Els nom dels carrers, avingudes i places d'un indret no només indiquen una situació o ubicació dintre de l'entramat urbà. Permeten descobrir l'evolució del poblament a través del temps, com s'agrupen els habitants segons les seves necessitats i com les divisions administratives deixen marques sobre el territori.
Les fonts d'informació provenen, en dates més antigues, dels capbreus i protocols notarials que han arribat fins a l'actualitat. Gràcies a aquests, en descriure els límits d'una propietat, també recull el mapa del voltant, amb els noms oficials i els noms populars, per les persones que hi vivien o per un recurs comunitari com una sènia o camí principal. Els documents relacionats amb el treball dels notaris i advocats, mitjançant testaments, donacions i altres documents jurídics venen a completar la informació que proporcionava els primers cens per carrers i per habitants als segle XVIII i XIX.
Les fonts d'informació provenen, en dates més antigues, dels capbreus i protocols notarials que han arribat fins a l'actualitat. Gràcies a aquests, en descriure els límits d'una propietat, també recull el mapa del voltant, amb els noms oficials i els noms populars, per les persones que hi vivien o per un recurs comunitari com una sènia o camí principal. Els documents relacionats amb el treball dels notaris i advocats, mitjançant testaments, donacions i altres documents jurídics venen a completar la informació que proporcionava els primers cens per carrers i per habitants als segle XVIII i XIX.
La hodonímia estudia els noms dels carrers d'una població i ens ajudarà, dintre del que és possible, comprendre els noms de les vies públiques de Lloret. Aquesta disciplina pertany a l'onomàstica, i del bracet de la toponímia, intentarem amb el seu ajut endinsar-nos a la història antiga i contemporània de la vila.
LA VILA VELLA
A l'antigor, la presència d'ibers i romans a l'actual terme municipal de Lloret és molt dispersa. La cultura ibera feia les seves construccions sobre llocs elevats, fàcilment defensables i aprofitant el relleu del terreny. Així en tenim els poblaments de Montbarbat, Puig de Castellet i Turó Rodó. Però no es pot descartar que sobre el pla hi haguessin habitatges, com mostren les sitges per emmagatzemar el gra a la zona de Venta de Goya.- Papalus.
Posteriorment, a partir del segle I, els romans vivien en vil·les, també disperses per la geografia lloretenca, des de Santa Cristina fins a Canyelles, sense constituir, segons els estudis actuals, algun nucli urbà com la veïna Blanda (Blanes) a prop de la riera. No serà fins a segles posteriors on naixeria la vila medieval de Lloret.
Encara és font de debat si Lloret es comença a fer com a ciutat al barri de les Tres Creus o s'inicia al voltant d'un carrer de pas que constitueix el port de Lloret (1). El castell de Lloret o de Sant Joan dominava un turó entre Lloret i Fenals, i al seu recés s'agruparien pescadors, comerciants i artesans a partir del segle XIII que anirien abandonant progressivament l'interior de la demarcació per fer créixer el nucli de la vila vella. Un cop superades la pesta, les guerres i les males collites del segle XIV, el Lloret que s'obre amb el Renaixement s'expandeix més enllà del carrer de santa Cristina en direcció a llevant. Sota la propietat i jurisdicció del Capítol de la seu de Girona, senyors eclesiàstics de Lloret, la població construeix l'església de Sant Romà i al voltant d'aquesta es configura la vila i neix el carrer que, de manera paral·lela a la platja, acollirà pescadors i mariners, que avui coneixem com a carrer de la Vila (2)
ELS LLOCS REFERENCIALS
La presència i emplaçament de determinats edificis defensius o de culte serviran, dintre del petit espai de la vila vella medieval per fer orientacions o indicacions. També determinats personatges pels seus oficis o la seva importància social en donaran nom a un lloc de referència dintre de la població. Fora del nucli habitat del port lloretenc, els masos també serviran per delimitar les propietats i possessions, assenyalant distàncies segons la seva llunyania o proximitat, relacionats amb els camins i rutes entre viles.
Les fonts i pous, les botigues o tendes municipals seran, tanmateix, orientadors de la vida comunitària. Queda, com a exemple recordatori, els carrers de la carnisseria vella o del hospital vell. El primer en recorda la concessió administrativa que es donava per a vendre carn; el segon, rememora la ubicació de l'hospital asil per a pobres que va existir des del segle XV fins el segle XIX.
Hi ha topònims que es resisteixen a desaparèixer a traves del temps i ha deixat la seva empremta a la memòria col·lectiva de la població de Lloret. Durant segles, la riera ha estat un límit a partir del qual la vila ha anat creixent. La Riera tindrà un nom oficial a partir d'inics del segle XX, ja dibuixada com a passeig arbrat. Es dirà Nicolás Salmerón, en honor del que va ser president de la II República durant uns mesos. Posteriorment, amb l'arribada del franquisme, s'anomenarà de 18 de julio que seria canviat el 1977 a Just Marlés i Vilarrodona, lloretenc que va ser iniciador del moviment turístic a Lloret i capità de la marina mercant. L'altra banda de la riera, amb el barri de les Tres Creus, serà l'avinguda de Ferran Agulló, el periodista que el 1908 batejà la costa gironina com a Costa Brava. Aquesta riera es transforma el 1989 en una gran avinguda després de les seves obres de recobriment. i deixant el nom del capità Marlés per a identificar-la. Però tot i els canvis polítics i econòmics que ha passat aquest indret de Lloret, encara es coneguda com a "la Riera".
Les fonts i pous, les botigues o tendes municipals seran, tanmateix, orientadors de la vida comunitària. Queda, com a exemple recordatori, els carrers de la carnisseria vella o del hospital vell. El primer en recorda la concessió administrativa que es donava per a vendre carn; el segon, rememora la ubicació de l'hospital asil per a pobres que va existir des del segle XV fins el segle XIX.
 |
| Plànol de Lloret de 1779, fet per Salvador Ferrer. Font: SAMLM |
Hi ha topònims que es resisteixen a desaparèixer a traves del temps i ha deixat la seva empremta a la memòria col·lectiva de la població de Lloret. Durant segles, la riera ha estat un límit a partir del qual la vila ha anat creixent. La Riera tindrà un nom oficial a partir d'inics del segle XX, ja dibuixada com a passeig arbrat. Es dirà Nicolás Salmerón, en honor del que va ser president de la II República durant uns mesos. Posteriorment, amb l'arribada del franquisme, s'anomenarà de 18 de julio que seria canviat el 1977 a Just Marlés i Vilarrodona, lloretenc que va ser iniciador del moviment turístic a Lloret i capità de la marina mercant. L'altra banda de la riera, amb el barri de les Tres Creus, serà l'avinguda de Ferran Agulló, el periodista que el 1908 batejà la costa gironina com a Costa Brava. Aquesta riera es transforma el 1989 en una gran avinguda després de les seves obres de recobriment. i deixant el nom del capità Marlés per a identificar-la. Però tot i els canvis polítics i econòmics que ha passat aquest indret de Lloret, encara es coneguda com a "la Riera".
1. Vegeu el llibre Pagesos i homes de mar de Lloret (estudi i edició de capbreu de la Pabordia de Novembre de 1317-1320), de l'Elvis Mallorquí, Col. Es Frares. Ajunt. de Lloret de Mar, 2014
2. Es probable que aquest carrer hagués estat la continuació natural del camí que enllaçava amb Tossa arran de la costa per una banda i, travessant la riera, amb el castell de Lloret i el camí de Santa Cristina, per l'altra.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada