27 de setembre 2015

Braus a Lloret (1950-2005)

La vila de Lloret no ha mostrat gaire entusiasme per les curses de braus. Si més no, tota referència a la tauromàquia i als bous, començarà en dates tan properes a nosaltres com 1950, tot just quan hom mira el turisme com una possible (però no nova) manera de subsistir en els anys de l'autarquia franquista.

Els antecedents
Segons llegim en un article de Joaquim Ciuró per a la revista Tramontana, Lloret va ser la primera població de la Costa Brava en oferir aquesta mena d'espectacles (1):

"EI primer antecedente de la tauromàquia en la Costa Brava lo tenemos, precisamente, en el mismo Lloret. Efectivamente, en una plaza desmontable, que reunió todas las condiciones de acomodamiento y seguridad, compuesta por cuarenta toneladas de material, tuvo lugar un gran acontecimiento taurino, a las seis en punto de la tarde del domingo 30 de julio de 1950, con previo permiso de la Autoridad competente, y, como el tiempo no lo impidió, fueron lidiados banderilleados y muertos a estoque cuatro hermosos y bravos novillos, cuatro; procedentes de la acreditada ganadería de don Pío Tabernero de Paz, del Campo de Salamanca, por los novilleros de gran cartel en Barcelona y Madrid: Vicente Delgado, de Sevilla; Joaquín Bernardó, de Barcelona; Salvador Mollat «El Bachiller» y José Martínez «El Inglés»,con sus correspondientes banderilleros, todos los cuales vistieron primorosos trajes de luces.

En aquella placita que se instaló en la Playa, cabé los hoy «Hotel Carabela» y «Bar Procne» (1963), se cumplieron todas las disposiciones en vigor y una banda de música amenizó el espectáculo.

Es de observar que como entonces, no existían aún las actuales agencias de viajes lloretenses, la venta de las localidades se efectuó en uno de los cafès del paseo del mar. La entrada mas cara fué de cuarenta pesetas, y la mas econòmica de ocho, o sea media entrada, para niños y soldados. La entrada general, quince pesetas"

Aquesta idea de places portàtils va ser iniciada per un empresari gironí, que les anava passant per les festes de poble de la província. Però tot i això, el principal públic no era el turístic. Per convertir-lo en reclam turístic, calia fer-ho correctament. Calia una plaça de braus fixa que seria construïda molt a corre cuita l'any 1962.

La plaça de braus José Luis Andrés
Per iniciativa del promotor taurí Javier Pascual de Zulueta i en terrenys de Joan Fàbregas Garriga, es construeix una plaça de braus amb capacitat per a 6.000 espectadors. "(...) Toda la obra es de hormigón y cemento armado y su aspecto es de gran consistencia. El ruedo tiene 45 metros de diámetro y la barrera ha sido dotada de cuatro burladeros. El tendido se compone de 16 filas separadas por un pasillo central y la división del mismo es sol o sombra, sin entrada intermedia (...)" (2)

La constructora encarregada de l'edificació era Zulueta, S.A., filial de la Plaza de Toros "España Brava", de Sant Feliu de Guíxols. En aquesta població fa ser feta la plaça el 1957. L'arquitecte gironí Josep Claret era l'autor del projecte (3). La plaça lloretenca seria inaugurada el 5 de setembre de 1962.

El nom de la plaça prové de l'homenatge que el mateix Zulueta ofereix al seu pare - José Luís - i al seu sogre - Andrés- i les cròniques de llavors ressaltaven les seves dependències sanitàries i el quiròfan com a les més modernes.

La plaça bou beneïda a la una i mitja de la tarda pel mossèn Narcís Gispert davant de les autoritats i personatges convidats. Després, a l'hotel Monterrey, es celebrà un àpat per a 200 assistents. La cursa inaugural de la plaça seria a les 5 de la tarda. El cartell el componien el cavaller Angel Peralta i els matadors Joaquin Bernadó i Jaime Ostos.

Elecció de la pubilla en el Dia del Turista, a la plaça de braus.
Revista Tramontana, 1 d'otubre de 1964, p. 9 Font: SAMLM
Anunci d'una cursa. Diari de Girona,
24 de juny de 1995. Font: Arxiu de Girona
Durant els primers anys d'existència, aquesta plaça va acollir, ja no tan sols espectacles "Made in Spain", com s'anunciava aleshores, sinó també qualsevol tipus de manifestació cultural com el dia del turista. Habitualment, la temporada de braus s'encetava cap el mes de juliol i finalitzava sobre els vols de setembre. En principi, Lloret comptava amb un "atractiu folklòric" més, que es sumava a les sales de festes amb flamenc com El Relicario, La Masia o El  Cortijo. 

