22 d’octubre 2010

Joaquim Lluhí i Rissech, esperit republicà

Joaquim Lluhí i Rissech (Lloret de Mar, Selva 1866 - Castellterçol, Vallès Oriental 1929) fou un advocat i polític republicà català. Després d'exercir el magisteri al Vendrell, estudià dret i milità en el republicanisme federal, amb una actitud favorable al catalanisme. Intentà apropar-se a la Unió Catalanista el 1899, però fracassà i deixà Josep Maria Vallès i Ribot per a incorporar-se a la Lliga Regionalista el 1901.

Però també trencà amb aquesta a causa de l'actitud de Francesc Cambó durant la visita d'Alfons XIII a Barcelona el 1904, i fou un dels fundadors i inspirador ideològic d'El Poble Català. Aconseguí d'incorporar gradualment els dissidents de la Lliga cap al nacionalisme republicà esquerrà, i fou vicepresident i ideòleg del Centre Nacionalista Republicà el 1906. Inicialment era partidari de la coalició Solidaritat Catalana, però no acceptà el projecte de llei d'administració local d'Antoni Maura, i fou acusat per això d'ésser-ne el principal responsable de la ruptura.

Des del 1909 cercà el reagrupament de totes les forces republicanes al Principat, i, president del Centre Nacionalista Republicà (1909-1912), organitzà la Unió Federal Nacionalista Republicana el 1910 amb els federals i els membres de la Unió Republicana que no seguiren Alejandro Lerroux. Fou elegit Elegit regidor per la minoria republicana nacional a l'ajuntament de Barcelona del 1909 al 1913. Des del 1912 intentà la coalició amb els republicans radicals, però no acceptà el pacte de Sant Gervasi, i des del 1914 deixà la política activa. També fou president de l'Ateneu Barcelonès (1907-1908) . Cliqueu aquí per llegir el discurs inaugural de l'any acadèmic de l'entitat.

Pere Comas, des de les planes de la revista Mirador l'any 1929, glossava la figura de l'advocat i polític, recentment desaparegut, de la següent manera:
<<(...) Català de soca i arrel, estimava el país com el millor dels fills, patint-ne els sofriments i fruint-ne les joies.(...) Home liberal, n'aplicava l'ideari a totes les manifestacions de l'existència i al seu costat hom aprenia les virtuts excelses de l'amistat sinceríssima i de l'honorabilitat sense màcula.
Conservava sempre pur el culte de la República i el Federalisme.La solució dels problemes de llibertat col·lectiva la confiava cegament al pacte del interessats concertat en un peu d'igualtat.Li repugnava la secessió, no per injusta, sinó per malaguanyada. Entenia que les forces liberals patien conjuntament ací i allà d'una mateixa opressió i que era ben necessari l'esforç total per escapar-se'n.(...)

El seu fill, en Joan Lluhí i Vallescà va ser un polític molt actiu en els convulsos anys 30 de la Catalunya del segle XX. Va ser un dels més ferms impulsors als seus inicis d'Esquerra Republicana de Catalunya i com a Diputat al Parlament de Catalunya, fou un dels principals redactors de l'Estatut de Núria l 'any 1932.

Fonts: