- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
 |
| Font: Agenda XXI Lloret de Mar |
ANTECEDENTS
L'ocupació humana de Lloret és força antiga i es remunta al segle IV aC, probablement. Tanmateix, ni les comunitats indiketes ni els invasors romans no van aconseguir crear una estructura urbana estable i recognoscible com a tal, però sí van introduir el costum urbà, la tradició habitacional.
Lloret neix com a nucli definit entre els segles XII i XIII, sota la forma d'un agrupament dedicat bàsicament a la pesca i a la navegació de cabotatge. El primer assentament costaner podria ser el barri de les Tres Creus, amb una estructura orgànica en filera suburbana, seguint la traça de la xarxa viària.
Cap el 1300-1400 es produeix el salt vers la ribera esquerra de la Riera: els primers carrers del nou barri s'adapten a la forma de les terres de conreu existents. Però sobre la zona lliure sorrenca i erma fins arribar a la platja es posa en pràctica una rudimentària retícula d'illes parcel·làries perpendiculars la línia de mar, cosa que indica una intenció ordenadora clara i un control humà de la creació urbana. La retícula cerca el màxim aprofitament de sòl disponible i la millor accessibilitat i protecció vers les tasques de la mar, sempre respectant la servitud suposada per les terres de conreu, que són intocables.
Durant els segles XV, XVI i XVII el poble s'estén al llarg de la part occidental de la plana marina de forma sostinguda però progressiva. El mòdul de la retícula aplicada al barri de la Riera es millora i madura en adaptar-lo a la façana marítima central i la preexistència del camí de Tossa, futur carrer Major. Simultàniament, la vila acaba de prendre forma institucional definitiva, essent substituït el model de democràcia pura en el govern municipal per un sistema representatiu.
Al llarg del segle XVIII l'explosió demogràfica empeny la població a habilitar zones rurals situades en segona línia de mar (carrers de Sant Pere, del Carme i Major). La façana marítima es pot considerar acabada en produir-se la unió amb el barri de Venècia. El creixement seguirà el model de filera suburbana emmotllant-se al traçat viari i a les terres de conreu existents. El barri de Venècia palesa la seva especificitat en néixer i desenvolupar-se desconnectat del nucli urbà de ponent. (1)
 |
| Padilla, Jordi. L'activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915) |
SEGLE XX: ARRIBEN ELS PLANS URBANÍSTICS (2)
1.-PGOU de 1957
El primer Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) fou redactat el 1957 per la Comisión Superior de Ordenación de la Provincia de Gerona, com a conseqüència de l'aprovació, l'any 1955, de la "Ley de Régimen del Suelo y Ordenación Urbana".
El Pla preveu la conservació de les característiques del casc antic, respecte la seva estructura urbana (conserva la xarxa viària existent i la parcel.lació, i reafirma la singularitat de la façana marítima), fixa unes altures similars a les tradicionalment existents, 3 plantes, si bé possibilita l'addició d'un àtic, i permet altures un xic més elevades al Passeig de Mar (4 plantes en el tram de Mossèn Cinto Verdaguer, i tres plantes a la resta).
El Pla completa el teixit urbà de les primeres expansions del casc, tot qualificant de zona urbana semiintensiva (PB + 2 + àtic) els antics barris de Sant Pere, Sant Josep, del Carme i Dalt del Puig. Recull la situació existent, saltant a l'altre costat de la carretera de Tossa, preveient una zona qualificada com Suburbana intensiva al llarg de la carretera de Vidreres i la gran zona plana compresa entre aquesta i la Riera. La resta del sòl ordenat es destina a ser ocupat per zones de ciutat jardí poc definides tant en els límits geogràfics de les zones (problema típic dels plans elaborats durant aquells anys) com en la regulació de la Normativa (es preveuen usos barrejats, s'introdueixen paràmetres normatius molt diferents i fins i tot contradictoris, solucions volumètriques molt variades, etc).
Cal remarcar la qualificació donada a la zona de llevant del turó del Castell de Sant Joan, Cala Banys i terrenys de la Clínica Mental, en la que els redactors del pla són conscients del seu valor paisatgístic.
 |
| Vista de Lloret 1930. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar |
 |
| Vista de Lloret 1949. Servei d'Arxiu Municipal de Lloret de Mar |
 |
| Lloret 1956 a vol de gran alçaria http://www.ortoxpres.cat/ Institut Cartogràfic de Catalunya |
2.-PGOU de 1966
L'anterior pla general va quedar totalment desbordat pels esdeveniments, i l'Ajuntament va redactar la Revisió en resposta als interessos econòmics lligats al sector turístic. La Comisión Provincial de Urbanismo de Girona va aprovar el nou planejament municipal el febrer de 1966. Es tracta d'un Pla que legalitza plans parcials (Fenals, Canyelles, URCASA, Escorxador, Senia del Barral...) realitzats en àrees no previstes en el Pla del 1957 i, per tant, en condicions il.legals, o bé realitzats canviant les previsions del Pla.
És un planejament expansiu, dominant l'ocupació de ciutat jardí, però també amb algunes zones de blocs alts, de tota la faixa del terme municipal més propera a la costa, de manera que satisfà totes les expectatives existents en un moment de fort creixement de la urbanització i edificació degut a l'expansió turística.