Progressivament, els turistes anaven perdent l'interès per les curses de braus. Les excursions a Barcelona incorporaven una lídia a la Monumental (per una qüestió de comissions dels agents de viatges) i el fet que no havia grans espases a la plaça lloretenca, anava fent que es minvés l'afluència de públic.

Arribem als anys 90. Al Diari de Girona trobem:" La plaça de toros «José Luís Andrés», de Lloret de Mar va ser inaugurada el 5 de' setembre de 1962, disposa d'un aforament de 6.000 localitats i s'hi celebren una vintena de curses taurines cada temporada d'estiu, la majoria de les quals són per promoure joves aspirants a figures. Val a dir que també a la bella localitat costanera hi ha una important afecció a l'espectacle del brau i això s'evidencia en el fet que darrerament s'ha constituït una nova associació,que porta el nom de penya taurina «El Toro»"(4)

Les sensibilitats anaven canvien. Els gustos culturals dels visitants estrangers no estaven per veure espectacles amb braus. Ja es començava a albirar a l'horitzó problemes judicials, per una banda, i manifestacions antitaurines, per una altra que farien que la vella plaça "José Luis Andrés" comencés el seu declivi. 

Enderroc de la plaça de braus.
Cel Obert, 1 de novembre de 2006.Font:SAMLM
L'any 2002, per ordre judicial a causa del litigi entre els propietaris del terreny i el llogater, la plaça romandrà tancada. Un any després, sense que els litigis estiguin resolts, un nou empresari enceta la temporada de braus a Lloret. Per aquest motiu, es realitzarà tota una sèrie de reformes higièniques, sanitàries i de seguretat per tal de condicionar la plaça i deixar-la segons marca la normativa de la Generalitat per aquest tipus de locals. Això suposarà una reducció de localitats, per passar a un aforament de 3.500 seients.

La temporada 2003 es tancarà amb una assistència mitjana de 2.000 espectadors. Aparentment, eren bons números, però ja es parlava del seu tancament i enderrocament des de l'ajuntament. A més, augmentava les manifestacions antitaurines el 2004.

Un any després,el 2005, la plaça de braus "José Luis Andrés" tancava definitivament les portes i s'encetava els tràmits per al seu enderrocament  i construcció d'equipaments comercials i esportius l'any 2006.

L'aficció als braus a Lloret
Constituïda el 1994, la Peña Taurina  El Toro tenia la seu al bar-restaurant del mateix nom, al costat de la plaça de  braus. Comptava als seus inicis amb uns 25 socis, arribant a ser un bon centenar anys després. Avui en dia continua activa.

Lloret tenia, tanmateix, el seu cronista taurí. Signava com a Costillares II a les planes de la revista Lloret Gaceta (1975-2001) i era una persona d'àmplia cultura que, segons deia, havia estat rellonejador (rejoneador) i era conegut com a "Carnicerito de Lloret". Com a bon escriptor, l'Antonio Fàbregas i Fradera (1917-2005), En Tonet, va mantenir alta l'afició i va remarcar l'estètica del "toreo" a través de les seves il·lustracions per a la publicació lloretenca.

Al cor d'aquesta afició, en sortiria un torero nascut a Lloret. Manuel Martinez Fernández (1980) s'entrenava a la vella plaça. Però la seva alternativa no seria aquí, sinó a Tomelloso, Ciutat Reial, el 1997 i ha voltat per arreu, amb la intenció de convertir la seva passió en professió.

__________________________________________________________________
(1) Revista Tramontana, 1 de juliol de 1963, p. 16. Font: SAMLM
(2) Los Sitios.  31 d 'octubre de 1962 .Suplement Extraordinari, p 55. Font: Arxiu Municipal de Girona.
(3) Josep Claret i Rubira (1908-1988) va ser un professional molt prolífic a Lloret. Signà diferents plànols d'edificis d'apartaments i plans parcials de les noves urbanitzacions que naixien en aquella època. Per més informació, consulteu la tesi de Maria Mercè  Pareta Marjanedas,  Josep Claret:Arquitectura i societat. Consultat en línea 26/09/2015.
(4) Diari de Girona, 24 de juny de 1995, p.27. Font. Arxiu Municipal de Girona.