El primer temporal en que tenim un testimoni escrit és remunta a l'any 1607. Aquell desembre, la tempesta i les onades començaren a endur-se cases a prop de la platja. Els lloretencs van recórrer a la Divina Providencia, a l'Església es va exposar el Sentíssim Sacrament a l'altar major i se'l va treure "sota pali" en processó pel poble. Però resultà inútil. El poble oferia un aspecte desolador, les campanes tocaven a sometent, la mar era terrosa, i les onades arremetien amb força sense aturador. Fins i tot, una delegació de lloretencs va fer peregrinació a Montserrat per demanar a la verge que calmés un mar embravit que no minvava força durant dies. Les onades eren cada cop més intenses i estavellaven contra la torre de defensa ( avui hotel Miramar, al costat de l'Ajuntament), produint greus danys.
 |
| Portada revista Tramuntana, juny de 1965 - Autor: Emili Martínez Passapera - Fons Angel Martínez de la Guardia |
Un altre temporal sacsejà Lloret el 1740. De curta però d'intensa durada, un lloretenc de l´època deixa constància escrita un consell molt savi que després ningú ho va seguir."Si torneu veure fornida un dia la platja, no pensiau fabricar casa alguna a la part de migdia, que la mar se recorda de sos principis".
El 20 de febrer de 1915 hi hagué un fort temporal, que afectà el sector de migdia, amenaçant l'Ajuntament. Les cases del sector de garbí també foren afectades. Es repetí el temporal un any més tard, que va fer desaparèixer el màgnific "Passeig del Til·lers"(actualment d'Agustí Font) i els portals, jardins i parets dels edificis que miraven d’esquena al mar. Per protegir els fonaments la Casa de la Vila, s'emplenaren caixes de fusta de grans dimensions amb pedres i ciment.
El 20 de febrer de 1915 hi hagué un fort temporal, que afectà el sector de migdia, amenaçant l'Ajuntament. Les cases del sector de garbí també foren afectades. Es repetí el temporal un any més tard, que va fer desaparèixer el màgnific "Passeig del Til·lers"(actualment d'Agustí Font) i els portals, jardins i parets dels edificis que miraven d’esquena al mar. Per protegir els fonaments la Casa de la Vila, s'emplenaren caixes de fusta de grans dimensions amb pedres i ciment.
L'any 1947 es produí un temporal de mar i de neu. Les onades s'enduen les "verjes" del passeig i queden al descobert les restes de l'església, el temporal arrasa el lloc on es cremaren els sants, objectes religiosos i documents de l'església de Sant Romà a la revolta de 1936, entre el Trajo d'en Reyné i el de Venècia. El poble ho interpretà com un càstig diví.
Un temporal de Llevant causa danys al passeig marítim a l'alçada de la Plaça de la Sardana i Passeig de la Caleta, l'any 1982.
Però els que tenim un record més pròxim són els temporals intensos del 2001 i 2008, que van deixar Lloret amb greus danys materials a la seva façana marítima i al Port de Canyelles. I es ben cert que el mar reclama sempre el que és seu. Així, que és millor que toquem ferro, per si de cas...
Més informació: Temporals, d'en Jordi Guitart, a la Lloretpedia.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada