragó (3)  sobre la vila a inicis del segle XVI "(...) es va organitzant, poc a poc, a l'entorn de l'església i del cementiri parroquial, en els terrenys que foren anomenats La Carbonera, on acaben d'edificar la seva casa l'Antoni Andreu, en Domingo Cabanyes, en Bartomeu Carreres, el patró Pere Daví, en Pere Joga i en Guerau Saragossa, entre molts altres."

Creixerà el carrer principal (carrer de la Vila, que en seria conegut durant molt de temps com a carrer Major) en direcció a llevant i allà on els pescadors deixaven les seves barques, l'areny, s'anirà progressivament poblant, amb la construcció de cases humils sobre terra guanyada al mar. Un mar que demanarà ocasionalment el seu espai en diferents temporals, en el que destacaria el sofert per la vila el 1607.


SEGLE XIX

1885.Fragment del Plano de los surgideros de Blanes y de Lloret H. 302A. Font: Biblioteca Nacional d'Espanya

El comerç amb Amèrica i  l'alliberament amb els lligams de servitud que Lloret tenia amb el Capitol de Girona durant 6 segles, possibilità un creixement econòmic molt notable a inicis del segle XIX i que es perllongarà fins els anys 80 d'aquesta centúria.

La construcció d'embarcacions que es farà ja sobre el que serà el futur passeig Jacint Verdaguer, deixant l'antic grau o port de la vila, en tant que la vella torre de defensa serà enderrocada per deixar pas a les Cases Consistorials (1872) i es perfila una clara diferenciació de classe en els habitatges. Mentre que a la vila vella es construiran cases d'indianos sumptuoses i riques, a l'altre extrem, s'hi establiran gent humil que es dedicava a la pesca, els treballs constructius i l'horta que constituirà el barri conegut com Venècia. Surt així vilavall/vilavella  i barri de Venècia, barris ben oposats, quina rivalitat quedaria traduïda en una frase:"a Venècia mengen brutécia; a Vilavall mengen gall"(4)

A començament del vuitcents (5), la distribució dels carrers de Lloret encara referia a noms de persones: carrer d'en Masiá, de Vilallonga, Suris, Pares, Xifrà...; indrets com carrer del Forn, carrer del corral, Maresma...; alguns carrers seran indeterminats a ulls actuals, com carrer Nueba (sic), Manchana, Boqueras, Bolonda, Pastora, etc. D'aquesta relació, hi figuren carrers que encara són avui dia: Riera (Avinguda Just Marlés, coneguda popularment com la riera, que hi corre a sota); carrer de sant Pere, carrer del Lleó, Carrer Major (carrer de la Vila), carrer  de Sant Josep i ( carrer de) l'Areny, nom aquest últim que recorda allà on s'avaraven les barques dels pescadors (6).

Arran de les reformes de l'administració estatal encetades a partir de 1823, els ajuntaments esdevindrien elements cabdals dels canvis a nivell cadastral i d'informació estadística sobre els habitants (obligació de portar l'empadronament de la població inscrita i resident), i a Lloret, hi tenim el seu reflex als padrons, que a partir de la segona meitat del segle XIX, es faran més uniformes i continuats.  A tall d'exemple, el padró de 1837 agrupava als habitants de la vila en barris: barri de la Riera, barri de Vilavall, barri de la Rectoria, barri de Venècia i barri de l'Areny. (7). 

Seguint la normativa sobre el cens del govern central, datada de 1857 i l'entrada en vigor de la Reial Ordre de 1859 sobre retolació i numeració de les vies públiques, el consistori lloretenc tractarà de harmonitzar el creixement urbanístic amb les continues disposicions estatals en aquesta matèria. L'últim terç del segle és testimoni de la consolidació del nucli urbà, un cop ja desapareguda la torre de defensa i les drassanes que en seran substituïdes per cases i establiments senyorials. Els nom de carrers i places es referiran, en bona part, al santoral, bé perquè existien fornícules amb algun sant o santa a la façana d'alguna casa principal al carrer o bé per necessitat d'identificar les vies sense confusions per part de les autoritats municipals. La pràctica totalitat dels noms de les vies del Lloret contemporani provenen de mitjans i finals del segle XIX, alguns tendiran a ser canviats, tal i com es recull a la següent relació (8):




(1) Font: Fons 510. Martinez-Passapera. S.T: 66.159.1. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.
(2) Vegeu l'article d'en Jordi Padilla  L'activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915). Evolució d'un mode de fer ciutat, a Quaderns e la Selva, núm 11, 1999.
(3) Aragó i Cabañas, Antoni Maria: "El desvellatment de la vila" Pregó de les Fires i Festes de Sant Romà, 16 de novembre de 1979.
(4) Cita apareguda al llibre de l'Esteve Fàbregas Lloret de Mar, Ed. Selecta, 1959.
(5) 1808. Empadronament de les lleves i quintes. Font: SAML.
(6) Cal observar que la platja era més estreta que en temps actuals. Les cases s'anirien construint cada cop més a prop del mar, a mesura que aquest semblava recular per les aportacions sorrenques a la platja. En moments de forts temporals, la part més baixa i propera al mar de la vila patia de valent intenses inundacions que arramblaven tot al seu pas.
(7) Vegeu els padrons de 1837 i successius, que encara es conserven, al Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar
(8)  Jordi Padilla, op. cit.