En el tractament del casc urbà es donen dues característiques remarcables: la seva gran ampliació per un costat, i la seva forta densificació per l'altre(es multiplica per tres la superfície del casc existent) ocupant tota la zona situada sota la carretera de Tossa, entre la Riera i l'avinguda Pau Casals i ampliant la zona de casc situada a l'altra banda de carretera prevista en el Pla anterior, fins arribar a l'actual cruïlla del nou traçat de la carretera de Vidreres.
D'altra banda, la Normativa preveu en tota la zona qualificada de urbana intensiva i semi-intensiva, altures màximes molt altes i que superen de molt les tradicionals, i les fixades pel Pla anterior (PB + 6 + àtic en els carrers més amples, i PB + 4 + àtic en els més estrets). D'aquesta manera, i atès la grandària que tenen la pràctica totalitat de les illes de cases, queden sense pati interior i es permet una densificació tal que l'àrea assenyalada com a casc urbà, en cas de consolidar-se totalment, podria acollir un potencial de 154.312 habitants.
També apareix una zona anomenada "de bloques altos aislados" Estava destinada a la construcció de grans hotels i blocs d'apartaments, una nova tipologia edificatòria que responia a les necessitats més immediates i als grans beneficis de la indústria del turisme de masses.
Aquest PGOU d'urbanisme d'urgència permet l'ocupació de tots els terrenys entre el mar i les carreteres de Blanes i Tossa, afectant fins quasi a la línia de penya-segats, cosa que permet urbanitzar zones com Santa Clotilde amb els seus jardins, Santa Cristina, la platja de Fenals, la zona del Castell de Sant Joan, etc. i, l'ocupació dels vessants de les muntanyes més properes a la població (Roca Grossa, Plana d'en Rosell...), ocupant fins i tot algunes de les millors zones de bosc.
Aquest Pla estava encaminat només a resoldre les expectatives més immediates, i això ho fa de forma indiscriminada, sense respectar la imatge de Lloret, i els valors turístics, tan lligats als paisatgístics, de la resta del terme municipal. Té una manca de coherència interna en no preveure ni l'encadenament lògic de les accions urbanitzadores ni l'evolució lògica de l'estructura urbana, i deixa tot el procés urbanitzador en mans de la iniciativa privada, no donant a l'ajuntament els instruments urbanístics mínims per poder controlar el procés.
A la foto de l'esquerra es veu la construcció del "gratacels" de Lloret, el Normax-Torremar, amb 18 plantes, l'any 1963. Va ser dels primers de la Costa Brava, fruit d'una època caòtica i que, sortosament, l'experiment no va tenir continuïtat al llarg de la primera línia de mar.(3)
L’any 1960 els serveis provincials del Ministeri d’Obres Públiques van encarregar la realització de fotografies aèries del litoral gironí des de Blanes a Llançà. Gràcies a l'Institut Cartogràfic de Catalunya, que ens ha permès la reproducció de part del fons de SACE(Sistemas Aéreos Comerciales Españoles), podem veure l'evolució urbanística de Lloret als anys 60 i 70, dècades en que Lloret es va transformar totalment.
 |
| Platja de Lloret. 1961.© Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Pla general de Lloret. 1963.© Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Carrer Venècia i Roger de Flor. 1963.© Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Final Venècia i zona de Rosamar.1962© Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Turó de l'Estelat.1961© Institut Cartogràfic de Catalunya |
 |
| Hotel Casino i Estació Terminal 1978© Institut Cartogràfic de Catalunya |
Fonts:
(1)Padilla, Jordi.L'activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915) Evolució d'un mode fer ciutat. Citat per Estanislau Roca.MEMÒRIA INFORMATIVA .ANTECEDENTS. EVOLUCIÓ DE L'ESTRUCTURA URBANA I DEL PLANEJAMENT DE LLORET DE MAR. Ajuntament de Lloret de Mar 2005
(2) Els texts aquí exposats són un resum del treball de recopilació històrica que l'arquitecte Estanislau Roca inclou a la redacció del POUM de 2005, anteriorment citat.
(3) Foto extreta de la revista Tramuntana, 10 de setembre de 1963.
(2) Els texts aquí exposats són un resum del treball de recopilació històrica que l'arquitecte Estanislau Roca inclou a la redacció del POUM de 2005, anteriorment citat.
(3) Foto extreta de la revista Tramuntana, 10 de setembre de 1963.
+ Informació
Carolina Martí i Llambrich La transformació del paisatge litoral de la Costa Brava: Anàlisi de l'evolució (1956-2003), diagnosi de l'estat actual i prognosi de futur Tesi doctoral. Universitat de Girona.2005
Valdunciel i Coll, Julio Paisatges i models urbans contemporanis.Les comarques gironines(1976-2006) Del "desarrollismo" a la globalització. Tesi Doctoral. Universitat de Girona. 2011
Padilla, Jordi. L'activitat constructiva privada a Lloret de Mar (1850-1915). Evolució d'un mode de fer ciutat."Quaderns de la Selva [en línia], 1999,, Núm. 11 , p. 191.
Estivill, Jordi Lloret de Mar: Destruccions i resistencies d'un poble en mans del turisme Papers. Revista de Sociologia, num.10, 1978