L'antic excorxador

Enguany es celebra el 20è aniversari de l'obertura del Casal de Joves de la vila, en un edifici projectat el 1926 per l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio  responsable del projecte de la capella del Santíssim de l'església parroquial de Lloret, que, malauradament, fou destruïda durant la guerra civil.

Imatge que es troba al faristol amb dades històriques de l'escorxador. Font: El Puntet, 2015

Aquest nou escorxador seria modern i allunyat del centre de la vila i del mar. La mecanització de l'edifici corria a càrrec de l'empresa gironina M.Sarasa. Va ser inaugurat l'any 1931, tal i com recull la premsa de l'època (1):

"Se ha inaugurado en Lloret de Mar el nuevo matadero municipal y ha coincidido la inauguración con el hecho de que se reparta la carne en un carro adecuado, que corresponde a la importancia de la villa"

Lloret ja havia tingut anteriorment escorxador. L'Esteve Fàbregas, des de les planes del Lloret Gaceta, en feia de memòria(2):

"En aquella època (segle XIX), a Lloret de Mar, només hi havia un escorxador rudimentari. Era al carrer dels Horts que, encara avui (anys 80), algú en diu "del matadero vell". L'establiment només era per a bestiar de llana, boví i cabrum. Els porcs, cada carnisser o particular, els mataven a casa.

 Degut a la situació de l'escorxador en un indret cèntric, els veins es queixaven a la Justícia "de las molestias que les causa dicho local por los miasmas y el hedor fétido que despide y ser enjambre de insectos, todo lo que puede perjudicar la salud pública, etc."i fins que l'Ajuntament va decidir construir un escorxador nou, en els terrenys que, anys endarrere, havia adquirit expressament, per vint-i-quatre duros, a l'Arrabal de Venècia, tocant la platja.

Vista de Lloret 1930.L'antic escorxador és el primer edifici de la dreta, a prop de la platja. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar

Entre la compra de terrenys, l'abril de 1859 , i la recepció definitiva de l'obra, l'agost de 1873, van transcórrer més de catorze anys. L'establiment nou tampoc no tenia una nau especial per a matar els porcs i els carnissers continuaven sacrificant-los al carrer, davant llurs establiments. Un sot a la via pública, que un cop usat reomplien de terra flonja fàcil de posar i treure, permetia encendre-hi el foc per socarrimar el porc i llevar-li el pèl. La matança es feia de matinada, abans de clarejar, a la llum d'un fanalàs de petroli i del bruc encès. Aquell espectacle  fou suprimit per l'ajuntament, amb la construcció el 1892, a llevant de l'escorxador nou, d'un cos d'edifici destinat al bestiar porcí.

En el que nosaltres vam conèixer i on vam treballar fins que vengueren al públic  l'escorxador de Venècia per a construir xalets, i el març de 1931 vam estrenar l'actual a la carretera de Vidreres."

Fonts:

(1) El autonomista, 9 d'abril de 1931

(2) Lloret Gaceta, núm 500, 1 d'octubre de 1989