Malgrat que avui dia no en tenim de cinemes, Lloret des dels inicis del segle XX, va comptar amb diverses sales on es feien exhibicions cinematogràfiques, com una distracció més enfront les activitats i animacions dels dos Casinos i d'altres associacions culturals i socials.
 |
| El que havia estat el primer cinema a Lloret.Anys 50 Font: desconeguda |
El primer referent data de 1904. Neix una entitat catòlica promoguda per una comissió de capellans, en el hi que destaca el sacerdot mossèn Joaquim Mundet i Moncanut. L'entitat rebria el nom d' Associació Catequística i disposaria d'un local a l'actual carrer Torrentó, on hi havia estat una fàbrica de llumins. "Posseïa un vastíssim teatre on s'hi donaven gran nombre de vetllades literari musicals; en el mateix local s'hi donaven classes de piano i solfeig a càrrec del professor senyor Melcior Montero i hi tenia lloc l'ensenyament dominical de catecisme als nens" (1)
Aquest local seria també conegut com a Varietats, per la quantitat de representacions i espectacles que s'hi feien; entre ells, la projecció de pel·lícules. Les projeccions eren tasques dels lampistes Corcoll i Andreu i, com en compartien filmacions amb Tossa, corresponia el Josep Colomer i Roca anar en bicicleta a buscar-ne i es va guanyar el sobrenom de Gaumont, per que els rotllos de pel·lícula eren d'aquesta màquina de projecció.
El 1908 tenim el que es considerat com la primera sala cinematogràfica de Lloret. Això ho explica en Manel Boadas:
"Al carrer Prat de la Riba, n" 8, el Sr. Pau Parés i Reyné hi feu la inauguració d'un local, apte per cinema Aquesta sala fou coneguda amb el nom d' El Palauet o Can Tureta , renom del seu propietari Bonaventura Durall i Robert. L'edifici era fàcil de distingir pels seus tres arcs de la seva façana principal. El local era petit. Tenia una capacitat de 30 butaques de preferència i altres 40 de general.
"Al carrer Prat de la Riba, n" 8, el Sr. Pau Parés i Reyné hi feu la inauguració d'un local, apte per cinema Aquesta sala fou coneguda amb el nom d' El Palauet o Can Tureta , renom del seu propietari Bonaventura Durall i Robert. L'edifici era fàcil de distingir pels seus tres arcs de la seva façana principal. El local era petit. Tenia una capacitat de 30 butaques de preferència i altres 40 de general.
Junt al Sr. Parés apareixen sis altres treballadors o empleats en els seus càrrecs. El Sr. Joan Suris (a) en Joanet de l'elèctrica, era el soci principal -industrial d'aquesta sala. Els Srs. Xaine i Frigola, dos fusters del poble com a porters, vetllen el bon control de les entrades, que el Sr. Tanya, des de la taquilla va despatxant. El Sr. Marcelino és l'encarregat del projector i l'Antoni Seva Parés, era qui tenia cura de la caldera de vapor.
Les pel•lícules projectades contenien sempre un sol rotllo o bombo. Eren mudes. Duraven de 10 a 20 minuts. Els espais de descans eren molt seguits, però sempre ben aprofitats. De tot això en tenien cura els del negoci en la venda dels caramels. Acostumaven ésser de la casa dels germans Soler i Bardera. Aquesta llaminera mercaderia era presentada amb una plata i no amb un cistell o panera. El contingut del programa era d'una hora.
 |
| Teatre de Lloret, on hi hauria després passis de cine c. 1910. Font: SAML |
Tot estava previst. Per solucionar les freqüents aglomeracions, hi havia una sala d'espera a l'altra banda del carrer. Tots els diumenges el cinema obria les portes amb tres sessions de tarda i una a la nit. Predominava sempre la part còmica junt amb la cultural. El preu d'entrada era ben mòdic: 15 cèntims la general i 30 cèntims la de preferència" (2)
Dintre de la primera dècada de segle, l'afició pel can coral creixia a Lloret. El 1908, s'obria un local, al final de la Rambla Barnés, a tocar la platja, un local que, inicialment, era destinat a la coral Harmonia Lloretenca ( entitat nascuda quatre anys endarrere), propietat de Domenec Clausell i Clausell, fet que es conegués com a Teatre Clausell. La coral no hi seria gaire temps, i l'establiment passa a ser el Cine Doré clausurat el 1927.
Dintre de la primera dècada de segle, l'afició pel can coral creixia a Lloret. El 1908, s'obria un local, al final de la Rambla Barnés, a tocar la platja, un local que, inicialment, era destinat a la coral Harmonia Lloretenca ( entitat nascuda quatre anys endarrere), propietat de Domenec Clausell i Clausell, fet que es conegués com a Teatre Clausell. La coral no hi seria gaire temps, i l'establiment passa a ser el Cine Doré clausurat el 1927.
NOTA: Bona part d'aquests articles són presos del treball sobre cinema a les comarques gironines de l'erudit Joaquim Romaguera i Ramió (1941-2006), part del qual es consultable a l'Arxiu Municipal de Lloret.
1. Esteve Fabregas i Barri, Aires Lloretencs, 15 de desembre de 1933, p 4
2. Manel Boades i Nualart, Lloret Gaceta núm 656, 15 de març de 1997, p. 16
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada