08 de novembre 2016

El cinema a Lloret (y 3)

Continuem fent repàs a les sales cinematogràfiques que Lloret ha tingut des de començaments del segle XX. Hem parlat del cinema Talia, que vinculat a l'obra parroquial del mossèn Pere Torrent, va ser bressol de moltes iniciatives culturals a Lloret als anys 30 de la passada centúria. 

La Talia Lloretenca ( nascuda el 1924)  necessitava un local per les seves activitats cultural, socials i  artístiques, donat que havien tingut de marxar dels locals de les Escoles Parroquials i utilitzava el teatre-cinema d'en Clausell (popularment conegut com Es Coro) a partir de 1931, que pertanyia a la família Conti. La secció teatral de la Talia comprarà un projector per amenitzar els entreactes amb dibuixos animats i pel·lícules documentals. 

El 1934 La Talia torna als locals de la Rectoria (1) i hom conten com el mossèn Torrent posava el seu capell davant del projector a la primera escena compromesa moralment que sortia en pantalla.

Serà el 1950 quan el vell cinema parroquial esdevindrà un cinema comercial batejat com Cine Sala Talia. En Joan Carcereny i Diaz, empresari i hoteler, president de l'Obra de Catequesis Parroquial, reforma el local, ampliant el nombre de places, comprant un nou projector, etc. Des de llavors, juntament amb mossèn Gispert, portarien la gestió del cinema, no sense tibantors entre un i l'altre pel caire econòmic i comercial del cinema.
Vista de la façana del cinema Talia. Circa 1950 (2)
Interior del cinema Talia. Circa 1950 (2)



El Cine Moderno, mentre tant, davant de l'empenta del cinema Talia, es agafat per l'empresari blanenc Josep Giralt perquè en Clausell ja no es podria fer càrrec. Es comenta que en Carcereny passava unes divertides pel·lícules de carreres amb la virtut de parar la projecció en un moment determinat perquè la gent concursés i endevinés quin corredor guanyava. Als qui encertaven se'ls donava un tortell. Així, amb l'esquer de l'obsequi, el Cine Talia anava agafant el públic de l'altre.(3)

En la mateixa dècada dels 50, Joan Carcereny prendrà la gestió del Cine Moderno, i el portarà, conjuntament, amb el Cine Sala Talia. A mitjans dels anys 70, i després de noves reformes, el cinema Talia tornarà a mans de la parròquia un altre cop, tot programant cinema per a la mainada. sota la direcció de mossèn Tarragó i serà lloc de projecció del Cine Club Lloret, programant cinema d'autor entre setmana.

Però amb tot, Lloret tindrà un nou cinema: el Cine Loredo. Situat a la confluència entre els carrers Torrentó i san Pere, aquest cinema era impulsat per un societat composta de les famílies malgratenques Vives-Turró i  Viladevall-Bosch, juntament amb el propietari del terreny, Salvador Bonet i Giralt (a) Vador Pastor. Representava una gran novetat, incorporant una amplia sala i platea, i seria inaugurat sobre 1970 amb la projecció de la pel·lícula Al este de Java.

Tots 3 cinemes van estar en actiu al mateix temps. Serien seus de xerrades i debats polítics, representació de obres de teatre, conferències, etc. Durant anys, eren l'element cultural que una població com a Lloret necessitava. Dissortadament, i quasi de manera simultània, els tres cinemes tanquen portes per a fer reformes.

El Cine Sala Talia es reconvertirà a L'Erol a finals dels 90, perdent tota funció de teatre i de cinema, després d'anys tancat i pendent de una necessària reforma. El Cine Loredo, tancaria portes el 1987 i tornaria a obrir tres anys després reconvertit en una sala més petita i bona part del vell cinema en locals comercials. Per últim, el Cine Moderno farà una amplia reforma de tot l'edifici, creant una galeria comercial i centre lúdic a la planta soterrani, i fent de la amplia sala de projecció dues sales més petites. N'eren les Sales Nova York. Una de les sales tenia capacitat per a 375 persones, mentre que l'altra arribava a un màxim de 150. Inaugurades en 1990, no passarien gaires anys fins que haguessin que tancar per canvis en el model de consum audiovisual i de lleure.

La vila, al trencar el nou segle, ja no disposava cap sala d'exhibició cinematogràfica. Així acabava quasi 100 anys de cinema a Lloret de Mar.



NOTES:
Bona part d'aquests articles són presos del treball sobre cinema a les comarques gironines de l'erudit Joaquim Romaguera i Ramió (1941-2006), part del qual es consultable a l'Arxiu Municipal de Lloret.

(1) Aires Lloretencs, 1 de març de 1934, p. 1
(2) Font: Agusti Viader, via grup de Faceboobk Tu no ets de Lloret si no...
(3) J. Domenech. Lloret Gaceta, núm. 471 ,15 de juliol de 1988.