17 d’octubre 2010

El nostre poeta Felicià Serra i Mont


I d’aquesta Costa Brava
no n’ha vist el milló indret
qui no ha baixat a “S’Aguia”
i no ha apamat tot Lloret

Felicià Serra i Mont posa les paraules poètiques a un vistós marc que enquadra, des del mirador de Mallorca, a Sa Caleta, el fotogènic Castell d'En Plaja (o com era el seu nom originari, Castell de Santa Maria). Però que podem saber d'aquest escriptor i editor lloretenc?


Felicià Serra i Mont va néixer a Lloret en una casa del barri vell de la riera (a la cantonada que fa el carrer de Sant Oleguer amb el de Santa Cristina) l' any 1900. A casa seva en deien a Cal Xerant. El seu pare era mariner i navega per espai de més de 50 anys segons conta el propi Felicià en una de les seves poesies. A causa d'aquesta vida viatgera, el jove Felicià anà també a Amèrica, en concret a Cuba. Des de 1917 fins a l'any 1923 va desenvolupar tasques de col·laborador i editor de diferents revistes catalanes que es feien a La Havana.

Retornà a Espanya i decidí anar a viure a Barcelona. Alternant Lloret i la ciutat comtal, va escriure Ànimes vincladisses, que serà publicada l'any 1930 dintre de la col·lecció de la Llibreria Catalònia.


Es pot considerar la primera novel·la de tema exclusivament lloretenc:tracta dels amors d'un pescador amb una noia del poble, interromputs per la presència d'una bella actriu de cine que havia vingut amb un grup de rodatge per filmar unes escenes a la nostra vila.

Casat amb la Maria Teresa Turull i pare d'una filla, va entrar a treballar a la Casa del Llibre de Barcelona, on hi seria durant més de 25 anys.

L'any 1947, Felicià Serra publica un recull de poemes sobre la naturalesa, l'amor i la mar, titulat Ginesta, tarongina i alga. En aquest llibre reuní composicions de la seva joventut i també ja de la maduresa, com així explicava en el pròleg. Tenia inèdites obres de teatre i alguna altra novel·la, com la que es titulava Per qué vaig matar.

Tot i viure a Barcelona, al carrer Borrell, Felicià Serra i Mont no oblidava el seu bressol i sovint el trobàvem per Lloret, tot fent tertúlia amb els amics i recordant la seva joventut.

Afectat d'una greu malaltia al cap, Serra i Mont moria el 9 d'agost de 1967 i reposa en el cementiri de Lloret.

Ànimes vincladisses
Situada a la vila i als seus barris i cales, la narració té com eix argumental una trama amorosa (d’en Cisco Gòmbit i la Roseta), trasbalsada per l’aparició d’una actriu de cinema, la Lucienne. La figura, també ben lloretenca, de l’indiano adinerat o del fill d’indianos, la representa el senyor Miquel Tarruga, propietari de finques rurals “no... a Lloret solament: en tenia a Vidreres, a Sils i a Pineda. Fill únic de casa bona, havia heretat els béns de son pare...”

La Roseta viu “a Venècia —la banda de llevant de la vila—“, mentre que “ell tenia sa casa de l’altre costat de la Riera —la banda de ponent.” Hi trobem es Gurugú “a mig camí de Banys... el penyal més encimat d’aquell bell indret de la costa llevantina”, sa Caravera, sa Caleta, la cala d’en Serrahima “de la part amunt de Fenals”, o els carrers de Sant Pere, les Tres Creus, les sales de ball “La Solidez”, “La Nyerra”, “Can Maitanquis”, el Casino..., les fàbriques de la carretera de Vidreres, la plaça amb sardanes de festa o Santa Cristina en dia d’aplec.

El gran espectacle, però, és la filmació d’una pel•lícula en escenaris lloretencs, en una
evocació, volguda o espontània, de la filmació real de la cinta de Josep de Togores i Muntades el 1915, que va significar, segons Esteve Fàbregas, el descobriment
cinematogràfic de la Costa Brava.

Font: La Selva, de Narcís Figueras. pp 110-112

Fonts: