 |
| Mascaró de proa del Blanca Aurora. Foto: Joan Antoni Hernández |
El ric i interessantíssim fons de més de tres mil imatges del fotògraf lloterenc Emili Martínez i Passapera actualment dipositat al Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar, conté un bon nombre de fotografies en diferents suports sobre temes mariners d’aquelles embarcacions que intrèpidament creuaven l’Atlàntic i dels seus valents capitans. Entre elles hi figura mitja dotzena d’imatges referides a l’armador lloretenc Silvestre Parés i Moré, capità de la fragata Blanca Aurora, juntament amb la seva filla Maria, la qual serví d’inspiració per a la realització del mascaró de proa que portava l’embarcació. Cal tenir en compte que durant el segle XIX i principis del XX, les embarcacions mercants s’acostumaven a decorar amb mascarons que reproduïen escuts, aus, peixos, figures mitològiques i fins i tot les figures de l’esposa o filla de l'armador o capità, com és aquest cas.
Aquella preciosa escultura, actualment dipositada al Museu de les Reials Drassanes de Barcelona, conegut també com a Museu Marítim, fou obra de l’artista Francesc Pasqual i Granés, el qual va néixer a Tordera el 3 de febrer de 1834 i, malgrat que no es coneixen gaires dades de la seva vida, se sap que aviat va anar a viure a Lloret de Mar i va destacar professionalment com a escultor tallista especialitzat en imatgeria religiosa i en mascarons de proa. Va ser conegut amb el sobrenom d’Ullsmenuts per la forma que tenien els seus ulls, i val a dir que la seva producció com a escultor fou molt abundant.
Segons fonts orals, moltes de les esglésies dels nostres voltants mostraven escultures seves, però malauradament la major part d’aquestes van desaparèixer durant la Guerra Civil. om a escultor de mascarons de proa adquirí renom esculpint diversos exemplars que van sortir de les drassanes Agustí Pujol de Lloret de Mar.
La seva obra més coneguda el mascaró esmentat anteriorment, que va realitzar per la corbeta Blanca Aurora, construïda a les drassanes de oret el 1848 i que representa la imatge de Maria Parés, la de Silvestre Parés, amb un vestit de ratlles verdes i anques d’encaixos i volants i amb un ventall en una mà, entre que amb l’altra es recull la faldilla.
Explica l’autor lloretenc Agustí M. Vilà i Galí que Silvestre Parés va vendre la corbeta Blanca Aurora el 1862. Aquesta canvià de nom posteriorment pel de Tres Hermanas. Posteriorment passà per unes quantes mans fins que fou trossejada a Rio de Janeiro l’any 1883. El capità Parés s’havia reservat el dret de rescabalar el mascaró, sens dubte per la devoció que sentia per la seva filla, que anys enrere havia mort. Diu la llegenda que en morir jove el seu pare la va voler tenir sempre present en les travesses, motiu pel qual va fer esculpir el seu retrat en forma de mascaró de proa.
Aquest fou gelosament guardat pels descendents de Parés per passar finalment a enriquir el Museu de les Reials Drassanes de Barcelona, del qual és una peça cabdal. Acabem amb el que afirma l’autor Vilà sobre la imatge: Jo crec que realment aquesta figura té quelcom difícil d’explicar, una certa fascinació, una força d’atracció, que quan hom hi és a la vora, en el lloc que ocupa en el Museu de les Reials Drassanes de Barcelona, sembla talment que us atreu, de tal manera que us quedaríeu allà contemplant- la hores i més hores.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada