26 de maig 2013

Sarsuela o òpera: Marina d'Arrieta i Camprodon

SARSUELA O ÒPERA?

Amb música d'Emilio Arrieta i llibret de Francesc Camprodon, Marina va ser estrenada el 21 de setembre 1855 al Teatro Circo de Madrid com a sarsuela. Constava de dos actes i va tenir una rebuda tèbia i indiferent per part del públic. La recepció de l'obra per part dels crítics de l'època va estar dividida i tot i que només es va representar una desena de vegades a Madrid, en les successives representacions per províncies aconseguí el seu reconeixement.


 La seva transformació en òpera va ser caprici d'un tenor famós a l'escena espanyola: l'italià Enrico Tamberlick la volia portar Marina al Teatro Real. Atès que Camprodon ja havia mort, Arrieta va confiar l'adaptació del llibret a Ramos Carrión.

 L'òpera s'estrenà al Teatro Real de Madrid el 16 de març de 1871. En aquesta ocasió l'òpera va obtenir un èxit indiscutible, es van haver de repetir diversos fragments i Arrieta va rebre una de les majors ovacions de la seva carrera. La transformació va requerir la composició de noves peces i també l'eliminació d'algun número.

La influència de la composició italiana en el nivell tècnic de veu i instruments d'Arrieta ha fet que l'òpera Marina hagi estat una de les òperes espanyoles més representades, amb veus com Alfredo Krauss, o Jaume Aragall, entre altres.


ELS AUTORS

Pascual Juan Emilio Arrieta Corera (Puente la Reina (Navarra), 1821 – Madrid, 1894) fou músic de sarsueles i òperes. Estudià al Conservatori de Madrid i després (1841-46) a Milà amb Vaccai, estudiant piano i harmonia on estrenà amb èxit l’òpera Ildegonda.

 Fou mestre de cant de la reina Isabel, professor (1857) i director (1868) del conservatori de Madrid. El 1871 rebé la Gran Cruz de Isabel la Católica i el 1873 va ser nomenat acadèmic de l'Academia de Bellas Artes de San Fernando en la recentment creada secció de música.

Propugnador del renaixement de la sarsuela, n'escriví ell mateix una cinquantena.


 Francesc Camprodon i Safont (Vic, 1816 - l'Havana 1870) fou un autor de teatre i poeta català. Estudià dret a Cervera i a Alcalá de Henares i es llicencià a la Universitat de Barcelona el 1838. Membre destacat del Partit Liberal, fou exiliat a Cadis, on va escriure la peça de treatre Flor de un día a instàncies de l'actor José Valero, i que esdevingué un dels èxits més importants de l'escena romàntica espanyola.

 Va compondre altres peces en castellà, així com llibrets de sarsuela per a compositors com ara Nicolau Manent, Francisco Asenjo Barbieri, Emilio Arrieta o Cristóbal Oudrid. En encetar-se el triomf dels autors de la Renaixença catalana, va començar a escriure teatre costumista en català. Cap el 1868 va marxar a Cuba, i hi va publicar alguns poemes al periòdic en català La Gresca.

Emilio Arrieta i Francesc Camprodon

Francesc Camprodon s’inspirà per escriure la lletra de Marina en un fet real ocorregut a Lloret, els protagonistes del qual foren un jove, anomenat Romà, hereu de can Pa i alls, la seva promesa, la Roseta, de can Rosaris, i un capità de vaixell, en Pou Fàbregas. Aquest darrer era el més ben plantat i intrèpid de tots els capitans jovencells. En Romà, en canvi, era un individu normal i corrent, senzill, pertanyent a una família que posseïa les drassanes més pròsperes de la vila. Tothom estava convençut que la Roseta i en Romà es casarien i serien molt feliços, sense donar peu a cap mena de xivarri. Però el capità Pou Fàbregas, en retrobar les seves «costas las de Levante» i les seves «playas las de Lloret», al final d’una dilatada i melangiosa absència, restà encegat per la bellesa de la Roseta i, després de festejar-la, no li costà gaire de fer-se-la ben seva. Aleshores, l’hereu de can Pa i alls, profundament disgustat i adolorit, embarcà cap a les Amèriques i no tornà mai més a trepitjar la mitològica Vila dels llorers, mentre que en Pou Fàfregas i la Roseta constituïren una família lloretenca, com moltes de les que, en aquell temps, es formaven a les poblacions marineres, en què el marit sortia a navegar, tot restant la dona a casa, esperant, solitària i resignada, el seu anhelat retorn.(1)




LLIBRET DE L'ÒPERA (2)




Escoltars uns fragments de Marina:

Fonts: (1) Emili Casademont
          (2) Zarzuela Oviedo