15 de febrer 2014

La celebració de Sant Joan

Al Lloret de les darreries del segle XIX i principis del XX, era costum arreplegar els mobles vells i altres estris inservibles per amuntegar-los en una pila. Al capdamunt del mateix, es col·locava un ninot de palla, vestit amb descolorides teles i un barret desastrat. També s’hi covien patates i pomes al caliu.

Tradicionalment, Sant Joan ha estat el sant protector de pescadors i mariners i a Lloret, s'afanyaven en celebrar-ho.

La festa de l’any 1902 va ser sonada. Segons informa la revista “La Costa de Llevant” “la gatzara se comunicá al ball del Carrer Major que’s continuá las dos nits següents en el trós ahont s’hi escau la capelleta del Sant, engarlanada ab flairosas flors que’ls vehins guarneixen, aixís com bona part de casas ab fullam, canyas, fanalets y viroladas ensenyas”.

L’any 1904 les esmentades festes, les del barri de Sant Joan (que incloïen la rifa d’un xai per pagar les despeses dels actes de celebració de la diada), no es celebraren. Les festes del barri de Sant Joan es reprengueren just trenta anys després, el 1934 i es va mantenir dos anys més tard. Una comissió de veïns del carrer Pi i Margall d’aquest barri organitzaren, aquella revetlla, una colla de festejos entre els carrers de Santa Caterina i Francesc Layret, tot recuperant una tradició estroncada trenta anys enrere. Es feia una mena de processó, amb orquestra, que recorria els carrers principals de la vila. destacava la anomenada bomba de Sant Joan, que no era més que una fenal gran i rodó que era il·luminat per un espelma que n'havia a l'interior. Per fora, la bomba tenia dibuixos al·lusius a la festivitat i d'aquesta manera s'anunciava la revetlla de Sant Joan.


 El cronista de la revista “Aires Lloretencs”, l'Esteve Fàbregas (el qual afirmava que, antigament, després de la diada de Santa Cristina, la de Sant Joan era la diada més important de Lloret) ens ho reporta així: “Les dues capelletes –“Sant Joan vei” i “Sant Joan nou”-( es troben encara al carrer de la vila, a l'alçada de Can Miliu Bató) foren conciençosament restaurades de llur vellúria i bellament agençades; el carrer apareixia artísticament engarlandat i enramat en gairebé tota la seva extensió. El ball, amenitzat per l’Orquestrina Empòrium de Calella, durà fins ben avançada la nit, sense que ni per un moment, decaigués la seva extraordinària animació. / No hi mancaren les cèlebres coques ni el típic sorteig del xaiet.”