09 de maig 2015

"L'americano" desconegut


"No tots els nois catalans que van anar a América per a fer fortuna van tenir sort. Tots van partir, als tretze o  catorze anys, en un vaixell de vela, amb un farcellet a la mà i una recomanació a la butxaca. Deixaven els pares, l'escola, els companys, la corda gelada de l'art... Tots es proposaven treballar de valent i tornar rics a passar llurs darrer anys de vida al poble.

Però hi hagué qui torna ric, qui torna pobre i qui no torna. El qui es féu ric trobà el premi a la seva vida de treball i d’estalvi a terres ultramarines, en el repòs de la platja on havia nascut, en una casa nova amb un jardinet davant la mar, en un feix d'obligacions dels ferrocarrils, en l'amor o en la conveniència d'una joveneta pobra que "l’americano", en els seus cinquanta o més anys d'edat, va trobar encara per merèixer. L’indià es féu construir una sepultura de tendències modernistes al Cementeri Nou i deixà en testament tota la fortuna a la seva tendra muller, amb la condició que no es tornes casar, si no ho volia perdre tot. 

Naviliers i "americanos" van enriquir la vila. Van convertir un poble de cases de tapia en una vila de senyors. Però el noi que torna pobre o no torna —perquè potser li van faltar els diners per a pagar el viatge— malgrat el seu treball i la seva bona voluntat, no va tenir compensacions. No va poder enriquir el poble, ni pagar un altar, ni afavorir l'hospital i les escoles. Naturalment, no li van dedicar un carrer, no va tenir banc propi a l’església, ni li van dir mai "americano" —que vol dir ric —per més anys que hagués viscut a América. De molts d'ells no se’n recorda ni el nom. Els pobles perpetuen la memòria només dels qui triomfen.

Nosaltres, esperem de Lloret de Mar, sempre nova i pionera, la generositat d'un senzill i cordial homenatge a la bona voluntat, a l’esforç inútil, a les esperances frustrades d'aquells filis de la vila, anònims, que un dia van emigrar com tots, amb il·lusió i amb recança, cap a l'altra banda de mar i la sort no els va ser propicia. Potser una placa de terra cuita, en un indret adient, amb una branca de llorer, florit i uns mots de pietosa recordança."

ESTEVE FÀBREGAS I BARRI

Discurs de l'Esteve Fàbregas i Barri, que porta per títol "L'americà" desconegut. Cerimònia  de descobriment de la placa en record dels emigrants lloretencs que no van aconseguir fortuna a Amèrica, inaugurada el 5 d'abril de 1979.


Font: Los Sitios de Gerona, 6 d'abril de 1979, plana 8