La llegenda: la imatge retrobada

Una llegenda sobre l'edificació de l'ermita de Santa Cristina molt popular a Lloret, va ser recollida per el secretari de l'Ajuntament Josep Galceran, periodista i estudiós de la història local. Aquest relat tradicional aparegué  a un article de Revista de Girona sota el títol El santuario de Santa Cristina de Lloret de Mar. Bosquejo histórico-descriptivo, de 1892.

Un vailet del Mas Passapera, casa d'aire senyorial que existia prop de la carretera de Blanes, pasturant uns bous a l'indret on avui hi ha situada l'Ermita de Santa Cristina, va trobar entre els arbres i arbusts del bosc una imatge de Santa Cristina. Sorprès, en donà compte al seu amo, i aquest, un cop segur del fet, per ell mateix, anà de seguida a posar-lo en coneixement del senyor rector.



Aviat s'escampà la nova i van prendre la troballa per una aparició miraculosa. La clerecia i els veïns del terme traslladaren la imatge trobada a l'església parroquial -que llavors era a les Alegries- en solemne processó i la col•locaren en un lloc adient.

Un dia, tal volta el següent al del trasllat, notaren amb sorpresa que la imatge no es trobava en el seu lloc ni en cap altre de l'església vella, tot i cercar-la, cop a recop, per tots els racons.

No se n'explicaven la desaparició. No es podia pensar en un robatori, perquè la imatge era de fusta i no portava or ni plata ni res de valor que pogués excitar la cobdícia de ningú.

Aviat van sortir de dubtes. Algú va retrobar la imatge, però no pas allà on l'havia portada la devoció dels lloretencs, sinó en el mateix pujol, vora la mar, on s'havia fet trobadissa per primer cop d'una manera tan inexplicable com ara la seva desaparició de l'església vella.

Aquest fet donà a entendre als devots lloretencs el designi diví que santa Cristina volia romandre per sempre i ser venerada en aquell tocom mariner, i allà li fou erigit, al cap de poc, una modesta capella.