El Castell de Lloret

El Castell de Lloret ca 1920. Foto SAMLM

L’any 1805, en el marc de la guerra d’Anglaterra contra Espanya i França, el Castell de Sant Joan de Lloret fou bombardejat per canoners anglesos, en una acció que significà la sentencia de mort d’una fortificació que tenia més de set segles de vida. Va caure una bona part del mur de la banda de mar, així com mitja torre mestre, i –al contrari del que havia passat altres vegades- ara no es considerà necessari iniciar-ne la reconstrucció. El Castell acabava de morir.

 Al llarg de les dècades subsegüents, la vella fortalesa va romandre en progressiu estar d’enrunament, accelerat per l’acció de dues violentes tempestes, esdevingudes els anys 1840 i 1923, que enderrocaren més trams de muralla i el que quedava de la torre.

 Diverses fotografíes anteriors a aquesta data permeten veure la torre mestra seccionada com encara es mantenia dempeus enmig d’un munt de runes; una fotografia presa l’any 1955 no ens mostra res més que un amuntegament de pedres. En aquesta trista situació, el Castell romangué en l’oblit fins a l’any 1964 en què, després que fos seccionat per l’obertura il•legal d’un carrer, s’hi van iniciar les accions encaminades a la seva excavació i recuperació, que nosaltres hem completat i finalitzat.

 Als anys 60 s’endegà el procés d’urbanització del sector comprès entre Lloret i Fenals on es troben les restes del Castell de Sant Joan. L’any 1964, sense permís, sense tenir aprovat el projecte d’urbanitzaació i en un terreny que no era de la seva propietat, la societat promotora IRSA va obrir un carrer (la perllongació de l’actual carrer Marià Fortuny) que va seccionar literalment les restes de la fortificació.

 La il•legalitat de l’acció quedava remarcada, a més, pel fet que vulnerava dos decrets aleshores vigents: el del 22 d’abril de 1949, segons el qual tots els castells d’Espanya quedaven sota tutel•la i protecció de l’Estat i responsabilitzava els ajuntaments de tot el que els pogués succeïr, i el del 26 d’abril de 1962, que creava el Patronato Nacional de Castillos i disposava que no es podia edificar en un radi de 500 metres al seu voltant.

 L’acció fou denunciada a l’Ajuntament de Lloret de Mar, que va ordenar la inmediata paral•lització de les obres.

EL LLIBRE: El Castell de Sant Joan de Lloret. Joan Llinàs, Elvis Mallorquí, Jordi Merino i Carme Montalbán. Ajuntament de Lloret de Mar, 2003