15 de maig 2016

Les drassanes de la vila

Les drassanes lloretenques, com a població marinera, ja existien des de finals de l'edat mitjana. Però no és fins a l'arribada del segle XIX que agafarien importància pel volum i qualitat de les embarcacions que sortien de la seva platja.

Com antecedents de la construcció naval a Lloret de Mar podem esmentar l'existència de diversos mestres d'aixa a la població, des de finals del segle XVIII fins al 1815, que és la primera de les quatre etapes en què dividirem l'estudi de les drassanes lloretenques (1):

Els noms d'Antoni Vivas, Pere Ferrer, Bartomeu Macaya (de Tossa) apareixen amb alguna continuïtat al susdit període i, amb ells, d'altres mestres d'aixa més esporàdics,però que tots plegats donen testimoniatge de l'existència d'una activitat constructora més o menys important a la platja. Als esmentats, cal afegir, acabada la guerra napoleònica, Sebastià Pujol i Joaquim Ribas, que esdevindrien els mestres d'aixa més importants a l'etapa següent, és a dir, de 1816 a 1830.

En aquest darrer lapse de temps, Joaquim Ribas es dedicà a la producció de bergantins, goletes i pollacres de petit tonatge, mentres que Sebastià Pujol hi construí velers de més capacitat, entre els quals, els bergantins Romana, de 192 tones (any 1824) i Cristina, de 200 tones (any 1830).

Com a Blanes, l'etapa més esplendorosa de la construcció naval a Lloret de Mar correspon als anys de 1830 a 1860. Al dit període les escrivanies encara hi enregistren treballant-hi, Joaquim Ribas (fins al 1840), amb la construcció, ara, de velers fins a uns 100 peus d'eslora, entre els quals el bergantí Joven Agustín, de 212 tones (any 1840) i Sebastià Pujol, amb una producció de la qual es destaca el bricbarca Nueva Casimira, de 225 tones (any 1851).

A partir dels anys trenta hi veurem Agustí Macià, la unitat més important del qual fou el bricbarca Nueva Lidia, de 250 tones (any 1856), Bonaventura Ribas amb velers per sota dels 100 peus d'eslora, a excepció del bricbarca Villanueva, de 251 tones (any 1839) i del bergantí Celestina, de 244 tones (any 1846), i Agustí Pujol, autor d'embarcions de tipus mitjà, entre les quals el celebrat bricbarca Blanca Aurora, de 250 tones (any 1848).

Citarem, entre d'altres constructors del mateix període, Joan Vidal, Pere Màrtir Pica, Joan Pau Turró, Sadurní Gelabert i Agustí Guinart. El primer dels referits, es limità a la construcció de barques de pesca; quant a la resta, si bé vararen velers d'algun tonatge, ho feren en un nombre tan reduït d'un, dos o tres vaixells durant tot l'espai de temps al·ludit, que cal considerar-los més aviat com treballant a Lloret de Mar d'una manera temporal, sense continuïtat. També és possible que es trobessin enrolats en companyia d'alguns dels mestres de la població i que, en uns moments donats, construïssin per compte propi.

Era possible saber, tot mirant els detalls constructius de les embarcacions on havien estat treballades. Els detalls de la popa i la "musiqueria" (es a dir, ornamentació) eren més acusades a les mestrances de Blanes i Lloret vers la senzillesa ornamental dels vaixells sortits de Sant Feliu o Vilassar.

Segons Emerencià Roig, els velers de Lloret de Mar s'assemblaven als de Blanes des del punt de vista de llur riquesa d'ornamentació. Oferien dos detalls característics : la popa en quadre o plana amb vano ovalat, com el velers blanencs, i un parell d'escuts de Lloret posats a la porta de la cambra del capità, a la entrada de la qual s'aparellava una toldilla.

Era habitual emprar fusta provinent dels arbres tallats a l'hivern (alzina, roure, pi, fuig o olivera). Els troncs quedaven dipositats sobre la platja i una vegada "curats" (enterraven a la sorra o es mullaven amb aigua de mar), passaven a ser serrats i convertits en taules. Les taules i taulons quedaven escampats en una gran extensió, on el mestre d'aixa els seleccionava i els marcava. ( 2)

Les drassanes lloretenques s'alçaven totes de carrera davant la platja -vastíssima arcada de punt de nansa -, al dir de l'Esteve Fàbregas. EI mateix autor ens descriu la seva situació: la primera drassana que es trobava, per la banda de ponent, en 1850, era la de Bonaventura Ribas (a) En Pa-i-ais, i s'estenia entre el carrer de la Torre i el de Sant Llorenç; la drassana del mig era la més petita i fou la que regentà Sebastià Pujol (a) Es Ferreret, i la tercera s'estenia des del carrer dels Màrtirs fins passat el de Sant Albert i es trobà a cura d'Agustí Macià (a) Es Vaiapare.

Però ultra això, tota la part baixa del poble era relacionada amb les drassanes, i mentre en unes entrades de les cases s'hi cardava cànem o conxava corda o cosien veles, a d'altres s'hi guardaven eines o hi treballaven els ferrers de mar i els clavetaires.

L'any 1860 assenyala l'inici de la decadència de Lloret de Mar quant a la construcció naval. Segons les escriptures només quedaren treballant a la platja Agustí Macià i Joan Vidal, però limitats a la construcció de barques de tràfic i de pescar, a excepció del bergantí Segundo Romano, de 219 tones (any 1869) que va construir el primer dels referits mestres d'aixa.

També, i potser ocasionalment, Agustí Guinart hi varà un veler: la pollacra Maria Luisa, de 235 tones (any 1864). El declivi de la creditada indústria naval lloretenca era, doncs, un fet consumat.


NOTES:
Les fotografies que il·lustren aquest article són obra de Joan Llaverias i que formaven part del llibre de l'Esteve Fàbregas Dos segles de marina catalana.

(1) Aquest article de Qh Lloret és extret, quasi en la seva totalitat, del treball de Joaquim Llovet, Premi Iluro 1970, que porta el títol de  Constructors navals de l'exprovincia marítima de Mataró, 1816-1875.pp. 65-68. Consultable en línia en www.premiluro.cat

(2) MARTIN i MALLOFRÉ, Agustí .Singladures.Butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar. N. 7, juny de 1989.

+ INFO:
Vilà i Galí, Agustí M. Els noms de les naus de la marina de Lloret, a la I Jornada Onomàstica de Lloret, 2010, consultable en línia: Servei d'Arxiu Municipal de Lloret

Vilà i Galí, Agustí M.La Marina mercant de Lloret de Mar : segles XVIII i XIX Ajuntament de Lloret de Mar,1992.

Vilà i Galí, Agustí M. Navegants i mercaders : una nissaga marinera de Lloret Lloret de Mar: Club Marina-Casinet, 1989.

Vilà i Galí, Agustí M. Les Nostres veles Lloret de Mar : Confraria de Sant Elm, 1984

Roig, Emerencià. La Marina del vuitcents Barcelona : Noray, 1996

Fàbregas i Barri, Esteve: Dos segles de marina catalana : històries de gent de mar. Barcelona : Selecta,1 961

Fàbregas i Barri, Esteve. Lloret de Mar. Barcelona: Selecta, 1959